CAPCALERA: Lo Diari

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 1 d'octòbre

Jordi Armadans

Dimars, 17.11.2015 03h00

Volèm eradicar la terror?


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


París. Divendres de ser. Una nòva arpada de barbariá. Sièis atacs coordenats, de còps de fuòc indiscriminats, 129 mòrts, 300 ferits, 99 en estat critic. Desolacion. Impoténcia. Terror.
 
Çò de primièr que cal far es plorar las victimas. 129 personas an vist malescasudas lors vidas e lors esperanças. E se solidarizar amb lors pròches: de centenats de parents e d’amics sofriràn lo non-sens d’una mòrt criminala.
 
Sens soslevar d’objeccion. Aqueles ciutadans de París son mòrts salvatjament, injustament, de mans de gents embaugidas pel fanatisme e l’ignorància. Aquò se deviá pas passar, dins cap de circonstància. Cap de rason, quina que siá, pòt pas justificar un acte criminal aital.
 
Cal far tot aquò. Mas tanben cal far quicòm mai.
 
Nos cal pensar e analisar. Determinar e prepausar. Avalorar e agir. Ensajar de comprene perqué aquelas barbariás se produson. Ensajar d’agir per que se tornen pas produire. Arrestar de far çò que pòt alimentar que se reprodugan. Far pas çò que lo terrorisme jihadista cèrca que fagam.
 
Lo terrorisme jihadista (primièr Al Qaida, puèi l’Estat Islamic –desenant Daish— e mai d’un autre collectiu), dempuèi d’annadas es a créisser en nombre de grops, d’accions, de nivèl de brutalitat e de facilitat per aténher d’adèptes nòus. Creis lor importància e, sustot, lor impacte e influéncia.
 
Sens cap de dobte, la principala noiridura del jihadisme es lo discors de l’òdi. Per tant, sacrificar —per una supausada lucha mai efectiva contra lo terrorisme— las valors del dialòg, la patz, la tolerància e los dreches umans seriá una error grèva. E la primièra victòria del jihadisme.
 
Daish cèrca que lo virtual chòc de civilizacions venga realitat. E per tant es fondamental que la delicada coesion de las societats europèas se volatilize pas. L’islamofobia, al delà d’una responsa absurda (la majoritat de las victimas de Daish son d’autres musulmans) seriá la segonda victòria del jihadisme: es justament çò que cèrca, que mantes ciutadans europèus d’ascendéncia musulmana vejan l’extremisme coma unica sortida.
 
De desenats de milièrs de personas se sentisson atrachas per aqueles discorses extremistas e, sustot, per l’expectativa de nòva realitat que lor ofrís Daish. Es vital de cortcircuitar aquela connexion. Mas pas totjorn nos avisam que lo desastre, l’injustícia e lo caos d’aqueste Mond —que i participam e que ne tiram profièch— pòdon èsser de factors que faciliten lo pas de fòrça gents cap a l’extremisme violent.
 
Condemnam lo sectarisme, l’intolerància e lo racisme existent dins lo discors e la practica de Daish. Mas desmembram de còps qu’en tota Euròpa los proclams xenofòbs, simplistas e que criminalizan l’immigrant e lo diferent, tròban de mai en mai de resson social. E que fòrça partits e institucions, per ensajar de conténer aquela creissença, còpian e reproduson aqueles discorses, en lor donant aital encara mai de credibilitat, de legitimitat e de ressonança.
 
Nos estona que i aja de gents que tròben pas d’autra sortida que l’extremisme violent. Mas nos avisam pas que, de còps, las nòstras politicas exterioras daissan pas gaire de sortidas: daissam poirir de situacions de tension, sostenèm de regims indignes, intervenèm en de conflictes amb d’interèsses de tèrme cort e nos desinteressam de l’immens drama que genèran a de milièrs, a de centenats e de còps a de milions de personas que ne sofrisson. E, fin finala, quora venon dins las nòstras frontièras, en fugissent la violéncia, lor barram las pòrtas.
 
Condemnam l’extrèma violéncia de Daish, mas participam a una cultura de la violéncia qu’implica una despensa militara exorbitanta e ofrís de responsas militaras, sovent amb una subreaccion estupida, als problèmas que requerisson de solucions politicas.
 
Nos inquietam de la pojada de Daish mas mantenèm coma aliats de regims qu’an tolerat, facilitat e permés lo desvolopament economic, armat e recrutatiu de Daish. De regims que fan de politicas repressivas e discriminatòrias, que còpan totas las sortidas d’expression politica, que discriminan de collectius e que frustran las aspiracions de mantes joves.
 
Nos estonam que Daish dispause de ressorsas economicas sufisentas e quitament que faga de comèrci, mas desmembram que vivèm dins un Mond que permet, tolèra e practica l’economia criminala e los paradises fiscals.
 
Execram las atrocitats comesas amb d’armas mas avèm demorat vint ans a adoptar un Tractat sul Comèrci de las Armas (TCA) que, se se complís, deuriá empedir l’accès al mercat de las armas als criminals, genocidas, regims repressius e grops terroristas.
 
Dempuèi 15 ans vivèm alarmats pel terrorisme jihadista mas nos avisam pas que la “guèrra contra la terror” a solament reüssit a aumentar lo volum e la viruléncia terroristas.
 
Nos fa fòrça paur Daish mas venèm pas de comprene que deuriam aver mai paur de fòrça decisions politicas, economicas e socialas que fan aqueste Mond tal coma es. La dramatica vertat es que d’estats e de caps politics mondials an pas una agenda sincèra e leiala en favor de la patz, dels dreches umans, de la democracia e de la justícia. S’agacham Siria (luòc ont Daish s’es desvolopat e implantat en aprofechant lo caos e zòna d’origina de la majoritat dels refugiats del Mond), deurem constatar que las accions de las poténcias mondialas (Estats Units, Russia, China, Euròpa) e de las poténcias regionalas (Iran, l’Arabia Saudita, Turquia, etc.) an agit dins aquel país en seguissent fòrça interèsses e prioritats, mas se son pas jamai preocupats per la sòrt de la populacion siriana e per una solucion justa al conflicte.
 
Es probable que, quitament pas en ensajant d’o far tot coma cal, poirem pas evitar totalament lo flagèl de la violéncia. Mas se prenèm pas seriosament lo desvolopament de la patz, la defensa dels dreches umans e la promocion de la justícia, es segur que nos caldrà aprene de conviure amb de nautas dòsis de violéncia, caos e barbariá.
 
 
 
 


Article original publicat en espanhòl dins lo blòg Malgrat tot.



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

21 de novembre 10.38h

Odio als terrorostes, però m'agradaria saver, també, perquè passa això, i perquè han de morir els innocents.
I sobretot, el inetresos que hi han amagats darrera tot això, ens cauria a tots la cara de tontos segurament si ho sabessim.
És tant greu el que ha passat, com deu ésser greu el que hi ha al darerra, no em crec res.
Per tant: Visca la llibertat!
"El Tàrrega".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de novembre 09.20h

#1 sieu nissart enfan de la guerra .naissut[ graca a ma maire] au monegue qu era foara guerra. sieu annat a l escola me d enfan d aumanco 10 nacionalita 'reven a dire que despi l infanca li mieu compan estrangie eron casi toui de familla educada e me de conoissenca d au monde.reven a dire que en aquela situacion li a pus pauc de racisme potencial qu en d autri luec .l educacion e la cultura n es la clau,manteni un poble sensa cultura,es crear de dictatura e de dictator.revendicar la sieu cu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 05.07h

un cop de mai repentiment e autò-flagellacion, ambé quauquei nuanças benvengudas, ren de nòu, lo fons dau problèma le religion supersticiosa, reaccionària de l'islam que vòu impausar la charia au mond entier, de sordats de Diéu d'un autre temps qu'avançon din s lei cinc continents e dins nostra republica lei musulmans dichs moderats-diriáu ipocrites- fan pereu abans pauc à cha pauc, nos impauson sei femnas veladas, sei tites -ges de porc, separacion dei femnas e deis omes , salas de ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 09.55h

Cars legeires de Jornalet

Vaqui un pichon complement en francés d'aqueste article dels bons
http://occitan-touareg.over-blog.com/2015/11/attentats-de-paris-ou-sont-les-complices.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Jordi Armadans

Jordi Armadans logo rss

Politològ e jornalista. Director de la Fondacion per la Patz de Catalonha

mai d'informacions

contactar l'autor

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions