CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 de julh

Jusèp Loís Sans Socasau

Divendres, 11.4.2014 03h00

ANC


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Era presidenta dera ANC, Carme Forcadell, en acte de presentacion dera ANC Val d'Aran
© Josep Carpintero




Etiquetas
anc, aran, catalonha, independéncia, sans

Era Assamblada Nacionau Catalana ei un moviment sociau constituit jos era forma juridica d’associacion entà reivindicar, promòir e dar supòrt as moviments politics e sociaus qu’an d’arténher que Catalonha, era comunautat autonòma, sigue un nau estat deth mon. Era ANC, ei ua organizacion transversau, se que vò díder qu’incorpòre persones de totes es ideologies, procedéncies e condicions. Entad açò, entà aucupar cargues de representacion, era sua normativa mèrque molt clarament que non se pòt èster un representant politic elècte, ne ocupar cap de lòc de representacion  organica de cap de partit politic. Era ANC non hè politica de partit, non s’aucupe d’aquerò que ja s’ocupen es partits existents, non interferís ena politica quotidiana, non da era sua opinion sus era Lei d’educacion, ne sus es decrèts relatius ath comèrç a ath torisme, ne tanpòc sus era Lei de Regim especiau dera Val d’Aran (en aqueth tèma enes darrèrs dies i a auut bèra confusion que quauquarrés aurie d’aclarar), ... Era tòca dera ANC ei era conscienciacion e era mobilizacion dera majoritat dera poblacion de Catalonha entà, de forma pacifica e democratica, recuperar era independència política de Catalonha per miei d’auer un Estat de dret. Era ANC s’ocupe de possar era societat envèrs era independéncia de Catalonha, damb es persones de tot orde, condicion e ideologia politica. Eth sòn succès sociau li a portat a superar en dus ans es mès de 25 000 sòcis. Es sues campanhes mès exitoses an estat era organizacion des dues manifestacions mès multitudionàries dera istòria de Catalonha, era der 11 de seteme de 2012, Catalonha Nau Estat d’Euròpa, e era der 11 de seteme de 2013, damb era Via Catalana vèrs era independéncia.
 
Tanben en bocinet occitan que i a ena comunautat autonòma de Catalonha s’a constituit ua Assemblada territoriau dera Assemblada Nacionau Catalana. Es revendicacions d’independéncia dera ANC son assumides per un grop d’occitanistes dera Val d’Aran, que considèren qu’era milhora forma democratica entà Aran ei auer un estatut pròpi en ua Catalonha independenta. Era sua finalitat ei explicar coma era independéncia de Catalonha significarà er increment e eth melhorament des drets sociaus, nacionaus, economics,... des aranesi. Cau hèr enténer qu’en ua Catalonha independenta Occitània a trauès dera Val d’Aran n’obtierà reconeishement internacionau.
 
E era ANC, ja ei considerada pes estructures unionistes des Estat espanhòu e per mieis de comunicacion e opinadors pròxims ar Estat, coma un perilh d’un dimensionat tant elevat coma eth Govèrn dera Generalitat o era television autonomica. S’entre es propòstes mès atrevides, mens democratiques der Estat Espanhòu o des sòns acolits, auem auut d’escotar que se valoraue era possibilitat d’inabilitar ath President Artur Mas, d’eliminar era Autonomia, d’empresoar ath President dera Generalitat,...ara ja a començat a aparéisher massa soent era menaça d’illegalizar era ANC, d’empresoar ara sua Presidenta,...
 
Era ANC, e es estructures politiques catalanes an clar que se se mantien radicaument democratiques, basicament dinamiques e absolutament pacifiques, era indepéndéncia dera comunautat autonoma de Catalonha serà un hèt. Mentre er estat espanhòu e es sues estructures menacen damb inabilitar e damb empresoar ad aqueri que sonque hèn que promòir, eth dialòg, eth debat e er emplec de procèssi democratics, alavetz ei senhau de que vam ben, de que mo’n gesseram. E sabem que s’empresoen ara Presidenta gesseràn trenta presidentes, mil presidentes,...
 
Hè uns dies, en ua des taules que regularament organize era ANC d’Aran, signè un vòt pera independéncia. Era ANC ja hè quauqui mesi qu’ei en tot arremassar aguest tipe de vòte. Ei un document en que se demane ath Parlament de Catalonha que se celèbre era consulta entà saber s’eth pòble catalan (eth dera comunautat autonòma), entre es que s’i compde eth pòble aranés (occitan), vò èster independent e qu’en cas de qu’er estat espanhòu impedisque era consulta, alavetz se declare era independéncia de Catalonha deth Parlament estant, de forma unilaterau, d’acòrd damb eth Dret internacionau. Aguest procés que s’ei en realizant per totes es ciutats e pobles de Catalonha, damb un succès considerable, quan aurà pro de vòtes, les harà arribar ath Parlament e auràn, possiblement, un des arguments de màger pes democratic entà ua actuacion unilaterau.
 
Ei eth moviment civil, ei eth pòble qui s’a lheuat e s’a metut a caminar. N’i a mès, i a mès estructures sociaus que reclamen era libertat catalana, n’i a fòrça mès. Mès aué era de dimensionat mès gran, era de trascendéncia mès grana ei era ANC.
 
E ara mos cau premanir era manifestacion der 11 de seteme 2014. Mos cau ramplir era Diagonal e era Gran Via de Barcelona en tot formar ua grana “V” de vòte (volem votar) e de victòria (ac artenheram).



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions