CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 de novembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 16.11.2013 03h00

Okcitanio, nevidebla lando


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Auí interès per esperanto, abans que pera mia pròpia lengua. Enes mies volentats jovenils m’apròpe der aprenentatge d’aguesta lengua artificiau, pes circonstàncies que l’entorauen: lengua sense interèssi economics, damb finalitats d’amassar a toti, damb intencions de promòir era patz, era libertat... Pensaua, o volia creir, qu’es objectius de justícia e d’equilibri qu’entorauen er esperanto la harien trionfar en mon des lengües . Creiguia ena mia potenta inocéncia juvenila qu’era bondat des òmes promoirie ua conciéncia collectiva en favor dera implantacion der esperanto ena màger part des comunicacions internacionaus.
 
Non siguec atau, mès maugrat er auanç de lengües que, coma er anglés, an era volentat d’èster es egemoniques, er esperanto, dempús des ans seguís auent un ròtle e seguís mantenguent un collectiu de volentats que mantien aqueri valors que provoquèren eth mèn apropament. En fòrça encastres er esperanto i é present e consolide posicions que lo hèn créisher. Entre fòrça d’autes estructures, mos cau arregraïr qu’ei present en traductor automatic de Google, a on, per domatge, er occitan encara non i é. Demori que non tardarà.
 
Es ans me heren apropar ara mia lengua prumèra e a dedicar toti es mèns esfòrci ada era. Es principis que m’auien hèt apropar ar esperanto, son es madeishi qu’alavetz metia ath servici der occitan: era defensa dera libertat personau e collectiva, era promocion dera patz, deth dret des pòbles, dera facilitat de comunicacion, dera justícia...
 
Ena mia concepcion personau, eth mèn mon ideau, se botjaue ath torn de dues lengües: era mia, era que m’auie servit entà créisher, entà elaborar eth mèn mapa conceptuau e emocionau, e ua auta entà comunicar-me damb era rèsta deth mon. Eth mèn mon soniat, d’ua infancia plia d’esperit, sonque auie dues lengües: era mia e era de toti. Era qu’auia popat e era qu’entre toti creàuem. Arren de mès irreal e impossible. Viuí era rèsta dera mia vida, sense besonh d’esperanto, sense ne besonh dera sua preséncia e damb ua luta constanta pera mia lengua pròpia. Pes circonstàncies deth mon que m’a tocat víuer, tota era mia vida, era màger part des aspèctes sociaus, laboraus, academics e culturaus,  s’a expressat en lengües que son extranhes, o parciaument extranhes ara mia condicion identitària.
 
Ei plan per açò qu’è recebut damb fòrça satisfaccion, damb gran gòi aguest prumèr congrès occitan d’esperanto que s’a celebrat en Salardú, en Aran, enes inicis d’aguest mes, ena Escòla de Tecnics Esportius. A estat eth prumèr congrès occitan d’esperanto (1a Okcitana Kongreso de Esperanto) e es organizadors l’an hèt a coincidir damb eth 36u congrès catalan d’esperanto (36a Kataluna Kongreso de Esperanto).
 
Participar damb catalans e occitans des principis basics qu’aurien d’orientar era promocion des lengües, era identitat des pòbles, era comprenença entre comunitats, era comunicacion liura, a estat un plaser.
 
Escotar conferenciar en esperanto a persones damb es que normalaments me comuniqui en occitan, a estat recuperar es principis jovenils qu’un dia m’apropèren ad aguesta lengua e descorbir que damb eri m’apròpen aspèctes mès grani qu’es dera nòsta lengua occitana.
 
Es nivèus d’intervencion sigueren, boni, de fòrça nivèu. Relacionat damb er occitan aueren era oportunitat d’escotar a Jacme Taupiac conferenciar sus er occitanisme e er antioccitanisme a on analisaue es posicions d’aqueri qu’atempten contra era consolidacion dera lengua. Tanben escotèrem a Ferriòl Macip en ua comunicacion “Okcitanio, nevidebla lando”, Occitània, país invisible, damb aportacions que mos heren sénter era extrema manca de visibilitat qu’auem. Auérem era expression de Carles Vela, President dera Associacion Catalana d’Esperanto, Doctor en istòria, expèrt enes relacions dera Corona d’Aragon ena epòca medievau, que hec un allegat sus era Querimònia, era Batalha de Murèth e es acòrds de Lies e Patzeries E, fin finau en acte ludic deth ser auérem era sòrt de gaudir dera actuacion de JoMo, eth cantautor showman occitan, Joan-Marc Leclercq, que mos hec erosi pendent mès d’ua ora damb composicions en occitan e en esperanto.
 
Me cau arregraïr era oportunitat qu’es organizadors me dèren de poder explicar era actuau “politica lingüistica der occitan” en ua comunicacion, qu’incrementèc era preséncia der occitan.
 
La batalo por mia okcitana lingvo trovis en tiu kongreso multnombrajn interparolantojn el diversaj lokoj. Certe esperantistoj retrovis min kiel subtenanton (Era batalha pera mia lengua occitana a trobat en aguest congrès interlocutors multiples e de diuèrses procedéncies. Ei clar qu’es esperantistes an recuperat en jo a un aliat).
 
 
 
_____
Nòta: Abans de hèr aguest article, dubtè en hèr-lo, perque un des promotors deth Congrès esperantista, Ferriòl Macip,  ei eth madeish que dirigís aguest miei de comunicacion, Jornalet, e non volia semblar excessivament interessat, mès deuant dera manca d’opinion ad aguest subjècte m’i è decidit. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

18 de novembre 11.20h

#8 Fau pas una critica de l'esperanto. Fau remarcar simpletament que totei lei personas son pas egalas davant son aprentissatge. Es tot. Tu lo dises, aquesta lenga es basada sus d'un lexic europèu e la majoritat de l'umanitat a pas per lenga mairala una lenga europenca. Partent, au còntre de tu ò ieu, auràn de besonh de tornar aprene un lexic tot nòu.

Se me fas una lenga comuna a basa lexicala chinesa, ò vietnamenca, ò japonesa, ò bambarà (etc...), seriáu ben embestiat per l'aprene. ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 11.03h

#7 Es pas vertadèrament vertadièr.
Zamenhof hascoc la causida de rasics europencs sustot pr'amor qu'èran los mei espandits sus la Tèrra. Coma tota causida, ei solide criticabla, mès son los qui bastisson qui hèn causidas, pas los qui ne hasen pas arren. Solide tanben que las rasons per las quaus los mots europencs son mei espandits son pas bonas rasons (la colonizacion magèrment). Plan solide, auré podut causir rasics qui n'existivan pas e hèr ua lenga " a priori" coma tantas an exist... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 09.16h

#6 L'esperanto "situa totes los pòbles en situacion d'egalitat davant l'aprendissatge" ? Te fau pas anar dire aquò a un maorí, un cantonés, un senufo ò un quechua. L'Esperanto es una lenga que situa totes los pòbles parlent una lenga europenca en situaction d'egalitat mai a ren d'una lenga neutra... Es totalament europeocentrada !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 18.20h

#4 Bensai es una metonomia perque vòl dire "los imperialistas que parlan anglés"... :-)

Segur que lo problèma es pas l'anglés ni lo francés ni lo castelhan ni lo chinés, que totas son d'elements respectables de la cultura universala, mas las mentalistats imperialistas e tanben "lo mercat lingüistic", coma disiá Bourdieu. Per aiçò l'idèa de l'esperanto es interessanta: una lenga (plan facha) impausada per degun que situa totes los pòbles en situacion d'egalitat davant l'aprendiss... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 18.18h

#3 Qu'ei ua metonimia, ja, mes n'ei pas ua metonimia innocenta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 17.58h

#3 Mam, ua metonimia en per qué ? Los Estats-Units ? Los « anglofònes » ? En tot cap a jo tanben que m'a tumat au léger ; que se'm sembla drin a ua generalizacion.
Vertat qu'ei l'anglés (o meilèu lo Globish) qu'ei lo vector e lhèu l'instrument de fòrças ideas qui combati (imperialisme, ultraliberalisme, conservatisme).
Totun fòrças monde qu'aiman l'anglés coma lenga de Poe e Shakespeare ; Conrad e Nabokov que l'adoptèn tà balhà'i òbras suberbèras. E qu'escoti a fòrças monde ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 14.40h

#1 Me sembla qu'es una figura d'estil, sénher "Bourdon": una metonimia.

#2 M'interèssa, ton poèma bilingüe occitan-esperanto, Laurenç! :-) S'atròba que foguèri esperantista abans d'èsser occitanista. Me demandi se vau pas escriure un Jornalet per ne parlar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 12.18h

A l'eatge de 17 ans, abonat a una revista esperantista, pilhèro la carta de Ciutadan dal monde (que descubriguèro que n'avián fach una version occitana a costat de las versions disponiblas en anglés, japonés...). L'ai sempre e crèio que l'esperanto va ben amb l'occitan per èstre a l'encòup se e mondial.
Avio escrich un poèma bilenga esperanto-occitan mas fuguèt jamai publicat. Se vos interessa, vos o mandarai.

Mercés per l'article vòstre !


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 11.53h

"maugrat er auanç de lengües que, coma er anglés, an era volentat d’èster es egemoniques": ua lenga n'a pas "volontat", que la pòden aver los locutors mes non la lenga qui parlan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions