Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Clímax de Gaspar Noe: morir, de succès, improvisadament

Eth cinèma deth francoargentin Gaspar Noe a un gost d’espleitacion. Gaspar Noe ei, en un mot, un artista. Un artista pr’amor que çò que lo botge ei eth hèt de remòir es tripalhes deth public, dinamitar era termièra de çò corrècte, e sustot qu’eth non supòrte pas auer d’explicar era sua òbra ar expectador. Pr’amor que Gaspar Noe ei tres causes mès: un cinic, un cinic e un eclectic. Talaments que dèishe qu’eth sòn filme se desvolope deth temps qu’eth ven un espectador deth caòs qu’eth madeish a creat.
 
Climax ei un filme “francés e fièr d’èste’c”, e atau fòrce era identitat deth drapèu damb un des actors mès controvertit deth cinèma que, dempús de quauques scènes vibrantes e trionfaus de dança, lance sus era sua grasilha a 20 personatges ath quite lunfèrn dera hèsta empodoats damb dròga sens sabé’c, en se revirant, en collisionant entre eri (contradictòriaments eth realizaire defenerà era mòrt e eth desequilibri coma quauquarren d’extasi a despiet deth biaish sufocant dera filmografia).
 
“Tastèri era dròga un còp”, çò badinèc Gaspar dins un torn de qüestions a Canes quand òm li demanèc se com li arribèc era idèa. Metec en dobte reafirmadaments qu’eth filme siguesse ua critica dera dròga o qu’aguèsse un messatge sus era dròga. Era musica tecno psicodelica, de Daft Punk e d’Aphex Twin ressone sense pòsa, en ua mesclanha d’àudio que cride “angoisha” en un espaci unic d’aquera istòria, ua sala d’espòrt ont era companhia de dança ei a preparar eth sòn debot. Se tornèc en ua soleta net de hereuèr pendent era ondada de heired que portèc era nhèu en París. “Escuelhè un solet espaci pr’amor que me brembaue eth vrente d’ua hemna, e volia representar era mòrt coma ua auta neishença”.
 
Gaspar ei un prodigi gràcies ath hèt d’amassar-se damb Benoît Debie, un òme damb un mestratge dera camèra que dilhèu li permeterie hèr eth filme que volguèsse. Talaments vagues coma pòden èster es interpretacions des valors amagades en filme, era sua cinematografia caushigue damb aplom: contraròtle perfècte der espaci e deth movement, de manèra fragmentada e en plans seqüéncia es personatges naviguen  acompanhadi dera camèra en plans impressionantaments longui e sens cap de truc, e segons eth realizaire, sens cap de scenari escrit, ne quitament pas actors de veritat mès dançaires. Tan inconscient coma poderie èster sautar ena aigua sense ua idèa en un papèr, se correspon damb eth realizaire que vò èster Noe, e es mèstres dera improvisacion e es gorós dera filosofia pòden veir tanben Knight of Cups, un filme sense scenari de Terrence Malick.
 
Dejà en Enter the Void, Noe parlèc dera mòrt segons es bodistes damb un punt d’enguarda restacat ara camèra (ua vision dera anma que plana sus tota era sua filmografia). En Climax, era reflexion sus era mòrt e era neishença non pòden húger era interpretacion allegorica antiavortiament: laguens o dehòra deth vrente moriràs parièr. Mès se mòres dehòra, aumens poderàs hestejar enquia crebar.
 
Climax ei un filme orriblaments perfècte deth començament enquiara fin coprodusit (francobèlgamonegascoestatsundidenc), que viu era mòrt a cada segonda. Noe se mòstre talement rupturista coma eth talent qu’a. Lèu tornarà tà París coma hilh prodig. Totun, es parisencs non poderàn veir eth film enquia eth 19 de seteme.

 






abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article