CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Laurenç Revèst

Dijòus, 21.2.2019 03h00

Aquelos pichins païses que vivon a costat d’un grand vesin al passat nacionalista expansionista


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Chal recordar que l’imperialisme castilhan toquèt lo Portugal e que lo país despareishèt, absorbat per l’Espanha. N’en rèsta que l’airal d’Oulivença (fòyo), Galícia e las terras adjacentas de lenga e cultura lusitanas, son administraias per Espanha




Etiquetas
imperialisme, revèst

En Euròpa avem tendéncia a eissubliar las causas amb lo temps passant. Mas devem recordar que ben de pichins païses son naishuts malgrat la presença fòrta d’un vesin que fuguèt un imperialista en cò d’elos.
 
Citam Portugal e Espanha. Chal recordar que l’imperialisme castilhan toquèt lo Portugal e que lo país despareishèt, absorbat per l’Espanha. N’en rèsta que l’airal d’Oulivença, Galícia e las terras adjacentas de lenga e cultura lusitanas, son administraias per Espanha.
 
Païses basses e Alemanha. Chal recordar que d’unos alemands an sempre considerat los Païses basses coma d’allemands e lor lenga una varianta de l’alemand. Chal recordar que lo nòrd d’Alemanha parla un dialècte dal neerlandés. Mas las informacions son de mal trobar sus l’actualitat lingüistica d’aquel airal.
 
Eire (Irlanda) e Granda Bretanha. Chal recordar qu’avans 1919, Eire existiá solament dins las tèstas. Lo nòrd de l’Irlanda es sempre administrat per la Granda Bretanha.
 
Ongaria e Àustria, dal passat de l’Empèri Austriaco-ongarés, qu’èra un pauc mai favorable a la cultura germanica plulèu qu’a aquela ongaresa. Mas l’element ongarés estent talament original, se poiá gaire escafar aquela cultura. N’en sòbra lo Burgenland amb la sieu populacion germanizaia al sègle 11-12.
 
Eslovènia e Àustria e un pauc Itàlia, de notar que Carintia a un airal eslovèn es administraia per Àustria, idem per l’airal de Trst.
 
Polonha d’un costat e Alemanha e Russia de l’autre, entraïnant la disparicion de Polonha coma país per un temps.
 
Sensa discutre de la validitat de las frontieras actualas, ni de la presença eslava d’Alemanha, los sorabs que lor lenga es dins una situacion complèxa.
 
Citam encara Ucraïna e Russia, e l’inclusion d’Ucraïna dins l’URSS. E mai recentament lo problèma de Crimea, que lingüsticament e culturalament s’agisse de russificacion de fach.
 
Romania que Moldavia e Bessarabia fuguèron d’URSS e qu’una part es totjorn d’Ucraïna, sensa parlar dal separatisme moldau.
 
Bulgaria e Turquia per la Tràcia orientala qu’i son encara de pomacs (bulgars islamizats e aüra turquizats).
 
Armènia e Turquia per l’Armènia occidentala coma Azerbaijan per lo Nagorno Carabac…

L’espaci occitan? Sabèm que i es de que dire tanben... La tièra n’es plena. L’imperialisme a encara de bèls jorns davans el, per malastre.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

22 de febrièr 13.00h

Polònia desaparegut lo segle XVIII e no tornet a estre un estat que en 18. Tornet a desaparèisser 39-45.
Les particions polonesas las fagueron Prussia, Austria e Russia. Alemanha se creet en 70, e desapareguet, coma Polonha 45-48 e perdet de grans airals: Alsacia, la meitat de Pomerania, Lorena e Silesia, etc.

Lo bais-alemand es pas un dialecte olandés. tant l'olandés com lo bais-alemand son la lenga bai-alemanda. Recordaretz que encara ara olandes se ditz alemand (dutch) en anglés. E lo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de febrièr 15.11h

Uei no trebalham en Catalonha. Beléu deman. Me disi Artur, non pas arturo. Lo 'o' és borrelhisme o violacion lozanista


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions