Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Manifestacion de Montpelhièr: podèm dire que lo veirat es mièg vuèg o mièg comol?

Joan-Peire Alari

Joan-Peire Alari

Professor agregat d'anglés, retirat de la facultat de Bordèu III, especialista de civilizacion americana, ancian professor d'occitan, cap redactor de la revista Lo Lugarn, escrivan e cronicaire occitan, militant politic occitan.

Mai d’informacions
Aquela manifestacion èra oficialament fonhada pel Felibritge (çò qu’empachèt pas los felibres de Prouvenço d’aro e d’autres felibres de venir), la FELCO (granda denonciatritz dels organizators de la manifestacion: Calandreta e l’IEO) e totes los occitanistas que pensan que la manifestacion s’auriá degut passar endacòm mai, a Marselha per exemple, sens se preocupar de saber se localament i aviá una còla desirosa de portar lo projècte, o que pensan qu’auriá calgut manifestar a París o demultiplicar la manifestacion dins mai d’una vila occitana.
 
I a tanben los occitanistas que sont venguts a Montpelhièr mas qu’èran pas contents del trajècte de la manifestacion que passava per de zònas gaireben desertas.
 
Per protestar, lo POC e Libertat organizèron una manifestacion parallèla pacifica, a laquala lo PNO èra pas convidat (aquela accion èra estada anonciada sus Facebook e un de nòstres militants aviá pres francament posicion contra ela. Es segurament per aquela rason que lo PNO èra pas estat convidat). Anguèron a la prefectura. Liure a eles. Al mens, èran aquí.
 
D’unes trobèron los eslogans utilizats paures.
 
I a tanben los que venguèron pas siá per l’encausa de la distància siá perque la causida de Montpelhièr lor pareissiá èsser una novèla illustracion del centralisme lengadocian.
 
I a fin finala los provençalistas du Collectiu Provença, los enrabiats antioccitans, que, coma per azard, avián organizat lo meteis jorn en Arle una manifestacion apelada “Gardaren Prouvenço” per sabotar la manifestacion de Montpelhièr.
 
Totas aquelas empachas fasián preveire que seriam pas tan nombroses coma a Tolosa en 2012.
 
Podèm dire tanben que lo veire es a mièg comol. Malgrat tot, foguèrem de milierats a manifestar e los manifestants èran pas del tot los meteisses coma a Tolosa. Se notaba pro de joves e de familhas amb de drollets de mond, que dins lo mond incertan ont vivèm, s’arrapan a lor identitat occitana o la descobrisson.
 
Lo Partit de la Nacion Occitana èra representat per un bon grop de militants darrèr una bandièròla. Aqueles militants despartissián un papieron plan politic sus la lenga occitana. Foguèt plan aculhit. Lo venián quitament demandar.
 
Solide que caliá venir amai se podèm deplorar la flaquesa del tractament mediatic rapòrt a Tolosa en 2012. Farem coneisser nòstras idèas e ganharem de sòcis en anant sul terren.
 
Empacha pas brica de se pausar de questions sus la seguida. Caldrà una novèla manifestacion granda abans l’eleccion presidenciala? Aquela forma d’accion deu èsser remplaçada per d’autras?
 
David Grosclaude prepausa la creacion d’una Convencion per la lenga occitana, çò que li val de criticas. D’unes i veson una novèla OPC (Ofèrta Publica de Crompa) de sa part sul movement occitan. D’autres li fan remarcar qu’aquò es lo ròtle de l’ANÒC qu’es a se crear.
 
De segur, lo movement occitan deu cercar l’unitat mas cal tanben que las règlas del jòc sián claras: aquela unitat exclaus lo sucursalisme, es a dire l’aleujança als partits e movements franceses. Los Occitans de l’Estat francés, espanhòl, italian e monegasc, es a dire la societat civila, devon, coma en Catalonha, se recampar quin que siá lor posicionament ideologic al nom de l’interès superior de la nacion occitana.
 
Es solament atal que nòstra longa marcha de Carcassona en 2005 a Montpelhièr en 2015, serà pas estada en bada.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Tustet
3.

N' avèm pas ren a fotre de los amauris penòeistas qu' eran quatre ...

  • 0
  • 0
lachaud
2.

Pus jamai anirai a una manifestacion basada sur la sola lenga.
Occitania se fara sus des las revendicacions economicas et culturalas que prendran en compte la necessitat de copar la França en dos dins lo sens orizontau e non pas verticau. Unir Occitania d'est en oest, dau nòrd au sud devra se far sus de las realitats que depassan lo cadre de la lenga. Los occitans son totjorn ligats a Paris dins lòr testa e volan pas veire la region vesina. Si deven demorar dins un enscastre regionau tant vòl mielhs parlar lo dialecte regionau.
Me sembla qu'i a un problem emben l'IEO Lemosin qu'a pas prengut pausicion per aquela manifestacion ni per ni contre. Que los que volan i anar qu'i anan. Es pas estonant si en Lemosin degun ne'n parla.

  • 8
  • 1
MA
1.

Excellent article, que fa plan lo torn, complèxe, de la question d'aquela manifestacion. E l'interès superior per la nacion occitana es indispensable !

  • 8
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article