CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 8.12.2012 03h00

Es autes Vals d’Aran (I). Nediško [nadishco]


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Senhalizacion bilingua ena Eslàvia friolana
© Klenje




Etiquetas
es autes vals daran, eslàvia friolana, nediško, sans, sanses autes vals daran

Era Val d’Aran e Catalonha se trapen en plen procés de desvolopament dera Lei der Occitan, aranés en Aran. Era pèrla d’aguest desvolopament ei era creacion dera Acadèmia dera lenga pròpia d’Aran, qu’a d’èster er Institut d’Estudis Aranesi. Damb era analisi d’aué inícii ua colleccion de 10 articles, “Es autes Vals d’Aran”, en cada un des quaus valorarè experiéncies de desvolopament lingüistic en d’auti endrets, damb caracteristiques semblantes o profitables. Valorarè eth ròtle que i a desvolopat era corresponenta autoritat lingüistica, era manèra en qué s’a estructurat e de quina manèra a mantengut era sua relacion damb era lengua referenciau e quina leiçon apòrte ara consolidacion deth modèu aranés.
 
 
Es autes Vals d’Aran (I). Nediško  [nadishco]
 
Ath nòrd est d’Itàlia i trapam Friol, ua region istorica e geografica d’ath torn d’un milion d’abitants a on se parle er italian e eth friulan. Era region administrativa que la conten (Friûl-Vignesie Julie) gaudís d’ua proteccion juridica e d’ua cèrta autonomia. Ena zòna est de Friol existís un territòri d’origen esloven (qu’a frontèra damb Eslovènia), e aquiu en un bocin extrem i trapam era Eslàvia friolana, ena Val deth riu Natisone, damb pòqui ajuntaments e quauqui pòqui milèrs de poblants. Ena Eslàvia friolana son de lengua estatau italiana, de lengua regionau friolana e de lengua pròpia er esloven, denominada nediško ena Eslàvia friolana. Comparatz damb era Val d’Aran, de lengua estatau er espanhòu, de lengua autonòmica eth catalan e de lengua pròpia er occitan, denominada aranés en Aran.
 
E ben... ena Eslàvia friolana trapam er exemple sociolinguistic de çò que poderie auer passat ena Val d’Aran. Enes escòles dera Eslàvia friolana se hè tot er ensenhament en italian. Hè quauqui ans per un acòrd deth govèrn d’Eslovènia damb eth govèrn regionau de Friol s’i creèc ua escòla bilingüa italian-esloven. Açò ère un gran auanç, donques qu’aguesta escòla, que formaue des des prumèrs ans der ensenhament obligatòri enquia es prumèrs corsi der Institut, recebie fòrtes ajudes e subvencions d’Eslovènia e per tant s’i hège ( e s’i hè encara) un ensenhament fòrça ben dotat. Eth problèma apareishec quan descorbiren qu’era lengua d’ensenhament, de comunicacion e d’aprenentatge d’aguesta escòla bilingüe ère era lengua estandard eslovena, o coma ac diden eri, era lengua literària. Eth resultat ei qu’es mainatges aprenen era lengua italiana e era lengua eslovena estandard e non aprenen era sua varietat. Ei a díder qu’era lengua que parlen entre eri des de tostemp, era lengua deth territòri, eth nediško, quedaue marginada der ensenhament. En sentiment des poblants dera Eslàvia friolana er esloven estandard ei ua lengua estranha, damb dificoltats d’acceptacion, per motius istorics, donques qu’ei vincolada ath comunisme, en sentiment sociau e personau deth territòri. Ara an un sentiment de minorizacion, de depresion, de dependéncia... Ara se tròben damb que non aprenen era sua lengua pròpia e son colonizats per dues lengues estrangères, er italian e er esloven. Es reaccions son dificiles, donques qu’ei un petit territòri, sense estructura de govèrn, ath delà des ajuntaments.
 
Des deth Conselh Generau d’Aran les auem explicat eth nòste modèu; auem compartit damb eri, damb es vesins e organizacions dera Eslàvia friolana, es sues inquietuds e auem intercambiat problèmes. Es aranesi tanben auem auut de patir era introduccion de modèus estranhs, construccions que non son pròpies d’aguest territòri, paraules estranhes... Encara ara, n’i a que luten entà qu’aguest país, era Val d’Aran, non age ua institucion referenciau. Volerien desprovedir-mos des referéncies e liurar as francesi era estructura dera autoritat ara que someter-mos.
 
Ena Eslàvia friolana s’auràn de definir des dera soberania politica. Aguesta ei era grana mancança qu’an. Ne era Val d’Aran ne era Eslàvia friolana an pro pes especific en Occitania (10 mil persones sus 15 milions) ne en Eslovènia (8 mil persones sus 2 milions). Eth pes especific aranés ven determinat pera existéncia deth Conselh Generau d’Aran. Sense administracion pròpia seriem arren, e alavetz òc que mos plaçarien era autoritat lingüistica en França. Es passi en favor deth  Nediško auran d’anar acompanhats dera promocion d’ua entitat de govèrn. Era soberania ei imprescindibla entà poder promòir era realitat pròpia e naturau. Auran de potenciar era varietat pròpia, auran de promòir era lengua d’identificacion, mès les cau institucions d’autoritat. Talament coma ena Val d’Aran, des deth màxim respècte ara lengua referenciau, ac auram de definir des dera nòsta soberania politica. Auem de potenciar era nòsta varietat, que permete qu’es vielhs se comprenen damb es joeni e mos ac cau hèr des de institucions d’autoritat (estructures d’estat). Mos cau ua Acadèmia, talament coma mane era Lei der occitan. Ara Eslàvia friolana les cau ua autoritat politica (coma eth Conselh Generau d’Aran) e ua autoritat academica, entà arténher que des de Eslovènia e des des institucions italianes les agen en compde.
 
Ena Eslàvia friolana an un auantatge: i a un estat vesin que les definís era lengua referenciau. Eri, ena Eslàvia friolana, sonque auran de pactar, des dera soberania, damb era autoritat eslovena,  es aspèctes a tier en compde entà qu’eth nediško s’i posque identificar. Ara fin deth passat mes d’octobre ja presentèren era gramatica e un diccionari deth  nediško elaborats per insigne Nino Spejonha. Era lengua pròpia en ges retratada, mès es documents an ua importanta consideracion ara lengua referenciau, talament coma quan entà Aran, Catalonha elaborèc ua normativa que respectaue era lengua referenciau. Eslàvia e Aran an procèssi parallels, tot e que son en tempsi diferents.
 
Prumèra leçon: En Aran mos cau ua Acadèmia que protegisque era nòsta peculiaritat en coeréncia damb era lengua referenciau e mos calerà bastir pònts damb era institucion que definisque era lengua referenciau que ja existís. Se non auem Acadèmia non auram autoritat de defensa dera lengua eretada e mos imposaran formes alienes.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

15 de febrièr 19.32h

Aquestu que passa col nadishko en Friul, ye mui assemeyau al que passa en duas províncias del estau espannol, Llión y Çamora con la llingua gallega/portuguesa nas parte más ocidental de las comarcas de El Bierzu (al W del riu Burbia) y Senabria (As Portelas) (na mayor parte dessas comarcas la llingua ye'l llionés ou asturllionés) onde se gasta una variante oriental ou rayana mui assemeyada al portugués del Norte. Por embargu lu que s'ensinna nas escuelas destas comarcas pur convéniu ent... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de genièr 08.54h

Gràcies pels teus articles sobre "Es autes Vals d'Aran", els trobo d'un gran interès, ben documentats i didàctics. Els segueixo amb un gran interès.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 06.04h

Non i a cap melhor referenciau
Qu" era modalitat oficiau
que s'emplegue pera Val d'Aran.
Quie vedem a ludir eth varan
dera lengua coma un lugran
en cèu estelat deth País Gran.
Visque er aranés, visque Aran!






Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions