CAPÇALERA: VAU SERENA
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de genièr

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 9.6.2012 03h00

Antioccitans. Ua lengua sense referéncia ei un “patois”


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


En mon der occitanisme i an massa identificacions que mos confonen. Ua grana part, majoritària, mantien era sua identificacion francesa, que renuncie a un postulat d’identificacion clarament occitana. Aqueri profrancesi qu’an hèt un apropament major o menor ar occitan, acaben creiguent que França, era Republica, principi e finau de tot, ac apariarà tot. Çò qu’age d’èster Occitània ac definirà França. Son persones que per motius sentimentaus (era lengua des pairs, era lengua naturau deth territori,…) o per motius folclorics,… an hèt un apropament ara lengua, a viatges important, mès que non an postulats que supèren era identificación localista. N’i a molti, son importants, e les cau tier en compde. Quan s’organizen ac hèn en moviments associatius de carácter locau e refusen ua vision mès ampla dera sua identitat. S'enes sòns moviments se relacionen damb occitans d’Itàlia o d’Espanha, ac hèn damb collectius que agen plantejaments semblants.

En cas d'Espanha refusen eth plantejament identitari catalan e trasladen es sues línies de pensament entà dar supòrt ar Estat Espanhòu. Pensen que ath sud des Pirinèus er Estat ac apariarà tot e refusen Catalonha, era sua istòria e era sua luta. Quauqu’un d’eri quan vòlen interrelacionar eth sòn aparent occitanisme se sauten Catalonha e cerquen es sòn interlocutors en País Valencian o mès enlà. Hè molti ans qu’ei atau, Ja en siguec pendent tot eth segle XX. Son anticatalans, profrancesi e proespanhòus,… e en definitiva son antioccitans.

Ataquen Catalonha o la tracten damb mensprètz, … Diden que “Catalonha que s’ocupe der aranés, que der occitan ja mo’n ocuparam nosati”. An pour de non dar eth nivèu, ne non poder èster ara nautada e s’estimen mès qu’er occitan patisque, que pèrde terren, que desapareishque, … abans qu’acceptar era participacion catalana. D’aguesti n’i a molti en França, mès lamentablement tanben n’i a molti ena Val d’Aran. Son antioccitans.

Argumenten qu'“era normativa corrècta l'auem de díder nosati, es deth pòble, es parlants an d’auer era darrèra paraula” … e non acepten qu'era definicion dera norma ei ua qüestion scientifica que l’an de determinar es estudiosi e que çò de mens important ei qui a artenhut a amassar as scientifics“. E çò que vòlen díder ei que non accèpten orientacions scientifiques e qu’eri parlaràn e escriueràn coma volguen. Son promotors deth “patois”.

Vòlen determinar per decision populara era quadratura deth cercle e era curvatura dera tèrra. Correm eth perilh de segregar-mos en centenats de particularitats mès ada eri, as antioccitans, les ei igual, non les impòrte massa: “a nosati lo que mos cau ei ocupar-mos dera nòsta lengua locala, der occitan ja ac haran d’auti”. Son contra era referéncia dera lengua. E saben molt ben qu’ua lengua sense referéncia ei un “patois” e son mès partidaris deth “patois luishonés”, eth “patois bearnés”, “eth patois aranés” … que non pas dera lengua occitana. E se les cau ua referéncia l'inventen. Era sua lengua referencial ei eth castelhan, er italian o eth francés. Eth sòn parlar locau l'empleguen damb es deth sòn pòble, damb es demès occitans parlen en francés
 
I a ua auta identificacion, segurament minoritària mès damb ua trajèctòria istorica major: era d’aqueri que pensen que cau preservar e protegir era realitat locala, era forma pròpria, er aranés, eth bearnés, eth bigordan, eth luishonés, eth gardés…mès qu’açò non se harà correctament e damb vision de futur sense ua perspectiva istorica, sense tier en compde tot eth territòri lingüistic occitan, sense compdar damb era lengua referenciau, sense er assessorament des estudiosi. Ei era d’aqueri que pensen qu’era importanta literatura occitana, hònt fondamentau dera nòsta identitat, mos perteneish a toti, sigam deth parçan occitan que sigam. Son es que cren qu’es estudis an tanben era valor des que les hèn, siguen d’ua universitat austriaca, pagats per dinèrs austriacs, o possats pera fòrça identitària de Catalonha. Son aqueri que pensen qu’es paraules valen mès qu’es dinèrs. Son es que cren ena identitat culturau e non pas en origen dera gent.
 
Catalonha a auut des dera Edat Mieja un ròtle important ena estructuracion occitana e subertot enes darrèrs cents cinquanta ans era percepcion sociologica de Catalonha, diferenta ara des sòns entorns, a hèt que i auesse un cèrt ròtle occitanista qu'a hèt auançar es causes.
 
Ei mès pera intolerància des francesi e espanhòus, des profrancesi e proespanhòus, qu’era nòsta lengua perderà ua grana possibilitat. Desconfiatz!



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

17 de julh 17.33h

Matieu Castel Amiens: “parlar coma de pacolens lengadocian just per faire plaser ai catalans”?… de veritat creus que els catalans tenim algun interès en què parleu una o altra variant? A mi el que “em faria plaer” és sentir la llengua occitana quan vaig a terres occitanes, trobar guies i llibres en occità, saber que una llengua germana de la que jo parlo, tan antiga i tan propera, no està en perill… tot això sí que em faria contenta. No sé perquè alguns us entesteu a veure... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de julh 17.18h

BOURDON Auloron: A Catalunya no volem jugar cap rol, però mentre la Val d’Aran segueixi formant part de Catalunya (administrativament, s'entén), el nostre govern serà el seu i tindrà l’obligació de potenciar i protegir la seva llengua i les seves institucions. No volem cap protagonisme ni participació més enllà del que demanin els aranesos, però respondrem al que ens demanin.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de junh 17.26h

.... De qu'apondre de mai ???

Bessai una causa, ieu siau completament per un estandard occitan. Basta que siegue lo provençau. Logic non ? Siam la mai gròssa region, avem un prèmi nobèl de literatura e lei vilas lei mai importantas. E puei nautrei siam pas estats restacats en 1270 a frança. La nòstra istòria es banhada d'una ferotge autonomia.

S'anem pas metre de parlar coma de pacolens lengadocian just per faire plaser ai catalans, caspitèla !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 13.28h

#2 Er occitan, enas annadas 70, qu'èra eth navèth nom deth patoès. Enas annadas 2010, qu'ei eth drapèu deths qui vòlen esglachar los parlars locaus i eretats entà remplaçà'us per un occitan estandard shens shuc ni muc, dab er'ajuda dera Catalonha qui haré miélher de s'ocupar de çò qui's passa ath Rosselhon...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 13.25h

Que volerí totun saber de qui parla Socasau quan escriu: "es estudis an tanben era valor des que les hèn, siguen d’ua universitat austriaca, pagats per dinèrs austriacs" ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de junh 15.53h

Lo patués qu'ei la lengua deus pairins, deus aujòus. Non i a pas cap de lengua mes bèra que lo patués.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 17.15h

Non mes... sonqu'ua question, a le hèita fin : çò qu'es "l'occitan" ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 10.46h

Er article que mescla hèra de causas diferendas, mes s'èi plan comprés, eths qui èm contra ua "luenga referenciau" (aude nom deth famós "occitan estandard") i non credem qu'era Catalonha age a jogar un ròtle màger ath nivèu dera definicion dera nòrma, qu'èm antioccitans, profrancés (o proespanhòus), localistas, partisans deth patoès, enemics dera sciéncia, etc, etc... Òsca! Qu'ei dificile d'aver ua posicion mei sectària qu'era de Sans Socasau !


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions