Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Confidam enes grèves deth pròplèu trimesadèr

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions
Ei ua practica correnta er inventar paraules entà comunicar-se en situacions naues, per creativitat espontanèa o per un jòc lexic. A viatges simplament importam paraules d’autes lengües que convertissen era nòsta en ua expression mès estranha, mès distanta, exotica... Er occitan dera Val d’Aran, coma lengua viua qu’ei, a experimentat, enes darrèrs ans, aguesta practica enquiath punt de normalizar expressions qu’an estat dificiles de compréner entàs emplegaires abituaus dera lengua. S’a creat ua distància entre es parlants mès antics e es qu’accedissen ara lengua.
 
Aué voi comentar quauqu’ua d’aguestes estranhes aportacions que damb mès o mens exit s’an introduït ena lengua nòsta. Analisam eth títol der article.
 
“Confidar”, se socializèc damb era campanha d’un supermercat que l’emplegue ena sua imatge comerciau. Molti comèrci, en Aran, entre es quaus diuèrsi supermercats, an desvolopat accions compromeses damb era lengua nòsta; aguest article non vò èster ua critica ara sua sensibilitat pera lengua. Ben ath contrari voi indicar que calerie que bèri gestors publics n’aprenessen d’aguesti comèrci, e seguissen era sua tralha, ja que hèn un papèr de promocion fòrça bon (en parlaram!). Aué ei sonque ua valoracion dera qualitat dera lengua.
 
“Confidar” damb eth significat de “dar o crear confiança” non existís en occitan (varianta aranesa inclòsa). Hè quauqui sègles (XV e XVI) ère sinonim de “confiar” (deth latin “confidere”), però damb es ans “confidar” a pres eth sentit de transméter “confidéncies”. En bèri parçans occitans trobam era forma “confisar”. Possiblament er autor de “confidar” hec ua composicion entre “confiar”, “confisar” e “hidar” (de fòrça emplec en Occitània) e la metec en un libre damb volontat normativa. Però sabem que des de qu’eth supermercat l’empleguèc, “confidar, auec ua grana expansion e ara la trobam en molti documents de tot tipe. Se normalize. Però s’eth supermercat vò que s’age “seguretat ena sua leiautat envèrs es consumidors” vau mès qu’emplegue “confiar”. Se met “confidar” podem enténer qu’eth supermercat ei un lòc de trobada entà hèr “confidéncies” (explicar secrèts). Non creigui que sigue era sua volontat.
 
“Grèva” ei ua paraula d’origen francés. Ei fonamentada ena “graua” (“grave” en francés) que i a ath cant deth Sena, en París. Aquiu anauen es trabalhadors en demana d’emplec e es empresaris en cerca de man d’òbra. Pes evolucions peculiares dera lengua, d’aquera situacion, s’originèc era paraula “grève” e es occitans de França, emplegaires e creadors de normatives, la malheuèren e la convertiren en “grèva”. Però en Aran auem “vaga” que mos apròpe deth catalan (qu’Alibèrt aconselhaue de emplegar abans que malheuar deth francés). Era paraula “vaga” a un sentit d’accion positiva, d’implicacion… e a mès, en aranés encara ara emplegam eth vèrb “vagar”, “non me vague”… En gascon antic “vagar” a eth sentit de pèrder eth temps guardant eth moviment des vaques. Non cau emplegar “grèva”, non ena varianta aranesa, e per extension...
 
“Pròplèu” ei er invent mès elaborat des quate qu’aciu presentam. Ei un adjectiu ibrid, estranh, damb dus accents, qu’a experimentat un gran exit en sòn emplec, però qu’es vielhs emplegaires dera lengua non compartissen. Non l’auem trobat en cap endret d’Occitània tot e qu’era forma se poderie comparar ara der advèrbi “puslèu”, o “mèslèu”. “Pròplèu” non existie tanpòc damb Condò, ne ei recuelhut pes antics diccionaris. Eth sòn emplec mos a cambiat er orden der frasa e a produït transformacions sintactiques. Ara, molti, ja non diden “era setmana que ven” coma tostemp; ara diden “era pròplèu setmana” e es parlants mès antics, en senter-les, s’estonen.
 
E “trimesader” o “trimesadèr” ei un mot que, ja hè ans, que gaudís d’un exit considerable entre es usuaris. Quauquarrés deuec de compréner qu’aguesta ère era paraula adequada entà designar eth “trimèstre”, a mès mercaue ua diferéncia damb totes es lengües der entorn, e açò li daue personalitat. Eth sòn inventor la comencèc a emplegar e ara gaudís d’ua importanta transmission. Enes molti ans qu’è intervengut ena educacion aranesa, a on era paraula “trimèstre” forme part deth vocabulari organizatiu dera profession, creigui auer escotat fòrça mès “trimesadèr” que non pas era corrècta “trimèstre”.
 
Fòrça soent mos plantejam que mos cau ua lengua capabla de respóner ara modernitat, d’expressar es successi dera actualitat e de mantier es coeréncies pròpies d’ua lengua estructurada. Però, tanben auem de persutar en que mos cau mantier un procés de continuïtat damb es parlants de tostemp, qu’es pair-senhers s’an de compréner damb es arrehilhs, que se non mantenguem era conexion de besonh damb era vielha lengua e damb era tradicion occitana alavetz produiram un mònstre que mos devorarà.
 
NON cau díder “confidam enes grèves deth pròplèu trimesader”. Lo adequat ei “confiam enes vagues deth trimèstre que ven”.
 
Ara ben, cada un parle coma vò!
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

En Aran
2.

Finalment "persutar" se sauva...

https://www.locongres.org/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche?option=com_dicodoc&view=search&Itemid=683&type=historic&dic%5B%5D=PALAY&dic%5B%5D=TDF&dic%5B%5D=LESPY&q=Persut&q2=&submit=Rechercher

  • 1
  • 0
Aranés e non Aranesòu
1.

Quina mesclanha de gascon e d'espanhòu/catanyol (vejatz: https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Aran%C3%A8s ara seccion
"Hispanització i interferència lingüística")

*comunicar-SE > COMUNICAR

*aportacion (?) > apòrt, contribucion

*èxit > SUCCÈS, REÜSSIDA

*pròplèu (INVENCION) > V(I)ENENT, QUE VEN

*inclòsa > inclusa, incluida?

*des de que > despuish que, d'ençà que

*originar-se > crear-se, prene origina

*però > mas, mès, totun

*deth Sena > DE(RA) Sena

"Aquiu anauen" > i anauen

*aconselhaue de emplegar > aconselhaue D'emplegar

maNlheuèren

"vagar" non ei ancian ni arcaic, ni en gascon ni en catalan, e non sembla, enes nòstes lengües, aver relacion damb es vaques...

*invent > INVENCION

*sentit n. > sens, significat, significacion

*tot e que > maugrat que, a desgrat de

*er orden der frasa > er orde/ordi derA frasa

*trimesader > trimesadèr

*usuari > usador, emplegador, usancèr

*creigui auer escotat > creigui auer AUDIT/SENTIT

*mos plantejam > mos pensam, consideram...

*successi > eveniments, hèts

*conexion > connexion

*auem de persutar en que mos > auem d'insistir en/sus eth hèt que


Autes remèrques:

*occitans de França > eths araneses que son occitans d'Espanha?!

Era mès part deths occitans parlen com pòden en non com vòlen... Subretot qu'an ua coneissença tròp fèbla dera lengua, damb nombrosi interferéncies deres lengües dominantes.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article