Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Jansemin, Polonha e Ucraïna

Joan-Peire Alari

Joan-Peire Alari

Professor agregat d'anglés, retirat de la facultat de Bordèu III, especialista de civilizacion americana, ancian professor d'occitan, cap redactor de la revista Lo Lugarn, escrivan e cronicaire occitan, militant politic occitan.

Mai d’informacions
En 1831-1832, de milierats de refugiats poloneses fugissent la repression del soslèvament de Varsòvia arribèron en França. D’unes se retrobèron en Occitània, per exemple a ‘Gen e Jansemin, lo poèta occitan agenés faguèt la coneissença de qualques unes e escriguèt un poèma per la libertat de Polonha:
 
 
Los Ausèls voiatjurs (1833) o los Polonés en França
Dediat a mon amic Adrien Pozzy
 
Sèm d’ausèlons brigalhats pel auratge;
Frais, chès vosaus, botatz-nos a l’acès!
Un pauc de blat e dus brens de fuelhatge
Nos sufiràn, se prací nos volètz;
Fugèm del Nòrd lo tiran en furia;
Recebètz-nos! Vos farem pas pochiu;
Sèm tots d’ausèls malurós, sans patria,
Que l’Aigla negre a caçat de lur niu!
— Venètz, amics, farem qu’una familha;
Mais, diga-nos, qui vos a defenduts?
— Digun! Digun! Piulavem dins nòstra illa,
Lo quite Pol nos a pas entenduts.
Tanben, de l’Aigla a las griffas tan duras,
Tots, prèsque tots, avèm sentit l’arpion;
Mais, li avèm fait de tan fòrtas blassuras,
Que de son sang a trempat nòstre niu!
— Amics, restatz, e dins nòstras campanhas,
Repausatz-vos en tota libertat;
Dins una cròsa avèm nòstras espranhas,
Sètz malurós, vo’n divèm la mitat;
Partajarem lo glot de la rosada,
Lo grun d’ivèrn e lo frut de l’estiu;
E sarem fièrs de nòstra destinada,
Se vos trobatz urós dins nòstre niu!
 
Atal disián; quand, al brut de cimbalas,
Un Aigla blanc, al mitan d’un crum d’aur,
Pareis, se masta, obra sas grandas alas,
E los i crida: “Ausèls, non sèi pas mòrt!
“Que mon drapèu, viste, se desentèrre!
“Lo sang bièn lèu colarà coma un riu;
“La Libertat lançarà son tonnèrre,
“E nos ausèls tornaràn dins lur niu!”
 
 
Remirable poèma d’una actualitat brutlanta. La situacion dels Ucrainians reverta talament la dels Poloneses d’autres còps.
 
Recentament, Agen a aculhit de familhas ucrainesas fugissent lo tiran rus coma los Poloneses del sègle XIX. Paratge, convivencia e acuèlh son de vertuts tipicament occitanas e solide agenesas.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article