CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 1.8.2015 03h00

A legenda dau pescaluna


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Cal jamai desmentegar ‘a fòrça de ‘sperança
 
En una familha de pescaors de Mentan, i era un enfant de que cada un desia: “aquer es un que s’ensòmna”, un pantaisaire. Tot ‘o sen temps líbero ro passava a pescar damb son paigrand e son paire. ‘O papet avia ra ‘speriença mas ‘a fòrça ri ‘scapava aüra. E ‘o paire era en plhena fòrça mas non sabia tot nan. De vòte, o maten da bona ora, partían totes tres pescar damb ’o fasquíer, una sòrta de lampara, per achapar ‘u peisses. ‘O papet e ‘o paire non anavan totjorn ben d’acòrdi. De vòte se bramavan susa per que l’un voria (volia) que se faguessa aishí, e l’autre voria que se faguessa coma ailò. ‘E solete cause que ‘u recampavan era ra pesca, e era de parlar en mentonasc. Éran quietes en marina, da plhatan, sensa qu’o mondo ru gardéan de sota uelh (de travèrs) perqué avian parlat en lenga dau país (çò que ‘u sapientes sònan l’occitan). ‘O pichan era un pauc befaor de tot aiçò. Era l’arba, e pensava en ‘a soa tèsta au sorelh da luenh que s’anava levar, a ra luna que l’anava quitar. Pensava a ra cançan “‘o sorelh a apontament damb ’a luna”. De còups, era pilhat a partit per ‘o paigrand ò per ‘o paire. Cada un voria que l’enfant cèrne (cérner = causir) una de doe dralhe que moshavan (mostravan). E cada un defendia ra soa façan de ver, ‘o sen biais era mielhe que l’autre, e viche versa.

Mas elo pecaor, s’ensomnava d’a luna. Despúi qu’era pichan se demandava coma foncionavan ‘e cause sus ‘a terra, dintr’a sochietat e mai en l’univèrs. Qu’elo era coma un bambin en plhen mitan de l’aiga e se sentia solet en mitan d’aquela sochietat. Se gentes avian sempre autra causa ò mielh a far. I éran de cause mai prioritàrie qu’el. E caria (calia) seguir. ‘A soa volentat era gaire entendua per ‘a soa familha, en ‘o sen entòrn. De vòte ri demandavan de far coma l’un ò l’autre, pustòst que de far coma elo voria. Mas avia consciença qu’o spírito era fòrt, permetia una libertat de pensar, de viatjar per pauc car. Qu’elo non era ric nan, qu’era ancara ben joe (jove) per ganhar-se ra vita. Damb ’o ment, i era sempre de ‘sperança a trovar per l’avenir. Una sera, qu’era anach corcar-se, s’era pensat a çò que poreria far en ’a soa vita. E començava a ensomnar-se. S’ensomnava talament qu’avia l’impressian de víver ‘o sen sòmne. Se veía sus ‘a barca. E voria pescar ‘a luna. Son paire avia sortit una ‘scara, e après ri aver metut a man s’a (sus’a) spatla e ri desia: “I vòres anar, va ri”. Mas ‘o sen sòmne era ja fenit, era ro maten e caria se dervelhar per anar a ‘scòra. Avia metut de costat ‘o sòmne mas sabia qu’a l’entrebrun quora ro sorelh seria anach tramont, comenceria a percórrer sus ’o camen dau sòmne.

E ra nuech d’après, fasia torna aquer sòmne. Avançava dintr’o sen pantaij, era ben content de porer montar ‘o primo sus ‘a ‘scara. ‘O pichan avia ‘scaradat e era arribat sus’a luna. Se creía acòrger (apercéber) coma una plhòia de ‘stèle qu’illuminavan ‘a susfàcia d’a luna. Era maravilhós, mas ‘a nuechaia era ben corta e ja fenia. L’endeman dintr’a jornaia s’era demandat coma se poria qu’a luna non aguessa sempre ‘o meme morre. Ese ver qu’en una vita, i san talament d’eveniments cada jòrnes, que coma per ‘a luna, deu èsser per aquò que cambiava sovent d’aparença. Coma una ròda que vira. S’era dich, ai fach un sòmne íer, deman ò passat deman, s’ai de fortuna, me n’aviserai dau camen per ‘a luna e contunherai. Quarque nueche s’éran passaie sensa ren. Mas una autra nuech que s’era ensomnat, avia capitat a partir s‘a luna. Mas dintr’o sen sòmne, provava d’insíster da pèd son paire e son paigrand per que venguèssan damb elo s ‘a luna. Se pensava que tardi ò temps, capiteria a ru far montar s’a ‘scara per ro rejónher d’amont. Qu’era fatigat e qu’avia paor de ‘star soret s’a luna. E púi, avia l’idèa que per que ra luna luse, i devia carar sobre de porve de ‘stele. E per que ra luna poshessa cambiar de fàchia, ‘u ventes devian ronsar ‘o moran de porve de ‘stele per dessenhar de man en man una luna plhena de lutz fint ‘a una luna negra. E cada jòrn se shalava d’a bèla nuech d’après que se pensava far. Cada sera ri venia en ment qu’ensem, damb son paire e son paigrand, anerían s’a luna per recampar un mújol (molon) de porve de ‘stèle. E gràcia a elo, ‘o pichan filh que fasia de sòmnes, serian ensem en familha. ‘A res (ret) de pesca serveria de seàs per seassar ‘a porve de stele e en gardar qu’o pus ban. Avia trovat una maniera de far anar d’acòrdi tota sa familha e de trovar una tèrça via possíbila per far davanch, per donar de sens a ra soa vita e per ‘splhegar (explicar) çò que vevia.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

14 de novembre 01.24h

#4 Qu'ei be çò que me disiá, mas de mentonasc, qu'èra le promèir còp ne'n legissiá! Marcés be e bona contunha.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 18.41h

#2 e #3 Non ese d'occitan provençaloniçard. Ese de vivaroalpenc mentonasc.

Es un airal occitan de frontiera, que comença de far transician damb e lengue vesine dau spaci galloïtalic, en l'ocurréncia o genovés a l'èst. Coma o piemontèis qu'es o vesen dau vivaroalpenc en lo Pimont occitan. N.B.: non m'agrada o tèrm confús e mediatizat actualament de "ligurian", fa mesquium damb a lenga d'a populacian preromana d'u ligures.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 21.13h

de nissard non?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 20.11h

Franc bon... i'ai na petiòta question curiosa: en quin parlar z-avetz escrit?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 21.37h

Porve es de posca de luna?
Es una polida legenda... L'enfant fintava los rebats de la mar de nuèch e cresia a de posca de luna ?
Una legenda de vos o una legenda dels vòstres aujòls?
De que ne volià far d'aquel molon de las culhidas de porve ambe la familha?
Dins Roèrgue Bodon contèt l'istòria d'un papet , son grand, que trepejava sus la luna, exiliat , ambe un fais sus l'esquina, per qu' avià panat un rasim dins la vinha de Dieu sus Tèrra , son vesin.... Mas que cal plan gaitar ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions