CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 14 d'octòbre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 13.9.2014 03h00

Lei de regim especiau dera Val d’Aran


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Eth Parlament de Catalonha a entre es sòns projèctes eth dera naua Lei de regim especiau dera Val d’Aran. En començaments d’aguest mes s’an hèt es compareishences d’aqueres persones significades pes partits politics qu’an podut aportar era sua vision sus coma e envèrs a on s’a d’orientar era naua Lei. Encara s’an de hèr mès compareishences.
 
Era Lei de 1990 siguec ua grana aportacion ar autogovèrn aranés. Per prumèr viatge ena istòria, un territòri de lengua occitana mereishie eth reconeishement deth sòn autogovèrn, fonamentat en modèls medievals, e otorgaue eth rang d’oficialitat ara lengua occitana. Era eufòria d’aqueth 28 de junh en Parlament siguec incredibla!
 
Ara 24 ans dempús se considère qu’era Lei ja a hèt eth sòn camin e que cau milhorar-la, sustot perque entretant i a auut ua renovacion der Estatut d’autonomia e er autogovèrn aranés  e era societat catalana e aranesa an madurat. Ara mos cau tractaments diferents, mès auançats, mès madurs, mès resolutius. Aguesta Lei, tà significar un gran pas endeuant, mos aurà de deishar aspèctes molt clarificats:
 

1.- Calerà que reconegue de forma inquestionabla e clara eth dret d’autogovèrn deth pòble aranés e que recupère aquera forma de “realitat nacionau occitana”, que valec era proteccion des deputats catalans en Estatut d’Autonomia e qu’eth Congrès des deputats, en Madrid, non respetèc.
 
2.- Calerà que dèishe ben clara era liura associacion d’Aran e Catalonha. Açò ac aurà de hèr enes intencions, en preambul, mès tanben aurà de senter-se ath long de tot er articulat. Cau qu’era naua lei respire libertat e pacte damb Catalonha
 
3.- Calerà que facilite eth finançament deth Conselh Generau d’Aran. Cau un sistèma solidari  e corresponsable damb Catalonha, mès absolutament automatic e agil. Cau abandonar possibilitats qu’obliguen a ua constanta reivindicacion e demana. Cau húger de formules pesades que dificulten eth procés. Eth procès identitari aranés a d’èster viu de forma naturau, sense besonh d’ua constanta e contunhada revendicacion.
 
4.- Cau un transferiment vast de competéncies. Cau que siguen transferides damb un redactat fòrça clar, sense ambigüitats. Cau profitar dera experiéncia d’auer realizat un segon estatut d’autonomia entà emplegar formules semblantes. Damb era excepcion dera capacitat legislativa cau qu’eth Conselh Generau d’Aran posque assomir totes es autes capacitats ena major part de competéncies possibles. S’er Estatut classifique es traspassi en “exclusius” “executius” e “compartits”, cau qu’Aran age ua grana part de competéncies que s’identifiquen damb aguesti qualificatius. S’era manca de capacitat legislativa deth Conselh Generau d’Aran non permet parlar de competéncies exclusives, calerà qu’era major part siguen executives (Catalonha legisle a Aran execute) e compartides (entre Aran e Catalonha), mès calerà emplegar aguesti madeishi mots.
 
5.- Cau que consolide de forma clara es arguments que justifiquen era sua existéncia. En aguest cas calerà que refòrce eth ròtle protagonista e prioritari dera lengua pròpia. Entad açò li cau dar competéncia en fòrça encastres, era maxima possibla, era competéncia executiva, sustot en aqueri que son mès vinculats ara transmission dera lengua, educacion, cultura, mieis de comunicacion... Calerà que refòrce eth ròtle director dera Val d’Aran, e deth Conselh Generau d’Aran, ena oficialitat der occitan en Catalonha e que posse era responsabilitat dera Val d’Aran e deth Conselh Generau d’Aran ena istòria dera lengua occitana de tot eth territòri lingüistic.
 
6.- Aurà de consolidar de manèra determinanta eth ròtle institucionau der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, coma autoritat lingüistica e coma centre de referéncia enes sciéncies e arts vincolades ara personalitat aranesa, istòria, dret,... Calerà que li assegure era sua independéncia e era sua autonomia, juridicament e economicament
 
7.- Cau qu’incremente un ròtle mès destacat, de major representacion, entath Conselh Generau d’Aran en marc institucional catalan e europèu.
 
D’autes demanes figuren en debat actuau, totes legitimes e totes a tier en compde, mès se manquen aguestes sèt, totes que flaquejaràn.
 
Ara ei eth moment! 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

17 de setembre 21.55h

#2 ne vei pas ont es lo problèma mes bon...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de setembre 22.45h

Lo contengut d'aqueste comentari es ocult perque es estat considerat inadeqüat pels legeires de Jornalet
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 29
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de setembre 11.30h

Lo contengut d'aqueste comentari es ocult perque es estat considerat inadeqüat pels legeires de Jornalet
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 35
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de setembre 18.15h

#1 "tà dar-le més fòrça ara lengua gascona (...) Non parli cap de blaverisme, que quede ben clar !!"

E ben si, parlatz de "lengua gascona", donc parlatz de "blaverisme". Sètz penibles vosautres los tròls gascons.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de setembre 11.15h

Fòrça d'acòrd damb qu'era Lei d'Aran hage ues bases entara liura associación d'Aran damb Catalonha, que siguen es aranesi qui haguesquem era darrèra votz entà destiar eth nòste futur...... mès tròbi que calerie destacar més er hèt Gascon dera Vath d'Aran, potenciar més aguets terme e identitat gascona, tà potenciar més er espaci de Gasconha, tà dar-le més fòrça ara lengua gascona, laguens dera Nación Occitana.... es paraules de viatges són fòrça importan... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 27
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions