CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 14 de decembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 12.4.2018 03h00

Causòtas sus la religion


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Despí longtemps, sempre me demandèro a repaus de religion.
 
 
1- Perqué los preires, priors, curats e autres capelans non an lo drech de se mariar?
 
Cal saber qu’avans èra possible e pi i aguèt una interdiccion partent dal sègle 13en e una vigilància per lo respècte d’aquesta interdiccion dins los sègles siguents.
 
Seria ben que, se lo volguèsson, posquèsson se mariar de preires. Seria una causa logica, coma los autres èssers umans. Permetria d’èsser en contacte amb la realitat de la vita de familha, tocar al pròche.
 
Subretot que per de crestians d’orient, es possible d’èsser preire e de se mariar.
 
Per los ortodòxes, es mai nuanciat, es possible de se mariar e de devenir preire. Mas un còup preire, es plus possible de se mariar.
 
Perqué aquel blocatge. Subretot que las gleisas son sovent sostenguas per de laïcs, de diacres (diàconos) mariats e/o de fremas interessaias per la religion que i passan ben de temps de benvolença.
 
 
2- Perqué las fremas pòlon ren devenir capelanas?
 
Los anglicans permetan d’aver de fremas capelanas. De judius liberals tanben.
 
 
3- Perqué interdire lo preservatiu e la gestion de las naissenças per de naissenças desiraias?
 
Aculhir un enfant dins de condicions bònas, al mens corrèctas, es fondamental.
 
 
4- Perqué aver de reticéncias còntra lo biais de viure la sexualitat dals omossexuals?
 
E totjorn sus lo rapòrt a la religion, coma tot lo monde, d’omossexuals que van a la glèisa, n’i a.
 
Lo rapòrt a la religion, s’es privat, influencièt fòrça las costumas, lo rapòrt a l’argent, los rapòrts entre gents e la sexualitat tanben. I es que de veire l’estructuracion sociala que fasia d’un temps l’ierarquia catolica (e parier per las zònas protestantas) en Occitània.
 
Coma per la lenga e la cultura occitana, se cal adaptar per avançar.
 
 
Conclusion
 
Sauperiam que lo Papa aguèt una demanda de repenténcia de la part de Domergue Baudis a prepaus de la Crosaia còntra los catars (e l’Estat poiria far parier devèrs la lenga occitana).
 
Quora las religions demandaràn perdon per totas lors errors e per servir lo monde? Contrarotlar non. Escotar e acompanhar òc.
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

15 d'abril 00.37h

Perqué los preires, priors, curats e autres capelans non an lo drech de se mariar? Non o pòdon mai, estant que se que non, l'eiretatge material dels prèires difuntats anariái pas mai a la gleisa, mas a lors femnas e enfants, tot bestiassament. L'interdiccion de se maridar faita als preires ven de la volontat d'aparar e d'afortir la riquesa temporala de la gleisa. Totas las parlicadas justificativas que son vengudas après son pas que de cortinas de fum per amagar aquesta mentalitat de "merc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 22.08h

#8

traduccion de la frasa d'Huxley: "los avesques son coma de tessons, se ne fissatz un cridan totes"


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 14.09h

#7 Sètz pas obligat d'escotar e de seguir los préceptes dels curats, que son destinats sonque a las siás "aulhas".


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 13.49h

#7 Torni de vos demandar de revirar la frasa de Thomas Huxley en occitan o en catalan. Faguèri set ans d'anglés a l'escòla francimanda mas soi pas capable de comprene lo comentari. Visca l'ensenhament franciman ! De mai, remembri que Jornalet es un jornal occitan.Mercés


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 13.35h

D’acòrdi, fagam un pacte. Que los capelans, que son pas sexològs, daissen de s’entrevar de coma bicam, e los qui sèm pas teologians daissaram de nos entrevar de coma prègan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 12.01h

#5 en Occitan, se vos plai ! Mercés
o en Català, sisplau ! Gràcies


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 11.16h

Pausar questions es pas impausar ren, mes tè,
“Bishops are like pigs. If you poke one, they all squeal.” -- Thomas Huxley


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 09.57h

#3
( Demb l'article, pas demb lo comentari 2)


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 09.56h

D'acòrd a 200%.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 09.12h

Sénher Revest, aprecii sovent las vòstras cronicas mas soi pas d'acord ambe aquesta. Sètz pas un teologian. Daissatz las gleisas fargar los sieus dogmas e las siás reglas d'organizacion. Es pas a qualqu'un d'exterior a ellas de cercar a les impausar de defòra Es aquò tanben la libertat de consiéncia.
Mas avètz tot lo dret de criticar, ben segur.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions