CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Joan-Peire Alari

Dijòus, 12.3.2015 03h00

Per una accion politica occitana clarvesenta


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Lo Partit de la Nacion Occitana es lo sol partit politic occitan que sa tòca declarada es la creacion d’un Estat occitan independent reünificant Occitània jos administracion francesa, la Val d’Aran jos administracion espanhòla, l’Estat monegasc e las Valadas occitanas jos administracion italiana.
 
Ara per ara, sola la Val d’Aran gausís de la reconeissença de son caractèr occitan e d’una cèrta autonomia balhada per la Generalitat de Catalonha. Vertat es que l’Estat monegasc es independent mas se definís pas coma Estat occitan. Las Valadas occitanas d’Itàlia son negadas dins las grandas regions Piemont e Liguría e an pauc de poder. Per quant a Occitània jos administracion francesa que caup la màger part del territòri de nòstra nacion, a pas cap de reconeissença oficiala de l’Estat francés.
 
Al mai, las lengas de França, dont l’occitan, son mencionadas dins la Constitucion de la Cinquena Republica francesa dempuèi 2008 coma fasent partida del patrimòni de França. La Carta europèa de las lengas regionalas e minoritàrias signada a minima en 1999 per França es totjorn pas ratificada. La lei sus las lengas regionalas dempuèi longtemps promesa se fa esperar.
 
Fàcia a aquel immobilisme programat fins al mai naut nivel per l’aparelh d’Estat e la majoritat dels elegits al delà de las divisions, que faguèt lo movement occitan dins sas compausantas culturalas e politicas? Organizèt tota una seria de manifestacions mai o mens unitàrias a Carcassona en 2005, Besièrs en 2007, Carcassona en 2009 e Tolosa en 2012. Aquela arremosèt mai de 30.000 personas amb de reivindicacions de respècte de la democracia lingüistica e culturala en França.
 
Sèm forçats de constatar que la tòca de quichar sus las instàncias mai nautas de l’Estat per lo forçar a prene en compte d’un biais seriós la diversitat lingüistica, faguèt mèuca. Caldrà tornar a la carga en organizant una manifestacion novèla ongan? Sens dobte, farà mestièr.
 
Lo movement politic occitan prenguèt part largament a aquelas manifestacions mas participèt tanben coma poguèt a las consultas electoralas divèrsas. Lo Partit Occitan nosèt una aliança electorala amb Euròpa-Ecologia-los Vèrds que li permetèt d’obténer l’eleccion de cinq conselhièrs regionals en 2010.
 
A las eleccions municipalas de mars de 2014, BASTIR! recampament d’occitanistas politics e culturals capitèt a far elegir 55 conselhièrs municipals (demest los quals dos membres del Partit de la Nacion Occitana) ara reünits dins l’Associacion dels Elegits Occitans.
 
Lo Partit de la Nacion Occitana, per quant a el, presentèt una lista de dobertura a las eleccions europèas de mai de 2014 dins la circonscripcion Sud-Oest. Se la tòca de totes aqueles engatjaments es la conquista progressiva a tèrme del poder politic en Occitània pel movement politic occitan, es clar que ne sèm plan luènhs. De mai, lo sistèma electoral que ja nos èra pas favorable, o es encara mens amb la reforma de las collectivitats territorialas. Que siá amb o sens BASTIR! avèm plan pauc de possibilitats d’aver d’elegits a las eleccions departamentalas de mars que ven dins los cantons novèls.
 
Per çò qu’es de las eleccions regionalas de decembre de 2015, anam suportar los efèctes deletèris del regropament tecnocratic de las regions de l’Estat francés. Quitament, se lo movement politic occitan aviá representat una fòrça politica fisabla, auriam pas pogut pesar suls decideires per evitar d’aberracions coma lo regropament d’Auvèrnha amb Ròse-Alps perque la reforma es estada preparada a París sens granda concertacion.
 
Solament, tant qu’aurem pas un grand nombre d’elegits locals e regionals, serem pas preses al seriós per l’opinion publica occitana. I aurà tornarmai de conselhièrs regionals occitanistas en decembre de 2015? Las alianças politicas de 2010 seràn recondusidas? Es pas segur s’en manca.
 
Dins aquelas grandas regions novèlas, tot se passa coma se una de las tòcas inavoadas de la reforma èra d’empachar tota representacion politica de totes los pichons partits demest los quals los partits etnics.
 
De mai, per se far portar a d’eleccions, cal d’argent e de ressorsas, causas que ne mancam crudelament. Avèm de partits politics, de movements, de manifèstas, de programas. Donc, i a una ofèrta divèrsa mas vesiblament, es pas sufisent e correspond pas a la demanda.
 
Dins lo fum de mond de las manifestacions “Je suis Charlie”, i aguèt plan de militants occitanistas amb de bandièras e d’eslogans en occitan mas foguèron negats dins la molonada e lo lavatge de cèrvel a plan marchat: fiertat d’èstre francés, bandièra tricolòra, marselhesa e discors del tip: sèm totes d’aquesta republica una e indivisibla. Los “Je ne suis pas Charlie” demorèron a l’ostal e demest eles i aviá de mond de totas las tendéncias politicas e d’occitanistas.
 
Al Partit de la Nacion Occitana, mandam la man a totes los electors qu’an perdut lor identitat occitana e se refugisson dins la subredicha chovinista francesa per fasti de la classa politica, paur de la mondializacion, regèt d’Euròpa e de l’immigracion. Lor prepausam la civilizacion occitana, lo “paratge” coma los prepausam a aqueles joves desvariats sortits de l’immigracion que son temptats per l’economia sosterrana, lo banditisme o lo djihad.
 
Mas son pas que de polidas paraulas. Anam a lor encontre chas eles per discutir, per ensajar de lor far cambiar de punt de vista? Benlèu cal perdre la cròia de los que pensan que lor partit es lo melhor e a lo melhor programa per evitar de venir un club d’ancians combatents occitanistas del tresen atge.
 
Se nos mesclam pas a la populacion occitana dins sas jòias, sos laguis, sas colèras, se participam pas al bolegadís de sos debats, sèm mòrts.
 
Non, lo salvament per Occitània jos administracion francesa vendrà pas ni de la Val d’Aran ni de Catalonha quitament se son d’exemples per nosautres, vendrà de nosautres meteisses e de nòstra capacitat a escotar nòstres conteirals e a los convéncer amb nòstras proposicions.
 
Aquelas proposicions seràn la resulta de causidas e segon los sicuts agradaràn pas a tot lo mond.
 
Avèm un combat de menar. Serà long e malaisit e sa fin es de mal preveire.
 
Serà tanben lo de generacions novèlas qu’apelam, davant las qualas nos escafarem e que, o cal soetar, faràn melhor que nosautres.
 
Entretant, la necessària clarvesença sus nosautres nos deu pas empachar d’agir per trobar d’aderents novèls, de joves, de femnas sus la basa d’un programa simple: viure e decidir en çò nòstre e per nos presentar ça que la a las eleccions quand o poirem.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

14 de març 22.05h

Un tablèu tristament realista de l'estament catastrofic de la condicion occitana. Lo constat de l'alienacion prefonda dau pòble occitan : indiferent, flacós, apatic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de març 12.12h

"Aquelas proposicions" : quinas proposicions? Ont son?


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de març 11.45h

Oc ben, una polida demostracion de l'inutilitat de l'occitanisme politic !


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de març 08.53h

Vaquí un image clara e justa sus aquesta passa occitana nostra; ara, per Occitània, avem bravament besonh d'una basa programatica segura dins la visibilitat d'un accion comuna.
M.G.


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Joan-Peire Alari

Joan-Peire Alari logo rss

Professor agregat d'anglés, retirat de la facultat de Bordèu III, especialista de civilizacion americana, ancian professor d'occitan, cap redactor de la revista Lo Lugarn, escrivan e cronicaire occitan, militant politic occitan.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions