CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 9 de decembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 12.5.2012 03h00

Er Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Se quauque instància europea o internacionau cerque ua institucion de dret (ei a díder que sigue eth resultat d’un procés democratic) qu’age eth reconeishement d’autoritat lingüistica der occitan, cercarà enes tèxtes juridics de per tot e sonque i trobarà ar Institut d’Estudis Aranesi. La trobarà enes actes deth Conselh Generau d’Aran e ena Lei der occitan, aranés en Aran e concretament en article 4. 3. Er Institut d’Estudis Aranesi a d’èster independent des administracions publiques, a d’arténher pleament eth caractèr academic que li correspon e a d’auer era  autoritat lingüistica entà fixar es convencionalismes d’usatge der aranés d’acòrd  damb era consideracion de varietat lingüistica deth tronc occitan comun. Ua Lei entà Catalonha que reconeish qu’era autoritat lingüistica dera lengua l’a er Institut d’Estudis Aranesi. E mès endeuant ditz que “Eth Govèrn [dera Generalitat]e eth Conselh Generau d’Aran an d’adoptar es mesures de besonh entà complir çò  qu’establís er article 4.3.”.
 
I a un procés que cau articolar que correspon ath Conselh Generau d’Aran e ara Generalitat e que ja an començat a estructurar en tot signar un Acòrd de Collaboracion, en març de 2012, que mèrque es tèrmes fondamentaus enes que s’aurà de trebalhar entà méter en foncionament er IEA damb es requisits que mèrque er article 4.3.
 
Peth moment, mos cau testimoniar qu’er Institut d’Estudis Aranesi ja existís des de hè quauqui ans, en forma de tres seccions o enes darrèrs ans en forma mès unitària, presidida fòrça competenment peth solet President qu’a auut, Jèp de Montoya. Aguesta ei ua estructura dependenta deth Conselh Generau d’Aran e per tant non independenta coma mane era Lei. Maugrat tot, era experiéncia d’uns ans de foncionament des tres seccions, que mos a de servir entà valorar-la, a produït resultats fòrça acceptables. En son desvolopament era “seccion lingüistica” a elaborat ua adaptacion des Normes Ortografiques der Aranés, a determinat era correccion de mès de mil toponims majors dera Val d’Aran qu’an estat recuelhuts en Nomenclator de Catalonha, a potenciat era elaboracion de quauqui caièrs lingüistics qu’an d’ajudar ara determinacion dera correccion lingüistica ena Val d’Aran. Era “seccion d’estudis juridics” a potenciat estudis importants sus es drets tradicionaus aranesi, coma era Torneria o era Mieja Guadanheria, e era “seccion d’istòria” a elaborat interessants estudis sus es escuts dera Val d’Aran. Eth foncionament ben articolat des tres seccions a demostrat que quan eth trebalh se realize damb critèris d’academicisme, d’estudi, d’intellectualitat e s’abandonen es consignes politiques e era potenciacion d’orientacions populistes contràries ara sciéncia, quan era vertat se vò articolar per miei deth dialòg scientific e non pas pera recuelhuda popular de signatures, o per pressions partidistes, alavetz s’ei ath deuant d’ua institucion damb caràcter academic capable de produir documents de contengut intellectuau des que tant de besonh n’auem.
 
Er academicisme se guanhe damb trebalh scientific, damb plantejaments rigorosi e non pas damb decisions volnerables  ath vòt caprichós e orientat per interèssi politics. Era vertat academica pòt èster impopulara e finalament es que prenen es decisions politiques pòden non voler-la, mès eth scientific, eth membre der Institut d’Estudis Aranesi, que se prècie d’estar-ne, a de justificar-se per ciencia e non pas pes vòts e es desirs populars. E per açò ditz era Lei qu’er Institut d’Estudis Aranesi a d’èster independent, donques que s’ei dependent d’interèssi politics, a perdut eth sòn caracter e non a sentit. Entà interpretar es volentats populars ja i son es politics e es institucions coma eth Conselh Generau o era Generalitat; s’er IEA interven enes madeishi encastres entre a hèr era competéncia as legitimes institucions, sense èster legitimat . Entà hèr estudis i cau er IEA e i cau seccions diuèrses, donques qu’er estudi de quinsevolha des materies tratades ei transversau e surtot quan coma en aguest cas se trate dera identitat.
 
Atau donc, era Generalitat e eth Conselh Generau, damb un especiau protagonisme deth Sindic Carlos Barrera, son en procés de crear es condicions de besonh entà qu’er Institut d’Estudis Aranesi age eth caracter rigorós e academic e que sigue independent entà evitar intervencions populistes non scientifiques.  Entad açò e de comun acòrd an encargat a Jèp de Montoya, darrèr President der IEA, qu’elabòre era propòsta adequada.
 
Mès er article 3.4 persute en qu'er IEA “aurà de fixar es convencionalismes d’usatge der aranés, d’acòrd damb era consideracion de varietat lingüistica deth tronc occitan comun”. Tronc occitan comun vò díder que cau auer coma referéncia aquera lengua e aqueri convencionalismes que damb un tractament d’istoricitat, de continuitat, d’estabilitat, de convergéncia e de diasistematicitat, ei a díder damb rigor, dan forma ar occitan referenciau e qu’entà evitar desorientacions era madeisha “Lei der occitan” indique en preambul que  “actuaument, era normativa de referéncia mès difonuda, (...)  ei era definida per Loís Alibèrt ena Gramatica occitana”.

En conclusion, era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran an  d’articular un IEA capable d’exercir academicament de forma independenta era autoritat lingüistica der aranés qu’a d’auer coma normativa es Normes ortografiques der aranés, e es trebalhs hèti enquia ara per IEA e qu’a d’apregondir ena sua genuïnitat e particolaritat. Açò signifique qu’er IEA, prioritariaments, a de consolidar e protegir era forma pròpia dera Val d’Aran. Mès, qu’a d’auer coma referéncia dera unitat dera lengua es principis de Loís Alibèrt e es adaptacions rigoroses que s’an hèt en tot definir era lengua referenciau e que coma efècte dera Lei  a de mantier pònts de coeréncia e de comunicacion damb aqueres institucions que mantenguen aguest madeish principi referenciau: universitats, centres d’ensenhament, associacions o institucions coma eth Consistòri del Gai Saber- Acadèmia occitana, entre d’autes e naturauments aqueres autoritats qu’es govèrns francesi, italians, posquen democraticament reconéisher.
 
Er emplec que se n’harà dera lengua ja non depen der IEA, es sòns processi politics vieran dirigits peth Conselh Generau d’Aran e era Generalitat. Er IEA aurà d’apréner a non intervier-i se non ei per delegacion.
 
En constituir un IEA academic, rigorós e independent s’artenh a completar eth mapa institucional d’Aran  contemplat en Article 11 der Estatut d’Autonomia  “Eth pòble aranés exercís er autogovèrn mejançant aguest Estatut, eth Conselh Generau d’Aran e es autes institucions pròpries”.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de junh 18.54h

Dilhèu que caldrie organizar ua crida popula damb tot plen de signatures tà exigir qu' eth Senhor Sans Socasau evite de publicar un tèxte damb tant d’ incorreccions , barbarismes e fautes multiples. Que mos parle de rigorisme scientific en mots tant de pogui academics hè pòur, era vertat. Per qué non demanarie ath Senhor Paco Boya o ath Senhor Amador Marqués quauques conselhs de correccions lingüistiques abans tota publicacion en jornalet? Açò dit damb tot er arrespècte que li deu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de mai 13.07h

Qu'atendi qu'un aranés e'ns viengue díser ací qu'ath nom dera necessària estandardizacion deth gascon i/o der occitan, non i deveré pas aver ua "academia catalana dera luenga occitana", mes un sol organisme academic entà tota er'Occitània. N'i aurà un ?

Er IEA qu'a causit, ce sembla, de jogar 'ra carta der occitan estandard unic puishquer'rarticle e parla de mantiéner "ponts de coeréncia" dab era "Acadèmia occitana" i non dab eth Congrès pera Luenga occitana. Vertat qu'ei, Sans Soc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions