CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 de julh

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 3.11.2012 03h00

Ua reflexion sus era independéncia de Catalonha


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Quan eth mèn hilh damb quinze ans, hè apruprètz quinze ans, ère jogador dera seleccion catalana de voleibòl l’acompanhè entà un partit contra ua auta seleccion autonomica ena Espanha profonda (tota era Espanha ei profonda). Ère un partit de joeni de quinze ans que descorbien era valor der espòrt e eth contacte entre comunitats. Ena pista, coma espectadors, i auie ues 2000 persones, evidentament totes èren seguidores dera equipa locau, damb era escassa preséncia des 8 o 10 persones qu’acompanhàuem ara seleccion catalana. Es mies expectatives èren de participar en un retrobament esportiu qu’auie ua importanta valor educatiua e de coesion sociau. Siguec ua frustracion. Eth partit siguec un patiment personau, ua dolor dificil de desbrembar. Es crits deth public èren contra Catalonha, es insults se dirigien envèrs cada jogador, en tot ressaltar aspèctes de cadun, un jogador catalan d’ascendéncia dominicana ère tractat de “negro asqueroso y catalán” e tota era equipa auec de sénter en fòrça ocasions e de forma cantada per tota era assisténcia aquerò de “hijos de puta de catalanes”, “catalanes de mierda”,... Èren mainatges (joeni) de quinze ans. Molti d’eri acabèren en vestidor plorant de ràbia e d’impoténcia. Aguesta experiéncia se repetic en fòrça d’autes ocasions deth temps que durèc era permanéncia deth mèn hilh ena seleccion catalana. Posqui assegurar-vos que jamès viuí ua causa semblanta enes partits que se celebrèren en Catalonha. Jamès. Categoricament jamès!. Era ospitalitat catalana siguec tostemp un modèl esportiu. Jamès enes partits de d’autes seleccions contra era seleccion catalana auí de sénter insults e mensprètz contra es espanhols que venguien a competir. Jamès!
 
Ei sonqu’un exemple de çò que pòrte molti ans passant, molti seglès de mensprètz, en toti es encastres dera vida. Non mos vòlen! Espanha ei geneticament establèrta contra Catalonha des de hè molti sègles. Es espanhòls sonque an volut trèir benefici de Catalonha, mès non accèpten es catalans. Ei eth madeish comportament istoric qu’es colonizadors europeus (o non) damb es colonies africanes o americanes. Èm colonizats! Eth nòste amo ei Espanha e viu en Madrid.
 
Per contra es aranesi, des dera Edat Mieja son en un contracte permanent de mutuau acceptacion e proteccion damb Catalonha. E Catalonha a dat ara Val d’Aran era proteccion e eth reconeishement qu’arrés mès li aurie dat. A plaser, en repetides ocasions ath long dera istòria, per volentat majoritària des aranesi se produsie un aluenhament d’Aragon o d’Espanha e un tacit apropament a Catalonha. Aran ei damb Catalonha des de hè 1000 ans e en aguesti moments en que cau mostrar un supòrt indubtable ara decision catalana de hèr-se respectar, Aran seguís damb Catalonha.
 
E, per contra, eth sentiment envèrs Espanha non ei d’òdi, non i a un desir de maudat, non volem terribles desgràcies entà Espanha, non les ac desiram ...  Non parlam des espanhòls enes madeishi termes en qu’eri parlen de nosati. Volem, sonque, que mos dèishen víuer ath cant des que sentem dera madeisha manèra, per un sentiment de libertat e perque creiguem qu’en aguesti moments de crisi, mo’n poderam gésser sense Espanha e damb Espanha non mo’n gesseram. Ei era Espanha des govèrns de dretes que vòlen castelhanizar es nòsti mainatges  e era des govèrns socialistes que pòrten era preferéncia dera nòsta  lengua ath tribunau constitucionau entà dar-li era mòrt segura. Ei era Espanha des govèrns de dretes que mos amenacen damb toti es maus e abandonaments e era des govèrns socialistes que mos nèguen eth dret de decidir, quan nosati creiguem que tant es aranesi, es occitans, coma es catalans auem aguest dret democratic, que mos aurie d’èster inalienable. Era accion espanholista ei era madeisha genetica, de dreta o de quèrra.
 
Mès,... sò fòrça confiat e creigui que mo’n gesseram e que des dera libertat sò convençut qu’auram relacions d’amistat e de comprenença damb es espanhòls. Non volem relacions d’òdi e de mensprètz coma es que recebem. Auem amics e parents en totes es regions d’Espanha, e desiram que posquen víuer en plenitud, en benèster,  ... Èm convençuts que des dera libertat poderam establir relacions productives entà toti e qu’era solidaritat que mos caracterize mos harà milhors a toti e mos fornirà de bones  relacions. Mès volem desvolopar era nòsta solidaritat des dera liure decision e non pas des dera imposicion.
 
Es occitans tanben son colonizats, Occitània tanben a besonh de poder-se determinar e sò  segur que traparàn en Catalonha eth territòri a on realizar es sues ambicions emocionaus. Era autodeterminacion de Catalonha aurà efectes positius sus Occitània. Cau demanar a cèrti partits politics, francesi, que se diden occitanistes, perqué en aguesti moments non se mòstren dubertament favorables ara independéncia de Catalonha? Ac vam a hèr... en article que ven.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de febrièr 21.29h

Catalonha tostemp respectarà era Val d’Aran e es aranesi, non ac dobtatz. N’sò convençut que s'es aranesi manifestèssen era sua volontat democratica de separar-se de Catalonha, per exemple, aguesta volontat Catalonha la respectarie. Non desbrembam que l’Aran a era lengua occitana oficiau a toti es efèctes er eth sòn territòri e oficiau a nivèu administratiu a Catalonha tota. Ne Espanha ne França tractarien atau l’Aran.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 21.16h

E ua reflexion sus era independéncia d'Aran non serie a hèr ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 19.17h

La question essenciala per ièu es d'exigir lo respècte als autres del meteis biais que nautres respectam. Se respectam los espanhòls, los espanhòls nos devon respectar.
D'autre latz, ai l'impression (e crèsi que m'engani pas), que los catalans conoisson gaire la realitat occitana (e l'aranesa) e del ponch de vista politic, los catalanistas nos ignòran... benlèu perque sèm tròp minoritaris e a la Val d'Aran i a pauc de monde que parla la lenga nòstra. La Generalitat fa pas tot çò qu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 01.32h

Un grand article!

Mercés


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de novembre 20.13h

Los castilhans an sovent de problèmas ambé si vesins de talha respectabla, portugués-galicians a l'oèst e catalans a l'est.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de novembre 11.42h

Adieu,
Segur, gaireben tota Espanha es profonda (per astre i a d'endreches qu'an una dobertura d'esperit malgrat tot) mas subretot sos politicians son superficials e incompetents... e sabi pas çò que cal pensar d'unes (supausats) catalans, particularament Durando y Lérida.... Al còp que ven, amistats!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de novembre 09.21h

Lo Partit Nacionalista Occitan creat en 1959 e vengut Partit de la Nacion Occitana en 2004 es tostemps estat per l'independéncia e la reunificacion de totas las tèrras catalanas.
Una delegacion de 15 sòcis del PNO èran a Barcelona l'11 de Setembre de 2012 e se cal tornar i tornarem


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions