CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Josep Costa

Dimècres, 7.12.2016 03h00

Eth dret de decidir dera Val d’Aran


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Qu’ei fòrça abituau enes debats sus era independéncia de Catalonha qu’òm se demane s’ena ipotèsi que guanhe aguesta opcion se permeterie era secession de comarques o regions mès petites (Tarragona, eth Baish Llobregat o era Val d’Aran, per exemple). Damb aguest argument se vò acusar as independentistes d’ipocrites o d’incoerenti, s’en prumèr non accèpten eth madeish principi que justifique era independéncia, en sòn cas a d’implicar tanben qu’es minoritats intèrnes deth nau estat agen eth dret de decidir se ne vòlen hèr part o non. Ena version mès ardida suslheven qu’es airaus o regions contràries ara independéncia (a on guanhe eth “Non” en referendum) deurien auer eth dret de demorar en Espanha.
 
Aqueres critiques cèrquen èster un argument de reduccion ar absurd deth dret de decidir e des teories plebiscitàries sus era secession. Aqueres teories son efectivaments vulnerables ara critica de perméter ua fragmentacion politica sense limits. En aguest sens, considèri mès plausibles es teories qu’exigissen ua causa justa entara secession. Basicaments, pr’amor que requerissen qu’abans de prepausar cap de secession intèrna d’un nau estat, aqueth deu auier era oportunitat d’adoptar e aplicar institucions o politiques justes e pleaments respectuoses damb es drets de quinsevolhe des sues minories intèrnes.
 
Damb mès arrason, calerie arrefusar era particion deth territòri de Catalonha en basa as resultats d’un referendum favorable ara independéncia. D’en prumèr, pes madeishes arrasons que justifiquen era aplicacion deth principi uti possidetis deth dret internacionau (que ditz que cau arrespectar es termières prealables ara independéncia). Mès sustot pr’amor qu’era tèsi particionista a un problèma democratic. En efècte, deth vòte contrari ara independéncia de Catalonha per arrepòrt d’Espanha non se pòt concludir era volontat de quitar de hèr part de Catalonha entà demorar en Espanha. Açò en melhor des casi requeririe un dusau referendum damb ua qüestion clara sus er efècte. E en quin cas que sigue, er apròchi particionista demorarie arbitrari se non accèpte tanben que, en cas d’un referendum a on globauments guanhe eth “Non” ara independéncia, aqueri territòris o regions que i an votat en favor aurien de poder causir era secession parciau.
 
Quines son es implicacions d’aquerò en cas dera Val d’Aran? Era prumèra causa, qu’ei era mès vesedera, ei qu’era apertenença de Catalonha en Espanha e d’Aran en Catalonha son dues causes independentes e que non se pòden mesclar ne decidir de manèra simultanèa. Que Catalonha s’autodetermine d’Espanha non constituís un acte d’autodeterminacion d’Aran sus era sua apertenença a Catalonha. De hèt, auer eth dret de decidir eth sòn estatut, coma li ei arreconeishut, non implique pas era obligacion de hè’c.
 
Ei mès, ua manèra de violar eth dret de decidir d’Aran serie obligar as ciutadans dera val occitana a decidir ena data prevista entath referendum catalan se vòlen contunhar de hèr partida de Catalonha. Ena data d’aué non existís un movement politic que mete en qüestion era apertenença administrativa dera Val d’Aran a Catalonha. Açò vò díder qu’aurien d’èster es ciutadans d’aquiu, e solament eri, que suslhevèssen de revisar o sométer a referendum aguesta apertenença.
 
En quin cas que sigue, era tèsi particionista que segons era se vòte contra era independéncia deu demorar o a eth dret de demorar en Espanha, auem ja dit que non se sosten. Eth procediment en sòn cas, requeririe dues votacions diferentes, en dates diferentes, entà qu’ena dusau se coneishesse eth resultat dera prumèra. Ath delà, entre es dues votacions es autoritats catalanes e araneses deurien auer era oportunitat de negociar de bona fe es condicions dera apertenença dera Val d’Aran en Catalonha e eth sòn estatut en encastre dera naua Republica.
 
En resumit, eth procès entà exercir eth dret de decidir d’Aran serie:
 

1. Prumèr era Val d’Aran decidís, coma part deth demos catalan, se Catalonha ven independenta d’Espanha. En cas que guanhe eth “Non”, arrés non prepause arren mès.
 
2. Se se constituís eth nau estat catalan, alavetz es autoritats d’Aran negòcien es tèrmes d’acomodacion e/o era sua apertenença (o non) ara Republica.
 
3. Sigue quin sigue eth resultat d’aquera negociacion, es ciutadans dera Val d’Aran vòten eth sòn nau estatut definitiu. 
 
4. Solament se non s’arribe a un acòrd sus eth nau estatut laguens era Republica catalana, o s’aguest estatut non ei acceptat pes ciutadans, alavetz se poderie, s’ei era volontat dera Val d’Aran, explorar d’autes opcions coma era incorporacion a Espanha, a França o era independéncia.
 
Aguesta manèra de compréner eth dret de decidir d’Aran ei, segons mèn punt d’enguarda, era mès compatibla damb es procediments democratics e, sustot, era mès respectuosa damb era singularitat dera Val d’Aran, pr’amor que priorize eth hèt d’arténher un bona ajustament des sues demandes e besonhs en quina situacion que sigue.

 
Aguest article se publique simultanèaments en catalan sus VilaWeb e en occitan sus Jornalet.



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

7 de decembre 21.55h

òsca. Amb Catalonha independenta sembla ben, e Aran independent, òc tanben.
Cal pensar a l'exemple monegasco, èstre pichon e independent es possible, quitament amb 2 km2...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de decembre 13.30h

#1 Adiu, sonque ua petita arremèrca sus era manèra de veir era "geopolitica" ath torn d'Aran...
Quand disetz "de gros estats coma Espanha o Catalonha o Occitania, lo petit a pas belcòp de proteccion" non cau cap desbrembar, o esconer era trista realitat, que Occitània n'ei cap un estat.... Aran, aquèth tròç d'Occitània, qu'ei deth costat nòrd deras Pireneias, e mès comunicada damb "França". Era prauba vertat qu'ei mès tot eth pès e era fòrça dera economia, deth torisme, deths d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de decembre 11.14h

Chacun a daus dreichs.
Mas, l'òm oblida lo dreit de relacion. Quand un cople divòrça, qu'i a daus efants i a totjorn una relacion que s'establit entre l`òme e la femna pendent pas mal d'an emben una tutela d'un juge.

L'independança totale quò es plan mas entre un petit estat coma lo pais d'Aran e de gros estats coma Espanha o Catalonha o Occitania, lo petit a pas belcòp de proteccion. E, i a pas de juge per far respectar la lei.

Es pas soscat a d'aquò mas qu'es una ideia que me ve... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Josep Costa

Josep Costa logo rss

Avocat e professor associat de Teoria Politica ena Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

mai d'informacions

contactar l'autor

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions