CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 10.8.2013 03h00

Es autes Val d’Aran (IX), Aosta, Mónegue, Luxemborg, Canàries...


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Aguest ei eth nauau d’ua sèria de dètz articles qu’an er objectiu d’analizar coma s’a resòlt en diuèrses comunitats lingüistiques era proteccion dera lengua e era referéncia lingüistica, damb era volentat de contribuir ath debat sus era orientacion deth futur Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana.
 
Un viatge analizades, enes anteriors articles, es experiéncies que m’an semblant mès profitabes sus eth tractament que hèn cèrtes comunitats dera sua lengua referenciau e dera sua entitat reguladora dera lengua o Acadèmia e abans des conclusions que presentarè en article que ven, aué me referirè a cinc cassi qu’an en comun er hèt de pertenéisher a comunitats qu’an major poder politic qu’era Val d’Aran e cèrtes ues mès que Catalonha. Eth sòn exemple mos ajudarà a reflexionar sus ce que cau hèr damb er occitan en Catalonha.
 
 
Francoprovençau ena Val d’Aosta
 
Era Val d’Aosta, en Itàlia, gaudís d’ua potenta autonomia, mès potenta qu’era aranesa. I viuen mès de 120 000 persones. Era sua lengua pròpia ei eth “francoprovençau”, tanben coneishut coma “arpitan”. Eth francoprovençau ei tanben era lengua dera Savòia francesa e de quauques vals soïsses. Totun era sua designacion de “francoprovençau”, en realitat es populacions la coneishen damb es noms locaus, e ena Val d’Aosta ei coneishut coma valdostan. Maugrat tantes possibles denominacions eth nòm mès divolgat, internament, ei eth de “patois” qu’ena Val d’Aosta non a un sentit pejoratiu. Ena expresssion pròpia deth govern ei ath contrari; eth mot patois “a pres un sentit afectiu, ei era lengua deth còr de valdostans. Es generacions que mos an precedit an parlat tostemp eth patois e nosati continuam de parlar patois!”. Es lengües oficiaus dera Val d’Aosta son eth francés e er italian. Era qualificacion de “lengua deth còr” ei fòrça usuau ena Val d’Aosta. Non existís ua acadèmia, o autoritat normativa deth francoprovençau e i an diuèrses normatives en competència. Non i a referenciau. Non ei presenta ena administracion e era sua preséncia en ensenhament ei enes nivèus de voluntariat. Er emplec deth patois decreish rapidament.
 
 
Luxemborgués
 
Luxemborg ei un estat de miei milion d’abitants e tres lengües oficiaus, eth luxemborgués, er alemand e eth francés. Eth luxemborgués ei un dialecte alemand elevat ara condicion de lengua. Qu’ei era lengua mens emplegada des tres. A moltes influéncies deth francés. Ei en 1984 qu’eth luxemburgoés se convertís en lengua oficiau e a més se la dòte dera qualificacion de lengua nacionau.
 
Era situacion de tres lengües oficiaus ei comparabla a Catalonha. Des de hè cinc ans entà obtier era nacionalitat luxemborguesa, cau demostrar coneishements sufisents de luxemborgués. Extraordinari!

En 1997 se creèc era institucion que hè es funcions d’acadèmia dera lengua luxemburguesa: eth Conselh permanent dera lengua luxemborguesa. Ei composat per 11 persones de trajectòria intellectuau demostrada. Son nomenats cada tres ans peth govèrn. Era sua mission ei er estudi, era descripcion e era difusion dera lengua. Ei un organ dependent deth govèrn. En realitat, eth Conselh permanent depend d’un aute organisme governamentau, eth Centre Nacionau de Literatura. Eth sòn president ei nomenat peth govèrn. Es decisions deth Conselh Permanent son comunicades coma recomanacions ath govèrn qu’a era capacitat d’acceptar-les o non.
 
 
Monegasc
 
Mónegue ei un petit estat de 35 000 abitants. Plaçat en territori occitan a eth francés coma soleta lengua oficiau. Er italian i a ua importanta preséncia e a mès er occitan n’ei lengua naturau. Totun, era lengua pròpia de Mónegue ei eth monegasc, qu’ei ua varietat deth ligur. Presente fòrtes influéncies deth francés, der italian e der occitan. Eth monegasc a ua petita plaça ena educacion de Mónegue.
 
En 1982 eth principat de Mónegue creèc era Acadèmia des lengües dialectaus qu’a coma finalitat er estudi des dialectes vinculats a Mónegue, entà reforçar er estudi e normativizacion deth monegasc. Laguens dera acadèmia instaurèc un Comission entara lengua monegasca.
 
Entre es membres dera Acadèmia des lengües dialectaus, perteneishents as territòris catalans e occitans, i trobam provençalistes e occitanistes coma Pierrete Berengier, Aitor Carrera, Laurenç Revèst, Xavier Ravier o eth catalan Joan Veny.
 
Per çò que hè ara Comission entara lengua monegasca es sòns membres son nomenats peth princep entà un període de tres ans. An un objectiu d’aconselhament en toti es encastres relacionats damb era lengua. En aguesti moments a 19 membres.
 
Era preséncia sociau deth monegasc ei mendra.
 
 
Canari
 
Canàries ei ua comunitat autonoma espanhòla de dus milions de persones. Era lengua oficiau de Canàries ei er espanhòu. Arrés en dubte! Ara ben, era peculiaritat dera varietat canària dera lengua espanhòla a portat ath govèrn dera comunitat autonoma a crear era Acadèmia canària dera lengua. Ei díder qu’era lengua espanhòla a en Espanha, au mens, dues acadèmies, donques qu’arrés met en dubte qu’eth canari ei lengua espanhòla.
 
Aguesta Acadèmia a era estructura jurídica d’ua Fundacion possada peth govèrn canari. Es sòns objectius e principis son scientifics, divulgatius e consultius dera varietat canària dera lengua espanhòla.

Reconeishen que non existís cap de modalitat idiomàtica superior ò inferior as demès, en tot que refusen quinsevolh dogmatisme lingüístic e en tot que reconeishen era canarietat coma un hèt lingüístic e culturau que se definís e explique coma ispanic, en tot que proclame coma pròpies era sua varietat dialectau e era lengua espanhòla e se compromet a estimular e difóner eth coneishement des dues.
 
Era Acadèmia canària dera lengua elabòre ua Gramatica e Diccionari “d’encastre universau” entar emplec des canaris, aconselhe sus er ensenhament der espanhòu enes Canàries e fomente era colaboracion scientifica e institucionau damb es autes acadèmies der espanhòl.
 
Era Fundacion acadèmia canaria dera lengua ei contrarotlada peth Govèrn canari, e enes sòns principis non figure un trincament damb era resta dera lengua espanhòla, se non que ben ath contrari i a un reforçament per miei de reafirmar era pròpia personalitat. Un bon referent a auer en compde! Era Acadèmia catalana dera lengua occitana s’a d’enténer coma un refòrç dera varietat aranesa e dera lengua occitana referenciau. Es dues sòn pròpies d’Aran e de Catalonha.
 
 
Romanch
 
En Suïssa a nivèu dera Confederacion son oficiaus er aleman, er italian e eth francés. Era Constitucion ditz qu’eth romanch ei tanben oficiau damb es persones de lengua romancha. Era Lei federau sus es lengües nacionaus, en 2007, desvolopèc aguest principi. De hèt en Suïssa i a quate lengües que son nacionaus e oficiaus.
 
En Suïssa son es cantons qui determinen quines son es lengües oficiaus e qui desvolopen era accion governamentau en favor des lengües. Eth canton des Grissons, de 190 000 abitants, a coma lengües oficiaus er alemand eth italian e eth romanch. Era oficialitat de tres lengües la hè semblabla ara Val d’Aran.

Eth romanch, qu’ei parlat per 60 000 persones, ei ua lengua romanica, dera madeisha familia qu’eth ladin. Ère majoritària en canton des Grissons en sègle XIX e ara pèrd terren deuant der auanç der alemand, enquiath punt que sonque ath torn d’un 12 % des abitants deth canton l’an coma lengua iniciau (o mairau). Era existéncia de diuèrsi dialèctes e varietats a hèt qu’eth romanch s’age escrit de manères diuèrses e damb diuèrses referéncies, enquia qu’es autoritats confederaus e es cantonaus declarèren era forma nomenada “rumantsch grischun” coma era normativa entàs emplecs administratius e judiciaus. En 2001 per votacion populara s’assumic era determinacion d’aguesta varietat e normativa coma lengua oficiau unenca. Eth procès de superacion deth dialectalisme e deth localisme a estat controvertit e complicat. Coma pertot!
 
Ena escòla s’i ensenhe eth romanch d’ua manèra inegau que pòt priorizar ua des tres lengües oficiaus, segontes determinen es municipalitats. Ena escòla s’i ensenhe era varietat locau ath cant dera varietat estandard, que presente problèmes d’acceptacion. Ena escòla aranesa s’i ensenhe era varietat aranesa e calerie reflexionar sus era conveniéncia d’ensenhar era varietat referenciau enes corsi superiors, entà facilitar un accès a tota Occitània.
 
Era autoritat normativa sus eth romanch correspon ara Liga Romancha, (nomenada en romanch Lia Rumantscha) qu’ath delà dera normativizacion tanben a era competéncia de concorsi, traduccions, corsi,... Era Liga Romancha ei ua federacion d’organizacions sociaus damb caractèr independent.
 
 
Leçon nauau
 
Eth modèl deth romanch a parallelismes damb eth modèl aranés: ua lengua referenciau de dificil acceptacion, damb ua prioritat pera varietat locau e ua estructura academica independenta des podèrs publics (maugrat qu’en cas deth romanch ei fòrça dependenta des organizacions sociaus). Eth modèl canari mos illustre qu’era existéncia d’ua Acadèmia dera varietat, en coeréncia damb eth tronc espanhòl comun, non atente contra era unitat dera lengua, la refòrce. Ua Acadèmia der occitan en Aran, que defense e determine eth tronc occitan comun, e aconselhe sus eth sòn emplec, ajudarie ara unitat dera lengua occitana e potenciarie era varietat aranesa. Er exemple des dus petits estats mos illustre qu’era independéncia non ei sinonim dera consolidacion lingüistica e qu’eth podèr politic ei totau, vò controlar era lengua e non dèishe libertat as academics. Tanpòc n’ei un exemple era potenta autonomia dera Val d’Aosta, qu’a trèt tot eth valor formau ara lengua. Remercar que Luxemborg, a dat ua gran valor ara sua lengua pròpia entà aquerir era ciutadania. Era possibilitat ven determinada peth hèt d’èster un estat. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

12 d'agost 10.41h

#1 Pèir me sembla que fau pas obludar la frasa que preceda la que vos cita. "Luxemborg ei un estat de miei milion d’abitants e tres lengües oficiaus, eth luxemborgués, er alemand e eth francés. Eth luxemborgués ei un dialecte alemand elevat ara condicion de lengua. " Adonc, per far lo parallel entre Luxemborg e Bearn, faudria pusleu dire qu'un Bearn independant auria tres lingas oficialas : francés, occitan generau e occitan bearnés. Fau dire que la situacion daus pais germanics es pla... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 07.24h

"Eth luxemborgués ei un dialecte alemand elevat ara condicion de lengua". Qu'ei era pròva que non existis cap diferéncia de natura enter dialècte, parlar e lenga. Eth luxemborgués, dialècte alemand, qu'ei era lenga nacionau de Luxemborg, com eth aranés, dialècte gascon, qu'ei era lenga nacionau d'Aran on i ei (co-) oficiau. Segur que se Biarn torna trobar era independéncia, era sua lenga nacionau que calerà oficializar que serà eth biarnés com d'autescòps, que non eth aranés. Atau... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions