Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Er audiovisuau d’animacion occidentau aué: mondializacion, progressisme e qualitat

Quan manque dus ans entà barrar eth decènni des 2010, podèm guardar entà darrèr entà veir es ambicions e es valors qu’a prenut eth divertiment entàs enfants en audiovisuau d’animacion enes Estats Units.
 
Es diboishi son vengudi quauquarren de transnacionau, çò que vò èster tanben er objectiu des naues produccions d’animacion de granes plataformes de television per Internet coma Netflix o HBO. Aqueri agents deth mercat son conscienti qu’Internet a hèt eth trabalh lord d’amiar programes de qualitat d’un costat ar aute deth Mond a on non i a distribucion. Un exemple ei quan era television catalana quitèc d’envestir en Anime japonés deth temps qu’auien acostumat ath public pendent vint ans.
 
Era preséncia d’un Internet que met ara posita un mond sense termières a hèt escàder es diboishi de culte qu’an bases de fans clares que se tròben en hilat, en espacis coma Tumblr o Deviantart. Es artistes an tanben de mès en mès influéncies e mès variades en sòn trabalh, e eth sòn talent joen normalize es valors deth nau sègle.
 
Podem parlar de The Legend of Korra (Nickelodeon, 2012–), ua fantasia d’accion damb ua protagonista fòrta qu’a tendéncies bisexuaus e que non ei bric caracacteritzada ultrafemenina coma ac poderie èster estada ua eroïna mès classica coma Sailor Moon. Ua auta eroïna ei Star Butterfly de Star vs. The Forces of Evil (Disney XD, 2015-), ua princessa que non contraròtle es sòns poders magiqui, hòla e pastosa ath mès pur estil de Dennis the Menace.
 


Eth dusau protagonista dera sèria ei un adolescent mexican que sap karate, çò que mòstre eth sosten de Disney devèrs es nomentadi “latinos”, un des grops sociaus mens representadi des Estats Units, en tot hèr de Star vs. The Forces of Evil, amassa damb eth filme Coco(Pixar, 2017), dus grani suportaires deth movement Dreamer, des joeni de familhes enmigrades ispanes que vòlen integrar-se ena societat estatsunidenca damb ua actitud exemplara ena escòla, mès que non ac poderàn hèr a causa dera abolicion des leis DACA qu’a amiat a tèrme Donald Trump.
 
Se parlam de diboishi militants, podriem mencionar a Steven Universe (Cartoon Network, 2013–) a on tres eroïnes, es “gemmes de cristalh” eduquen a un gojat de 13 ans deth temps que protegissen era tèrra d’ua invasion extraterrèstra, en tot desbastir er esquèma dera familha tradicionau e trincar çò qu’es activistes LGBT avertissen negativaments coma eteronòrma. En tant qu’èssers inorganics, es gemmes de cristalh non an cap de genre per çò que pòden auer relacions platoniques entre eres, totun se son caracterizades indistintaments coma hemnes.
 
Eth succès LGBT damb mès pompa der an ena matèria des diboishi animadi poderie èster, totun, eth cuert-metratge omosexuau In a Heartbeat (2017) sus dus mainatges amorosi. Non ei malaisit de hèr un cuert-metratge atau, mès que mès se l’amien a bon tèrme dus estudiants d’ua acadèmia d’arts entà portar-lo as hestivaus, mès si qu’ei aisit qu’es granes productores dirigides pera tòca comerciau arrefusen aquera sòrta d’idèes. In A Heartbeat ei, sense massa merit, era prumèra pampolha qu’arribe ara susfàcia de çò que semble ua naua generacion d’artistes.
 
Es joeni dera cunhèra dera animacion estatsunidenca modèrna, dera Acadèmia d’Arts de Califòrnia fondada peth quite Walt Disney, saben ua causa o dues sus eth hèt d’anar contra un corrent que les demane èster doctors e comerciaus, ath delà, s’agís de joeni damb ua grana sensibilitat, passionadi pera banda diboishada e peth manga. Es estudiants d’arts son ara a un aute nivèu de consciéncia, e ven superades aqueres lutes sociaus qu’as neishudi enes annades 1980 e abans los cau hèr un esfòrs mès gran entà prener-ne consciéncia. D’eri aprenem qu’era melhora transgression ei era aplicacion diadèra des valors pròpries, qu’òm projècte ena sua òbra çò que li aurie agradat de veir. Eri hèn der includiment sociau ua causa organica, deth temps que tanti d’auti conconrrents ac hèn a semblar ua quòta de representacion que cau complir entà auer mès public. Vaicí er estat der art enes Estats Units.
 
Dilhèu en Espanha òm n’a aprenut quauquarren. D’aquera indústria fòrça prauba, n’a gessut —dera societat de produccion Kotoc— era protagonista femenina des diboishi de fotbòl fantastic Sendokai Desafío Champions (RTVE, 2013— ), un cosin de Galactik Football (France 2, 2006-2011) orientat entath public de 6 a 10 ans. O dilhèu non a aprenut cap arren, en tot tier en compde qu’era següenta escomesa dera madeisha societat de produccion ei ua sòrta de legos que hèn umor escatologic. S’ei ua causa o ua auta, solament eth temps ac diderà.







abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Guilhèm Thomas Tolosa
3.

Mercés per l'escritura d'aqueste article :D

  • 0
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
2.

Mercés per l'escritura d'aqueste article :D

  • 0
  • 0
Lo raiòu País cevenòu
1.

Siái estat emportat enjusca la fin de l'article. Bien analizat. Enteressant. Òi.
Mès se los novèls dessinhs animats, que s'acàmpon dinc lo mercat de l'animacion audiovisuala, son de mai en mai a l'image de la societat tala coma es e non pas tala coma la voldriá conçaupre encara "l'Ancian Monde", me sembla essenciau que súson de valors universalas a travèrs d'aqueles escenaris.

En mai d'aquò, vejaire personau, fariá bòn que saguèsson mes en valor la relacion a tot aquò viu aiçaval, a la natura, au saupre-èstre e mens a l'aver, a la tecnologica sobeirana que vai artificializant nòstres biais de comunicar e de viure. De segur, quò d'aquí es mon vejaire, engatja pas que ieu.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article