Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Estivada 2015 e aprèp?

Joan-Peire Alari

Joan-Peire Alari

Professor agregat d'anglés, retirat de la facultat de Bordèu III, especialista de civilizacion americana, ancian professor d'occitan, cap redactor de la revista Lo Lugarn, escrivan e cronicaire occitan, militant politic occitan.

Mai d’informacions
Ongan èra la 22ena edicion del festenal occitan “l’Estivada” a Rodés. Còp de teatre, lo director artistic del festenal, Patric Roux, anoncièt dins une conferéncia de premsa que daissava tombar per de “rasons personalas”. Pendent l’inauguracion, lo conse de Rodés nos assuquèt amb una dicha flume d’auto-satisfaccion e laissèt entendre que l’Estivada contunhariá en tot demorar fosc sul format e sul finançament. Evoquèt una Estivada policentrica que se debanariá a Rodés e dins d’autras vilas al meteis temps. Se cresi çò que me fisèt Patric Roux, lo conse de Rodés, amb qui èra en conflicte, aima pas lo format actual de l’Estivada. Vòl redusir lo festenal a una dimenjada, ne limitar lo contengut a de grops folclorics e subretot desmingar considerablament la subvencion acordada pel municipi jol pretèxte que la dotacion de l’Estat a l’aglo e a la vila es en baissa drastica. Un pretèxte solide se comparam la subvencion per l’Estivada a la soma pagada pel municipi pel passatge del torn de França e sa participacion a la realizacion del musèu Soulages. Qué cal pensar de las “rasons personalas” invocadas pel Patric Roux per justificar sa demission? Avèm aprés que se fariá portar en decembre que ven a las eleccions de la granda region “Miègjorn-Pirenèus-Lengadòc-Rosselhon” sus una tièra de l’esquèrra alternativa compausada de Euròpa Ecologia-los Vèrds, del Partit Occitan (que n’es un secretari federal)-Endavant e del Front d’esquèrra jos la bandièra del Gérard Onesta.
 
L’Estivada èra venguda coma festenal  lo rendètz-vos incontornable de l’estiu occitan o se caldriá limitar a dire occitanista? En mai dels espectacles, de las conferéncias e dels debats, es ambe los taulièrs de las associacions culturalas e mai o mens politicas l’endrech ont s’encontra tot lo monde del microcosme occitanista. Plan segur, caldriá pas oblidar lo festenal off animat pendent maitas annadas per Renat Durand que portava un contra-punt e un complement rapòrt a l’Estivada.
 
Coma tot festenal, l’Estivada foguèt l’objècte de criticas mai o mens justificadas tocant las causidas artisticas del Patric Roux dempuèi sa presa de fonccions en 2008. Vist de Rodés, èra legitim benlèu de li reprochar d’èstre paracasut del Lengadòc, la casi abséncia de cantaires e de grops musicals del Carcin e del Roergüe dins la programacion e la escassa representacion dels roergasses dins la còla que baileja  l’Estivada, de còps la plan (tròp?) ampla dobertura internacionala al detriment del domèni occitan. Es vertat que la programacion pòt patir de las constrenchas budgetàrias e d’aquel punt de vista, l’Estivada 2015 foguèt pas una bona tinada. Lo nivèl sonòr particularament elevat d’unes grops capitèt pas d’amagar lor abséncia de talent, sens parlar de las pietadosas diatribas anti-capitalistas e anti-nacionalistas (occitanas) d’unes cantaires que fasián amargament regretar l’annada ont “lou Dalfin” èra a l’Estivada e crentava pas de saludar la nacion occitana.
 
De mai, a cada Estivada, se pausèt la meteissa question: pel rodesencs l’Estivada es pas vista coma un guetò occitanista ont podon pas dintrar se parlan pas occitan? La responsa es que cal trobar un compromés entre un festenal purament franco-francés, que n’i a a bodre, e un festenal occitan purament occitanofòne.
 
Lo Partit de la Nacion Occitana entreten una relacion particulara amb l’Estivada dempuèi l’epòca ont lo paure Jaume Ressaire, nòstre president, i veniá tot sol amb una taula pleganta e una cadièra per far son trabalh de conscientizacion del pòble occitan.
 
Lo Partit de la Nacion Occitana celebrèt a Rodés pendent l’Estivada de 2009 mas en defòra d’ela, lo 50en aniversari de sa creacion. Mercé al Patric Roux, poguèrem aver cada  an un taulièr al nom del “Lugarn” per evitar, a sa demanda, de donar al mond del defòra l’imatge d’un taulièr tròp dobèrtament politic. Degun s’enganava sul aquel sicut e òm i trobava totas las publicacions del  PNO. Èra parièr pels taulièrs del Partit Occitan e de Libertat. Aquel taulièr nos permetèt de charrar amb plan de mond e de semenar nòstra grana quitament se lo resultat pòt semblar magre  per las adesions e las vendas (cartas d’identitat, mapas d’Occitània, Lugarn, libres etc.)
 
Gràcias als contactes locals de l’enfant del país, Carles Pons, poguèrem èstre ostalats al licèu Querbes a de tarifas sens concurréncia e tanben nos acampar dins las salas del licèu, çò que foguèt un encontre util entre lo Comitat Nacional de la prima e lo de la davalada.
 
Soetam que l’Estivada, a condicion que siá pas denaturada e que siá melhor integrada a la vila de Rodés e sa region, contunhe a Rodés.
 
Se malgrat tot, deviá daissar Rodés (alavetz poiriá pas mai contunhar de s’apelar Estivada, marca depausada per l’ex conse Censi), manca pas de vilas mejanas en Occitània capablas de relevar l’escomesa logistica, financièra e culturala que representa la perpetuacion d’un festenal occitan de referéncia. De fach, seriá melhor de privilegiar las vilas mejanas puslèu que las vilassas. Totben qu’aguèsse pas demeritat, cal virar la pagina de l’epòca Patric Roux del melhor biais possible.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

yellowdtz
2.

#1 Aimi la retorica de la "presa en autagi" tant cara a la drecha. Youpi, Occitania es una societat normala, avèm tanben nòstei JF Copé.

  • 2
  • 1
Roucau
1.

Qu'ei lo praube estat de la cultura occitana, occitanizada peus Lengadocians. Diatribas terçmondistas, òdi de cap au localisme e l'amor de la petita patria, irrealisme economic, politic e sociologic. Un guetò.

Los Roergats n'an pas a finançar aquera carnavalada sectària. Las vilas mejanas qu'an dejà pro de difficultats, quan la soa joenessa e's despatria cap a las granas vilas.

Totun, l'occitanisme qu'ei a destrusir l'ideau occitan. Qu'a pres en ostatge la nosta cultura entà har marxisme universalista de baisha man. E maishanta musica tanben ...

  • 2
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article