Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

A barrejas

Joan-Miquèu Espinasse

Joan-Miquèu Espinasse

Regent-animator, muscaire, contaire, qu’utiliza la lenga cada jorn, tant suus hialats sociaus, com dins la vida vidanta

Mai d’informacions
La pèrta de la nocion de “causa publica” (res publica) com denominator comun deu víver amassa qui permèt las diferéncias de lengas, originas… e de conviccions religiosas (aver ua religion O PAS) mercés a la laïcitat, nos mia a la situacion de uei lo dia on ahiscaires brandishen los arrasics crestians de la França (la cristianizacion de la Gasconha s’acabèc après l’an mil, juste un pauc abans que en çò deus vesins lengadocians Roma e lo Rei de França massacren los “eretics” e ua bona partida de la populacion). Mila ans dins l’istòria qu’ei brac, o alavetz cau includir totas las saloperias miadas peus catolics a l’epòca on jogavan en Top 14. Tà tot díser, la Republica, la sua devisa e la laïcitat, qui an estada escarnidas per totas las intervencions militàrias francesas au cuu deus USA e autes shuca-sang d’idrocarburs, de mineraus o de man d’òbra, auren d’èsser lo centre de gravitat non negociable en plaça deu devís desseparaire de dirigents politics (gessis tà mantuns deu sufragi popular) qui arrèstan pas de brigalhar la coesion nacionau e los utís integrators. Estujats dins l’ombra, fascistas espèran pas que la beluga qui permeterà de desapitar la democracia, seguits per auelhas qui braman “la França, on est chez nous, c’était mieux avant..” Seguishi de créser au debat, a l’educacion, a la cultura per s’opausar au “prèst a pensar”. Empachar un fascisme “islamiste” per un fascisme blu blanc rotge  a pas nat sens deu punt de vista de l’uman.
 
Com ac èi dit, qu’ei “a barrejas”, mès qu’ei un pauc de mau a pausar las causas per aquèstes torns.
 
Qu’ei un estatut Facebook redigit en francés qui m’estoc demandat de botar en occitan tau Jornalet. Soi plan dins la Republica e lo nacionalisme occitan n’ei pas per jo ua solucion de remplaçament: tà jo tots los nacionalismes (com lo dògmes religiòs o politics) qui “estreman” l’aute son pas pro emancipators per èsser ua avançada umana.
 

 
 
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Emili Combas Rocacorba
3.

#1 sem plan fotuts ambe aquestes " laïcards", escolans del Francés e del Manelet que vòlon nos faire desbrembar que la republica francesa, laïca, una, e indivisibla tuèt la lenga nòstra, sens parlar dels chaples de la "granda revolucion " e de las guerras colonialas ...

  • 7
  • 3
Terric Lausa Quilhan
2.

A barrejas m'es malaisit de trapar lo fial menaire de vòstra cronica.

Pausatz coma conclusion que lo nacionalisme occitan es pas una solucion ni tanpauc totes los nacionalismes. Bon, aquò's vòstre idèa e la discutissi pas.
Mas qualques linhas abans regretatz los dirigents politics "qu'arrèstan pas de brigalhar l'unitat nacionala". Pensi que devem comprene aquí que s'agís de la coesion nacionala francesa?
I a doncas una logica que m'escapa quand d'un costat rebufatz lo nacionalisme occitan e los autres nacionalismes e que de l'autre n'apelatz al nacionalisme francés en regretar la mesa a mal de la coesion nacionala francesa.

Tanben trapi vertadierament espantós de far lo procés istoric de la glèisa crestiana l'endeman passat que la glèisa patiguèt un acte terrorista ferotge. Es pas digne. Ben segur que la glèisa pendent de sègles assassinèt a bodre. Bon, e alara? Me sembla que lo cristianisme a cambiat, non? Al nom de las orrors de fa 800 ans devem mespresar la glèisa d'uèi? Deuriam pas frequentar los allemands d'uèi perqué Alemanha a portat lo nazisme, las orrrors e las guèrra fa 70 ans? Deuriam ostracizar los comunistas franceses d'uèi al nom del sosten del PCF passat al monstre Stalin ("Staline, l'homme que nous aimons le plus" çò bramavan)?

Per çò de la res-publica, per aver viatjat e viscut dins de païses que ne son pas, que son de monarquias, pòdi testimoniar qu'es pas brica lo sistèm republican qu'afortís lo viure-amassa. Es lo nivèl de democracia d'un país que crea lo bon nivèl del viure amassa. Tanben soi surprés de legir que la republica a la francesa per vos es una nocion que "permet las diferéncias de lengas". Bolgre! Los braces se me'n tomban! Mas dins quina Occitània vivètz? Serai ieu l'eternal insatisfait de la republica francesa occitanofòba o serai vos qu'aurètz trapat la novena pòrta del paradís lingüistic francorepublican ?

Aquesta republica a la francesa, de la laïcitat d'imposicion, fargada pels revolucionaris dels sègles XVIIIn e XIXn ten tanben un pedigree fòrça pesuc en matèria d'assassinats e de massacres de populacions per impausar l'ateïsme e la laïcitat. Una laïcitat assassina finalament. Coma la glèisa.

  • 15
  • 1
comtessa de Dia
1.

polida orason funebra per lo capelan assassinat dins sa glèisa per lei fanatics muslmans, la caritat laïca ei pas encara estada inventada me sembla pasmens qu'au jour d'encuei, à la vista de l'actualitat, lei bota-fuecs brandisson pas la rotz, mai lo creissent e la bandiera negra de Bafomet. aq Marsilha, ledi bota-fuec li disián lei estraia-brasas. ieu que siáu pas gascona, ai cercat lo mot ahiscaire dins ,lo diccionari de S. Palay e ai trobat excitateur e lo vèrbe ahiscar (en occitan centrau afiscar ) exciter que corresponde a nostre provençau atissar ; un exèple, la caça atissatz un chin que cocha un coniu "toca lo toca" lo, vaqui ço que se pot dire de positiu d' aquest article, quauquei remarcas filologicas; per lo resta, sabiáu pas que dempuèi la revolucion francesa viviam sota lo jo d'un faissisme blu-blanc-roge e lo comte de Chambord que deviá èstre rei de França en 1875 e que lo foguèt pas, perqué' aviá refusat la bandiera blu-blanc -roge e voliá la flor d'ieli avián doncas rason e li podèm decernir lo titol d'antifaissista d'onor

  • 6
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article