CAPÇALERA: VAU SERENA

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 7 d'abril

Laurenç Revèst

Dissabte, 9.5.2015 03h00

Toponims occitans dins las Americas (I bis): Haití


Comentaris 24 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Haití: la “Nòva Occitània” de las Americas?
 
Lo relevat de toponims occitans en la Republica d’Haití, en creòl “Repiblik Dayiti”, representa una quantitat talament importanta, qu’avèm degut i consacrar una partia de per ela, avans de contunhar la seguia d’aquela seria d’actualizacion a nòstre trabalh inicial consultable sus http://geocities.ws/diaspora.occitana . Pròva –se ne’n calia- qu’Haití es lo país american (aitanben en rapòrt de las autras isclas de las Antilhas) lo mai marcat per l’occitanitat. Un trabalh detalhat sus plaça s’ameritaria per relevar ce que dins lo creòl haitian e dins la cultura dal país (istòria, transmission orala de legendas, d’explicacions sus lo país, lo païsatge e las gents) es religat a l’occitan.
 
De notar que –per lo moment- avèm ren cercat s’i èran totplen de patronims e toponims occitans dins l’estat vesin de la Republica de Sant Domingue, a mai dal pauc ja relevat coma “Bayona” Baiona (que tornam trobar Baiona sota la forma de “Bayonnais” costat haitian), “Blan” o “Ferrand” (toponim d’origina patronimica). Restarà totun de saber se data de l’epòca de l’ocupacion haitiana o qu’èra d’avans.
 
Las formas relevaas son principalament de formas occitanas gasconas, mas trobam una non negligibla part de formas dals autres parçans occitans.
 
Anam veire que dins la màger part dals toponims, tornam trobar una origina patronimica. Pasmens, agueriam d’autras suspresas e per los qualques toponims en occitan (o occitan francizat graficament) poèm se demandar s’i aguèt un foncionament en occitan per la denominacion dins Haití, un usatge local de l’occitan dins l'iscla (o dins d’unas parts de l’iscla)?
 
La màger part d’aquelos toponims haitians se refèran a de luecs abitats, levat mencion contrària.
 

Letra A
 

— “Abacou” es benlèu un reflèx, mas pensam a “Abaco” d’après lo famós “Compendion de l’Abaco” lo mai ancian libre occitan conoissut estampat a Turin en 1492. Es lo tractat de matematicas de Francés Pellos (Pelós?). Rapèl: un abaco es un instrument mecanic facilitant lo carcul.
 
— “Abrio” Abriu, en occitan lo mes d’abril e lo patronim “Abriu” (de notar que lo toponim haitian dins sa version francesa “Avril” (o version traducha) existe per un autre luec)
 
— “Acabouille” ven d’Acabolha?, seria de gascon per dire ce qu’es menat a la fin, e per extension l’entestament, lo fach de s’entestar?
 
— “Adiomoune” ven de l’expression “Adiu mond”?, per designar un luec per se retirar dal monde. Sembla pegar a l'ipotèsi que lo mot pancreòl 'moun' vengue de l'occitan
 
— “Agar” ven dal patronim aut-lengadocian (subretot tolosan e roergat)
 
— “Agard” ven dal patronim sud-lemosin
 
— “Alazar” ven dal patronim nòrd-lengadocian
 
— “Alberie” Albèria (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim aut-lengadocian albigés
 
— “Albery” Albèria (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim provençal marselhés
 
— “Alegre” ven dal patronim aut-lengadocian roergat
 
— “Almerac” ven dal patronim sud-lengadocian (subretot airal montpelhierenc)
 
— “Amandier” ven dal patronim vivaroalpenc dalfinés de gapencés
 
— “Ange” Àngel, ven dal patronim vivaroalpenc (subretot gapencés) e aut-lengadocian carcinòl (se tròba egalament en francés normand)
 
— “Angibeau” Angibeaud?, ven dal patronim sud-lemosin perigòrd
 
— “Anglade” Anglada, ven dal patronim alvernhat, lengadocian e gascon bordalés e pireneenc
 
— “Anse Goudin” Cala Godin, ven dal patronim gascon armanhaqués e agenés
 
— “Aquier” Aquièr, ven dal patronim aut-lengadocian tolosan
 
— “Arcachon” Arcaishon, ven dal toponim gascon lanusquet
 
— “Argan” ven dal patronim aut-lengadocian tolosan
 
— “Arnaud” ven dal patronim panoccitan (trobable solament fòra en francés vendean)
 
— “Arnoux” Arnós, ven dal patronim vivaroalpenc coma provençal marselhés e de Comtat venaicin
 
— “Asile Augier” Asil (d’)Augier, ven dal patronim provençal maritim (de Niça a Marselha)
 
— “Carrefour Astier” (Crosament/ Quatre camins) Astièr, patronim panoccitan amb una fòrta concentracion en Sud-Alvèrnhe (Vivarés)
 
— “Astrie” Astria (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim bas-lengadocian foishenc
 
— “Au Codot” (Au) Codòt, ven dal patronim bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Aubile” ven dal patronim gascon bordalés
 
— “Avon” ven dal patronim sud-alvernhat vivarés e provençal marselhés e de Comtat venaicin

 
Letra B
 
— “Balancie” Balancia (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim gascon lanusquet
 
— “Balatier”, Balatièr, patronim bas-lengadocian
 
— “Balbas” Balbàs (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim gascon subretot bordalés e lanusquet (Balb es un patronim vivaroalpenc de Comtat de Niça)
 
— “Banne Roche” Bana Ròca, ven dal patronim “Bana” sud-lemosin e gascon bordalés
 
— “Banos” Banas, ven dal patronim gascon (lanusquet en particular)
 
— “Baque” Vaca?, ven dal patronim gascon tolosan e armanhaqués
 
— “Baquette” vaquèta, de la pichina vaca?
 
— “Barada” Barrada, ven dal patronim gascon armanhaqués
 
— “Baradaires (Baie/ Rivière)” Barradaires (baia/ riu), nom que sembla occitan
 
— “Barade” Barrada, ven dal patronim gascon bordalés
 
— “Barado” Barrada, ven dal patronim (dins la grafia francizaa de) sud-lemosin
 
— “Baranque”, “Barranque” Barranca, ven dal patronim sud-lemosin perigòrd
 
— “Barateau” Baratèu, ven dal patronim gascon bordalés
 
— “Barde” Barda, ven dal patronim sud-lemosin perigòrd e gascon bordalés
 
— “Baria” ven dal patronim de Comtat de Niça
 
— “Barrade” Barrada, ven dal patronim sud-lemosin
 
— “Barrage Laporte” (Barratge) La Pòrta, ven dal patronim panoccitan (amb una frequéncia d’importança en gasconha bordalés)
 
— “Barrere” Barrèra, ven dal patronim gascon (bigordan en particular)
 
— “Camp Barrière” Camp Barrièra, camp de “Barrièra” patronim nòrd-lemosin e gascon bordalés
 
— “Basquet”, ven dal patronim agenés
 
— “Batier” Batièr, vel dal patronim nòrd-alvernhat e lemosin
 
— “Batin”, vel dal patronim vivarés
 
— “Batisaille” de l’occitan bate(j)alhas?, en rapòrt al batisme
 
— “Bauzan” Bausan, ven dal patronim provençal marselhés
 
— “Bayonnais” baionés, de la vila de Baiona
 
— “Bazou” Bason, ven dal patronim aut-lengadocian carcinòl
 
— “Beaubert” Beubert, ven dal patronim nòrd-lemosin 
 
— “Beaufort” Beufòrt, ven dal patronim occitan alvernhat (mas patronim francés champanhòl atot)
 
— “Beauger” Beuger, vel dal patronim bas-alvernhat e nòrd-lemosin (mas patronim francés egalament)
 
— “Beaumond”, Beumont, ven dal patronim provençal marselhés
 
— “Bedoret” patronim gascon lanusquet. Pensam tanben en Occitània al provençal Ferdinand Martin, dich "Bidauré" o "Bidoret", un barjolenc celèbre dal temps de l'insurreccion occitana de 1851 còntra Naboleon Ponaparte
 
— “Bedou” Bedon, patronim aut-lengadocian carcinòl
 
— “Begot” Begòt, patronim vivaroalpenc dalfinés (mas patronim francés egalament)
 
— “Belac” dal toponim lemosin?
 
— “Belbede” Belvéder, dal patronim occitan o de l’expression “bel véder” (la forma “véder” amai de "véser" es tanben benlèu possibla en lengadocian?)
 
— “Beleo” pensam a “Benlèu”, mas bòn, un toponim que vendria de “Benlèu”, sabèm ren. Es ges un patronim (existe un patronim vivaroalpenc de Comtat de Niça un pauc tròup alunhat per èstre una deformacion "Bellieud"). Existon ben de villàs que se dison “Sabi pas” en Provença… Pròva d’un foncionament en occitan per la denominacion dins lo país?
 
— “Bélier” Belièr, ven dal patronim nòrd-lemosin (e francés vendean atot)
 
— “Bellade” Belada? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim gascon lanusquet
 
— “Bellegarde” Belagarda/ Belagàrdia?, patronim gascon lanusquet
 
— “Bellon” Belon, ven dal patronim provençal marselhés e niçard coma vivaroalpenc dalfinés e dinhés
 
— “Belloteste”, “D’Leau/ De L’Eau Belloteste (cours d’eau)” de l’occitan “bèla” + “tèsta”, sembla que sigue una denominacion occitana provenent ren d’un patronim (patronim ges trobat). Pròva d’un foncionament en occitan per la denominacion dins lo país?
 
— “Belly” Belin, patronim lemosin, sud-cevenòl e agenés. Patronim absent en país mentonasc e dins d’unos endreches dals Alps, mas i designa localament la fòrça masculina e per extension lo sèx (part anatomica) masculina. Per anecdòta, se ditz que vendria benlèu dal dieu “Belenos”. En Lengadòc trobam “embelinar” es l’equivalent d’enmascar, enfachiliar, enfadar, mas benlèu qu’an la mema origina.
 
— “Beloc” Bellòc de bel + lòc, o dal patronim gascon bordalés (aurio pensat qu'en gascon seria estach "bèthlòc" a mens que "th" sigue assimilat per "l")
 
— “Beque” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim vivaroalpenc dalfinés de valentinés
 
— “Bera” Bèra?, de “bèra” en gascon?
 
— “Bérac” Berac, toponim bas-lengadocian foishenc
 
— “Bergerac” de Brageirac?, forma francizaa dal toponim sud-lemosin
 
— “Bernadel” Bernadèl, pichin Bernat, dal patronim sud-cevenòl (lo sufix –èl fa pensar tanben al toponim haitian “Jacmèl”, patronim quitament basat sus un prenom)
 
— “Bernaud” ven dal patronim sud-alvernhat de Velai
 
— “Bérot” Beròt, ven dal patronim gascon bigordan
 
— “Bérou” Beron, ven dal patronim aut-lengadocian tolosan (patronim egalament breton)
 
— “Berrin”, ven dal patronim provençal maritim e dals environs de Dinha. Berrins es un toponim de Suspèr en Gavotina de Comtat de Niça.
 
— “Bertrand Trouin” Troin es un patronim de provençal maritim de Marselha a Tolon. La persona qu’a bateat aquel luec sembla d’aver laissat son nom e prenom, rèsta de saber quinas lengas parlava.
 
— “Besson” patronim occitan alvernhat (e arpitan lionés atot)
 
— “Bézia” Vesiat, patronim bas-lengadocian narbonés
 
— “Bezin” Vesin, patronim gascon lanusquet subretot (patronim francés lillés egalament)
 
— “Biaby” Biabin, patronim aut-lengadocian roergat
 
— “Biassou” Biaçon (pichina biaça?), patronim aut-lengadocian tolosan
 
— “Bidoret” (veire Bedoret) patronim gascon lanusquet
 
— “Bidouze” Bidosa, patronim de tota la còsta gascona e de Perigòrd
 
— “Bigaille” Bigalha, de l’occitan bigalha per designar en general los insèctas volants e per image la pichina monea. Pròva d’un foncionament en occitan per la denominacion dins lo país? Autrament, dins los diccionaris franceses aquel mot es classat coma argotic.
 
— “Bigonet” ven dal patronim provençal marselhés e de Comtat Venaicin (e egalament francés lillés)
 
— “Bigot” Bigòt, patronim provençal nimesenc, cadun a Nimes conoisse Bigòt (patronim egalament present dins l'espaci francés)
 
— “Billo” Bilhòt? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim provençal maritim de Niça a Marselha
 
— “D’Lo/ De l'Eau Biolet (cours d’eau)” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon bearnés
 
— “Biscagne” Biscanha?, mot que sembla occitan, mas sensa ges d’informacion de mai
 
— “Bivac” ni patronim ni forma d’origina toponimica. Forma occitana dal campament rudimentari en la natura. Sensa esitacion, es la pròva d’un foncionament en occitan per la denominacion dins lo país. Es ren una forma francesa ni castilhana (seria 'vivac' en castilhan).
 
— “Blancon”, ven dal patronim sud-alvernhat (cantalon, gavaudanés)
 
— “Bobis” Bòbi(s), ven dal patronim cantalon (per anecdòta: "Buèbi" es le nom d'una comuna occitana de Pemont)
 
— “Boc” Bòc ven dal patronim agenés
 
— “Bois Baraille” (Selva) Barralha, amb aquel grafia francizaa ven dal patronim panoccitan (aut-lengadocian albigés, sud-cevenòl, nòrd-lemosin, gascon lanusquet). La forma occitan ortografiaa a la toscana "Barraja" existe en vivaroalpenc de Comtat de Niça)
 
—  ”Boisson” patronim sud-cevenòl e monegasc
 
— “Bongat” patronim provençal maritim de Marselha a Tolon
 
— “Bonnal” Bonal, patronim sud-alvernhat gavaudanés
 
— “Bonnefond” Bonafònt, patronim sud-lemosin perigòrd
 
— “Bonny” Bonin, patronim dal Massís central (egalament breton)
 
— “Borde” present un cèrt nombre de còups, “Bordes”, “Borde Froid”, “Bordette” de bòrda en occitan e dal patronim gascon
 
— “Bordin” patronim occitan?
 
— “Borel” Borèl patronim vivaroalpenc dalfinés de gapencés e bas-alvernhat
 
— “Borgella” Borgèla, patronim bigordan. Citam lo famós Joan-Batista Borgella de Pensié, plantaire bigordan, conselhier dal “cèrcle gascon” coma President de la comission constitucionala de Toussaint Louverture (o de Breda) cap de la Revolucion haitiana (1791-1802). De notar que Toussaint s’ocupava dals afars dal Marqués de Noé tant dins Armanhac coma en Haití, e donc logicament per comunicar amb las gents d’Armanhac devia parlar occitan a mai de saber parlar e escriure en francés.
 
— “Bori” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim provençal maritim de Niça a Marselha
 
— “Bossa” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim provençal marselhés
 
— “Bota la Pluie” de l’occitan 'bota la pluèja', que vengue la pluèia?
 
— “Boucan Bouteille” deformacion de “Bouteilhe” Botelha, patronim present en Haití
 
— “Boudet” Bodet, patronim alvernhat (borbonés en particular) e bas-lengadocian (montpelhierenc en particular)
 
— “Boudon” Bodon, dins sa forma grafica francizaa patronim sud-alvernhat de Velai e de Gavaudan
 
— “Boudou” Bodon, dins sa forma grafica francizaa patronim aut-lengadocian roergat. Es una variacion de la forma precedenta. Haití es la talvera d’Occitània?
 
— “Boudouin” Bondoin, patronim vivaroalpenc dalfinés de gapencés (e tanben breton)
 
— “Boulaille”, “Boulaillo” de volalha?, occitan escrich a la francesa?
 
— “Bourdet” Bordet, patronim sud lemosin (egalament francés normand)
 
— “Bousinette”, “Bouzinette” de pichin bosin?, en ligam “Bouzi” (luec) Bosin, patronim aut-lengadocian albigés,
 
— “Bousquet” Bosquet, patronim aut-lengadocian subretot roergat
 
— “Boutaille” Botalha, patronim gascon lanusquet
 
— ”De Bouque” Boca, patronim gascon armanhaqués (atot francés picard)
 
— “Bois Boutou” (Selva) Bonton, ven dal patronim gascon bordalés e sud-lemosin perigòrd
 
— “Brea” patronim de Comtat de Niça (famoses pintres) e aut-lengadocian albigés
 
— “Bremond” patronim provençal maritim de Marselha a Tolon
 
— “Bresson” patronim sud-cevenòl (egalament francés de Franca Comtat)
 
— “De Brigat” Brigat, patronim bas-alvernhat e provençal marselhés
 
— “Broc” Bròc, patronim vivaroalpenc dalfinés e sud alvernhat de Velai
 
— “Brousse” Brossa, patronim sud-alvernhat principalament
 
— “Brun” patronim panoccitan, ben present en país marselhés
 
— “Brunel” Brunèl, patronim subretot alvernhat e sud-cevenòl
 
— “Bruny” Brunit, patronim provençal (marselhés, Comtat de Niça e egalament francés normand)
 
 
 
Letra C
 
— De notar una impressionanta tièra de toponims començant per “Ca +”, ex.: “Ca Bordes”, “Ca Dubreuil”… En Pemont occitan es possible de dire la “Es la ca de Barba Tòni”, ("ca" contraccion de "casa") per “Es la casa de B.T.” (en occitan modèrn es "en/ a cò de X", o mai localament "vèrs X").
 
— “Bois Cabrit” la selva dal cabrit en occitan
 
— “Cadel” Cadèl/ cadèu, jove can en occitan lengadocian e provençal. Patronim agenés.
 
— “Cadelon” pichin e jove can en occitan, al sens figurat persona excitaa, que fa lo bulo
 
— “Cadena” mot occitan, patronim bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Cadet” (toponim fòrça present) Capdèth, mot occitan gascon
 
— “Cadiac” de Cadilhac toponim gascon bordalés (toponim breton egalament)
 
— “Cagareau” Cagarèu, occitan provençal, persona pichinina o penibla
 
— ““Bord de Mer Cagnette” (Riba de mar) canhèta, la bèstia en occitan (pensam a la "Canha" flume costier)
 
— “Cambon” patronim lengadocian (roergat e montpelhierenc)
 
— “Camillet” Camilhet?, pichin Camilha
 
— “Camizar” Camisard (dal mot “camisa) resistent occitan protestant de cevenòl (patronim inexistent a nòstra conoissença)
 
— “Cammon” Camon es un patronim gascon bordalés
 
— “Campfranc” toponim gascon pireneenc
 
— “Candelon” patronim gascon armanhaqués
 
— “Candia”, “Candio”, “Candy” patronim sud-lengadocian montpelhierenc, pensam a la Santa Candia celèbra a Ròca Bruna (en Provença maritima)
 
— “Canel” Canèl, patronim bas-lengadocian narbonés (e tanben francés lorrenc e lillés)
 
— “Bois Cannin” (Bòsc) Canin, la selva que de cans i demòran
 
— “Capin” patronim gascon armanhaqués
 
— “Caraque” Caraca, mot provençal (sinonims: bomiana, gitana)
 
—  ”Carriac” patronim gascon bordalés
 
— “Carries” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan, accent sus l’-e, -á, -ièrs?) patronim bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Carry” Carri, provençal (sinonim veïcul), toponim provençal de las Mauras

— “Casabon“ patronim gascon bearnés
  
— “Caseneuva”, “Caseneuve” Casanòva, patronim sud-alvernhat vivarés
 
— “Casnave”, “Cassenave” Casanava, patronim gascon bearnés (varianta dal patronim precedent)
 
— “Cassagne” Cassanha, patronim gascon (tolosan, lanusquet, bordalés)
 
— “Cassagnol” Cassanhòl, patronim lengadocian albigés e narbonés
 
— “Cassague” Cassaga, patronim armanhaqués pron rar
 
— “Cassan” patronim aut-lengadocian carcinòl, roergat e albigés
 
— “Cassignol” Cassinhòl, patronim bas-lengadocian narbonés
 
— “Castagne” Castanha, patronim aut-lengadocian carcinòl o de la frucha
 
— “Castel Père”, ”Castel” Castèl (paire) toponim haitian frequent montpelhierenc (e tanben breton)
 
— “Castera” Casteran, patronim gascon
 
— “Castigant” luec d’una persona que castiga
 
— “Castillon” Castilhon, toponim occitan corrent (e patronim gascon lanusquet e sud-cevenòl en particular)
 
— “Caudère” Caudèra, patronim tolosan
 
— “Cauvin” patronim vivaroalpenc de Comtat de Niça e provençal maritim de Niça a Marselha
 
— “Cavaillon”, “Baie de Cavaillon”, “Cavailon” (Baia de) Cavalhon, ven dal toponim provençal de la comuna de Comtat venaicin
 
— “Cazeau” Casau, patronim gascon bordalés
 
— “Chabaire”’Chabaire? aquel qu’acaba las causas
 
— “Chabaud” patronim provençal marselhés e bas-alvernhat
 
— “Chaber” Cha(t)bèrt, patronim sud-cevenòl
 
— “Chabote”, “Chabotte” toponims haitians fòrça presents, Chabòtas, comuna vivaroalpenca champsaurina (un chabòt, es sinonim d'un alberg)
 
— “Chabotin” pichin chabòt (sinonim d’alberg pichin)
 
— “Chabre Valles” de Chabra, la bèstia en occitan e patronim vivaroalpenc dalfinés de gapencés, seguit dal patronim "Valés" sud-lengadocian narbonés e sud-alvernhat de Velai (mai que probable, vista la palatalizacion de la forma "chabra" e non "cabra")
 
— “Chambal” patronim bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Chambert” Chambèrt, patronim sud-alvernhat de Velai e aut-lengadocian roergat
 
— “Chambon” patronim alvernhat (vivarés, sud-alvernhat, de Velai)
 
— “Chansolm”, “Chansolme” Chansòlme patronim gascon bordalés e lanusquet
 
— “Chantal” patronim perigòrd e cantalon
 
— “Charriol” Charriòl, patronim gascon bordalés e provençal marselhés
 
— “Chassagne” Chassanha, patronim bas-alvernhat e sud-lemosin
 
— “Chassin” patronim alvernhat borbonés
 
— “Carrefour Gros(se) Chaudiere” (Crosament/ Quatre camins Gròssa) Chaudièra, Chaudièra patronim sud-lemosin e cantalon
 
— “Chaumette” Chaumèta, patronim perigòrd (e parier francés de Berric)
 
— “Chaumon” dins aquela grafia, patronim perigòrd e gascon bordalés
 
— “Chaumont” patronim perigòrd (e tanben francés borguinhon)
 
— “Chaviac” Chavilhac, toponim sud-alvernhat gavaudanés
 
— “Baie Chillou” (Baia) Chilon (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim nòrd-lemosin
 
— “Cigala” coma la bèstia (o un deribat "cigalar"?)
 
— “Civadier”, “Cyvadier (plage & hôtel)" Civadièr (plaja e òste), patronim cantalon
 
— “Clermond” Clarmont, patronim sud-lengadocian montpelhierenc
 
— “Clermont”, Clarmont, patronim bas-alvernhat e aut-lengadocian roergat
 
— “Cocagne”, “Cocangna” (deformacion o escritura anciana dal grop "ngn" per "gn") cocanha, famós dal temps de l’eatge mean, Occitània terra de cocanha. Interjeccion per dire que tot anarà ben, que i es ges de pensament de se far
 
— “Bois Codine” (Bòsc) Codina, de codina, la cosina en gascon?
 
— “Cornillon” Cornilhon, patronim sud-alvernhat de Velai e vivaroalpenc de Comtat de Niça (valaa de Vesubiá, valaa que trobam egalament la varianta "Corniglion")
 
— “Cosse” Còssa, patronim nòrd-lemosin, perigòrd e aut-lengadocian carcinòl (la forma dal patronim "Còssa" existe en Gavotina de Comtat de Niça)
 
— “Costa” Còsta, patronim provençal marselhés, vivaroalpenc de Pemont (e còrse tanben)
 
— “Coujol” Cojòu, patronim provençal maritim entre Marselha e Tolon
 
— “Coupier” patronim vivaroalpenc dinhés e sud-alvernhat de Velai
 
— “Coupon” Copon, patronim vivaroalpenc dalfinés
 
— “Courette” Corèta, patronim tolosan
 
— “Coury” Corin, patronim nòrd-lemosin
 
— “Coussy” Cossin, patronim nòrd-lemosin e perigòrd
 
— “Couza (Cogna)” Cosan, patronim gascon armanhaqués (sabèm ren se lo segond element "Cogna" seria occitan: Conha?)
 
— “Crabe (localité)” Craba, craba la bèstia, patronim gascon bearnés, bigordan e bordalés
 
— “Crabier” Crabièr, mestier e patronim gascon bordalés
 
— “Crabinaille" Crabinalha, deribat de crabin per dire l'ensèm de las crabas?



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

29 de mai 11.47h

#23 Au contrari, te disiáu que te siás bessai tròp esquintat de far un trabalh tant menimós en redusent cada nom d'ostau a un airau fòrça pichon.

Rapòrt a mon nom d'ostau, es lo promier còp que liegi qu'es un nom "frequent Montpelhierenc" (çò qu'es una bèla acòrcha puei qu'en valor relativa es en realitat fòrça mai frequent dins Aude, per demorar dins lo relarg occitan). E coma sabem qu'en realitat aquelei frontièras despartamentalas son en ren culturalas, es un pauc perilhós d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de mai 16.08h

#22 t'escondo ren que trobèro ton (tos) comentari(s) gaire motivant(s).
Lo benevolat es embestiant quora rapòrta de causas negativas, benlèu que l'occitanisme creba dal manca de positivisme o de trabalh per portar la peira a l'edifici. Mercés pasmens a "c." (coma a tu) per las relecturas


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 11.11h

#21 Siáu Matieu Castel colhonet ! Es un alias emplegat per galejar e la reconoissença auto dau Jornalet me lo metèt directament !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 11.03h

#20 Bòn. Per lo cas d'Haití cal veire que ce qu'es complicat es lo fach que la toponimia sigue sovent d'origina patronimica. En mai, la forma qu'an presa es la forma ortografica francesa. Après, vèso l'interés de dire l'endrech d'origina d'un ponch de vista regional occitan vist que per ieu una de las tòcas es de mostrar que los gascons son ren los solets occitans a aver poblat Haití. E mai après, los "meridionals" son de fach estaches majoritaris d'i anar mentre que l'istòria (e la d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 09.21h

#19 Sus la question onomatisca, pensi que fau tractar Castel, Casteu, Chastel, Castet etc... coma lo meme nom puei que sa bastison e sa signaficacion son parieras. Lei variacions ortograficas impòrtan gaire, puei que sabem que l'ortografe d'un nom es cambiadissas dins lo temps, l'espai emai segond l'emplegat dau cadastre. Avem de Maurel e de Maureau que venon en realitat dei memei familhas.

Casamajor, Casajus, Lostaunau, Minvielle son de nom exclusivament gascon. Valent a dire que s'atròvan,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de mai 22.27h

#18 "A mai, en valor relativa, la preséncia dau nom "Castel" es ben mai fòrt dins Aude, per parlar dei Castel occitans. 27 Castel de mai dins Erau comparativament a Aude es peanuts, subretot raportat ai populacions d'aquelei dos despartaments. "

E ben. Precís precís. Me l'as esparnhat en recèrcas.

"Parlar d'un nom lengadocian, au limit, mai Castel es un nom panoccitan en veritat"

Non, alora anam cavar qu'ai doas minutas aüra. Es ren un patronim panoccitan. Es solament un patronim sud o... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de mai 08.58h

#17 Localizar Castel coma nom de l'airau montpelherenc, aquò's per ieu justament un espepissatge e una precizion que t'auriás pougut espranhar.

A mai, en valor relativa, la preséncia dau nom "Castel" es ben mai fòrt dins Aude, per parlar dei Castel occitans. 27 Castel de mai dins Erau comparativament a Aude es peanuts, subretot raportat ai populacions d'aquelei dos despartaments. Parlar d'un nom lengadocian, au limit, mai Castel es un nom panoccitan en veritat, vesi pas ben l'interés de l... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de mai 22.42h

#16 nòtes: "Basta per tu per dedurre que Castel es un nom montpelherenc ? Es un pauc leugier creses pas ?

Avisa! Me fas ren dire mai que ce que nòto. Ai solament escrich "— “Castel Père”, ”Castel” Castèl (paire) toponim haitian frequent montpelhierenc (e tanben breton)". Sio ges rentrat dins l'espepissatge sus aquel patronim en particular, ai ren lo temps. Es frequent en l'airal montpelhierenc (d'Eraur per extension donca), que coma as vist es lo primier airal de preséncia de po... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de mai 13.39h

#13 Adieu Laurenç,

conoissi pas tei fònts, mai sus aqueu site : http://www.geopatronyme.com


506 Castel naissut dins lo 34 entre 1891 e 1990, 479 dins Aude, 399 en Gironda, 365 dins Var e 275 dins Bocas de Ròse. E t'ai espranhat lo comptatge dau 46,47,81,82,30 e 31 que li son tanben ben representats.

Basta per tu per dedurre que Castel es un nom montpelherenc ? Es un pauc leugier creses pas ?

es ben malaisit de redurre Castel a u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de mai 00.27h

#3 a #11 : mercés "c." per totas aquelas precisions! Vau corregir lo contengut d'aquela opinion tre que poirai amb aquelos apondons.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions