CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 18 de novembre

Jordi Ortiz de Antonio

Dijòus, 17.11.2016 03h00

Reflexions a l’entorn d’una pedagogia propedeutica per l’occitan


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


L’occitan es lenga oficiala en Catalonha a prepaus de çò que s’es regulat dins l’Estatut d’Autonomia de 2006, la lei de l’occitan de 2010 e l’actualizada lei d’Aran de 2015. Avèm a nòstra disposicion tres basas legalas pel desvolopament de la lenga nòstra en aqueste territòri, ont se reconeis coma lenga pròpria dins l’enclava nacionala occitana d’Aran. Totun, las ressorgas legalas son, fin finala, de papièr mòl se s’acompanhan pas d’una planificacion economica, educativa e de mediàs.
 
E es dins lo domeni de l’educacion que nos caldriá far de reflexions prigondas (e, mai que mai, d’autocritica). Lo Currículum der aranés, qu’articula un plan d’estudis sus aranés en lenga e literatura, data de las annadas nonanta del sègle XXen e se restaca a l’airal geografic aranés. En Catalonha trapam lèu lèu e totjorn la dicotomia ”aranés o occitan referencial?”, tròp sovent, dos posicionaments opausats dins un afrontament que comença ja d’èsser toxic. Me disiá un companh e professional plan admirat, “Fin finala, de qu’avèm oficializat?”. E tot aquò se transmet, de segur, dins lo domeni educatiu, çò que m’aperten e me planh.
 
De qu’avèm oficializat en Catalonha? La lei de l’occitan de 2010 es una lei que, d’èsser tant ambiciosa, tomba dins la trapèla de l’ambigüitat mai prigonda. Cada article que n’es compausada es un totèm, un eslogan, una declaracion d’intencions (totalament irrealizabla). La lei constata la definicion de lenga pròpria de l’aranés en Aran e prevei l’oficialitat de l’occitan dins lo territòri catalan tot. Al dedins de qual campionat jogam? Sèm a primièra division e volèm far de l’entitat “occitan”  una lenga normala dins lo país nòstre o sèm a segonda division e nos encaminam (un autre còp) envèrs la dialectalizacion e patesizacion de la lenga?
 
L’occitan gascon aranés es ensenhat dins la Val coma matèria especifica e se bastís coma lenga veïculara dins los ensenhaments primaris (de 6 a 12 ans); davala en segondari (de 12 a 16 ans), que s’i aplica un plan de plurilingüisme per mestrejar a la fin cinc lengas —occitan, catalan, espanhòl, anglés e francés; e desapareis practicament al bachilierat (de 16 a 18 ans), sens èsser matèria obligatòria ni facultativa dins las espròvas d’accès a l’Universitat. Avèm pas encara una Licéncia d’estudis occitans, mas un ensemble de matèrias al dedins de la Licéncia en estudis catalans e occitans, a l’Universitat de Lhèida. Pas res es ensenhat a las universitats de Tarragona, Barcelona o Girona, en defòra de qualque matèria anecdotica dins los departaments de Lingüistica/Filologia romanica.
 
Al defòra de l’Aran, lo desèrt. I a pas d’ensenhament de lenga, de cultura e de literatura occitanas a la rèsta del país, en defòra de tres o quatre (tres o quatre!) professors dins Catalonha tota qu’an introdusit qualqua matèria facultativa als licèus. E vaquí la frustracion per aqueles que, coma ieu, nos cresèm aquò de l’occitan. Nos mancan de recorses didactics, nos mancan de metodologias, nos mancan de referéncias… E nos manca la formacion. Cossí podèm ensenhar la lenga nòstra s’i a pas de formacions especificas que nos qualifiquen o nos ajuden la mestrejar e la didactizar? Quina especializacion avèm de besonh per concebre un desvolopament didactic màger de la lenga? Amb quina titolacion un professor de primari o de segondari pòt ensenhar la lenga o de contenguts pel biais de la lenga (a despart del títol de Mèstre d’aranés, en Aran)?
 
Son de questions qu’an las responsas malaisidas. Aital, l’Estat francés nos pòrta fòrça d’avantatge. Navegam entre dobtes e conflictes intèrnes, entre l’escassetat de recorses e la manca totala de materials, entre l’invisibilitat curriculara (senon, a l’ora d’ara) e los buts prepausats a las leis. E disi, categoricament, que se nos cresèm a de bon l’oficializacion de la lenga devèm i anar de cap primièr: nos acontentan pas ni las mòstras de cinèma ni los talhièrs de catarisme e de trobadors coma de “desencusas”  moflas per far didactizabla la lenga.
 
Pel moment, malgrat aquò, anam plan-planet e dins lo Departament d’Ensenhament de la Generalitat de Catalonha sèm a desvolopar dos airals didactics que nos permeton trabalhar e introdusir la lenga dins lo país, al dedins e en defòra d’Aran: un projècte lingüistic (e curricular) d’escòla, collègi o liceu basat sus l’intercompreneson lingüistica romanica e, dempuèi l’an passat, una formacion telematica per de professor(a)s de quin cicle educatiu que siá de lenga e de cultura occitanas. Permetètz-me que, pel biais de pichons articles coma aqueste, vos faga coneisseires d’aquestes projèctes que nos ambicionan plan.
 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

17 de novembre 17.04h

'Reis glorios, verays lums e clardatz/ Dieus poderos, senher, si a vos plaz/ Al mieu companh siatz fizels aiuda/ Qu'ieu non lo vi, pos la nuechs fon venguda.' Giraut de Borneil.
'Aiuta De', vera lus et gartaç/ Rex glorïoso, segnior, set a vu' platz/ Ch'a mon conpago sê la fedel aiuta/ E' nun lu vite, po' la notę fox veiota.'


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 16.55h

'Et se aucuns demandoit pour quoi cis livres est escris en roumanç, selon la raison de France, puis ke nous somes italien, je diroie que c'est pour ii raisons, l'une ke nous somes en France, l'autre pour çou que la parleure est plus deleitable et plus commune à tous langages.' Brunetto Latini.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 10.26h

#1. Ei ua vision frem arcaïca dera glotologia. Cadun se pòt inventar ua lengua escriuta individuau, mès ena realitat, quin comunicar?


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 04.21h

Totes ses llengos romániques son distintes formes d'un matex eloquio. Recordem que à principis des sigle XIX es número de variants llingüísticas romániques rondava ses 500. Tota aquesta riquesa llingüística se vá acabá an sos programes d'alfabetisació massiva en llengos nacionals que varen comensá as segle XIX. Empleá unes normes ortogáfiques ò unes altres per expresersê en s'eloquio románich no ês rês pús qu'una decisió política. Comprende s'eloquio románich en ses seves... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Jordi Ortiz de Antonio

Jordi Ortiz de Antonio logo rss

Lingüista e formator. Collaborator extèrne del Departament d’Ensenhament de la Generalitat de Catalonha, en creant de materials e prepausas didacticas en intercompreneson lingüística romanica

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions