Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Es autes Val d’Aran (V). Norvegian, saami, kven

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions
Aguest ei eth cincau d’ua sèria d’articles qu’an er objectiu d’analizar coma s’a resolt en diuèrses comunitats lingüistiques era proteccion dera lengua e era referéncia lingüistica, damb era volentat de contribuir ath debat sus era orientacion deth futur Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana
 
 
 
Norvègia ei un d’aqueri païsi a on podem constatar era passion pera lengua. Dempús d’arténher era sua independéncia eth besonh per crear un estandard identificatiu dera identitat e aluenhat des estandards des lengües des estats que son mès apròp, a estat present ena vida sociau e politica norvegiana. Eth procés siguec plantejat damb dues propòstes diferenciades vinculades a classes sociaus diferentes, e atau era classe sociau nauta potencièc un estandard e era classe sociau baisha un aute. Pendent cent ans es lutes entà priorizar un estandard sus er aute a mantengut viua era passion pera lengua. I an auut ensagi e situacions fòrça diuèrses. Er estandard dera classe nauta a estat priorizat, eth dera baisha a format part principau des libres de tèxte, eth dera nauta s’a privilegiat ena universitat, eth dera baisha a estat oficializat, eth dera nauta tanben,... e entre tant s’a sajat des deth govèrn de susbstituir es dus estandards per un nau estandard; ua reforma, producte der aprofitament d’aspèctes e de caracteristiques de cadun d’eri. Mès arren a artenhut a apatzimar es causes, senon que Norvègia a creishut en ua guèrra sociolingüistica continua e en aguesti moments conviu damb dus estandards, eth bokmål e eth nynorsk, en tot méter en entredit era maxima d’“ua nacion, ua lengua, un estandard”.
 
E entretant que patie es discussions e s’incrementauen es dificultats intèrnes pera consolidacion deth referent norvegian, se perseguie es lengües minorizades, entara assimilacion dera sua poblacion enquiara mitat deth sègle XX. Eth patiment des pòbles indigènes siguec gran. Entre aguestes lengües destaque eth saami, tanben coneishut coma lapon. Ei ua lengua d’origen uralic, talament coma eth finlandés. I a ath torn de 25 000 parlants distribuits en un vast territòri e entre quate estats: Norvègia, Russia, Finlandia e Suècia. Es numèros exactes de parlants non se saben, perque non i an estadistiques de caractèr etnic. Sonque se pòt saber era lista d’electors saamis, fondamentada ena identificacion personau. Er estat a on, eth saami, ei mès difonut, a on i a mès parlants ei Norvègia que tanben ei a on gaudís d’ua situacion mès privilegiada e d’un gran territòri entà pòqui parlants. Eth saami ei oficiau en Norvègia. Totun, pòqui parlants, oficialitat, interestatau,... eth saami ac compartís damb er aranés, maugrat qu’era dimension deth territòri non ei comparabla, donques qu’eth territòri saami ei fòrça mès gran e es sòns poblants viuen en ua situacion geografica mès dispèrsa. E enes nivèus sociaus eth saami se considère que se tracte de quate lengües, eth saami deth nòrd, eth saami deth sud, eth saami de Lula, e eth der est. Era proteccion deth saami ei diferenta entà cada dialècte e damb referencies lingüistiques diferentes, enquiath punt de qu’eth saami der est se guide pes critèris lingüistics mercats entath saami per Finlàndia. Aguest problèma, aguesta secession, se pòt reprodusir entar aranés se se construís ua Acadèmia que non age en compde eth referenciau, eth tronc occitan comun, se non se normativize en contacte e influéncia dera referéncia. Eth saami ei ensenhat enes escòles, damb diuèrsa intensitat. Eth saami mès protegit ei eth deth nòrd, que tanben ei eth que mès parlants a. Era proteccion deth saami a coma interlocutor eth Conselh Saami, estructura formada per organizacions saamis de Norvègia, Finlàndia e Suècia (tanben Russia) que s’estructurèc en 1956 e qu’a estat eth motur des iniciatives que s’an portat a tèrme enes diuèrsi estats. Serie coma s’er occitan auesse auut ua estructura associativa establèrta entre Itàlia, França e Espanha e auesse promoigut accions mès o mens simetriques. Non aurie anat mau, mès non a estat eth cas. Possiblement era assimetria de promocion der occitan ven condicionada pera sensibilitat catalana qu’a artenhut a promòir-lo a còtes superiores que non pas es estats vesins. Segurament era sensibilitat sociau en Catalonha ei diferenta dera rèsta. Ei eth Conselh saami qui promò iniciatives politiques enes tres estats e qui s’encuede de hèr un apropament entre es grafies e es normatives lingüistiques des diuèrses varietats de saami. Ei a on s’articule era institucion qu’actue a manèra d’acadèmia dera lengua. Eth saami siguec perseguit enquia miei sègle XX e dempús, gràcies as pressions internacionaus e ath Conselh saami, s’inicièren processi de proteccion e promocion. Es modèls de proteccion sociau promoiguts peth Conselh saami se realizen enes tres estats e ua des estructures promoigudes ei eth Parlament saami o Samediggi, parlament oficiaument reconeishut mès coma un organ consultiu que non pas legislatiu o governatiu. En Norvègia s’i constituic en 1989, en Suècia en 1993 e en Finlàndia en 1996. Es tres parlaments s’amassèren en ua assemblada de parlaments en 1997, e ara ac seguissen en tot hèr de temps en temps.
 
Atau, en aplicacion des acòrds deth Conselh Saami, Norvègia promoiguec era “lei deth saami”, e eth Parlament saami, qu’ei receptor e gestor de pòques competéncies e interlocutor damb eth govèrn de Norvègia ..... S’an creat centres entara lengua e cultura saami , s’a promoigut era senhalizacion bilingua, eth saami ei present en ensenhament primari e secondari e ena universitat, ... quinsevolh mainatge saami de tota Norvègia a dret a recéber ensenhament deth saami, e s’en sòn centre non i a ensenhament presenciau l’ac facilitaràn a distància, i a un projècte de promocion deth saami ena justícia, era polícia des districtes saamis ei en disposicion de comunicar-se en saami damb es ciutadans, existissen ajudes entà publicar en saami, se potencien recorsi digitaus, traductors, correctors, se hè subtitulacion e doblatge en saami, e se produissen cuertsmetratges en saami, ... Coma se pòt comprovar quauques ues d’aguestes iniciatives non an estat encara artenhudes entar aranés, ne entar occitan en generau. Podem aprener-i. Es ajuntaments an era capacitat de determinar se se tròben en territòri saami e per tant son receptors des proteccions lingüistiques establèrtes. Eth modèl dera capacitacion municipau s’a emplegat en d’autes comunautats, coma enes occitans d’Itàlia, o entar aragonés. Non ei ua bona opcion donques qu’açò acabe en tot produsir un territòri discontinu e a plapes. Maugrat non èster en un territòri saami era lei norvegiana protegís en tot er estat, en cèrti encastres as individus que se declaren de lengua saami. Quauquarren semblant a ce qu’a proposat Catalonha en declarar er occitan oficiau en tot eth sòn territòri. Maugrat èster un territòri pòc poblat Norvègia pòt auferir quauqui modèls ena promocion deth saami que son profitables, per exemple era existéncia d’un centre de formacion de professors en qu’eth saami ei era lengua de comunicacion e prumèra lengua des corsi e dera activitat escolara. Existís dempús 1989 e eth sòn efècte en ensenhament ei fòrça important. Era promocion dera lengua pròpia ne ges fòrça reforçada.
 
Norvègia mos auferís ua auta experiéncia: eth kven, d’ath torn de 5000 parlants. Era basa demografica des kven la conformen antics emigrants finlandesi. Eth kven ei un dialècte finlandés, mès Norvègia li a dat er estatus de lengua. Eth kven ei fòrça dialectalizat. Entara estandarizacion se creèc eth Conselh dera lengua kven qu’en aguesti moments i trebalhe. Maugrat aguest pas entà determinar es estandard deth kven, diferent deth finlandés, tot e èster-ne un dialècte, eth kven non gaudís d’un programa de proteccion e d’ensenhament ena escòla. Era existéncia deth kven ei basicament ena oralitat. Ei en aguest sègle XXI qu’un mèstre a elaborat ua propòsta de gramatica e ortografia qu’a estat publicada damb subvencions d’ua entitat estatau. Non ei encara eth reconeishement dera normativa kven, mès ei en tot auançar. Eth prumèr roman escrit en kven apareishec en 2004. En 2005 s’inaugurèc eth Kventunet, centre entara lengua e cultura kven
 
Leçon cincau: se mos aluenham en espaci trobaram experiéncies semblantes mès damb solucions distantes, producte de sensibilitats diferentes. Se volem profitar dera experiéncia norvegiana mos cau començar per valorar qu’eth madeish norvegian a estat incapable de determinar un estandard unic. Tanben podem interpretar que damb dus estandards (o mès) tanben se pòt constituïr ua unitat. Aguesta darrèra valoracion ei complicada de compréner enes nòstes psicologies sociaus a on es normatives diferentes conformen espacis diferents..
 
Era facilitat damb que Norvègia ei en tot bastir ua naua lengua damb eth kven mos pòrte reflexions sus era facilitat damb que se poderie construir ua naua lengua damb eth catalan d’aragon, damb er alguerés o damb er aranés. En aguesti territòris n’i a de persones qu’ac demanen atau. E s’auem en compde que Norvègia a ratificat era Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries (que França se nègue repetidament a ratificar maugrat es promeses electoraus), podem pensar que Norvègia non ei insensibla as realitats lingüistiques diuèrses. Totun, non podem quèir en aguesta facilitat de crear lengües,...
 
Fin finau mos cau reflexionar coma s’a articulat era solucion dera realitat saami a trauèrs d’ua reivindicacion peth dessús des estats, damb ua estructura paraestatau que govèrne era referéncia lingüistica. Açò non ei possible en Occitània a on era diferéncia de sensibilitat des diuèrsi govèrns estataus e es relacions damb es regions (e eth collaboracionisme de quauques ues damb er Estat centralista) e es revendicacions e estrategies des partits ei assimetrica e ena majoria era revendicacion s’a rendut ara mediocritat e ara lengua dominanta. I a lòcs, en Occitània, a on era collaboracion damb er estat centralista de cèrti partits politics, diti nacionalistes, impedirà er auanç de solucions conjuntes. Totun, entre es saami podem trobar experiéncies profitables que poderíem exportar.
 
Entà possibles solucions, ena estructuracion der Institut d’Estudis Aranesi e era interrelacion de varietats dialectaus, mos cau cercar mès apròp de casa. Se vam massa luenh non trobam era madeisha psicologia e se mos hè de comprenença malaisida.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lluís Felip Terrassa
1.

Força interessant.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article