CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 4.10.2014 03h00

Occitans e economia (III): Juli-Carles-Teodòr Ros, un occitan entrepreneire


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Juli-Carles-Teodòr Ros (Jules-Charles-Théodore Roux), dich Juli Carles-Ros (Jules Charles-Roux), naisse a Marselha lo 14 de novembre de 1841 dins una familha d’entrepreneires-saboniers marselheses. A Marselha fa sos estudis a la Facultat de Scienças coma a París dins l’optica de repilhar la succession de l’usina pairala.
 
Serà un industrial, armator e politic e sa familha farà part de l’eleit economic e politic marselhés. Sa filha esposarà lo marqués Jacques du Tillet. Son enfant serà ambassador e membre de l’Institut de França. E sa felena, Edmonda Ros, serà l’esposa dal famós marsilhargués Gaston Defferre, cònsol de Marselha e promotor de la decentralizacion en França.
 
Après lo decès dal paire, moderniza l’usina de sabon. En 1877 gràcia a son associacion amb son conhat, lor activitat representa 10 % de la produccion marselhesa de la fin de sègle. Per la qualitat portaa a la produccion, la sieu usina recèp de numerosas medalhas e distinccions internacionalas. Fa ansin reconóisser e valorizar la profession de sabonier.
 
Vist coma un entrepreneire avisat, es nomenat coadministrator de la Banca de França de Marselha. Mai tardi serà membre dal Conselh dals directors de la Caissa d’Esparnha de las Bocas de Ròse.
 
Elejut al conselh municipal de Marselha en 1887, e adjonch delegat a las finanças de 1888 a 1891, es elejut dos ans pi deputat “conservator social”. E en 1895, es conselhier general dal departiment de las Bocas de Ròse.
 
Après 1900, va presidir mantunas companhias a l’entorn dal transpòrt maritim, coma la Companhia generala transatlantica (que sortirà dal deficit en 1904), la Companhia marselhesa de navigacion a vapor Fraissinet e Cia, los talhiers de Provença mas tanben los Talhiers de Saint Nazaire, la Societat de construccion de Levallois Perret, la Companhia d’asseguranças maritimas “La Foncière Transports” ce que lo menarà a devenir lo president dal Comitat central dals Armators de França de 1910 a 1917.
 
Son activitat a d’auts pòstes se farà tanben coma vici-president de la Companhia dal Canal de Suez, administrator de las Rafinariás de Sant Loís, dal Comptaor nacional d’escòmpte de París, de la Companhia coloniala de Madagascar, de la Societat de las Minas de Soavinarivo.
 
Defenseire dal liberalisme economic còntra lo proteccionisme d’estat, dins la continuitat dal desvelopament dal transpòrt maritim es malastrosament tanben un promotor e actor de la colonisacion. Plaça ancara mai la ciutat de Marselha al centre de l’activitat d’expansion economica francesa dins lo monde. E lo mitan economicopolitic l’an ben capit, per aquò deven lo President de l’Union coloniala francesa. Es favorable a l’expansion francesa en Tunisia, coma al Daomèi (actual Benin) e a Madagascar. En ligason amb aiçò, serà atanben president de la Societat de geografia de Marselha, amic e sosten actiu dals militars e administrators colonials Gallieni e Lyautey. A l’Exposition universala de 1900, crea una seccion de las colonias. Organiza en 1906 l’Exposicion coloniala de Marselha. A alora la Legion d’Onor francesa e a l’internacional serà tanben pron actiu e reconoissut per èstre decorat de l’òrdre dal Crist de Portugal o ancara nomenat Oficier de l’òrdre otoman dal Mejidie.
 
D’un biais que nos pòt parèisser susprenent, aquel òme es tanben un felibre admirator e pròche de Frederic Mistral. Sosten activament e participa al Felibritge. Va quitament financiar la creacion dal “Museon Arlaten” en Arle. De mai, serà ancara present quora se pausarà la question de la crompaïssa dal Palais dau Rore d’Avinhon. Participarà a la cròmpra dins l’objectiu de ne’n far un centre dedicat a la lenga d’Òc, ròtle que lo Palais juga ancara ancuei. Juli Ros deven Majoral dal Felibritge en 1909 e publicarà de numerosas òbras sus los còntes, las tradicions provençalas.
 
Mai anecdoticament dal costat artistic, cal egalament signalar qu’es lo mecèna de pintres provençals coma Estanislau Torrents, Jausep Suchet e Gustau Ricard e s’investisse dins lo Cercle artistic de Marsela.
 
En 1917 un an avant la sieu mòrt, farà parèisser lo sieu estudi “Des troubadours à Mistral” cf. fòra sèria dals “Memòris de l’Acadèmia de Vauclusa” editat a Avinhon en cò de Seguin. Defuntarà a París lo 6 de mars de 1918.
 
 
 
 
_____
Referenças:
 
http://fr.wikipedia.org/wiki/Jules_Charles-Roux
 
http://www.massalire.fr/biographie/charles_roux_jules_bio.htm
 
“Dictionnaire des auteurs de langue d’Oc de 1800 à nos jours” de Joan Fourié, Felibrige, Ais de Provença, 2009



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions