Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Mites e realitats d’un professor d’occitan

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
E anecdòte notaie daval son un recampum d’experiéncia entre diverses stablimentes entre collègi e licèu. L’interés non es de reconóisher entre e linha tala o tala persona. Es subretot per pertejar çò qu’ai viscut e far progressar a conoishéncia dau mitan educatiu d’un occitanista.
 
 
1- En liminari ja, personalament tròbo qu’es una vergonha qu’o CAPES d’occitan sigue bivalent. Laisha de pensar que per èstre un ver professor, un “normal”, cal subretot far e soa pròve dins una matèria normala. D’alhors se ditz que ben sovent, per aver o CAPES d’occitan a diferéncia se fa sus a valéncia. Perqué en occitan, u candidats son motivats. Çò que me semelha faus, vist que de professors d’occitan son generalament benlèu blindats en literatura occitana. Mas en cultura occitana globala –o quitament locala- o en adaptacion a ra realitat dialectala dau terren (u paigrannes d’u scolaros!) de professors an de mal d’aver una conoishéncia interregionala occitana, çò qu’es necite tre que sortèm de nòstre canton occitan. De segur, o canton de cadun es o melhor dau mondo, mas a literatura occitana es interessanta dau gascon au vivaroalpenc. E se demoram tancats dins l’entre se regionalolocal, es sclerotic. Cercar solament de tèxtes en alvernhat sensa parlar dau diccionari scientific de Josiana Ubaud, es domatge. Simpiament per a dubertura d’òbre, d’amire e de dignitat que donan u trabalhs d’u autres (me’n avisarai sempre d’un cors animat en occitan damb un collèga professor de Sciéncie fisique sus o corrent alternatiu o continú, per mostrar que l’occitan es una lenga supòrt per dir de tot e d’exercicis de matemàtique que faguèro far a de scolaros de collègis per far revisar u cifres).
 
De mai, se vos mancan d’ore e que fasètz vòstre servici (= temps de trabalh en stabliment o sus mai d’un stabliment coma Titulari sus zòna de rempiaçament = “TZR”) serètz totjorn verament “util” en faire professor.
 
Respècto de segur o causir de cada un, coma u collègas que an causit de far lor ensenhament bi-valent a costat de l’occitan. Ja s’an o piaser d’ensenhar lor bivaléncia. E mai, èsser dins un soret stabliment representa un avantatge logistic: conóisher tot o mondo dins o stabliment, èstre dau luns au venres visible, non anar e venir entre cada stabliment (2, 3, 4, 5…) dins una setmana, far de reclama per l’occitan au passatge dintre u ses corses de bivaléncia... Es sovent una situacion que permet d’èstre “reconoishut” en lo sen stabliment.
 
Mas personalament, tròbo qu’es anormala d’adobar un concors per una autra matèria a costat. Non ai passat un CAPES d’Occitan-Plombaria, o un CAPES de Gent Organizator  de matèria recreativa (“GOMR”, perqué non) damb “Matèria seriosa” coma bivaléncia. Damb 4 candidats per anne, pensatz o temps real que representaria de far tostemps a soa bivaléncia a paritat damb l’occitan, faria 2 professors d’occitan fach per anne…
 
Tan, es ver que de collègas demandèsson s’avèm degut passar un concors per èsser professor o se an pilhat o primíer baudo de passatge que sabia bramar tres mòtes de “semelha occitan” popular bramat au stadi (“belin”, “petan” e autres, mas que non sap alinhar una frasa en occitan).
 
 
2- Generalament, tan en licèu coma en collègi, ren es ganhat quora començatz l’annaia. Se l’annaia comença o primíer de setembre, es ja ben perqué arriba qu’a rentraia d’occitan sigue per mantune rasons, après e autre matèrie. Perqué?
 
Se volètz sperar d’aver pron de scolaros, non vendràn sorets a vosautres, professor d’occitan. Vos cal anar u cercar.
 
E es una d’e diferéncie damb o latin per exempie. U scolaros “sabon” (coma per magia) pron facilament que i serà un cors de latin dins lor scolaritat. E generalament, totes u collègas de latin an jamai degut anar far de promocion per lor matèria. Un me diguèt un jòrn, s’un jòrn fago aiçò, es que l’ensenhament de latin anarà mal. E damb a refòrma d’e EPI da venir per a rentraia de 2016-2017, d’unu començan de tremolar per a primiera vòta de lor vita.
 
Mentre que dins nòstra acadèmia au mens, es quasi a règula de far de promocion per l’occitan en principi d’anne. Notarètz que sovent se parla dau latin e dau grègo coma de “lengue anciane”. Es ver que son de lengue qu'an laissat de trace damb de mòtes en drech, medecina. Mas de fach de lengue mòrte, que pus degun parla latin de familha ni ve Trotet en latin nimai scota de rap en latin, mas en occitan, shi. Mentre qu’en occitan shi (òc), e non es una lenga mòrta (una lenga damb un statut dèbole de segur, entrainant un aspècte de scondon, e stereotipic ”de vièlhs, de campanhòles”), contrariament a çò que posquèro sentir (ausir).
 
Doncas devètz far de promocion per aver d’ore de classa en sperant que serètz jamai a zèro interessats. Mete dins una posicion pron dificila e destabilizanta, es coma far de “racolatge” e sedurre o mondo. Vòstre ore de servici ne’n depèndon. E segon vòstra ària de rempiaçament, se vos mancan d’ore, es possible d’e compietar mai luenh ancara. Çò qu’es una constrencha de mai en tèrme de despiaçamentes, d’integracion dintre un stabliment de mai...
 
Alora vos calrà far tot un collègi e/o un licèu. Uech classe de veire en una matinaia gròsso mòdo. A repepilhar. E quitament damb un fuèlh de nòte, es important de non obliar l’essencial. Conviar a venir a una ora de cors de “demostracion”, tal jòrn, a tala ora, etc. Per exemple, visitar a totalitat de 3 collègios (500 collegians sigue 21 classe dins un stabliment, 800 collegians e X classe dins l'autre...) e au licèu (partia licèu general) parier...
 
Segon l’empatia que o(a) professor(a) a per vòstra matèria, serètz mai o mens d’aise per presentar vòstra matèria. Generalament o mondo es indiferent, vos laishan presentar “cinc minute” vòstra matèria, çò qu’es o sen interés e basta. A vita contunha.
 
— Per de professors mai interessats, aurètz mai de temps. E m’es agut arribat quitament qu’un professor fague de “precaufatge” de classa en presentar l’interés cultural, e o cal dir çò que passa primíer l’interés “numerari” d’a matèria: aver de ponches de mai per augmentar a soa mejana, aver mai d’aise o “DNB” (a l’administracion li piatz u sigles = o Brevet) o o Bachileirat o una mencion au Bachileirat. Damb dos professors, m’es arribat que laishèsson lors scolaros pausar de questions de contunh e que passèsso quasi mieja ora. Mas es una excepcion.
 
— Après, per de professors indiferents, passa. Avema quitament de professors que non sabon de qu’es o rapòrt entre l’occitan local (sonat “x-enc, x-asc, x-ard”) e l’occitan en general. De qu’es o rapòrt entre vivaroalpenc, provençal, lengadocian. E quora parlo de dignitat e que l’occitan es lenga oficiala en Val d’Aran, gràcia a l’acte de reparacion istoric de Catalonha, quarques collègas m’agachèron coma se parlavo dau desbarcament d’u tibetans sus a planeta Mars. Totun, per i èsser anat mai d’un còup, a la comuna de Vièlha, au Conselh Generau d’Aran, damb u Mossos d’Esquadra, dintre o spital de Vièlha, l’occitan es non solament visible, mas es parlat dintre u servicis publiques, per a societat. E pi d’arguments coma un Prèmi Nobel 1904 “Frederic Mistral”, marca u sperits.
 
— Après avema u professors que scondon a pena lor ostilitat per vòstra matèria. Comença, coma per u autres damb un picament a la pòrta e una respòsta dirècta après “Non ai o temps aüra… Calria tornar. Alora calrà far lèu”. O de reaccions en dirècte a çò que presenta o professor d’occitan davansh u scolaros (“o collèga d’occitan se fa d’idèa sus tala causa”), çò que marca mal davansh u scolaros que capishon ben que i es qualqua ren que truca.
 
Après ven o moment d’e subtilitats. Se sètz TZR fòra DGH (= dotacion globala orària d’un stabliment, qu’a una “envelopa” d’ore de repartir entre cada matèrie), es una situacion que vos sparnha a frasa siguenta mas non aiçò: non avètz de budget per comandar de libres, exceptat se o gestionari a de sobrilhe d’argent e/o que pensa qu’a vòstra matèria es interessanta. Mas s’avètz d’ore-pòste oficiale dins a gestion orària dau stabliment, una votacion au CA (Conselh d’Administracion), un cambiament de direccion vos pòl redurre e vòstre ore d’ensenhament o vòstre budget per de libres, per de projèctes, per de viatges.
 
D’autre subtilitats es d’aver una reputacion de matèria “recreativa”, es tan çò que d’adultes (professors, parentes) an en tèsta coma de scolaros. Una autra causa es d’aver de situacions stranhe: de scolaros que vos fan capir que se non sètz braves damb elu, quitaràn o cors. E quora vos crosan e que vos pausan a question “avètz sempre de scolaros en classa?”, es qu’an capit una part dau sistèma (se non i ese pron de scolaros, o cors fatalament serà barrat, es matematic e logic).
 
Ancara una autra causa es a question d’a disciplina, per tote e rasons evocaie (coma aquela mai de saber qu’es una “constrencha” d’una ora de mai per u scolaros dins lor empieg dau temps), mete dins de situacions dificile. Subretot qu’en gropes reduches, e personalitats, l’ego de cada un s’exprime mai facilament a 15 scolaros e o contacte damb u scolaros es mai dirèct, u scambis son mai rapides, en rapòrt d’una gestion de classa damb d’efèctes de massa, que u menaires son mens visibles dintre un batèl de 30 scolaros.
 
I es que de veire u collègas quora son stonats que veire de mòtes per problèmas de comportament en classa d’occitan dintre o quasèrn de correspondéncia de tal o tal scolaro. “A bon, as de problèmas de comportament en classa, non son totes de motivats?”. Cal ben dir que ja me sentèro dir “Monsur, su aicí solament per u ponches, per repuar a mia mejana qu’es a cata, es tot”. E l’interés per a matèria dins aiçò…? Non vago notar damb un sorrire.
 
Çò que fa stranh es de saber per darríer çò que dison de scolaros “a de que sièrve aquel cors ona (ont) vas?” (çò que mete ja u scolaros dintre una posicion de minoritaris, un camin devèrs a complexitat d’occitanista…) o pèjor, venent de collègas via u scolaros (ancara que se devema malfisar de còups) “i fa ren se arribatz en cors d’occitan en retardi”, “sierve de ren, es per se recrear”... Mas quora o respèct non existe entre professors –elu que mòstran l’exempie normalament-, sensa tractament respectant o lèma “libertat, egalitat e fraternitat”, i es de que capir o stonament de cèrts joes. E coma denonciar de comportamentes de joes non frairales quora de professors se compòrtan paríer?
 
Una situacion de matèria opcionala entraina tanben un “turn over” important au primíer trimèstre. De joes (joves) vòlon provar, mas e motivacions son fosque de vòte. Seguir o sen amig, provar de far o bulo en “méter l’ambient” en pichin grop. Çò que fa que tot çò qu’avètz previst, pòl èsser lèu scobat per una adaptacion concreta a la situacion: questions de novèles qu’arriban après o cinquen cors (= cinc setmane après a rentraia). E es sensa parlar d’un gròs trabalh que representa de far trabalhar ensèm de mondo que comença l’occitan en tèrça mentre que d’autres n’an ja fach despui a sieisena. Mas es un mestíer que se cal adaptar de contunh, alora demorema en o tèma.
 
Sensa parlar dau costat psicologic, d’e relacions umane qu’es dificil de vòte de laishar u problèmas dau trabalh un còup arribat a casa.
 
Après, question d’oraris, se cal acostumar de trabalhar sovent entre 13 e 14. Damb u problèmas de scolaros que an a pena o temps d’anar manjar en prioritaris a la cantina quora son mieg pensionaris (e que non se fan doblar per de granes de tèrça) o d’anar caminar a lor casa vito vito per manjar e tornar quora son extèrnes.
 
Totes d’elements que, a mai d’adobar u corses e de corregir e còpie o autre obligacions administrative (empiir o quasèrn informatic, far un rapòrt…) damb una vita de familha e d’obligacions normale de vita (far de papíers administratius, far de compre per manjar, far de manjar, ordenar e netear a soa casa) fa sovent un coctèl explosiu. Perqué un jòrn fa que 24 ore, e cal ben se pausar e dormir a un moment.
 
Una causa interessanta es quora sentema qu’u scolaros an percutat. Quora tòrnan en corses damb d’expressions occitane de lor familha, d’anecdòte vive e viscue. E sempre, coma dintre a gestion de l’uman, de susprese. De joes qu’an de prenomes occitans, de joes que se parla occitan dintre a familha, de comorians que sabon lèu lèu parlar damb e base d’occitan…
 
Après, per èsser quiar (clar), cal que tot o mondo sigue conscient qu’una ora setmaniera d’occitan sus una annaia scolara non basta per devenir un locutor basic d’occitan (quitament de nivèl A1 dau CECRL). E non es ansin que porerema (podrem) compensar l’emorragia de locutors naturales non rempiaçats per una transmission e utilitat sociala contemporanèa d’a lenga.
 
 
3- Après ven o temps d’e questions d’u scolaros. E aicí es un festenal, positiu coma negatiu. Quarque questions ininteressante, e sovent de questions bòne damb quitament de reaccions primàrie que permètan un debat animat.
 
Mas quina recompensa d’aver un picament d’e mans après èsser passat presentar l’occitan dins una classa e aver respondut a de questions que mostravan un interés o simpiament d’aver dich qu’a frasa de “patoàs” que ditz o paire a sa filha “As totjòrn quarqua ren” es d’occitan e a soa traduccion exacta.
 
Mas o melhor, rèsta d’aver d’efectius significatius per èsser credibles. Es embestiant quora u oraris vos mèton en concurréncia damb d’autre matèrie… e qu’un vos ditz “i es de concurréncia” en lo servici public, coma capitalistizat.
 
Es solament a mia experiéncia, doncas serà subjectiu per d’unu benlèu. Auguro que d’autres pertejaràn paríer lor viscut e testimoniaràn. De seguir.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Patatina Blabla car
18.

#17 mercés de vòstre testimoniatge.
Es un sepeliment de tresena classa. Endormir abans la decision letala: "avètz plus d'escolans, es domatge, se cal reciclar".

Coma se ditz en lenga de Molière: "cette situation, ça pue".

  • 0
  • 0
Professor Pontonx
17.

#16 Sabi plan tot aquò mas lo cap d'establiment, qu'èra çaquelà un brave òme, me diguèt que lo meu pòste èra menaçat se n'acceptavi pas çò prepausat. Alara aguèri paur e diguèri pas res. Gausèri quitament pas o dire a l'inspector. Pòdi assegurar uèi, perqué l'ai sabut aprèp, que son de collègas que faguèron tot per acabar ambe l'occitan e recuperar las oras, notadament per crear aquela opcion ODP (qu'existís pas mai ara). Bon, aquò es un cas personal mas mòstra una pichona partida de la realitat.
Es un testimoniatge pichon e ai pas mai enveja d'en parlar.

  • 0
  • 0
Maria Joana Verny Montpelhièr
16.

#15 Perqué as pas alertada la FELCO ? o ton CREO academic ?

  • 0
  • 0
Professor Pontonx
15.

#14 Ai pas res demandat. M'an forçat a far totas mas oras dins la valença en fasent desaparéisser l'opcion occitan, ambe la complicitat acitiva de professors ostils que volián recuperar d'oras pel latin e per crear una opcion ODP. Ai continuat d'anar presentar l'opcion occitan dins las escòlas primàrias mas, quora los parents volián causir l'occitan, èra pas mai proposat dins los documents d'inscripcion oficials. Puèi m'an demandat de far de CDI, d'anar far un complement dins un autre establiment, de far de cors pels "primo arrivants" (sense cap de formacion) etc...
Uèi, fau pas mai lo trabalh qu'aviai causit de far quora passèri lo CAPES e pensi pas que tornarai ensenhar l'occitan fins a la retirada, qu'es encara londanha.

  • 2
  • 0
Maria Joana Verny Montpelhièr
14.

#12 Pontonx, una question : d'ensenhar pas que la valéncia, o as causit ? O te l’an impausat ?

Perque i a mai d'un professor d'occitan qu'an facha aquela causida. An passat un concors que son existéncia es estada GANHADA per lo militantisme dels autres, aqueles qu'an començat d'ensenhar l'occitan d'un biais militant per que i aviá pas de concors de professor d'occitan, e encara, quand an pogut lo faire ! perque començavan sa carrièra per 10 o 15 ans dins las banlègas de Lille, Metz o Paris, causa que lo CAPES d’occitan evita…

An ganhat lo drech d'èsser foncionaris titularis per la vida. Causisson la valéncia perque avián pas comprés que d'ensenhar una lenga minorizada, aquò supausava de se batre. Se tròban ensenhaires de letras o anglés o... alara qu'aurián benlèu jamai capitat lo CAPES de letras o d'anglés... E son tantas de fòrças perdudas. E tantas d’escòrnas que nos prenèm al Ministèri : « vous voulez des postes ? Oui, mais vos profs, ils s’en vont ! » Alara explicam… las condicions de trabalh sus mantun establiment, lo mespretz, l’impossibilitat de bastir de relacions de trabalh d’equipa…

Arriba que la FELCO sia avisada de las dificultats grandas de tal o tal collèga que pòt pas ensenhar l'occitan. Intervenèm còp sec, sovent en partenariat amb los sindicats. Ganham pas totjorn, ailàs e tanben per que sèm fòrça sollicitats e qu'avèm pas pro de fòrças militantas, entre los collègas que son cargats d'engatjaments professionals, militants o familials e aqueles que se replegan sus son individu (ailàs, n'i a qualques-uns !!! l'individualisme es a la mòda).

Sabèm que los collègas patisson, mai que mai d'aquesta passa, amb las reformas del segond gra.

Sabèm que l'agach mespresos portat sus eles es insuportable... Mas i a pas d’autra solucion que la lucha collectiva, cal pas demorar isolats. La FELCO foguèt creada fa 30 per ramosar totas las federacions academicas d’ensenhaires d’occitan. Es vòstre ostal ! La pòrta es dubèrta. E de’n primièr, nòstre grand collòqui de la fon d’octòbre (http://www.flarep2016.com/) ont poiretz escambiar amb los collègas e parents de las autras lengas de França.

  • 0
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article