CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 de novembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Divendres, 8.8.2014 03h00

Enquèsta d’usatges lingüistics


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Era Generalitat de Catalonha, era Direccion Generau de Politica Lingüistica, de temps en temps realize era enquèsta d’Usatges Lingüistics entre era poblacion de Catalonha (EULP). Ei un arnés que li servís entà saber a on èm e per a on cau trabalhar ena promocion dera lengua pròpria. Enes dues darrères edicions era EULP a incorporat era Val d’Aran e er aranés e atau sabem damb milhor precision coma evolucionen es causes. Eth darrèr estudi realizat ei der an 2013 e n’acabam de saber es resultats. Naturauments que i a fòrça parallellismes entre er emplec e eth coneishement deth catalan en Catalonha e er emplec e eth coneishement der occitan ena Val d’Aran. Non ei objècte d’aguest article analizar es parallelismes senon analizar era situacion der occitan ena Val d’Aran. Er estudi anterior ère de 2008.
 
Podetz consultar es resultats dera enquesta en sit der IDESCAT.
 
S’auem en comde qu’era poblacion en Aran ei en 2008 practicament era madeisha qu’en 2013, 10 000 persones, era comparacion des resultats damb es de 2008 mos apòrte elocobracions diuèrses. I a aspèctes negatius a tier compde. En 2013 i a 200 persones de mens qu’an er aranés coma lengua iniciau, producte der increment dera inmmigracion e des matrimonis mixtes enes qu’er aranés ei era lengua febla. Aguestes 200 persones de mens son era causa deth creishement exponenciau en d’auti items: eth numèro de persones que sonque parlen aranés en casa a baishat en 300, es que la parlen damb es amics a baishat en 500, es que la parlen damb es vesins a baishat en 800, 400 persones de mens parlen a sa mair en aranés e 500 persones de mens la parlen as pairs sénhers. Era lengua beneficiada  ei eth castelhan qu’a acumulat ad aqueri immigrants venguts de sudamerica e ad aqueres situacions qu’en 2008 èren mixtes (castelhan e ua auta lengua) e que ara ja son absolutaments en castelhan. Ei atau qu’era pèrta der emplec abituau der aranés ei de 6 punts, en tot arribar a un 17 % deth totau d’aranesi que l’empleguen correntament. Per contra eth castelhan a guanhat 17 punts en tot arténher a un 55% dera poblacion. Eth castelhan pren petit a petit eth territòri der occitan ena Val d’Aran.
 
Quauqu’un des aspèctes que mos criden era atencion, sense auer massa clares es  rasons, ei qu’ena franja d’edat de 15 a 29 i a 500 persones de mens e que sustot era queiguda ei ena franja de 25 a 29 ans, coma se’n aguestes edats es joeni abandonèssen eth país.
 
S’analizam eth grop de persones que non an neishut en Estat espanhòu veiguem que son eth collectiu que produissen un increment mès important des que se somen ar emplec deth castelhan coma lengua abituau e qu’era majoria d’aguestes persones abandonen era sua lengua en favor deth castelhan. Açò mos indique qu’eth trebalh mès important en politica lingüistica la calerie orientar entre aguest collectiu. Mès, cau tier en compde, qu’ei un grop fòrça reaci ad aguesta integracion, per questions d’interpretacion dera rentabilitat (Se supòse mès rentable eth castelhan que non pas er aranés, per rasons d’extension dera practicitat)  e que tanben ei un grop fòrça inestable, donques que varie, damb facilitat, de plaçament. Tot açò dificulte fòrça ua adequada politica lingüistica en favor der occitan. Aguest collectiu de persones vengudes dera immigracion tanben afècte fòrça negativament eth percentatge dera comprenença e dera capacitat de parlar-lo, lieger-lo e escriuer-lo. Cau auer present qu’era enquesta se hè entre persones de mès 15 ans e que per tant en quede excludida ua bona part dera poblacion escolara, qu’ei era milhor preparada en tot çò relacionat damb er occitan.
 
Per contra s’es persones vengudes der estrangèr hèn a baishar era quota de coneishement e de capacitacion, mos cau destacar que des persones neishudes en Catalonha n’i  a 200 mès que saben escriuer-lo e  qu’aguestes tanben an actituds de vida mès estabilizada ena Val d’Aran. Açò mos pòrte a analizar tota ua sèria de notificacions positives que mos pòrte era enquesta. Eth numèro de persones que s’identifiquen damb era lengua occitana ei superior ath des que la empleguen coma lengua abituau e en cap auta lengua des tres oficiaus en Aran, era diferéncia ei tant grana. Açò signifique qu’er aprèci qu’es vesins dera Val d’Aran an pera sua lengua ei important. Er aranés ei ua lengua damb ua bona valor emocionau.
 
Er encastre sociau a on mès s’emplegue er aranés ei ena administracion (reitèri en qu’era escòla non i é contemplada, senon aguest serie er encastre de major emplec). Ei a díder qu’era administracion aranesa ei restacada ara sua lengua, e es vesins l’identifiquen atau.
 
Enes quòtes de comprenença e de capacitat de lieger e escríuer era sensacion des aranesi ei de qu’a milhorat fòrça, segurament gràcies ara escòla e as accions dera politica lingüistica e certament en encastre dera comprenença i a 200 persones mès, ce que signifique un increment de dus punts, e mèrque ua tendéncia favorabla dera que mo n’auem de felicitar.
 
Era enquèsta d’usatges lingüistics dera generalitat mos ajude a determinar coma evolocione era lengua enes nivèus sociaus e mos ajude a projectar era politica ena linha mès adequada.
 
Entà acabar, era enquèsta tanben mos a reflexat qu’en 2013 en Catalonha i auie tres punts mès de persones (43 %), que non pas en 2008, que sabien qu’er occitan ei lengua oficiau.  Un signe positiu.




_____
Informacion restacada. Barcelona TV - #aranésòc. Enquèsta d'usatges lingüistics ena Val d'Aran



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

9 d'agost 21.32h

Quan aguest estudi parle "der aranés", de quin aranés se tracte ? Serà ua sòrta d' aranés estandard o quinsevolh parlar dera val (que'n presente ueit distints, se me brembi plan)? Er aranés emplegat enes escòles ei estandardizat (unificat) o non ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions