Opinion
Chapir il rumantsch dal Grischun sco lingua da la Svizra
Introduccion
Er ostiu ei temps de pòsa e d’estudi. Dèishi ath darrèr era tasca docenta e m’autregi ath plaser der autoaprenedissatge. Ei atau que darrèrament m’è immergit en estudi deth romanch des Grisons, ua lengua que me demore geograficament aluenhada, mès qu’i è tostemp sentut ua sòrta d’admiracion, maugrat non poder justificar eth per qué. Exotisme? Arcaisme? Realitat minoritària?
Sense materiaus didactics regladi ne damb metodologies d’aprenedissatge comunicatiu, me descarguè gratuïtament era Grammatica per l’instrucziun dal rumantsch grischun (2008), de R. Caduff, U. N. Caprez e G. Darms, deth seminari de romanch dera Universitat de Friborg. Se tracte d’ua gramatica fòrça didactica, amiada entad ensenhament dera lengua ena escòla e dirigida clarament tà mèstres. Escrita en romanch, pensada en romanch e en tot partir deth tèxte romanch coma element fonamentau, se bastís eth discors gramaticau dera lengua damb fòrça exemples diferenti. Estructuralisme lingüistic e gramatica entara escritura. Damb caracteristiques preconizadores, partís d’ua vision descriptiva entà establir ligams de normativizacion der estandard. Era descripcion des casi exposadi servís entara sua pròpria regulacion.
Prumèra part: era situacion sociolingüistica deth romanch
Damb uelhs de lingüista e damb intencion d’un aprenedissatge gramaticau basat ena transferéncia entre lengües romaniques, comencè a liéger, a interpretar es tèxtes e a dedusir-ne bères nòrmes de transferéncia. Abantes, totun, volí hèr ua analisi dera situacion sociolingüistica dera lengua e compréner era diferéncia entre aquerò que ne diden “rumantsch grischun” e “idioms rumantschs”. Dempús de quauques setmanes de trabalh e de recèrca, era situacion dera quatau lengua nacionau de Soïssa ei ua realitat fòrça complèxa (n’i a bèra ua que non ac sigue atau?). [Se volètz saber mès sus era situacion sociolingüistica deth romanch, consultatz era Dumbraziun dal pievel 2000. La situaziun actuala dal rumantsch.]
Ei ua realitat que m’a hèt quèir amorós per diuèrsi rasons…
1. Me hè quèir amorós per rasons de còrpus, per estructura filologica e, sustot, per familha lingüistica: dintrar en continuum retoromanic ei caminar per un camin de costèra e de fòrça viratges, a on eth lexic ei semblant as sues lengües vesies occitana, catalana, francesa, galloitaliques e italiana, mès a on era morfosintaxi pòt portar mès d’ua analisi entà comprener-la. D’açò ja ne parlarè mès entà deuant.
2. Soïssa definís eth romanch coma era “quatau lengua nacionau soïssa”. Dempús de sègles de marginalizacion, era pression fascista de Mussolini, eth sòn irredemptisme expansionista e eth besonh d’afortir era identitat elvetica nacionau, eth romanch se convertic en inici deth sègle XXau ena quatau lengua nacionau soïssa en un referendum votat per òmes. Actuaument, Soïssa ei un país plurilingüe oficiaument qu’a sabut mantier ua pax lingüistica (se mès non, aparenta) que permet ua convivéncia lingüistica jos un madeish estat de tipe confederat. Ath delà d’açò, es Grisons, canton elvetic a on l’ac age, ei oficiaument trilingüe: alemand (estandard), italian (estandard) e romanch (des Grisons).
3. Era politica lingüistica entath romanch s’oriente entara sua promocion enes diuèrsi encastres comunicatius. Era principau responsa ad aguest saber hèr se manifèste:
4. Definit coma ua sòrta de “lengua de compromés”, coma ua lengua unificada, composicionau e supradialectau, eth romanch des Grisons actue sociaument coma un estandard lingüistic gessut des variantes dera lengua entà junher-les ena sua diuersitat. Tot estandard a er objectiu d’èster un encastre de referéncia lingüistic tàs usatgèrs d’ua lengua. Format a compdar des tres granes variantes damb mès vitalitat lingüistica (surselvan, surmiran e baish-engadinés), es usatgèrs deth romanch des vals grisones retoromaniques assistiren ara neishença d’ua lengua estandard unificada e de compromés que pretenie méter era pèira constitutiva d’ua politica lingüistica fèrma entara normalizacion lingüistica. 
… Mès es causes non son tan polides.
Conclusions
Era situacion sociolingüistica deth romanch en Soïssa ei semblabla ara d’autes lengües minoritàries d’Euròpa. Maugrat gaudir d’ua consideracion de “lengua nacionau” e “lengua oficiau”, seguís laguens d’un procès constant de substitucion lingüistica, coma er irlandés. En tot auer er emparament legau maximau, deth sòn estatus sociau e politic mès important ena sua istòria, e d’ua politica lingüistica entara sua promocion e normalizacion sociau, es sues chifres absoludes d’usatgèrs non aumenten, atau coma er occitan aranés en Catalonha. Patís ua iperdialectalizacion que mesestime eth ròtle der estandard coma encastre cognitiu de referéncia, coma er aragonés, er occitan o eth gaelic escocés. Non dispòse ne de materiaus de didactica dera lengua (reguladi per nivèus e damb metodologies comunicatiues) ne de materiaus amiadi entath sòn aprenedissatge coma lengua estrangèra. Ath delà d’açò, era majoritat de materiaus son sometudi ara pression der alemand estandard, coma ena majoria de casi des lengües minoritàries des Estats francés e italian.
Era principau conclusion dera situacion sociolingüistica deth romanch en Soïssa a a veir damb eth materiau qu’è començat a trabalhar darrèrament. Ath deuant de possibles incongruéncies damb era filosofia dera politica lingüistica e des campanhes de visibilizacion, difusion e ensenhament dera lengua que ja s’an comentat abantes, eth romanch s’afronte ara sua iperdialectalizacion e ara sua pèrta d’un encastre cognitiu partatjat que sigue capable d’enfortir es ligams dera Rumantschia, des dera Val Müstair enquiara Engiadina e era Surselva, e encara mès ath delà, enquiara Ladínia e eth Friol. Se sense promocion non i a viabilitat, sense encastre non i a unitat. En definitiua, cau repréner es valors de compromés que portèren es varietats romanches a cedir deuant der estandard e seguir eth camin entara normalizacion e era internacionalizacion d’ua lengua qu’encara vò caminar.
Er ostiu ei temps de pòsa e d’estudi. Dèishi ath darrèr era tasca docenta e m’autregi ath plaser der autoaprenedissatge. Ei atau que darrèrament m’è immergit en estudi deth romanch des Grisons, ua lengua que me demore geograficament aluenhada, mès qu’i è tostemp sentut ua sòrta d’admiracion, maugrat non poder justificar eth per qué. Exotisme? Arcaisme? Realitat minoritària?
Sense materiaus didactics regladi ne damb metodologies d’aprenedissatge comunicatiu, me descarguè gratuïtament era Grammatica per l’instrucziun dal rumantsch grischun (2008), de R. Caduff, U. N. Caprez e G. Darms, deth seminari de romanch dera Universitat de Friborg. Se tracte d’ua gramatica fòrça didactica, amiada entad ensenhament dera lengua ena escòla e dirigida clarament tà mèstres. Escrita en romanch, pensada en romanch e en tot partir deth tèxte romanch coma element fonamentau, se bastís eth discors gramaticau dera lengua damb fòrça exemples diferenti. Estructuralisme lingüistic e gramatica entara escritura. Damb caracteristiques preconizadores, partís d’ua vision descriptiva entà establir ligams de normativizacion der estandard. Era descripcion des casi exposadi servís entara sua pròpria regulacion.
Prumèra part: era situacion sociolingüistica deth romanch
Damb uelhs de lingüista e damb intencion d’un aprenedissatge gramaticau basat ena transferéncia entre lengües romaniques, comencè a liéger, a interpretar es tèxtes e a dedusir-ne bères nòrmes de transferéncia. Abantes, totun, volí hèr ua analisi dera situacion sociolingüistica dera lengua e compréner era diferéncia entre aquerò que ne diden “rumantsch grischun” e “idioms rumantschs”. Dempús de quauques setmanes de trabalh e de recèrca, era situacion dera quatau lengua nacionau de Soïssa ei ua realitat fòrça complèxa (n’i a bèra ua que non ac sigue atau?). [Se volètz saber mès sus era situacion sociolingüistica deth romanch, consultatz era Dumbraziun dal pievel 2000. La situaziun actuala dal rumantsch.]
Ei ua realitat que m’a hèt quèir amorós per diuèrsi rasons…
1. Me hè quèir amorós per rasons de còrpus, per estructura filologica e, sustot, per familha lingüistica: dintrar en continuum retoromanic ei caminar per un camin de costèra e de fòrça viratges, a on eth lexic ei semblant as sues lengües vesies occitana, catalana, francesa, galloitaliques e italiana, mès a on era morfosintaxi pòt portar mès d’ua analisi entà comprener-la. D’açò ja ne parlarè mès entà deuant.
2. Soïssa definís eth romanch coma era “quatau lengua nacionau soïssa”. Dempús de sègles de marginalizacion, era pression fascista de Mussolini, eth sòn irredemptisme expansionista e eth besonh d’afortir era identitat elvetica nacionau, eth romanch se convertic en inici deth sègle XXau ena quatau lengua nacionau soïssa en un referendum votat per òmes. Actuaument, Soïssa ei un país plurilingüe oficiaument qu’a sabut mantier ua pax lingüistica (se mès non, aparenta) que permet ua convivéncia lingüistica jos un madeish estat de tipe confederat. Ath delà d’açò, es Grisons, canton elvetic a on l’ac age, ei oficiaument trilingüe: alemand (estandard), italian (estandard) e romanch (des Grisons).
3. Era politica lingüistica entath romanch s’oriente entara sua promocion enes diuèrsi encastres comunicatius. Era principau responsa ad aguest saber hèr se manifèste:
— ena subvencion milionària qu’arrecep era Lia Rumantscha, era entitat istorica de promocion dera politica lingüistica tàs varietats romanches e impulsora der estandard des Grisons, responsabla dera didactica, era creacion de materiaus e es utises de còrpus lingüistic (fonamentaument, eth Pledari Grond, eth gran diccionari bilingüe alemand-romanch des Grisons/”idioms rumantschs”), es revirades e es recomanacions entara sua transmission intergeneracionau,
— ena existéncia e en supòrt dera Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, qu’emet cada dia en aguesta lengua: un servici informatiu public que non se lamente dera substitucion progressiua deth romanch, mès que mòstre poblacion de totes es edats (mès que mès, joeni e adults) en diuèrsi mestièrs e en diferenti contèxtes. Mès tostemp des d’un punt d’enguarda modèrne e modernizador d’ua lengua que non vò èster ua lengua entà parlar damb es vaques. Un equilibri entre eth folclòr e ua societat modèrna e globalizada que pòt exprimir-se perfèctament en romanch.
— ena existéncia e en supòrt dera Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, qu’emet cada dia en aguesta lengua: un servici informatiu public que non se lamente dera substitucion progressiua deth romanch, mès que mòstre poblacion de totes es edats (mès que mès, joeni e adults) en diuèrsi mestièrs e en diferenti contèxtes. Mès tostemp des d’un punt d’enguarda modèrne e modernizador d’ua lengua que non vò èster ua lengua entà parlar damb es vaques. Un equilibri entre eth folclòr e ua societat modèrna e globalizada que pòt exprimir-se perfèctament en romanch.
4. Definit coma ua sòrta de “lengua de compromés”, coma ua lengua unificada, composicionau e supradialectau, eth romanch des Grisons actue sociaument coma un estandard lingüistic gessut des variantes dera lengua entà junher-les ena sua diuersitat. Tot estandard a er objectiu d’èster un encastre de referéncia lingüistic tàs usatgèrs d’ua lengua. Format a compdar des tres granes variantes damb mès vitalitat lingüistica (surselvan, surmiran e baish-engadinés), es usatgèrs deth romanch des vals grisones retoromaniques assistiren ara neishença d’ua lengua estandard unificada e de compromés que pretenie méter era pèira constitutiva d’ua politica lingüistica fèrma entara normalizacion lingüistica.
… Mès es causes non son tan polides.
1. Eth romanch des Grisons ei un projècte a mieges. Neishut dera illusion collectiua d’ua generacion d’academics que vedien er estandard lingüistic coma era manèra de dar un prestigi ara lengua romancha, aguesti sòns de granesa s’an vist redusidi ar ensenhament e difusion des “idioms rumantschs” (es cinc dialèctes dera lengua) ath nivèu sociau, ei a díder, des variantes lingüistiques romanches. Damb un estandard relegat ara decadéncia sociau, seguís en vigor coma lengua administratiua, mès cada còp ei mès dificil trapar bèri materiaus de didactica der estandard. A excepcion d’un polit materiau d’ensenhament der estandard entàs locutors de romanch coma lengua prumèra (Bainvegni - med da rumantsch grischun per Rumantschs. Part 1 e Part 2), era iperdialectalizacion seguís aué. Aguesta separacion dialectau, mancada d’ua varietat de referéncia, amie tara manca der encastre lingüistic e cognitiu que junh es sòns usatgèrs jos un madeish labèl lingüistic: eth romanch.
2. Er ensenhament dera lengua romancha la presente solitària. Sense dintrar en bères discussions mès politiques que non pas filologiques ne ena Questione Ladina, eth romanch manque d’ua integracion fèrma en continuum dialectau retoromanic que s’estien laguens des Grisons (era Rumantschia), que passe pera val Badia e Gherdëina (era Ladinia), a on arrecep eth nòm de ladin dolomitic, e qu’arribe enquiara plana deth Friol (eth Friûl), a on arrecep eth nòm de friolan. Totun, semble que comencen a amiar-se a tèrme accions de contacte entre es usatgèrs des variantes retoromaniques, coma eth cas d’ues gojates dera Ladínia e era sua experiéncia en un practicum d’ensenhament enes vals dera Rumantschia en 2017.
2. Er ensenhament dera lengua romancha la presente solitària. Sense dintrar en bères discussions mès politiques que non pas filologiques ne ena Questione Ladina, eth romanch manque d’ua integracion fèrma en continuum dialectau retoromanic que s’estien laguens des Grisons (era Rumantschia), que passe pera val Badia e Gherdëina (era Ladinia), a on arrecep eth nòm de ladin dolomitic, e qu’arribe enquiara plana deth Friol (eth Friûl), a on arrecep eth nòm de friolan. Totun, semble que comencen a amiar-se a tèrme accions de contacte entre es usatgèrs des variantes retoromaniques, coma eth cas d’ues gojates dera Ladínia e era sua experiéncia en un practicum d’ensenhament enes vals dera Rumantschia en 2017.
3. Era lengua tet deth romanch ei er alemand estandard. Er aprenedissatge deth romanch des Grisons depen, alavetz, d’auer coneishences d’alemand o ben dera leugeresa informatica ena gerença des diccionaris numerics, que permeten era transferéncia entre eth romanch - alemand - occitan. Atau, manquen bèri plantejaments metodologics didactics que partisquen d’autes lengües romaniques entà dar accès ath public de lengua romanica (francés o italian, en cas soís). Eth romanch, sometut jos era pression der alemand sus eth sòn còrpus, ei ua lengua que desapareish ena solitud e en isolament. Enclavat en ues pòques vals des Grisons e sense ensenhament numeric e actualizat, ei invisible tàs autes lengües romaniques. E ua lengua invisibla ei ua lengua que non existís. Eth sòn includiment, alavetz, enes trabalhs de gramatica comparada e d’intercomprenença entre es lengües romaniques ei indispensable entà presentar ath public ua lengua viua.
4. Maugrat ua politica lingüistica valenta e des mejans que ne dispòse, era lengua non creish en chifres absoludes: represènte un 0,5% dera populacion totau de Soïssa e eth 15% dera populacion deth canton des Grisons (2016). Eth public usatgèr des cinc variantes romanches viu relativament isolat, damb un despoblament progressiu des vals e d’un increment dera poblacion germanofòna. Ath delà d’açò, en tot èster lengua nacionau en Estat e oficiau en canton des Grisons, non dispòse ne dera preséncia escolara que n’a de besonh ne dera visibilitat e dera promocion fonamentau entara sua subervivença (ne laguens deth canton, ne ena rèsta dera confederacion, ne en estrangèr). Es wèbs institucionaus elvetiques dispòsen sovent de versions en romanch, mès acostumen a èster versions redusides o mancades d’ipertèxt. Aguesta accessibilitat, tanben, se ve trincada pera redireccion constanta enquia pagines en alemand o en francés. Fin finau, semble qu’era consideracion de “lengua nacionau” sigue mès un artifici politic e non un pas fèrm entara normalizacion dera lengua.
4. Maugrat ua politica lingüistica valenta e des mejans que ne dispòse, era lengua non creish en chifres absoludes: represènte un 0,5% dera populacion totau de Soïssa e eth 15% dera populacion deth canton des Grisons (2016). Eth public usatgèr des cinc variantes romanches viu relativament isolat, damb un despoblament progressiu des vals e d’un increment dera poblacion germanofòna. Ath delà d’açò, en tot èster lengua nacionau en Estat e oficiau en canton des Grisons, non dispòse ne dera preséncia escolara que n’a de besonh ne dera visibilitat e dera promocion fonamentau entara sua subervivença (ne laguens deth canton, ne ena rèsta dera confederacion, ne en estrangèr). Es wèbs institucionaus elvetiques dispòsen sovent de versions en romanch, mès acostumen a èster versions redusides o mancades d’ipertèxt. Aguesta accessibilitat, tanben, se ve trincada pera redireccion constanta enquia pagines en alemand o en francés. Fin finau, semble qu’era consideracion de “lengua nacionau” sigue mès un artifici politic e non un pas fèrm entara normalizacion dera lengua.
Era situacion sociolingüistica deth romanch en Soïssa ei semblabla ara d’autes lengües minoritàries d’Euròpa. Maugrat gaudir d’ua consideracion de “lengua nacionau” e “lengua oficiau”, seguís laguens d’un procès constant de substitucion lingüistica, coma er irlandés. En tot auer er emparament legau maximau, deth sòn estatus sociau e politic mès important ena sua istòria, e d’ua politica lingüistica entara sua promocion e normalizacion sociau, es sues chifres absoludes d’usatgèrs non aumenten, atau coma er occitan aranés en Catalonha. Patís ua iperdialectalizacion que mesestime eth ròtle der estandard coma encastre cognitiu de referéncia, coma er aragonés, er occitan o eth gaelic escocés. Non dispòse ne de materiaus de didactica dera lengua (reguladi per nivèus e damb metodologies comunicatiues) ne de materiaus amiadi entath sòn aprenedissatge coma lengua estrangèra. Ath delà d’açò, era majoritat de materiaus son sometudi ara pression der alemand estandard, coma ena majoria de casi des lengües minoritàries des Estats francés e italian.
Era principau conclusion dera situacion sociolingüistica deth romanch en Soïssa a a veir damb eth materiau qu’è començat a trabalhar darrèrament. Ath deuant de possibles incongruéncies damb era filosofia dera politica lingüistica e des campanhes de visibilizacion, difusion e ensenhament dera lengua que ja s’an comentat abantes, eth romanch s’afronte ara sua iperdialectalizacion e ara sua pèrta d’un encastre cognitiu partatjat que sigue capable d’enfortir es ligams dera Rumantschia, des dera Val Müstair enquiara Engiadina e era Surselva, e encara mès ath delà, enquiara Ladínia e eth Friol. Se sense promocion non i a viabilitat, sense encastre non i a unitat. En definitiua, cau repréner es valors de compromés que portèren es varietats romanches a cedir deuant der estandard e seguir eth camin entara normalizacion e era internacionalizacion d’ua lengua qu’encara vò caminar.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5 Non, marcha pas. Tròp de diferéncias fonologicas (ai provat per lo piemontés, e tanben per lo roiasc).
Viva l'arañol :
*me demore> m'ei (cast. Me queda)
*me descarguè >descarguè (cast. Me descargué)
* se convertic en inici deth sègle> devenguèt au començament...
*des d'un> D'un
*actuar> agir
"illusion" non a pas eth sens espanhòu
*plantejament>posicionament, consideracion
*increment>augment(acion)
*se mès non: catalanisme
*fin finau : calc deth francés regional
encastre: vòu dire "cadre de fenêtre". Escampat pet occitanistas que sabon pas legir los diccionaris o que trapèron eth mot esluenhat deth francés tan beròi... Ei Quadre, com en catalan. *marc = catanyol
Interessant la grammatica de descargar...
La grafia classica occitana poiriá "englobar" aquells avatars isolats; parièir amb le piemontés, ligurian e autres idiòmas de mai, sens vocala finala de sosten autra que "a".
Verai que lo romanch, los romanchs puslèu, son una lenga passionanta, una lenga romana parlaa amb una poncha d'accent germanic. Aquò dich, las diferéncias entre dialectes, sus un espaci pichon, son au mens aitant grandas qu'entre dialectes occitans. D'aqui la dificultat dau romantsch grischun, que degun en fach se l'i reconois. E l'oficialitat, efectivament, l'i fai ren, pas mai qu'a la realitat de la diglossia romanch/schwitzditsch.
Au passatge : la mapa de l'ensems reto-roman chausis son camp dins una batesta aspra entre Ladins istorics (Gardena, Fassa, Livinalongo, Badia, e Cortina) e neo-ladins (cadorins e autres) que partean quauques traches ladins, mas lor ne mancan d'autres. En fach se revendican ladins per de dire de poer revendicar, tanben, las subvencions degùas a las lengas minoritarias (e pas als dialectes…) au titol de la lèi 482/99 … Contradiccions de la politica linguistica italiana...
Beròi article, e deus peluts.
Ua question totun:
“Era lengua tet deth romanch ei er alemand estandard.”
Ah? Ua lenga teit, n’ei pas normaument de la medisha familha? O se i a mei d’ua definicion de “lenga teit”?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari