CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 16 de julh

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 8.6.2013 03h00

Es autes Val d’Aran (VII). Corsega


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Aguest ei eth setau d’ua sèria d’articles qu’an er objectiu d’analizar com s’a resolt en diuèrses comunitats lingüistiques era proteccion dera lengua e era referéncia lingüistica, damb era volentat de contribuir ath debat sus era orientacion deth futur Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana

***
 
Corsega qu’a apruprètz 300 000 abitants. Enquiara mitat deth segle XVIII auec ua importanta influéncia deth toscan. Eth toscan siguec tanben era basa der italian. Dempús Corsega passarie a depéner de França e adquiririe influéncies deth francés. Pr’amor d’aguesta cunhèra basica deth toscan, diuèrsi autors an classificat eth còrs coma ua varietat dialectau der italian.
 
Corsega a desvolopat un fòrt sentiment identitari, e laguens de França ua destacada estructura institucionau, damb un comportament senhalat en favor dera personalitat territoriau.  Açò le pòrte a protegir e a identificar era peculiaritat e personalitat dera forma pròpia deth parlar còrs.
 
En 1991 er Estat Francés reconeishec er estatut de Collectivitat Territoriau de Corsega, damb ua Assamblea e un Conselh Executiu, damb poders mès destacats qu’era rèsta des regions. Laguens de França aguesta organizacion ei fòrça destacada.
 
Pendent fòrça ans era transmission dera lengua còrsa siguec responsabilitat e ocupacion d’un potent moviment associatiu. Ei ce que passe actuauaments en Occitània.
 
Aguest moviment associatiu còrs ère fòrça localizat, auie referéncies e se prenien solocions locaus. Talament coma passe, encara ara, en Occitània. Non ei que i auesse intencionalitats d’atemptar contra ua vision complèta dera lengua. Ei que i auien visions reduccionistes e aguestes èren es soletes qu’existien. Non i auie es estructures que permetessen ua vision mès ampla, mès unitària. S’estaue gestant ce qu’apèren “federacion de parlars” e que tant de succés a en Occitània.
 
Pendent es prumèrs ans d’afrancesament dera lengua, eth còrs, ère escrit damb es referéncies italianes e açò li creaue ua identificacion damb er italian, contra eth procés d’afrancesament.
 
Ara hè 100 ans comencèren a aparéisher, paralellament damb Sardenha, es prumères reivindicacions nacionaus de Corsega. Era Lei Deixonne (1951), que protegie er ensenhament des lengües regionals, no hec referéncia ath còrs, segurament per considerar que se trataue d’italian. Non siguec enquiàs ans 1970 qu’eth còrs recebec eth reconeishement d’includir-se enes aplicacions dera Lei Deixonne. Alavetz s’inicièc un procés de difusion sociau e d’introduccion ena escòla. Entad açò calec ua normativa que la distingie der italian e que li daue identitat. Se heren diuèrses propòstes e se produsic un debat, en tota Corsega, fòrça apassionant e dur. Eth còrs ère fòrça dialectalizat, molt repartit en diuèrses reduccions. Èren molti ans de foncionar d’aguesta forma e d’identificar-se damb un parlar determinat e arrés volie renonciar ara sua forma en benefici d’ua norma unica. Arrés volie renonciar ath sòn sentiment locau. Era confrontacion originèc un important conflicte sociau pendent mès de 10 ans, enquia que se comencèc a desvolopar era teoria de lengua polinomica, qu’aurie de portar era patz lingüistica, maugrat non èster massa clar es sòns resultats. Es principis èren basicament dus:
 

1.- Era unitat dera lengua existís, mès ei abstracta e resultat d’un moviment dialectic (Marcellesi, 1983)
 
2.- Es dialèctes an toti era madeisha valor e cap non ei peth dessús des demès.
 
Era lengua ei unica, mès non unificada. Tot aguest debat coincidic en temps damb era reivindicacion e implantacion dera Collectivitat Territoriau de Corsega.
 
Son es tempsi en que se reconeishec eth Conselh Generau d’Aran. En Aran tanben se patic, pendent aqueth temps, un fòrt debat sus era normativa ortografica. Era Generalitat acordèc adaptar Alibèrt ar aranés e trencar damb es posicionaments localistes qu’alavetz i èren practicament totaus. E en Aran era lengua començèc a dintrar damb fòrça decision enes escòles. Se s’auesse auançat en reduccionisme que suposaue era norma majoritàriament emplegada peth territòri, s’aurie trincat eth futur de relacion damb Occitània. Se s’auesse hèt populisme, aué, auriem ua lengua diferenta.
 
Era Collectivitat Territoriau de Corsega, ei a díder era Assemblea e eth Govèrn comencèren a integrar enes sòns objectius politics un trebalh de promocion deth cors, coma element de consolidacion identitari. Assumiren eth principi de Lengua Polinomica e comencèren a implantar-lo.
 
En aguesti moments, des dera Collectivitat, entara promocion deth còrs s’a creat eth Cunsigliu di a Lingua è di a Cultura Corsa (2006). Eth Consigliu ei composat per un Comité de pilotatge e d’orientacion (Comitatu di rigiru) , damb era responsabilitat d’orientar politicament eth trebalh deth Consigliu, e d’un Comité scientific format d’expèrts lingüistes. Aguest Comite scientific hè es foncions d’acadèmia dera lengua, mès non ei independent. Es sues decisions les trasmet a trauèrs deth Comité de pilotatge qu’oriente es sues intervencions. Ei coma se ara futura autoritat dera lengua occitana se la volesse dotar d’un comitat de contraròtle, nomenat pes institucions publiques. Ei coma s’ar Institut d’Estudis Catalans li calesse dar compdes a ua institucion de politics nomenats pera Generalitat de Catalonha. Eth modèl pòt funcionar en Corsega. Naturauments que non ei finalitat d’aguestes reflexions eth jutjar era bondat des institucions en cada territòri, senon sonque eth reflectir e reflexionar sus era sua aplicacion en nòste entorn. En tot cas, cau reconéisher que Corsega a sabut implantar era sua identitat en un miei fòrça dificil (França).
 
Eth Comité scientific  a establèrt, per orientacion deth Comité de Pilotatge, eth principi fondamentau de “lengua polinomica”. Corsega s’a constituit en lòc de referéncia  d’aguest principi. En Occitània i a bèra estructura qu’a pretenut imitar e reproduir aguest modèl: ua estructura de contròl, uns scientifics condicionats e ua “federacion de parlars”. Es resultats son pòc clars, mès lèu negatius. Er occitan non ei producte dera dialectica.
 
En Corsega enquia aguest moment eth resultat d’aguestes aplicacions se volude entre un increment notable dera acceptacion e implantacion deth simbolisme còrs e un amendremint dera practica, der emplec e deth coneishement dera lengua..
 
Ena sociolingüistica eth modèl còrs ei fòrça originau. Eth hèt de que non existisque ua norma unica entath sòn emplec enes contèxtes formaus, cree ues circontàncies curioses. En ensenhament totes es varietats deth còrs son legitimades e ensenhades. Era realitat ei que produís ua barreja de formes, de varietats e de parlars. Des dera optica a qu’èm acostumats ei dificil de valorar. En cas des examens oficiaus de còrs deth Govèrn francés i a ua norma privilegiada (Intricciate è cambiarine de Geronimi et Marchetti) mès eth govèrn accèpte quinsevolh auta norma damb era qu’er examinat posque justificar ua coeréncia estructurau. Ei era filososfia de “lengua polinomica”
 
Era lengua corsa ei ua lengua en estat de creacion e se da era paradòxa de qu’era lengua deth deman ei considerada mès genuina qu’era d’ager; aspècte estonant.
 
Era lengua corsa gaudís d’un estat d’acceptacion e de proteccion sociau fòrça naut, mès contràriament eth sòn emplec abituau decreish. Era sua defensa sociau ei fòrça considerabla se la comparam damb es autes lengües de França. Ena actuau discussion dera Lei de refondacion dera escòla dera Republica, eth còrs recep ua importanta consideracion per part dera Assemblada nacionau francesa. E eth passat 17 d’abriu era Assemblada de Corsega aprovèc per majoritat de 36 sus 51 er Estatut entara cooficialitat e revitalisacion dera lengua corsa qu’en article 3 matise qu’“U francesi è u corsu sò i lingui ufficiali di a Corsica”. Ena rèsta der articulat descriu es drets d’emplec deth còrs enes diuèrsi ambits dera vida sociau e era proteccion que li cau dar. Que n’aprenguen es regions occitanes! Que hèsquen çò de madeish o que ...! Aguest Estatut assumís era “lengua polinomica” e da era autoritat ath Consigliu: “U Cunsigliu di a lingua corsa, criatu da a CTC, assigura l’auturità linguistica”. Açò convertís eth Cunsigliu ena acadèmia dera lengua corsa. Cap auta region de França a hèt  un reconeishement parelh respècte dera sua lengua. Cap region d’Occitania ac a hèt! Que n’aprenguen eth procès! Corsega ei un cas extraordinari en encastre francés.
 
Era sensibilitat e er auanç còrs, per çò que hè ara posicion sociau dera lengua, en comparança damb es autes regions de França, ei fòrça notable.
 
Mès cau que valorem cèrtes situacions polemiques. Es reaccions sociaus deuant dera “lengua polinomica” son força variades, mès n’i a ua que guanhe posicions: era que intuís o justifique qu’eth còrs ei en tot retornar, de hèt e ena sua consideracion sociau, a èster un dialècte der italian. Açò poderie auer conseqüéncies identitàries.
 
Tanben cau auer en compde eth cas de petiti territòris existents ena isla de Corsega qu’an ua auta lengua pròpia diferenta deth còrs. Se tracte des ciutats de Bonifaci e de Calvi, de 3000 e 5000 abitants, qu’an un dialècte ligur d’origina genovesa. Eth sòn perfil ei eth dera Val d’Aran, ua comunitat linguistica laguens d’ua auta, e se non n’auem parlat ei pr’amor que non i a politica de proteccion envèrs d’eres. Non ei comparable.
 
Leçon setau: Corsega a artenhut un nivèu de consciéncia e de capitades politiques pera sua lengua pròpia que non ei normau en França. Darrerament era sua Assemblada a artenhut a declarar eth còrs coma lengua cooficiau dera isla, e a establèrt eth reconeishement dera sua pròpia acadèmia (Consigliu). Maugrat que França ja a anonciat que non ac permetarà, mo’n cau alegrar dera valentia, consciéncia e decision des elegits còrsos.
 
Ara ben, eth concèpte de lengua polinomica non ei aplicable en Aran, ne tanpòc en Occitània, coma pretenen quauqu’uns. Era lengua polinomica se cree per un moviment dialectic. Er occitan existís maugrat tot. A ua longa istòria e ua literatura extraordinària.
 
Era autoritat dera lengua còrsa ei dependent d’ua auta estructura que garantís es orientacions politiques des decisions scientifiques. En Occitània cau sajar qu’es decisions scientifiques, en matèria de lengua se prenguen ath marge dera politica. Era politica en Occitània ei mès contra, que non a favor, e i an massa opcions que mos harien barar d’un costat ar aute. Aqueres opcions qu’en Occitània pretenen reproduir eth Consigliu e era lengua polinomica (que de moment interpreten coma federacion de parlars) an de compréner qu’es paramètres son diferents e que non ei aplicable.
 
Era manca de sensibilitat còrsa per protegir d’autes minories deth sòn territòri mos preocupe, donques que dificilment adquiriràn er argument entà protegir era sua. Eth modèl còrs non ei aplicable en Occitània e mens encara ena Val d’Aran.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

13 de julh 11.27h

correccions :

apruprètz ? ven d'a pauc près, benlèu francisme

solucion (amb u!) e non *solocion

Sénher calcatz l'espanhou o lo catanhol que fa paur "se *da era paradòxa *de qu’era lengua" : "se PRODUSIS era paradòxa QU’era lengua"


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 16.57h

dau temps de meis estudis azAis de Provença (1951-55), leis estudiants corsos veniàn sus lo continent per estudiar -lo drech e lei letras az Ais que d'universitat n'i avià ges sus l'illa de bèutat e n'ai força coneigut e podi afortir que totis sènsa excepcion parlavan corse entre eli. en 53 invitat per l'un d'entre eli Jean Fiori, ai passat 15 jorns dins son vilatge dins la montanha a costat d'Ajacciu onte sus la platge lei nistons jugavan en corse. ben mai encara dins la montanha, onte ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 16.10h

Adiussiatz amics,

la situacion de Calvi e Bonifaziu me sembla comparabla a aquela de l'ísola lingüistica de Mónego. Valent a dire que i a una manaa de familhas que pàrlan "qualqua ren de local". E dins aquel "qualqua ren de local" i a gaire de monegasco a basa liguriana (ò genovesa). Alora de segur, lo monde un pauc interessat a la cultura sauprà cantar en monegasco (a basa liguriana) l'imne nacional "Despoei tugiù" e dire qualquas expressions tancaas "Viva u Príncipe" (occitan mentona... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 11.50h

Adieu-siatz,

Coma occitan e còrs, vòstre article m'a fòrça interessat. Qualques apondons e precisions, pasmens:

1) En realitat, l'italian estandard ("toscan") esperlonguèt son influéncia fins al començament del sègle XX, e encara uèi lo còrs manlèva de mots a l'italian: per exemple, per 'entrepan', ditz 'paninu' (de 'panino').

2) Calvi es pas pus de lenga ligura dempuèi longtemps, çò sembla, e a Bunifaziu, fa vingt ans, se disiá que sonque qualques familhas parlavan la lenga..... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions