CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 de novembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 17.5.2014 03h00

Crisi dera politica


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


(ua reflexion)

 
M’e trapat en quauqua ocasion damb era volentat d’expressar era mia opinion en quauqua instància proxima, en bèth fòro politic, e non m’a estat possible; non m’an deishat. Es mecanismes dera nòsta democracia representativa m’ac an empedit. Non è podut projectar era mia opinion quan vedia damb claretat qu’es decisions s’anauen a préner damb interessi particulars que desmitificauen aquerò de qu’es representants publics s’en cueden sustot deth ben comun. E a viatges aguesta limitacion a expressar era mia opinion l’è auuda enes endrets mès proxims, en aqueri damb es que me junhen ua grana part dera mia ideologia, des mès projèctes sociaus, des solocions en comun.  E en ocasions, es mès doloroses, era limitacion venguie dada per aqueri enes qu’auia depositat era mia confiança, per aqueri damb es qu’èra corresponsable.
 
En d’autes ocasions è vist coma en un intent d’apropar era democracia as nivèus mès proxims, as realitats mès individuaus, es representants publics, abans dera presa dera decision, consultauen as ciutadans, as usatgèrs, per mieis dirèctes o ben per miei d’organizacions sociaus. Eth resultat a estat que s’an produit ua bona quantitat d’opinions pòc fondamentades, bric scientifiques, damb interèssi fòrça particulars.
 
E damb açò me trapi en aquera dobla e indefinida posicion de qu’era democracia que sage d’arribar ara màger participacion possibla, damb ua interrelacion dera capacitat representativa des governants, acabe estant ua democracia de resultats insufisents e mediòcres. E, per un aute costat me trapi qu’era mia possibilitat d’expression deuant des problèmes actuaus ei insufisenta e detècti enes mèns vesins e amics ua frustracion semblanta, que tot soent se redusís a ua renóncia a participar e qu’incremente era abstencion e eth silènci. Possiblement aquera revolucion silenciosa que preveiguie Inglehart, que renonciaue ara expression mès enfatica en benefici d’ua comoditat sociau.
 
Cada dia i a mens votants, mens opinions. Tot e que cada dia trapam mès expressions d’indignacion´que non podem confóner damb opinion.
 
E, aguest qu’ei eth rèpte que mos ven: auem d’èster capables de cercar naui espacis de comunicacion, formes de relacion entre eth poder e era ciutadania que trinquen eth procés de frustracion e d’indiferéncia qu’estam gestant. Auem de cercar formes de qu’era gent torne a participar enes moviments sociaus, de que s’implique, de que combate e de que huge deth silènci.
 
Non volem es ierarquies verticaus, volem participar, volem era autoritat fondamentada ena participacion, ena implicacion de toti es ciutadans, de toti es sectors, sense quèir en ridicul, sense provincianismes, sense manifestacions ignorantes. N’èm tips dera vielha forma de hèr politica, dera forma des govèrns tradicionaus e ac volem cambiar damb era participacion de toti, sense pérder qualitat tecnica, ne scientifica.
 
Ja hè molti ans m’expliquèren un istòria, ua espècia de conde, qu’ignòri s’ei fonamentat ena vertat, e que dilhèu rebrembi damb manca de detalhs: en Africa i auie dues tribus vesies; era ua ère guerrèra e fòrça combativa; era auta ère dialoganta, dinamica e pacifica. Era tribu des guèrrers capturaue as òmes dera tribu pacifica entà convertir-les en esclaus. Es òmes capturats renonciauen a trebalhar, e a minjar, e se metien en un cornèr dera cabana, que les servie de preson, e non se botjauen enquia que morien. Fin finau, era tribu des guerrèrs comprenec que era captura de òmes pacifics non les reportaue cap de benefici e renoncièren a capturar-les e poderen viuer en patz e inicièren un estat de relacions fonamentat ena paraula.
 
A viatges pensi qu’èm en tren de víuer aguestes dues tendéncies, era des que luten continuaments entà mantier, en benefici pròpi, un poder agresiu que domine a toti es que poguen, e era des que ja s’an hartat de reclamar e an renonciat a tot, a participar, a parlar, a opinar,  a lutar,... enquiara mòrt. Non sò segur que se produisque era transformacion de besonh, mès dilhèu coma ena tribu africana, mos cau demorar a que i age quauqui mòrts entà que se produisque ua transformacion.
 
Ei evident qu’es ciutadans ja non n’an pro damb votar (tot e que cada dia vòten mens), vòlen quauquarren mès (e se non cada dia votaràn mens), vòlen mecanismes que les permeten expressar era opinion e que sigue tenguda en compde, mès enlà deth simple vòt. Ara i a ua grana extension dera democracia, mès cau liberar eth debat a toti es ciutadans, cau liberar-lo deth segrèst en que la tien es politics. Mos cau estructures d’estat que faciliten era participacion entà tornar a illusionar ath pòble ena vida publica. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

17 de mai 11.24h

Quin articlàs ! Pas ren d'ajustar, òsca.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions