CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 4.4.2015 03h00

Patronims occitans dins las Americas (I): Haití


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Lo remplaçament de la poplacion amerindiana (Arauacs, Caribes e Taïnos) d’Haití per una populacion nòva se fa après 1492. Ven d’Euròpa (Castilha, França, Occitània principalament) e subretot d’esclaus venent d’Africa. La populacion haitiana (N.B. : haitian(a) es la forma normativa occitana, que pòt suspréner) actuala pòrta aquela istòria dins los sieus patronims.
 
Vaicí qualques patronims occitans relevats, amb una illustracion de portaires celèbres per mostrar la frequença importanta dins lo país.
 
“Afforty” (sabo ren la forma occitana restablia : Afortin ?) patronim de Vivarés e dal Comtat Venaicin.
 
“Arnel” Arnèl patronim entre Gavotina e lo Lengadòc oriental.
 
“Azemar” Asemar, patronim present un pauc pertot.
 
“Brunache” Brunacha, patronim vivaroalpenc (subretot gapencés). Citam Michel Brunache que fuguèt Primier ministre haitian.
 
“Dartiguenave” D’Artiga Nava, patronim gascon. Citam Philippe Sudre Dartiguenave (1862-1926), avocat e president de la Republica de 1915 a 1922. Sudre es un prenom aicí mas sabèm qu’es egalament un patronim occitan (Lengadocian en particular).
 
“Gourgue” Gorga, patronim gascon bordalés. Citam Antoine Joseph Gérard Gourgue (1925) òme politic, avocat, militant dals Dreches de l’òme, ministre, ambaissaor, ensenhant.
 
“Honorat” Onorat, patronim provençal (país marselhés subretot) e vivaroalpenc (país dinhés subretot). Citam Jean-Jacques Honorat, agronòm e Primier ministre de 1991 a 1992.
 
“Lamothe” La Mòta, patronim gascon (lanusquet subretot). Citam Laurent Lamothe (1972) Primier ministre de 2012 a 2014.
 
“Lavaud”, Lavau patronim de Sud-Lemosin (subretot Perigòrd). Citam Franck Lavaud (1903-1986), militar, politic e president de la Republica per interim en 1946 e en 1950.
 
“Martelly” (benlèu en occitan Martel(i)), patronim present de Niça a Marselha, citam Joseph Michel Martelly (1961) musician, compositor aitian, e president de la Republica despí 2011.
 
“Nadal” present un pauc de pertot en Occitània, mas particularament en Sud-Lemosin (subretot Perigòrd).
 
“(de) Pradines” Pradinas, present en Lengadòc aut (subretot Roergue).
 
“Rouzier” Rosier, patronim de Sud-Lemosin (subretot Perigòrd). Citam Daniel-Gérard Rouzier (1960) òme politic haitian.
 
 
Benlèu que son occitans los patronims siguents:
 
“Ardouin” Ardoin, present entre Gasconha bordalesa e Aguiaina. Citam Charles Nicolas Céligny Ardouin (1806-1849) òme politic e istorian haitian.
 
“Imbert” Imbèrt, present un pauc pertot en Occitània (e tanben autra part). Citam Jean-Chrisostôme Imbert (1779-1855) òme politic, administrator general de las Finanças, ancian president interimari.
 
“Lafontant” (existe de la region de Tolosa), citam lo funèsta Roger Lafontant (1931-1991) ministre dal temps de la dictatura.
 
“Maignan” Manhan, un pauc pertot.
 
“Manigat” citam Leslie François Manigat (1930-2014) òme politic haitian, president de la Republica en 1988.
 
“Nau” present entre Gasconha bordalesa e Aguiaina especialament. Citam Ignace Nau (1808 1845), poèta, contaire e istorian haitian, creator dal movement literari “l’Escòla de 1836”.
 
“Rupert” present en Gasconha e l'Aut Lengadòc.
 
“Sabalat” sembla occitan mas la localizacion precisa m’es impossibla.
 
“Salnave” Salanava patronim gascon. Citam Sylvain Salnave (1826-1870) president d'Haití de 1867 a 1870.
 
Notam una presença significativa de patronims gascons. S’explica facilament, Bordèu estent lo pòrt principal de ligason amb las Americas (coma Marselha o es per Africa e l’Orient Pròche).
 
Dins las autras ísolas de la Cariba, la situacion es semblabla. En Guadalope, trobam de “Ramade” Ramada, present en l'Aut Lengadòc e Alvèrnhe, “Farouil” Farrolh, present en Gasconha bordalesa, “Marcin” en Alvèrnhe, “Bede” Véser o Bedèl? present en l'Aut Lengadòc.
 
Mas lo procediment de denominacion per aquelos noms haitians citats çai subre sembla d'èstre diferent dal procedimentoficial menat en Guadalope e Martinica après lo decret sus l’abolicion de l’esclavatge dins las colonias francesas dal 27 d’abril de 1848 firmat per lo Govèrn provisòri de la IIa Republica. Dins aquelos dos territòris, las mesuras necessitavan de donar de patronims als ancians esclaus qu’avian solament un prenom e una matricula. De 1848 a 1862, en Guadalope e Martinica, quasi 160 000 personas fuguèron nomenaas per los oficiers d’estat civil per “de noms variats a l’infinit per interversion de letras de cèrts mots pilhats a l’azard”. Sovent d’anagramas (Joseph deven PHÉJOS, Cyril RILCY, Figaro FARIGO, Brunette NUBRET…), de noms de frucha (COCO, CITRON, PALMIER…), e quitament de noms ironics o prejudiciables coma MACABÉE o SATAN (cf. anchoukaj.org e CM98 ).
 
Aquela divergença entre Haití e Guadalope-Martinica ven segurament dal fach que lo procediment de denominacion de la populacion haitiana pilhèt un autre camin: se faguèt d’un biais pròpri. D’efièch, se'n cal avisar que lo Primier de genier de 1804 Jean-Jacques Dessalines declarèt l’independença dal país, sigue 44 ans avans l’abolicion de l’esclavatge dins lo territòri colonial francés.
 
Per exemple lo nom de Dessalines ven dal nom dal colon negre afranquit Des Salines que lo comprèt.
 
 
 
Referenças:

— Patronymes, Généalogie d’Haïti et de Saint-Domingue
— La diaspòra occitana lains lo monde: istòria e actualitat e mai particularament los obratges citats de DE CAUNA Jacques
— GORDIEN Emmanuel, “Les patronymes attribués aux anciens esclaves des colonies françaises“, In Situ n° 20, 2013,
  
Per nòta, trobam qualquas toponims occitans: comunas de “Vallières” de la valiera, “Ramadou” (possible) de ramador, “Cavaillon” Cavalhon, “Delmas”.
 
De mai, se ditz que la monea nacionala “la gourde” seria una reviraa dal castelhan “gordo” (= gròs o gras) coma escaisnom de “peso”. Una autra dicha es que vendria de l’occitan la gorda. Cu sap?
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

9 d'abril 18.31h

#6 òc, e avèm "lains, leins" en vivaroalpenc. Cf. per info complementària : http://agach-occitan.over-blog.com/article-vivaroalpenc-e-gascon-an-mai-de-causas-en-comun-que-ce-que-poiriam-creire-121744050.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'abril 18.25h

#5 Interessant.

De fach m'interèsso a aiçò perqué fa quasi 15 ans que me pauso de questions sus ce qu'èstre occitan, ce qu'es visible socialament (patronim atot), tant a l'interior d'Occitània coma en defòra, lains lo monde entier.
Perqué i son de regions occitanas que se despòblan, perqué d'autras saturan ("Côt' d'Azur") a l'interior. E a l'exterior perqué quitèron lor endrech, per qué far? E se gardèron un ligam o ren amb lo país (consciéncia de saber d'ont an partit o non,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'abril 03.32h

c. ... w. ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'abril 00.14h

En 2014, es una escrivana de Haïti, que se ganhèt lo prèmi Femina . S'apèra Yannick LAHENS.

"Lahens" es un adverbe / preposicion gascon , que vòu díser "dehens" , variantas : "laguens", deguens", ''dedins '' ... , quitament a còps substantivat per parlar de las crambas d'un ostau : ''netejar lo dehens'', o de la sala màger.
Es un nom de familha gascon, sustot d'Armanhac, . Se'n tròba tanben de pertot en Aquitània e a Tolosa, a còps escrivut LAENS o LAËNS.

Un LAHENS ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 15.15h

Adiu Laurenç, adiu c. desempuish qu'èi vist lo nom de loc Montauban en Guadadalope (e Belloc dens dens lo quartièr darrèr casa mea) me digoi que n'èri pas completament partit. Article suberinteressant, apreni de memoria l'Assimil per que posca dintrar. Los blancs metros qui disen dab un aire entenut que comprenen lo creole desparlan shens vergonha. Shens l'estudiar coma una lenga vertadèra las lors competéncias despassan pas lo trobar de la Compagnie Créole. Los antilhés aprecian a de... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 11.32h

#2 adieu, espèro aver temps de clavar l'article dos lèu. Tanben calrà publicar aquel trabalh! Ne'n far part dins una opinion aicí. E poiriatz far un trabalh amb Eric 971 vist qu'es dins la mema tematica. Vos poiria donar d'idèas de confrontar las reflexions. Quora l'an escolar serà passat, vos poirio ajuar parier.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 11.05h

#1 Adieussiatz, ok. Me languisso de legir vòstre trabalh.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 07.47h

Adiu, Laurenç !
Me hè plaser aqueth article , que tot aquò , ne te'n parlèri n'i a pas gaire. Espèri lo segond...

Sui a i trabalhar : mòts de vocabulari, n'èi trobat mèi de 80 , shens parlar d'expressions e de proverbis, o deus toponimes (= nom deus proprietaris de plantacions).
E n'èi pas acabat ....


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 03.31h

Las apellacions antilhesas (toponimes e patronimes) son tanben occitanas. Los creòles an d'influéncia lingüistica occitana. Lo mot mei evident es "moun" qui vòu díser "persona".
Timoun = petit monde : mainat;
Granmoun = gran monde = adulte; etc.
Peu moment ne sabi chic e apreni lo creòle / creòl ? Sonque que, los antilhés son completament ignorants de l'existéncia de la lenga occitana e atau non van cercar originas lingüisticas on non saben que pòden estar.
Soi solide que i a un ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions