CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de mai

Laurenç Revèst

Dijòus, 14.3.2019 03h00

Provença-Alps-Còsta d’Azur, region sota pression (I)


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Sio ren un amator de cervesa. Mas chal dire que la Provença-Alps-Còsta d’Azur es una region sota pression. Pression financiària, imobiliària, terrens. Pression umana, espaci quist entre mar e montanha. Pression torristica l’estiu, arribaia d’una populacion sasoniera temporària mas numericament, economicament e socialament importanta.
 
Manca de plaça dins los terrens, dins los quites apartaments microscopics per causa de loguiers (afits) chars. Aiçò entrainant d’ordenaments “ben pensats”, un amolonament de cuchas de faisses d’afars ordenats...
 
Chambiament de mòdes de viure, festar, circular.
 
Agressivitat de las gents, sus la via, dins las filas d’aspera.
 
Sociabilitat complicaia dins la region, en defòra dal trabalh, chal se far introduire per qualqu’un per aver d’amics.
 
Pression imobiliària, cadun bastisse ò mai corrent crompa una mini vila amb un mini terren dins un quartier pabalhonari de la perifèria d’un vilatge ò d’una vila, resta al sieu e conoishe deguna sociabilitat urbana. Lo monde se retròba amolonat dins los supermerchats sensa se veire e se pàssan a costat. Vènon per cerchar a manjar ò per se vestir ò encara per se divertir. Son ensèm sensa se parlar Lo ligam es coma d’un temps, lo merchat, levat que lo rapòrt se fa sovent de la massa als super negòcis. Sensa que lo monde se puèishe trobar a talha umana. Perduts dins los raionatges per demandar ont se tròba tal article, sèm dins una multitud de produches. Cercham un emplegat que sauprà nos sortir d’aquela jungla. Un conviat sus France Culture me ditz que “en França son los polers publics que tènon ensèm los franceses. L’accès a las donaias deu venir de l’estat. E coma fariam fisança a la societat civila per organisar aiçò a la sieu plaça?”.
 
Per io aicí es lo comèrci que fa tenir tot aquel monde ensèm dins aquelos magasinasses.
 
Autra anecdòta. Mon oncle està dins lo departament Var e anèt a Pau en cò d’un amic. Faguèt un passatge a Emmaüs per cerchar de libres ancians. Un òme lo vei e se mete a bramar coma un ase: tè vaicí un fasho, ne’n vaicí un de 83!” (sa veitura èra imatriculaia en 83, las cifras sus las placas indicant Var donca, mas ren d'autre coma informacion sus la veitura e mon oncle a ren l'estil dal nèrvi). Bòn, èra estereotipat.
 
Se ditz que sèm una region de votacion extrèma perqué i a cumulativament: la presença de rapatriats, la desindustrializacion, l’arribaia de monde novèl dins la region e la creacion d’un sentiment d’insecuritat per lo fach d’aquel bolegament social (imigracion extraregionala, europèa, magrebina, de rics que fan puar los preses...).
 
Per los pè negres, es complicat. Se parlèt sovent de “tornar al país” per els, mas chal ren obliar de fach qu’una part significativa dals pè negres d’ancuei son d’origina catalana, italiana e castilhana.
 
Après demièg los franceses colons, i èran d’alsacians qu’avián fugit après la desfacha de 1870 e l’anexion al Reich.
 
La question que se polèm pausar per lo monde estrangier qu’arriba aicí es: cu a vendut a els, perqué? Portar la fauta dals crompaires per nòstra region es complicat. I aguesse un patriotisme a la venda, mas es ren lo cas. Doncas, coma far per conciliar l’interés mondial per nòstra region, e lo fach que los joves posquèsson demorar viure, estaire e trabalhar al país?
 
Lo manca de plaça dins d’airals entre mar e montanha es ben problematic. Citam lo cas de familhas partiás dal departiment Nòrd, que quitèron tot per viure un vintenal d’ans aicí. Al final èran luench de lors conoissenças e familha tota, achabèron per tornar en Nòrd.
 
A l’epòca de De Gaulle se decidèt de bastir Lo Motàs per fin d’atraire una part de la populacion qu’anava vers la region Provença- Alps- Còsta d’Azur devèrs Lengadòc. Marchèt un pauc e fa que lo fenomèn d’urbanizacion de la Còsta d’Azur s’i presenta aüra parier. La ciutat de Montpelhier a una creissença fòrta, a l’image de ce que se passa sus la Còsta d’Azur.
 
Ren a veire amb l’ambient de Ligúria vesina! Un exemple al nivèl de l’acuèlh de las “pràcticas”! Normalament, penso que cadun es d’acòrdi amb aiçò: un vendeire se compòrta correctament amb un client. Mas en França, se demandatz d’ajua per de chauçaüras, al segond parèl, vos fasètz enflambar la tèsta. Un còup aneriam devèrs Impèria per far de còmpras e cerchaviam de chauçaüras. La comerçanta sempre sorrisenta cerchava de que nos agradar. E quitament al cinquen parèl de chauçaüras qu’anavan ren, nos quitèt amb un grand sorrire en dire “desolaia qu’aguessiam ren trobat per vos”.
 
Dins nombre de restaurants de França vos chal excusar de venir, chal limite “non destorbar” los restaurators. Avem de que aver l’impression d’èstre de pòrtafuèlhas amb patas, pregatz de pagar e non destorbar en se clavar la bocha. Quin ambient social, cadun per se e l’argent per cu pòt.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

21 de març 13.23h

#3 aquela opinion es escricha en occitan vivaroalpenc das autas valaias, aicí de'n Tiniá.
D'autras son en occitan vivaroalpenc maritime das valaias dals Palhons (tip Berra) o en occitan vivaroalpenc mentonasc (Mentan stricto sensu, ciutat).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 21.11h

Me regali totjorn dels articles vostres e del polit parlar (nissart ? aupenc ? maritim ?) que manejatz. Es plan vertat que lo mond es mai somrisent e cortès amb l'estranger en Liguria que non pas sus la "Côte d'Azur". Quand passatz de Nissa o Menton a Alassio o Albenga lo contrast es espantant. A quauques quilomèstres de distancia se constata que la colonizacion francèsa a pas solament degalhat que los paisatges ! Aquela situacion de "region jos pression" es exacta e la sentissi quand vèn... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 17.36h

Pèds-negres
Es pas una populacion quimicament blosa.
L'apellacion fosquèt tardiva, que s'i disian abans europencs.
Les que se disen encara e encuèi pèds-negres son vesedors, irreductibles e sovent FN...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 11.09h

La violença es pertot en França; violenças poçlicieras, agressivitat economique ( las multinacionalas son aqui per vendre pas per reparar), competitavitat dins l'economia, a l'escòla , absença de dialògue de la part de l'estat, medias au service daus miliardaires...
I a pus de convivialitat.
Es quò qu'i a enguera de la convivialitat dins jornalet?
Batissam un novel monde a partir de la convivialitat e non pas a partir d'idéias totas fachas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions