CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 18 de novembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 15.3.2014 03h00

Felip V e era Val d’Aran


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


En Catalonha, promoigut pera Generalitat, per Ajuntament de Barcelona, e per fòrça mès institucions se rebrembe pendent er an 2014 es 300 ans dera queiguda Barcelona ena Guèrra de succession. Eth messatge ei clar, Catalonha perdec es sues institucions e es sues libertats en aqueri enfrontaments, e ara qu’auem iniciat un procés democratic de recuperacion des nòsti drets, entre moltes d’autes accions, rebrembam que 300 ans dempús dera sua liquidacion, encara seguim vius e volem sajar, un aute viatge, de recuperar-les. Es actes e celebracions son multiples, i son per tot, pr’amor qu’ei era majoritat deth pòble catalan que vò que Catalonha posque realizar-se.
 
Rebrembi que hè uns ans en cèrtes cases de Catalonha (jo ne coneishia dues) ena entrada deth lavabo (o dessús dera cagadèra) auiem metut un pannèu que didie “Can Felip V”.
 
E ben,... en tot aguest moviment veigui aparéisher ua cèrta linha que vò explicar que pendent era Guèrra de Succession, era Val d’Aran se manifestèc borbonica e que lutèc ath cant de Felip V. È era impression de que se preten hèr un rebrembe positiu dera figura de Felip V e deth sòn delegat en Aran, eth Baron de Les, pr’amor que se senhale massa soent que damb Felip V se reafirmèren es institucions araneses, qu’era Val d’Aran non siguec incorporada a cap de “Corregimiento” e qu’es privilègis aranesi sigueren incrementats. N’i a que gausen argumentar que damb Felip V auriem un reconeishement major, qu’eth qu’auem ara.
 
Me shòrde era simplicitat e es lectures tan elementaus. Aguestes argumentacions son d’un nivèu tan simple coma se volguèssem jutjar qu’era epòca de Franco siguec un succès pr’amor que convoquèc dus referéndums, signe de participacion deth pòble e i auie eth plen emplec, signe d’abondància e de benèster. Era pòur deth pòble, era escuretat sociau e era proïbicion de pensar non se nomenten.
 
Ac cau díder clar: es aranesi, ena guerra de succession,  èren majoritariament austriacistes. Eth Baron de Les non auie seguidors de forma majoritària, quitament pas en Les. Ère un senhor feudau, dominador e explotador deth pòble. Eth Baron de Les artenhec a governar era Val d’Aran pera fòrça des armes. Guanhèc es batalhes, e a viatges maugrat perder-les cerquèc aliats mès potents, entà seguir governant. Mès non auie era fòrça des vesins e deth pòble, non siguec un governant estimat, siguec temut. Implantèc era terror.
 
Es aranesi lutèren ath cant des austriacs, se manifestèren clarament seguidors der archiduc, sigueren empresoats, e durament castigats pes vencedors felipistes as ordes deth Baron de Les . Perduda era batalha, e damb eth govèrn des Borbons, es aranesi, majoritariament, volien apartier ath “corregimiento de Talarn” entà auer majors libertats, donques qu’era distància deth podèr les ac facilitarie. Totun eth Baron de Les siguec nomenat governador militar de Castèth Leon e Aran, cargue peth que percebie era madeisha sodada qu’un “corregidor”. Ère eth signe deth totalitarisme. Eth poder centralista de Felip V optèc peth Baron, en lòc d’includir era Val d’Aran en Talarn (coma volien es aranesi), entà que podesse controlar milhor ara poblacion aranesa e entà qu’eth Baron podesse consolidar era sua venjança personau sus es aranesi (qu’auien aucit ath sòn pair). Damb Felip V ena Val d’Aran s’instaure un sistema sociau militar e caciquista, contrarotlat per Cao de Benós e família, qu’auien es lòcs de major responsabilitat dera Val d’Aran. Eth sòn contraròtle familhau s’estenie as poders deth jutge, des assessors, des caperans (en collaboracion damb er avesque de Comenge),... Tot e açò, es caperans, preneren partit pes austriacs e en gesseren castigats. Eth Baron eliminèc es institucions araneses, tot e conservar-ne eth nòm, eliminèc es libertats tot e incrementar quauque aparent privilègi. Es privilègis, incrementats se reconeishien entà qu’es aranesi en ua Val d’Aran aluenhada e economicament debila, podessen produsir un increment dera economia que les permetesse atier er enorme increment des impòsti a que se les sometie. Cao de Benós, Baron de Les, siguec era man des Borbons, venguts de França, en ua Val d’Aran deprimida e sometec as aranesi a un periòde de terror, e de praubetat. Eth territòri aranés quedèc en un estat d’excepcion, de tal manèra que quan cent ans mès tard se hè era division provinciau espanhòla era capacitat estructurau e identitària aranesa, ei inexistenta, e es aranesi non pòden reaccionar; Felip V e eth Baron auien guanhat: era personalitat sociau aranesa auie mòrt.
 
Er engatjament aranés damb es austriacs ère gran. Es registres der Espitau dera Santa Crotz reflèxen que i auec aranesi que participèren ena defensa de Barcelona. Un des que i moric ei Andreu Forga, hilh de Ramon Forga, naturau de Salardú, soldat dera companhia de granadèrs, deth regiment dera Inmaculada Concepcion.
 
Enes molti ans qu’es Borbons vien entara Val d’Aran, a esquiar, non rebrembi cap de detalh envèrs eth identitat e eth pòble aranés. Ua causa tan simpla coma qu’eth rei o e eth princep, o quauquarrés dera Casa Reiau non an parlat jamès aranés, e per contra an parlat catalan en bèra ocasion.
 
E, non posqui desbrembar  qu’ena Val d’Aran abonden, en diuèrsi pòbles, es prats diti des “horques” ,...  e eth nòm ven dera epòca que parlam. Eth Sr. feudau e totalitari, Baron de Les, i hège a penjar as aranesi. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

15 de març 11.49h

Article remirable!
Me fa pensar que nos manca una dinamica de recèrca e de publicacion sus l'istòria generala d'Occitània (de l'Aran a las Valadas) ... en lenga nòstra! Es tras qu'important!
Ont son passats los istòrians occitans?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 10.19h

Un article important que mòstra que los occitans avèm de recuperar tota nòstra memòria istorica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions