Opinion
Era Nacion dera literatura
I a nacions qu’existissen gràcies ara guèrra, d’autes gràcies ath comèrç, n’i a que s’an desvolopat gràcies ara energia nucleara, ... Era nòsta nacion existís gràcies ara literatura. E era literatura ei expression, art e emocion. Des hè mil ans èm ua potencia literària, auem creat eth cerèr de paraules mès important d’Euròpa. Hè quasi mil ans s’inicièc un procès extraordinari damb es Trobadors qu’a arribat enquia aué. Siguec ua explosion. Quan era guèrra, es invasions, es conquestes violentes èren ara orde deth dia, en Occitània creishec un refinament exemplar, comencèc a “foncionar era culhèra e era forquilha” entà minjar mentres e demès encara minjauen damb es mans, comencèren a seir-se es òmes e es hemnes amassa ena madeisha taula entà compartir es aliments, mentre enes auti endrets es hemnes quedauen dretes e servien as òmes que minjauen. Sorgic era nòsta meravilhosa lengua en confrontacion ad aquera auta, provenenta des gals, dera qu’er emperador Julian auie dit que semblaue eth crocament des gargolhes, e entre aqueres circonstàncies comencèc a sorgir ua literatura e sustot ua poesia extraordinària, ... ère era poesia deth culte ar amor. E aquera fòrça literària a possat enquia es nòsti dies.
Era fòrça des Trobadors s’a deishat sénter pendent aguesti 900 ans en personatges que coma Pèir de Garròs qu’animèren a emplegar era paraula e heren culte deth raciocini, contra era violéncia dera guèrra, en tot qu’escriuie “... au luòc de lanças ponchudas, armem-nos de plumas agudas”.
E ja en segle passat, mentre eth mon sancèr reconeishie era valor dera nòsta literatura en tot otorgar eth Prèmi Nobèl a Frederic Mistral, gaudiríem de personatges coma Condò Sambeat que mos deisharie aquerò de “Mos parlen a batalhades es lengües deth campanau, de tres en tres compassades, enquia que n’an dat nau”.
E en madeish segle XX era nòsta literatura, era occitana, mos fornirie extraordinàries aportacions coma era de Joan Bodon que proclamaue que “Ai perduda la mia guerra. Blanc de dòl es ma color. Se me ganhan la mia tèrra, mascaran la mia dolor”
Èm era cultura dera literatura, e dilhèu per açò e d’ua manèra instintiva eth concors literari mès important qu’a auut era Val d’Aran, eth concors de Mossen Condò, neishec amassa damb era recuperacion des institucions araneses. En 1990 s’aprovèc era reinstauracion deth Conselh Generau d’Aran e se creèc eth Concors de Mossen Condò deth qu’ara ne celebram era 22 au edicion.
Non poderia hèr ua salutacion ad aguesta hèsta sense referir-me ath grèu problèma que patim en aguesti moments. Mos a tocat víuer un moment de dificoltats, i an moltes famílies que patissen, molti mainatges qu’an perdut eth benèster de qu’auien gaudit e poderie resultar un shinhau cinic celebrar aguesta hèsta sense aue’c present, sense referir-mos-i. Non sabi es solocions de caractèr economic que mos calerà assomir, ne sabi coma reduir es patiments que i a en moltes persones,... mès sabi qu’era literatura apòrte dus ingredients basics entà lutar contra era crisi. Un ei era promocion dera liura expression. Sonque superaram era crisi se mos parlam, se debatem, se hèm ua comunicacion contínua que sigue liura, reauments liura, mès tanben rigorosa, elaborada, ingeniosa, trabalhada. Entà hèr literatura mos cau expressar e mos ac cau hèr liurement e de forma ben estructurada, damb elegància. Tà lutar contra era crisi mos calerà èster rigorosi, estructurats e trabalhadors. E tanben mos calerà èster innovadors, creadors,... e entà hèr literatura mos cau aplicar ua grana dòsi de creacion, mos cau potenciar aspèctes inimaginats dera nòsta vida.
Aué entregam prèmis as guanhadors, mès creigui, francaments, que toti es qu’auetz participat auetz guanhat; toti auetz guanhat eth nòste respècte, auetz guanhat era nòsta consideracion, e subertot auetz guanhat eth futur e sabetz qu’es milhors planes encara les auetz d’escríuer, perque era valor des vòstes paraules les auem de medir pera aportacion deth vòste trabalh, peth vòste umanisme, pera sua intimitat, pera vocacion qu’aporten de contribuir a un mon milhor, pes tecniques e valors essenciaus entà èster mès umans. N’i a, entre es mès joeni, qu’ètz enes començaments des vòsti escrits e es ans vos daran seguretat e qualitat. Etz eth futur, ètz era continuïtat dera nòsta societat, aqueth element basic que la milhorarà, que li darà sensibilitat, còr, intelligéncia e conviccion, ètz ena basa deth procés de repensar e reconstruir aguesta societat nòsta qu’aué ei en crisi e que vosati haratz renèisher. Segontes Max Roquetta“Las paraulas son de lutz en camin, que sabon pas se quauqu'un las espera” e vosati, ara ètz aquiu, cercant es paraules que mos haran renèisher.
Entad aguesta entrega de prèmis auem hèt ua hèsta senzilha, perque aué non an sentit es hèstes vanitoses, e damb ingredients de sobèrbia,... l’auem simplificada e sustot auem compdat damb fòrça collaboracions de persones e d’institucions qu’an volut èster presentes, qu’ an convertit aguesta hèsta en ua gala extraordinària e qu’an comprés qu’entram en ua epòca de dificoltats ena que mos cau ajudar es uns as auti en tot lutar per mantier era dignitat deth país.
Discors liejut ena entrèga de prèmis literaris de Mossen Condò (16-Junh-2012)
Era fòrça des Trobadors s’a deishat sénter pendent aguesti 900 ans en personatges que coma Pèir de Garròs qu’animèren a emplegar era paraula e heren culte deth raciocini, contra era violéncia dera guèrra, en tot qu’escriuie “... au luòc de lanças ponchudas, armem-nos de plumas agudas”.
E ja en segle passat, mentre eth mon sancèr reconeishie era valor dera nòsta literatura en tot otorgar eth Prèmi Nobèl a Frederic Mistral, gaudiríem de personatges coma Condò Sambeat que mos deisharie aquerò de “Mos parlen a batalhades es lengües deth campanau, de tres en tres compassades, enquia que n’an dat nau”.
E en madeish segle XX era nòsta literatura, era occitana, mos fornirie extraordinàries aportacions coma era de Joan Bodon que proclamaue que “Ai perduda la mia guerra. Blanc de dòl es ma color. Se me ganhan la mia tèrra, mascaran la mia dolor”
Èm era cultura dera literatura, e dilhèu per açò e d’ua manèra instintiva eth concors literari mès important qu’a auut era Val d’Aran, eth concors de Mossen Condò, neishec amassa damb era recuperacion des institucions araneses. En 1990 s’aprovèc era reinstauracion deth Conselh Generau d’Aran e se creèc eth Concors de Mossen Condò deth qu’ara ne celebram era 22 au edicion.
Non poderia hèr ua salutacion ad aguesta hèsta sense referir-me ath grèu problèma que patim en aguesti moments. Mos a tocat víuer un moment de dificoltats, i an moltes famílies que patissen, molti mainatges qu’an perdut eth benèster de qu’auien gaudit e poderie resultar un shinhau cinic celebrar aguesta hèsta sense aue’c present, sense referir-mos-i. Non sabi es solocions de caractèr economic que mos calerà assomir, ne sabi coma reduir es patiments que i a en moltes persones,... mès sabi qu’era literatura apòrte dus ingredients basics entà lutar contra era crisi. Un ei era promocion dera liura expression. Sonque superaram era crisi se mos parlam, se debatem, se hèm ua comunicacion contínua que sigue liura, reauments liura, mès tanben rigorosa, elaborada, ingeniosa, trabalhada. Entà hèr literatura mos cau expressar e mos ac cau hèr liurement e de forma ben estructurada, damb elegància. Tà lutar contra era crisi mos calerà èster rigorosi, estructurats e trabalhadors. E tanben mos calerà èster innovadors, creadors,... e entà hèr literatura mos cau aplicar ua grana dòsi de creacion, mos cau potenciar aspèctes inimaginats dera nòsta vida.
Aué entregam prèmis as guanhadors, mès creigui, francaments, que toti es qu’auetz participat auetz guanhat; toti auetz guanhat eth nòste respècte, auetz guanhat era nòsta consideracion, e subertot auetz guanhat eth futur e sabetz qu’es milhors planes encara les auetz d’escríuer, perque era valor des vòstes paraules les auem de medir pera aportacion deth vòste trabalh, peth vòste umanisme, pera sua intimitat, pera vocacion qu’aporten de contribuir a un mon milhor, pes tecniques e valors essenciaus entà èster mès umans. N’i a, entre es mès joeni, qu’ètz enes començaments des vòsti escrits e es ans vos daran seguretat e qualitat. Etz eth futur, ètz era continuïtat dera nòsta societat, aqueth element basic que la milhorarà, que li darà sensibilitat, còr, intelligéncia e conviccion, ètz ena basa deth procés de repensar e reconstruir aguesta societat nòsta qu’aué ei en crisi e que vosati haratz renèisher. Segontes Max Roquetta“Las paraulas son de lutz en camin, que sabon pas se quauqu'un las espera” e vosati, ara ètz aquiu, cercant es paraules que mos haran renèisher.
Entad aguesta entrega de prèmis auem hèt ua hèsta senzilha, perque aué non an sentit es hèstes vanitoses, e damb ingredients de sobèrbia,... l’auem simplificada e sustot auem compdat damb fòrça collaboracions de persones e d’institucions qu’an volut èster presentes, qu’ an convertit aguesta hèsta en ua gala extraordinària e qu’an comprés qu’entram en ua epòca de dificoltats ena que mos cau ajudar es uns as auti en tot lutar per mantier era dignitat deth país.
Discors liejut ena entrèga de prèmis literaris de Mossen Condò (16-Junh-2012)
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Un bèl article plen d'esper.
Cap dignitat de cap país non pòt èsser defenduda sens defendre la dignitat de cada ciutadana e ciutadan sieus. Cap país non defendrà pas sa dignitat sens defendre sa lenga istorica e legitima, fondamenta obèrta de sa cultura e de son identitat. Fa que per 95% del territòri occitan, un trabalh terribla demòra encara a far. Aran, Alps Valdesas e Catalonha nos mòstran la via.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari