CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 5 de decembre

Joan-Peire Alari

Dijòus, 5.1.2017 03h00

Per d’iniciativas occitanas en 2017 e aprèp


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


En tot nos interrogar sus la situacion politica dins Occitània jos administracion francesa, perdèm pas de vista aquela dins las Valadas occitanas de l’Estat italian ni aquela de la Val d’Aran, jos administracion espanhòla e catalana; e especialament aquela darrièra en cas que la Generalitat venguèsse lèu independenta.
 
En Occitània jos administracion francesa, 2017 serà una annada electoralament cargada amb l’eleccion presidenciala en abril e mai, seguida per las eleccions legislativas en junh.
 
Pels militants politics occitans, ni lo sistèma ni lo contèxt son favorables.
 
Lo Partit de la Nacion Occitana contunha de sosténer lo candidat regionalista breton, Christian Troadec que vòl representar los pòbles de França; demòra de saber s’obtendrà los 500 pairinatges necessaris e se aqueles seràn validats.
 
Lo Partit de la Nacion Occitana a tanben l’intencion de presentar de candidats a las eleccions legislativas, mai per far ausir sa votz que non pas dins l’espèr que sián elegits.
 
Lo bilanç del quinquennat Hollande es calamitós. La promessa de ratificar la Carta europèa de las lengas regionalas ou minoritàrias es pas estada tenguda e cap de lei donant a las lengas de França un estatut oficial o los mejans de lor promocion es pas estada aprovada pel parlament; los esfòrces recurrents de qualques parlamentaris de totas tendéncias sensibilizats a aquela question an produch sonque un pichon nombre d’esmendaments.
 
La reforma territoriala fusionèt sens concertacion de regions majoritariament occitanas amb de regions francesas; daissa las nòvas regions sens mai de ressorsas financièras sufisentas ni de poders vertadièrs que las ancianas, es a dire plan en deçà de lors vesinas europèas.
 
Se la drecha tòrna al poder, metrà benlèu en causa aquela reforma parcialament mas sens ne cambiar l’arquitectura generala; tot al mai podèm esperar una fusion dels departaments amb las regions, en seguida de referendums.
 
L’ipotèsi d’una eleccion de Marine Le Pen e de l’arribada al poder del FN pòt pas èsser absoludament escartada, vist l’èrsa “populista” als Estats Units e en Euròpa; ara aquel partit s’illustra per son oposicion decidida a la descentralizacion, a la democracia locala e a las identitats regionalas que riscan de “balcanizar” França.
 
D’alhors, los debats de la primària de la drecha e del centre o mostrèron: la reforma territoriala es pas una prioritat. La question de las lengas de França foguèt pas jamai abordada. Nos podèm atendre a çò que siá çò parièr o gaireben dins los debats venents de la primària de l’esquèrra. Amb de matises e d’excepcions tròp raras, del Front National à l’extrèma esquèrra en passar per la drecha, lo centre e l’esquèrra, lo jacobinisme a encara un avenir dels bèls.
 
François Fillon, possible futur president, se renga dins la categoria dels ultra-jacobins. A esquèrra, aquò depend. Los antijacobins son pas gaire actius, quitament demest los ecologistas e d’unes centristas, e lo jacobinisme de Mélenchon a pas res a envejar al de Marine Le Pen.
 
Per que los partits e movements occitans, bretons, basques, catalans, alsacians-moselans e flamencs ajan d’elegits, caldriá que la proporcionala foguèsse establida a las eleccions, a quin nivèl que siá. Se pòt pas vertadièrament dire que seguiscam la dralha d’aquela idèa. Dins un sistèma politic volontariament tant varrolhat, aver d’elegits ven mission gaireben impossibla. Alavetz que cal far?
 
D’unes militants son temptats per doas solucions: o ben se desconnectar parcialament o totalament del sistèma politic francés, o ben partir cap a la Generalitat de Catalonha dont s’espèra que serà lèu independenta d’Espanha. La primièra solucion, es la del replec sus se, egoïsta e ineficaça. Per quant a la segonda, es una demission pura e simpla.
 
O sabèm, l’identitat e las valors e pas solament l’economia seràn al centre dels debats de la presidenciala amb un risc evident de replec sus un chauvinisme francés que demanda pas qu’a se desrevelhar e dont le FN es pas le sol pòrta-drapèu. Ara aquela identitat e aquelas valors son diferentas de las dins las qualas nos reconeissèm.
 
Pòt pesar l’identitat occitana de cara a la rigiditat de l’identitat francesa? Benlèu se ne cresèm l’acuèlh per la populacion dels militants de “BASTIR-Occitània” dins la nòva region “Occitània – Pirenèus - Mediterranèa”.
 
Encara caldrà far campanha dins la màger part d’Occitània —los dos tèrçes de son territori que son pas dins aquela region “Occitània”— per convéncer sos estatjants qu’eles tanben son occitans e pas solament “aquitans”, gascons, lemosins, auvernhasses, dalfineses, provençals.
 
Se comparam a çò qu’èra mièg-sègle fa, devèm constatar que la consciéncia de l’identitat occitana a progressat d’un biais espectaclós; demòra de confirmar e refortir aquel progrès, sus tot lo territòri occitan; la question que se pausa ara es: cossí traduire aquela identitat en tèrmes politics? Es aquí que los partits e movements occitans deuràn ofrir una sortida politica a aquel besonh d’identitat.
 
Nos devèm pas acontentar de portar nòstras idèas, nòstra programa, de prepausar una alternativa “occitana” independentista, radicala, mas tanben e d’en primièr devèm porgir de responsas concretas e non demagogicas als problèmas que tafuran lo mond dins lo vida vidanta: aquelas responsas constitüiràn d’”alternativas occitanas”, solide moderadas e limitadas dins lo temps, mas permetant de recampar las Occitanas e los Occitans e d’avançar ensems, melhor qu’amb una bèla “Alternativa Occitana” que seriá extremista.
 
Lo Partit de la Nacion Occitana sèrva de segur coma tòca l’independéncia d’Occitània, mas pensam pas que siá senat dins totes los cases d’ofrir d’intrada aquel objectiu independentista coma alternativa al sistèma politic francés.
 
Per ne tornar a las diversas eleccions de 2017, caldrà que lo Partit de la Nacion Occitana apele a votar —e se òc per qui—, o a voter blanc o nul o a s’absténer? Es un debat que deurem aver quand serà temps sens que siá question ni possible per nòstre partit de se desinteressar del devenir d’un Estat dins lo qual, ribon-ribaina, sèm inserits. Las “alternativas occitanas” que poirem presentar a l’escasença d’aquelas eleccions deuràn èsser seguidas par plan d’autras, suls terrens politic, social, economic e cultural.
 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

8 de genièr 15.34h

#12 O entre Albi e Vladivostok.


Valora aquest comentari:   votar positiu 22   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de genièr 15.25h

#5, #8 e #11 Personalament la sola rivalitat qu'ai vista entre Tolosa e Montpelhièr es la mèsma qu'aquèsta entre Lodèva e Manchester.


Valora aquest comentari:   votar positiu 22   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de genièr 21.15h

#8 Una rivalitat entre Tolosa e Montpelhièr ? Mas d'ont tenètz aquò ? E perque pas una rivalitat entre Narbona e Tarragona o entre Menton e Bristol ? Tsss....


Valora aquest comentari:   votar positiu 29   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de genièr 20.58h

#9 Où, sufis benlèu de tornar legir l'article de l'aranès Tònho Castet, "Era vergonha. Parlar occitan en Tolosa." per se'n convencer. Ai !


Valora aquest comentari:   votar positiu 24   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de genièr 20.41h

Disètz que " Se comparam a çò qu’èra mièg-sègle fa, devèm constatar que la consciéncia de l’identitat occitana a progressat d’un biais espectaclós." Progressat d’un biais espectaclós ? Es una galejada ?




Valora aquest comentari:   votar positiu 27   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de genièr 15.26h

Lo contengut d'aqueste comentari es ocult perque es estat considerat inadeqüat pels legeires de Jornalet
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 27
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 16.59h

#2
"las valors occidentalas de laicitat, de progres sociau e autras"=Dire aqueste tipe de causas demòstra una mentalitat colonialista
"Aura l'Iran appareis coma lo pais lo mai stable dau monde arabe"....Iran, pais arabe??


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 11.37h

Plan merces au Joan-Peire de parlar un pauç de perspectivas perque i a belcòp de monde que fugissan lo desbat. "2017, l'annada de tots los dangiers" titrava lo jornau "courrier internacional". Los dangiers per qui? Per d'autres personas, 2017 sera l'annada de la liberaction daus estats e de la révélacion de causas catads per los caps de governament.
1954, lo shah d'Iran prenia lo poder en Iran e anava aportar a l'Iran las valors occidentalas de laicitat, de progres sociau e autras. Ver... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 10.01h

Lo contengut d'aqueste comentari es ocult perque es estat considerat inadeqüat pels legeires de Jornalet
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 30
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Joan-Peire Alari

Joan-Peire Alari logo rss

Professor agregat d'anglés, retirat de la facultat de Bordèu III, especialista de civilizacion americana, ancian professor d'occitan, cap redactor de la revista Lo Lugarn, escrivan e cronicaire occitan, militant politic occitan.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions