CAPÇALERA: CAOC 2021-2022

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 17 de setembre

Laurenç Revèst

Dimenge, 7.6.2015 03h00

Toponims occitans dins las Americas (I tèr): Haití


Comentaris 14 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Adenda per las letras anterioras:
 

— “Fond Amadou”, (Fons) Amador, patronim bas-lengadocian de l’airal montpelhierenc
 
— “Fort des Bayonnais” Fòrt deus baionés
 
— “Eaux de Boynes” (Riu de las) Boinas, en occitan?
 
— “Fort Biassou” (Fòrt) Biaçon, patronim tolosan rar
 
— “Fort Campan” (Fòrt) Campan, patronim gascon
 
 
 
Letra D
 
— “Dade” Dada, patronim gascon lanusquet rar
 
— “Dagou” dins aquela forma grafica francizaa “Dagon”, patronim tolosan
 
— “Dalas” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon armanhaqués e tolosan
 
— “Dallas” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), dins aquela grafia francizaa, patronim gascon armanhaqués
 
— “Dalest” Dalèst patronim provençal maritim de Marselha a Tolon
 
— “Dalfeuille” Dalfuèlh patronim vivaroalpenc alpenc (èst), o Delfuèlh patronim lengadocian?
 
— “Dalier” Dalièr (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), dal patronim gascon bigordan
 
— “Dallier” Dalièr, (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), dins aquela grafia francizaa dal patronim gascon bigordan (e francés de pertot)
 
— “Dallemand”, “Dalman” patronim gascon bordalés
 
— “Dalmas” dal + mas, patronim vivaroalpenc de Comtat de Niça e provençal maritim de Niça a Marselha
 
— “Dalmette” Dalmèta, toponim sud-alvernhat vivarés (Aubenàs)
 
— “Dalon” patronim vivaroalpenc de Comtat de Niça (e francés tanben)
 
— “Damagnac”, “Damaniac”, coïcidéncia?, dins Armanhac foguèt creat la legenda dals Damanhacs, figurinas de bòsc; en lengadocian de la montanha Negra un “manhac” es un enfant tanben (mainaa en vivaroalpenc e niçard)
 
— “Dampus” que fa referéncia al toponim provençal maritim Ampús?
 
— “Darane”, “Daranne” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim vivaroalpenc dalfinés rar
 
— “Darbouze” que fa referéncia a la frucha “arbosa”?
 
— “Daspinasse”, “Despinasse” D’Espinassa, patronim sud-alvernhat de Velai
 
— “Dassa” D’Assa (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim provençal marselhés, o dal riu “Assa” en Gavotina
 
— “Dasse” D’Assa (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon lanusquet
 
— “Datis” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim aut-lengadocian roergat rar
 
— “Daubeze” Dauvéser, (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon armanhaqués e tolosan
 
— “Daucan” patronim provençal marselhés e bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Dauphin” Daufin, patronim bas-alvernhat e provençal maritim de Tolon a Marselha
 
— “Daut” D’Aut, patronim perigòrd
 
— “Davel” Davèl, patronim provençal marselhés rar 
 
— “Debas” Debàs, patronim bas-alvernhat (egalament francés picard)
 
— “Decide” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim vivaroalpenc dalfinés
 
— “Degot” Degòt, patronim nòrd-lemosin e sud-alvernhat vivarés
 
— “Deimon” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim provençal nimesenc rar
 
— “Delbagne” del + banh/ banhe (galèras) en occitan
 
— “Deleme” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon bordalés
 
— “Delmas” (toponim haitian frequent) patronim nòrd-lengadocian roergat per excelléncia, bas-lengadocian montpelhierenc tanben
 
— “Delpech”, “Delpache”, “Camp Delpeche” (Camp) Delp(u)èch, (camp) de Del Pèch, patronim aut-lengadocian e carcinòl en particular
 
— “Deltor” patronim aut-lengadocian roergat e provençal de Comtat Venaicin
 
— “Derac” patronim gascon tolosan
 
— “Despinos” D’Espinas, mot occitan
 
— “Difossac” toponim que sembla occitan
 
— “Dignon” Dinhon, patronim gascon bordalés (e francés lorrenc)
 
— “Dodel” Dodèl, (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim bas-alvernhat
 
— “Dofina” Daufinat, patronim que sembla nòrd-occitan
 
— “Dol” Dòu, patronim provençal maritim de Tolon a Marselha
 
— “Dolan” patronim agenés rar
 
— “Donat” patronim provençal de Comtat Venaicin e tolosan
 
— “Dorade” Daurada, lo peis, egalament patronim bas-lengadocian foishenc
 
— “Douant” Doant, patronim gascon bordalés rar, la forma “Doanç” (deribat Doancet) es un toponim vivaroalpenc tinean
 
— “Douat” Doat, patronim gascon (e bordalés en particular)
 
— “Doujac” Dojac, D’Aujac? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon bearnés
 
— “Douyac” toponim que sembla d’occitan
 
— “Dubalzeille” toponim que sembla d’occitan
 
— “Dubaros” toponim que sembla d’occitan
 
— “Dubert” Dubèrt, patronim gascon bordalés e lanusquet, particip passat dal vèrb dubrir en vivaroalpenc oriental (patronim egalament francés picard)
 
— “Dubic” patronim gascon lanusquet
 
— “Dubousquet” Daubosquet, patronim gascon lanusquet
 
— “Dubreuil” (mai d’un toponim) Daubruèlh? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim frequent perigòrd e nòrd-lemosin
 
— “Ducasse” patronim gascon (e lanusquet en particular)
 
— “Ducharbe” toponim que sembla d’occitan, lo charbe (varianta: lo chanebe)
 
— “Duclerac” toponim que sembla occitan
 
— “Ducort” Deucòrt? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim rar gascon bigordan
 
— “Ducourt” Deucort, Daucort? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon bordalés e lanusquet
 
— “Dufor”, “Dufort” (mai d’un toponim) Deufòrt, Daufòrt? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon bordalés e lanusquet, tolosan (egalament francés normand)
 
— “Dufossac” toponim que sembla occitan
 
— “Dumas” Daumas, patronim provençal nimesenc e perigòrd (egalament arpitan foresian)
 
— “Dumond” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim sud-lemosin
 
— “Duperac” Dauperac, patronim gascon bordalés
 
— “Dupin” Daupin, patronim gascon lanusquet
 
— “Duplaa” Dauplan, patronim gascon bearnés
 
— “Duplan” Delplan, Delhplan, Dauplan, patronim sud-alvernhat vivarés, gascon bigordan e provençal de Comtat Venaicin
 
— “Dupoux” Daupotz, patronim bas-alvernhat, perigòrd e provençal de Comtat Venaicin
 
— “Dupras” Dauprat, Dausprats, patronim lemosin (egalament arpitan e francés gallo)
 
— “Duprat”, “Duprate” Deuprat, Dauprat, patronim gascon
 
— “Dupuy” (mai d’un toponim) Daupuei, patronim gascon bordalés e sud-lemosin (perigòrd en particular)
 
— “Durand” Delrand, Daurand? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim bas-lengadocian (montpelhierenc en particular e egalament francés)
 
— “Dutil” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim aut-lengadocian carcinòl e gascon bordalés
 
— “Duverny” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim sud-alvernhat (cantalon e de Velai)
 
— “Duvignal” Dauvinhal, dau + vinhal en occitan
 
 
Letra E
 
— “Escalier” patronim sud-alvernhat vivarés e sud-lemosin
 
— “Escamel” Escamèl, patronim aut-lengadocian carcinòl
 
— “Esteve” patronim panoccitan subretot bas-lengadocian montpelhierenc e narbonés
 
— “Estral” de l’occitan “estralh”, bordilha, rementa?
 
 
Letra F
 
— “Cap a Foux” Fos, luec que se tròba una fos?
 
— “Fabias” Fabiàs?, patronim bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Fabre” patronim panoccitan amb una concentracion fòrta en aut-lengadocian roergat e albigés, en bas-lengadocian montpelhierenc e narbonés e, en provençal marselhés e tolonés
 
— “Fageol” Fajòl, patronim cantalon per excelléncia
 
— “Faraon” patronim provençal maritim entre Frejús e Tolon, alvernat vivarés e aut-alvernhat (patronim trobable en la valaa d’Esteron)
 
— “Fauche” Faucha? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim gascon bordalés e perigòrd
 
— “Faudrin” patronim provençal de Comtat Venaicin
 
— “Favette” Faveta, patronim bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Favier” patronim provençal de Comtat Venaicin (egalament francés)
 
— “Fayette” Faieta? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim lemosin
 
— “Feda” coma la bèstia en occitan?
 
— “Felician” patronim provençal de Comtat Venaicin
 
— “Fermat” patronim aut-lengadocian carcinòl e tolosan
 
— “Fond Ferrier” (Fons) Ferrier, patronim èst occitan (còsta de Marselha a Narbona, valaa de Ròse occitana e Alvèrnhe)
 
— “Fogas” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), patronim bas-lengadocian rar de l’airal montpelhierenc
 
— “Fogasse” de l’occitan fogaça?
 
— “Fonfrede” Font freda, patronim principalament gascon bordalés e sud-lemosin
 
— “Fontamara” de l’occitan fònt + amara?
 
— “Foucade” Focada, patronim gascon bigordan
 
— “Foueto” de l’occitan foeta?, luec ont un se faguèt foetar?
 
— “Fouquette” sembla d’occitan
 
— “Fressac” toponim cevenòl, patronim occitan esparpalhat geograficament
 
— “Freysineau” sembla d’occitan, fraissinau?
 
— “Funel” Funèl, patronim provençal oriental grassenc
 
 
Letra G
 
— “Gabaille” de gabai, estatjant dal nòrd de Gasconha, non occitanofòn
 
— “Boucan Gache” (Bocan) Gacha, patronim sud-alvernhat gavaudanés e vivarés
 
— “De Gal”, patronim provençal entre Frejús e Tolon, nimesenc e nòrd-lengadocian roergat e gevaudanés
 
— “De Gan” patronim gascon bordalés e provençal tolonés
 
— “Bas Gaudou” (Bas) Gaudon, ven dal patronim sud-lemosin perigòrd
 
— “Bois Geneste” de la ginèsta en occitan
 
— “Fond Gondol” (Fons) Gondòl, patronim sud-alvernhat de Velai
 
— “Fond Li Gras” (Fons) Li Gras?, m’estonaria que sigue escrich en provençal rodanenc, mas poèm pantaisar…
 
 
Letra H
 
— “Croix Hilaire”, “Dilaire” (Crotz/ D’) Ilari, patronim sud-alvernhat de Velai e de Vivarés e sud-lemosin
 
 
Letra J
 
— “Baie de Jacmel” Baia de Jacmèl, que Jacmèl fa pensar a un deribat dal prenom Jacme/ Jaume
 
— “Carrefour Joffre”, “Carrefour Jofre” (Crosament/ Quatre camins) Jaufre, patronim panoccitan amb una fòrta concentracion en Lemosin e sud-alvernhat vivarés
 
— “Jouanau” Joanau(d) (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim su-lemosin perigòrd
 
— “Carrefour Mare Jouffrey” (Crosament/ Quatre camins) “Mar”? + Jofrei dal toponim occitan vivaroalpenc Val Jofrei (Trièvas)
 
 
 
Letra L
 
— “Bois Laborde” (selva) Labòrda, patronim gascon
 
— “Baie de Laborie” Baia de Labòria, ven dal patronim sud-lemosin perigòrd o aut-lengadocian carcinòl
 
— “Fond Lacoma” (Fons) Lacoma, patronim gascon agenés e bearnés (trobat en Guadalope egalament)
 
— “Lachaud”, patronim sud-lemosin e perigòrd
 
— “Laferrière (fort) Laferrièra (fòrt), patronim cantalon (e breton)
 
— “Carrefour Lafiteau” (Crosament/ Quatre camins) Lafita, en considerar foneticament “Lafiteau” [la’fitO], patronim gascon non pireneenc e bas-lengadocian (narbonés e montpelhierenc)
 
— “Fond Lagrange” (Fons) Lagranja, patronim perigòrd, nòrd-lemosin e gascon bordalés (egalament francés borguinhon)
 
— “Carrefour Laguerre” (Crosament/ Quatre camins) Laguerra, patronim bas-lengadocian foishenc (trobat dins d’autras isclas de las Antilhas)
 
— “Carrefour Lalande” (Crosament/ Quatre camins) Lalanda patronim gascon bordalés
 
— “Carrefour Lamardelle” (Crosament/ Quatre camins) Lamardèla, patronim occitan pron rar, nòrd-lemosin
 
— “Corail Lamothe (lieu d’habitation!)” (coralh) Lamòta, patronim gascon lanusquet e bordalés
 
— “Deslandes” ligat a Landas?, patronim aut-lengadocian albigés
 
— “Fond Laporte” (Fons) Lapòrta, patronim gascon e aut-lengadocian
 
— “Fond Lerisse” (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim vivaroalpenc valentinés
 
— “Liautaud”, patronim provençaloniçard de Niça a Marselha. Citam Georges Liautaud esculptor d’inspiracion vaudo (1899-1991).
 
— “Bois Louroux” Lorós?, patronim gascon armanhaqués
 
 
Letra M
 
— “Carrefour Mansui” (Crosament/ Quatre camins) Mansui? (esitacion per saber coma l’escriure en occitan), ven dal patronim occitan pron rar provençal de las Mauras
 
— “Bois Marseille” de Marselha, patronim vivaroalpenc gapencés e toponim provençal (patronim egalament present en francés picard)
 
— “Bois Negre Marron” (Selva) Negre Marron, de l’esclau escapat, lo mot “negre” ven probablament de l’occitan qu’en francés es “noir”
 
— “Fond Merle” (Fons) Merle, patronim principalament sud-alvernhat de Velai, de bas-alvernhat (egalament arpitan de Forés notadament)
 
— “Carrefour Monsignac” (Crosament/ Quatre camins) Monsinhac, toponim sus la comuna de Cardalhac dins Aut-Lengadòc carcinòl e patronim dal meme airal
 
— “Carrefour Montignac” (Crosament/ Quatre camins) Montinhac, comuna perigòrda
 
 
Letra N
 
— “Carrefour Nan Brulé”, “Carrefour Nan Georges”, “Carrefour Nan Morne” (Crosament/ Quatre camins) Nan (Cremat/Jòrgi/Escur) patronim lengadocian tolosan e foishenc, provençal maritim de Marselha a Niça
 
 
Letra P
 
— “Bas Petavie” (Bas) Petavin, forma occitana (persona de Peitau)
 
— “Carrefour Peye” (Crosament/ Quatre camins) Pèir?, prenom gascon
 
— “Bois Poux” Potz, patronim aut-lengadocian albigés
 
 
Letra R
 
— “Fond Ramadou” (Fons) Ramador, patronim perigòrd
 
— “De Raymond” Raimond, patronim panoccitan, amb una concentracion fòrta dal costat gascon bordalés e provençal marselhés
 
— “Rey” Rei, patronim panoccitan amb una concentracion fòrta en Roerge e en país marselhés (tanben present en arpitan)
 
— “Bambou Rigaud” (Bambó) Rigaud, ven dal patronim panoccitan
 
— “Bois Riou” (Selva) dal riu? o de Riu, patronim sud-alvernhat vivarés (e breton parier)
 
— “De Rodière” Rodièra, patronim lengadocian albigés e narbonés
 
— “De l’Eau Roucou” (Lo Riu) Rocós, patronim aut-lengadocian albigés (e egalament francés picard)
 
 
Letra S
 
— “Bon Saldat” de la salda, varianta de sòlda, la paga
 
— “Des Salines” Salinas, patronim gascon bordalés, bas-lengadocian montpelhierenc
 
— “Fond Salnave” (Fons) Salanava, patronim gascon bearnés
 
— “Charles Segue” (Carles) Sega, patronim nòrd-lemosin
 
— “Senac”, patronim gascon armanhaqués
 
— “Bas La Serre” (Bas) La Serre, ven dal patronim gascon (lanusquet en patricular)
 
— “De Sigon” ven dal patronim nòrd-alvernhat borbonés rar
 
 
Letra T
 
— “De Tayac” Talhac, patronim aut-lengadocian roergat
 
— “Bassin Tounin” (Bacin) Tonin, diminutiu dal prenom Antonin
 
 
Letra V
 
— “Bois Verna” (Selva) Verna, patronim provençal maritim (egalament francés de Tors)
 
 
 
De notar las cifras e la precision linguistica de prosodia occitan (musicalitat de la lenga) DE CAUNA Jacques, “Patrimoine et mémoire de l’esclavage en Haïti: les vestiges de la société d’habitation coloniale” [Patrimòni e memòria de l'esclavatge en Haïtí: los vestigis de la societat d'estatjament colonial], In Situ no 20, § 8: “Al sieu apogèu, a la velha de la Revolucion francesa de 1789, es marcaa per la larga predominança a Sant-Domingue – dins la proporcion de mai de 40 % – de colons gascons e aquitans venguts per lo pòrt de Bordèu. Son elos que laissan la marca la mai fòrta que las traças las mai evidentas apareisson ben clarament dins de modèls arquitecturals coma los portals d’abitacions semblables a aquelos dals vinhals bordaleses e conhaqueses que l’arquitectura de grand-casas al biais de cartosas bordalesas, las formas dals cubèrts e lor ornamentacion, las cornissas, galarias, colombiers, corts e poses e, dins las vilas, lo quadrilhatge de las carrièras recòrdan las “bastidas” gasconas, mas tanben dins la microtoponimia locala que conservèt pron fidelament per la màger part dals noms de luecs, aquelos de lors ancians proprietaris colonials (Lalanne, Carrère, Laborde, Marsan, Navailles, Lafaurie, Dupoey, Nolivos…), los noms de familhas (Gardères, Castéra, Dupuy, Sansaricq, Casamajor, los presidents Salnave, Dartiguenave…) o ancara dins un ensèm de costumas remarcablament vivas aligaas al sentiment d’una diferéncia marcaa al dintre d’una America anglofòna e ispanofòna, fins a de biaissas de parlar (prononciacion accentuaa de las finalas), d’èstre o de parèisser qu’an profondament marcat las mentalitats.”
 
Sa proporcion de 40 % –es limitaa als “aquitans”- donca vista l’importança ja vista avans per los exemples dals patronims (e toponims) d’autras regions occitanas, la proporcion d’occitans dins la populacion coloniala deu representar mai qu’aquò.
 
Nòstra ipotèsi de partença que l’occitan, gascon e perigòrd al mens, foguèron lenga de ligam social e de comunicacion generala en Haití es confirmaa per FOUCHARD Jean, Les marrons de la Liberté [Los marrons (esclaus fugitius) de la libertat], Ed. de l’Ecole, Paris, 1972 citat per DE CAUNA Jacques, “La face cachée de Toussaint Louverture” [La fàcia escondua de Toussaint Louverture] p. 308: “étude sérielle d’un millier d’Affiches américaines (gazette dominguoise) [...] [contient des avis de recherche d’esclaves marrons avec] une dizaine d’annotations du type “parlant français et gascon”” ["estudi seriala d'un milierat d'Afichas americanas (gaseta dominguesa) [...] [conten d'avises de recerca d'esclaus marrons amb] una desena d'anotacions dal tip "parlant francés e gascon""] in “Saint-Domingue espagnol et la révolution nègre d’Haïti (1790-1822) [Sant Domingue espanhòl e la revolucion negra d'Haïtí]” sous la direction de YACOU Alain, éditions Karthala, 2007, 684 p.
 
Sabèm que lo tèrm “gascon” posquèt designar l’occitan dins son ensèm, coma siguèt per “lemosin” a l’eatge mean.
 
De notar que l’estereotip dal “gascon” s’exportèt facilament de França dins las Americas. DE CAUNA cita Jacques Marquet de Montbreton de Norvins, sordat e secretari dal militar Leclerc subre l’image primier dal gascon dins las colonias, aicí qualqu’un que se trabalhèt en Haití e s’i installèt p. 314 (IBID): “Aquel òme, que lo lengatge revelava l’extraccion la mai vulgara me diguèt se nomenar Lab(b)adie e èstre naissut a Bordèu […] s’èra fach creòl sota totes los rapòrts”. E mai a prepaus d’un autre autor dal temps d’un sejorn en Acàdia (Nòva Escòça): “[la Baia de Chedabocto] es tant ingrata que los quites Jesuïtas e Gascons l’an abandonaa”.
 
DE CAUNA indica de mai que Louverture s’enrodèt de totplen de conselhièrs gascons per bastir las fondacions dal novèl estat haitian.
 
D’autras informacions generalistas sus las questions de toponimia haitiana: DE CAUNA Jacques, “L’onomastique haïtienne: aspects, origines et problèmes de l’anthroponymie et de la toponymie d’Haïti” [L'onomastica haïtiana : aspèctes, originas e problèmas de l'antroponimia e de la toponimia d'Haïtí] pp. 241-255 in Linguistique et poétique: l’énonciation littéraire francophone en hommage à Michel Hausser. Textes réunis et présentés par NGALASSO-MWATHA Musanji, Presses Universitaires de Bordeaux, 2008, 266 p.
 
 
Principalas autras referéncias:
 
— toponims haitians: http://geomondiale.fr/noms_geographiques/haiti/ e http://maps.google.com
 
— assaber sus los patronims occitans: ASTOR Jacques, Dictionnaire des noms de familles et noms de lieux du Midi de la France, Millau, éd. du Beffroi,‎ 2002, 1 296 p.
 
— geolocalizacion d’unos patronims: http://www.geopatronyme.com
 
— apercebut dals patronims occitans: http://fr.wikipedia.org/wiki/Patronyme_occitan
 
 
Autras referéncias sus los francohaitians de la Republica de Santo Domingo: http://hoy.com.do/origen-franco-haitiano-de-apellidos-dominicanos/



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Comentaris

24 de junh 19.05h

#12 Es possible de me mandar un mail, via http://opinion.jornalet.com/laurenc-revest/contacte e vos respondrai per mon mail personal


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de junh 18.02h

#12 Bònjorn Sénher De Cauna, es un plasir de vos legir. Vau escriure en occitan, vist que comprenètz la lenga a l'escrich dins l'opinion e que jornalet es un mèdia occitanofòn :-)

"Depuis quarante ans que je travaille sur Haïti, je n'avais jamais vu un linguiste s'intéresser aux rapports entre le créole et le gascon (je dis bien gascon, seule langue régionale française signalée à Saint-Domingue"

Ok, mercés per lo compliment.

"LR ne serait-il pas de la région de Montpellier ?- u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de junh 09.15h

Depuis quarante ans que je travaille sur Haïti, je n'avais jamais vu un linguiste s'intéresser aux rapports entre le créole et le gascon (je dis bien gascon, seule langue régionale française signalée à Saint-Domingue - LR ne serait-il pas de la région de Montpellier ? - un chroniqueur dit de l'abbé Raynal lui-même qu'il gasconne !). Il est aussi intéressant qu'important qu'un jeune linguiste s'inéresse enfin au sujet. Sur le fond, la démarche de LR est donc à la fois sympathique e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 22.18h

DE L'EAU ROUCOU :
ROUCOU mòt creòl amerindian.
Es lo nom d'un aubrilhon de las granas rojas. Son utilizadas per ne hèser un òli , antiseptic , contra los nhacs deus mosquits ( > lo chafre "Pèth roja" deus Amerindians), e lo poirimi deu minjar, abans l'invencion deus refrigerators ( los Olandés l'emplegavan en una cera per preservar los hromatges > "crosta roja")
Aqueths aubrilhons creishen en los endrets un chic aigassuts, , meilèu un palud, un gravèr qu'un riu.
En cre... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 21.17h

BOIS NEGRE MARRON :
" nègre marron" : l' expression ven deu castelhan, que los Castelhans èran los prumèirs colonisators e an començat lo comerci e l'expleitacion deus Africans.
"nègre" : Los Francés an pres Saint Domingue aus Espanhòus. Los prumèirs colonisators au sègle XVI venèvan de Normandia , emplegavan aqueth mòt, e lo quite rei tanben. . Los Occitans son arribats au sègle XVIII.
"marron" mot abracat de CIMARON emplegat en America latina esclavatgista... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 20.39h

CARREFOUR MARE JOUFFREY :
" MARE " es un mòt creòl que ven deu francés, = clòt , pesquèir.
=> crotzada on se tròba lo clòt de Jouffrey , o que mena au clòt de Jouffrey.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 20.23h

CARREFOUR NAN BRULÉ , NAN GEORGES , NAN MORNE :
• NAN mòt creòl = en, dens, en çò de
• pas de preposicions en creìl, los mòts se seguissen juxtaposats.

=> carrefour nan brulé = crotzada de l'endret burlat, cramat
=> carrefour nan Georges = crotzada on demòra Georges
=> carrefour nan morne : "MORNE " es un mòt creòl = Tuc, tuquet, sèrra.
> crotzada pròche d'un tuc, o que mena a un tuc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 20.00h

#3 E òc! Me fasètz petar una suspresa que reservavo per après. Òsca! I a un toponim "Occitania" fòra d'Occitània dins lo monde. Per las info generalas (cf. #4) Província de Matanzas. Es possible de localizar aquel toponim EXTRAORDINARI per nosautres occitans sus aquel ligam. Es pròche (o es dintre) la municipalitat de "Los ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 20.00h

• En "Saint-Domingue", quitament se los Occitans i èran nombrós, i èran nombrós tanben los francés d'òil, e la lenga oficiau èra la deu rei, lo francés. Lavetz una brava part de la lenga creòla ven tanben deu francés. E tanben mòts castelhans, que las colonias ispanicas environan de pertot en America latina. E mòts ameridians, e mòts africans ... Lavetz prudéncia.

• lo quadrilhatge de las carrèiras es un afar de militars, ven deu "castrum" deus Roman... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 19.47h

#1 non, es possible d'aver de patronims occitans amb la forma -a finala, sensa francizacion (donca amb -e finala). Ex. : la comuna de Malaussèna en Gavotina de Comtat de Niça, francizat en "Malaussène" -aicí ok- mas lo patronim ligat es sempre "Malaussena", "Malausséna" (de còups prononciat malastrosament *malaussenà) e jamai la forma francizaa per lo patronim. Estranh mas es ansin. Parier per las familhas "Massena" que son ges de noms italians, mas ben de patronims occitans, amb -a fina... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions