Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Error 404: occitan coma patrimòni detectat

Jordi Ortiz de Antonio

Jordi Ortiz de Antonio

Lingüista e formator. Collaborator extèrne del Departament d’Ensenhament de la Generalitat de Catalonha, en creant de materials e prepausas didacticas en intercompreneson lingüística romanica

Mai d’informacions
Patrimòni: çò eretat de sos ascendents ; çò seu. Tot çò occitan es nòstre patrimòni. […]
Eretatge: patrimòni.
Diccionari de Cantalausa
***
 
Albi es una vila tarnesa que rebat tot lo poder qu'aguèt en tempses d'un còp èra. La construccion civila en brica d'un bastiment religiós nos mòstra un poder qu'espelissiá del país. L'arquitectura d'Albi, son palais de la Bísbia, sa ciutat episcopala e l'enòrma catedrala de Santa Ceselha, es patrimòni de totes los albigeses, tarneses, lengadocians e occitans. Fa partida de nòstra istòria coma pòble. Es l'eretatge dels rèires.
 
Pels irlandeses, la pàtria irlandesa, Éire, èra tanben l'eretatge dels aujòls. Los flumes, la campanha, los arbres, la mar e sa mitologia fasián partida del folclòr del país. Lo cicle de l'Ulster, la siá cosmologia constitutiva. La luta per l'independéncia, lo sieu mite nacional. La lenga, lo sieu eretatge. E se considerèt aital.
 
Lo gaelic irlandés, coma lenga nacionala d'Irlanda, se refugissiá dins l'eretatge de la tèrra, dins lo patrimòni dels òmes e las femnas d'Irlanda. Èra l'aisina qu'aviá servit per lor comunicacion. Èra l'estrument de bastison de l'identitat irlandesa. Èra la pòrta d'accès a una cultura gaelica pròpria. O èra tot. Mas o èra.
 
S'Albi e Occitània son la tèrra, lo francés es lor present. Sens dramatizacion e sens inquietud. Se lo francés (o lo francitan…) es lor present, l'occitan es lor passat. Sens dramatizacion e sens inquietud. Una nuança regionala a la cultura miègjornala de l'Estat jacobin. Una espincelada de color a una França grisa. Lo remembre d'una lenga polideta que cantava a las cigalas e al solelh, a las païsanas e a la bona vida de la campanha.
 
S'Albi e Occitània son la tèrra e lo francés es lor present, l'occitan, coma lo gaelic irlandés, es lor patrimòni. Lor eretatge istoric. Una lenga que fa pas paur a la majoritat de lenga, una expression lingüistica que pòt pas rivalizar amb lo francés, una aisina comunicativa ideala per cantar a la cigala e per cantar l'amor per Mirèlha, mas sens cap autra definicion que la de lenga del passat.
 
Una condicion de lenga patrimoniala que nos ven remembrada per la vision patrimonialista, tanben, dels estudioses de la lenga. Los arquitèctes del saber occitan s'embarran dins la literatura medievala e las analisis lingüisticas istoricas o mai que mai teoricas. Los arquitèctes del saber occitan, tròp de còps, s'embarran dins la glòria del passat: presentacion del creissentés del punt de vista anecdoticament teoric, la diacronia dins l'analisi dialectala, lo refugi que son los trobadors e los catars coma simbòls d'un occitan restacat a sa libertat de lenga normala… Remembres d'una glòria passada ja.
 
E d'indiferéncia per l'avenir de la lenga.
 
Lo Congrès de l'AIEO, fait ongan as Albi, introdusiá pel còp primièr, de presentacions sus la didactica de la lenga. Per far cort, de presentacions sul futur mai pròche de la lenga. Sos revitalistas mai immediats nos vesiam enclauses lo ser del 14 julhet, que fòrça de nosautres i aviam pas res per festejar. Aqueles qu'avèm virat nòstre agait tre lo passat trobadorenc per far arribar la lenga nòstra al temps nòstre avèm patit l'ideologia patrimonialista. Las bontats del passat an servit per escondre lo dramatisme de la realitat.
 
Un drama vertadièr.
 
Las reflexions en matèria de didactica de la lenga, cargadas de pensadas de contemporaneïtat e d'amiras al futur, se presentèron dins la pus granda de las solituds. Me faguèt vergonha de veire los collègas de las Calandretas a parlar sonque per ieu e la collèga Naoko Sano.
 
Me faguèt vergonha un congrès d'estudis occitans qu'a abandonadas las soscadas a l'entorn de la didactica actuala de la lenga per las bontats de la lenga anciana.
 
Se la lenga occitana es una lenga patrimoniala, digam-o clar e contunhem a cantar a las cigalas.
 
Se, per contra, la lenga occitana es una lenga actuala que pòt encara trapar son luòc en aqueste mond, fagam-o. Totun, fagam-o plan.
 
Lo futur de la lenga, coma nos compatriòtas irlandeses nos an ja mantuns còps ensenhat, depend pas de la siá oficializacion. Impòrta pas res que l'occitan siá lenga oficiala en Catalonha e Aran se l'emplegan sonque 1700 locutors coma lenga abituala. Impòrta pas res que l'occitan siá lenga oficiala se, fin finala, se pensa sonque amb una lenga patrimoniala e d'eretatge del país.
 
Los esclòps son de patrimòni del país e, ça que la, totes volèm portar de tènis plan confortablas per practicar l'espòrt…




abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pujòl miquèu aurelhan 65800
7.

Enas annadas, disem, 70/90, e un chic mes, que' m disia autonomiste, james independiste, que somiava d''ua autonomia assegurant era libra expression dera lenga e dera cultura dera lenga d'òc en totas sas varietats, en cadre d'ua nacion francesa que seria estada conscienta dera chança d'èster divèrsa e ua. Uei, que pensi que de tota faiçon n'agèrem cap james, mèma en moments fòrts deras annadas 70, eras fòrças d'un movement independiste e que globalament Felix Castan avia rason. Ua "nacion occitana" que m'a tostems semblat en eths siècles on èm ua utopia, be seria dejà ua conquista deras bèras s'avançavam a de bon de cap ath çò que Castan somiava, ua autonomia culturala entorn de ciutats que gausarian levar eth cap.
Qu'è tostems cresut poder defener tot encòp eras nostas duas lengas en escapar ara diglossia, en un bilinguisme on cadua deras sors ganharia, pr'amor qu'eth francés ei tanben miaçat, e quin ! Qu'ac volham o non eth francés que nos a fèts, ja sia per d'auguns rares coma jo eth occitan lenga prumèra, prumèra entenuda e parlada a casa ! Quina ipocrisia seria estat per jo, vengut professor de francés, de renegar eta lenga qu'èra pagat a ensenhar ! Mes que degus qu'è entenut eths "Crids" d'ua Filadèlfa de Gèrda de cap a un pòple que no a sabut sauvar son èster, e qu'è ensajat de fèr, modèstament, çò qu'è podut enà sauvar çò que pòt encara èster sauvat.
Miquèu de Coserans e de Bigòrra.

  • 3
  • 1
Nom
6.

#5 paure ITIL est botat en mesa a jorn de contunh. balhi sonque un punt d'entrada, apèi fasetz coma voldretz.

  • 0
  • 0
Joan Francés Blanc Liyon
5.

#4 Paure, parlas d'ITIL v3 version 2007 o version de 2011 ? Lo libre sus l'estrategia foguèt complètament re-escrich en 2011, que la primièra version èra inutilizabla.

  • 0
  • 0
Nom
4.

#3 L’estrategia es cambiadissa es facha per anar de cotria amb l’evolucion de la societat.
L’estrategia dèu pas èsser una ideològia.
L’estrategia dicta pas l’evolucion de la societat.
L’estrategia es adaptada al moment e son ambient per capitar una amira.
Una amira deu èsser clarament definida, dins çò qu’es e tanben dins çò qu’es pas. Per cada amira cal desvolopar totis los proces çai-sus e çai-sos.
Concepcion d’un catalòg dels servicis d’afars. (onte anar cunhar lo nas)
Concepcion d’un catalòg dels servicis tecnics.(de quals son los especialistas que me pòdon ajudar)
Estrategia dels servicis :
Perspectivas, posicionament , planificacions, perinizacion.
Los nivèls de servicis las mesuras e de segur la melhorença.
E segurament tot lo mond trabalha dins la meteissa amira, ambe los meteis proces e las meteissas metòds.
Avem l’amira jostenguda per l’estrategia, los servicis e lo demai. Evidentament l’egò pren un còp sul morre enquera que sem a jogar a lo que farà rampèu a l’autre dins lo respecte de l’estrategia de las amiras e dels metòds… Atanben los domènis d’accions son variats e l’escasença de se bragar l’embonilh….
Trabalham per tornar valor a nòstra lenga, la far creisser disn son utilizacion dins la societat e es pas per cultivar los egòs
Los que son pas d’acòrdi pòdon tirar camin endacòm mai, se capitan mai que nosaus Sarem pas gelós.
Pòt semblar un briu borrut tot aquò, mas es atal que se trabalha al jorn d’auèi… e me sembla èsser la sola causa que nos posquessa salvar s’es pas tròp tard.
Per comprener e adaptar aquelas grandas régas cal devèrs una bona annada, se cal penetra de la filosòfia del d’aquòs.
Atanben vos conselhi d’anar legir los Cinc libres de las bonas praticas ITIL V3

  • 5
  • 0
Lo raiòu Cevenas
3.

Es tot aquò que mai nos defauta : la lindetat, la clartat dals objectius duèi e deman, una organizacion collectiva, d'estrategias ausardas e seguidas collectivament dinc un mème fuèlh de rota. E la societat civila dinc tot aquò ? Ne'n vòu encara de la lenga ? Dinc quanta mesura ? De quanta faiçon ? Dinc quante(s) domèni(s) ? E per portar un contengut eissit d'una tradicion e d'una identitat occitana movedissa e creatritz ? O per laissar se diluïr dinc una cultura globalizada las rèstas de l'eiretatge ?

Prenètz los articles recents "Parlar occitan ? Òc, mas amb qui ?" de Terric Lausa", "Parlar occitan ? Mas ont ?" de Gerard Joan Barceló, "La crisi de l'occitanisme politic, segon Alan Sibé", "Ua setmana d'immersion a Vilanuèva d'Òlt" e "Lo darrièr dels mohicans". Tornatz-los legir emb dals comentaris correspondents, amai se aquò vos prendrà de temps, e recampatz totas las remarcas, totas las enterrogacions, totas las idèias : dinc la generalitat, TOT ES ESTAT DICH ! TOT !
Jornalet, avètz bien fach d'editar queles articles qu'an permés d'esclairar ce qu'èra tengut dinc l'ombra o lo silenci.

Per conclurre, TOT ESTENT ESTAT DICH, personalament, espère una reaccion de totas las compausantas dau movement occitanista per finalament quitar de bailar dinc l'estèrle o lo condamnat d'avança (diguem-z-o clar !) ; per recampar coratjosament OCCITANISTAS, FELIBRITGE, PATESEJAIRES, ENSENHAIRES, ARTISTAS, ACTORS POLITICS, SOCIETAT CIVILA, ACTORS SOCIAUS E SICOLÒGUES (e ben òi !) dinc la DIVERSITAT, l'ESCOTA e l'EMPARCIALITAT, mès dinc l'OBJECTIVITAT, la PEDAGOGIA, lo TRAVALH COLLECTIU, lo PROFESSIONALISME, dinc l'acuèlh d'IDEIAS NOVELAS E AUSARDAS, dinc la mesa en plaça d'ESTRATEGIAS emb d'un MEME FUELH DE ROTA per tota la familha d'ÒC.

Sens aquò, refusarai de contunhar de menar batuèsta per capitar a la fin e despièi d'annadas endronas e silencis estitucionaus, orguèlhs associatius mau plaçats e recuperacions, escleròsa e resultas mediòcras. Sens aquò, farai lo dòu de mon identitat, esperant de faire partida lèu-lèu dau futur territòri d'enfluença economicoculturala e lenguistica de Catalonha, per benlèu venir ciutadan catalan, Occitània estent alienadassa per podre se pensar e ausar esistir. N'i a pro de dich, la messa es dicha !

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article