CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 27.9.2018 03h00

A prepaus d’estandard regional per l’occitan vivaroalpenc (II)


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Mapa de las realizacions de -aa (dpts 04, 05, 06) Tèsi de Doctorat, REVEST L. 2009
© Revèst Laurenç 2009




Etiquetas
estandard, Occitan, regional, Revèst, vivaroalpenc

 Lo ponch sus lo sufix dal particip passat feminin singular –aa

Una règla generala chausiá per lo vivaroalpenc estandard es de marcar –aa la desinéncia feminina, amb las tres realizacions possiblas: ['aja], ['aw], ['a:] (a lòng, mas personalament trobèro en majoritat ['a].
 
 

1- De notar que la realizacion la mai arcaïzanta es ['aja] conservant la dierèsi (2 sillabas, coma –ada) dins de parlars associant generalament mas non obligatoriament –a finala [a], -ia ['ija], -ua, ['ya], aüra/ avura. Geograficament (agachar la mapa tracha de ma tèsi sostenguá en 2009) representa lo país mentonasc e la valaa dal Palhon de Pelha, l’Ubaia dins son sens maximal (fins a Sant Estève de... Tiniá), fins a las Baroniás dins Dalfinat.
 
 
Las doas autras amb la sinerèsi (una sillaba):
 
2- -aa ['aw], dins de parlars associant generalament –a finala [ɔ] –logic vist que –aa finalas ['aw] venon de ['aɔ]-, -iá ['jɔ]/ ['je], -uá, ['ɥɔ]/ [ɥ'e], aüra realizat ['ejrɔ]. Geograficament representa un ensèm entre la valaa dal Palhon de Còntes fins a las tres Assas e de Castelana (La Bauma), Carròs al val d’Aròs.
 
3- -aa ['a(:)] dins de parlars associant 1- o 2-. Geograficament presenta un ensèm compact al nòrd e mai un airal pichon desseparat (a data anciana, sabo ren coma se fa?) entre Prats, Dinha e la zòna mesclaa de Sisteron.
 
Notar -aa es logic –o chal recordar- vist que la desinéncia masculina es –at realizaa unicament ['a]. D’aicí la deribacion en –a(t estent inexistenta) + -a (de desinéncia deminina) > -aa. T de –at es absoluament inexistenta (jamai prononciaa a l’oral) mas o notam per logica e solidaritat interoccitana coma o vòl la grafia occitana dins son esperit. Coma escriure “setmana” perqué en roergat se ditz [se'mmanɔ].
 
 
Un cas embestiant
 
Coma l’avèm vist, una realizacion ['aja] s’escriu –aa en grafia classica. Demandèro lor avejaire als “savis”, perqué ben fòrt qual a la pretencion de tot saber l’istoric sus un tal ponch detalhat. A Andriu Faure, Felip Martel, eça. lor demanèro “perqué?”. Perqué se ditz que la iòd de *-aia es just un apondon non etimologic (= epentèsi) per evitar l’iat (permete la dierèsi) e se nòta ges. Fa d’ans e d’ans qu’aplico mai o mens aquela règla, mas me laissa un gust estranh dins la bocha e avans d’aver un mal de det probable, vos partajo mas reflexions.
 
Primiera remarca, una mieja vocala coma –i- [j] e de consonantas coma –l- e –v- permeton de defugir la dierèsi en vivaroalpenc e se nòta ben: poièm, polèm (de “poler” per “poer”, mimetisme ambal vèrb “voler”), povèm o poèm (forma sensa epentèsi o “bequilha” se volètz) segon lo parlar vivaroalpenc. Chalguèt o recordar a un gascon que se trufava d’un vivaroalpenc perqué escriviá “polèm”, mas a cadun sos “ahars”, sensa se rire.
 
Se marca ben graficament una epentèsi amb –v- en provençal quora es necita “la cauva” ['kawvɔ] (prov. Maritime) per “la causa” (en niçard avèm la dobla forma “cauva” ['kawva] e la forma sensa ren “la caua” ['kawa]).
 
Lo provençal indica quitament un estatut ambigu per –i- “idèa” mas es indicat entre parentèsis (idèia) cf. “idèa (idèia)” dins lo Diccionari dal CREO Provença, coma epopèa (-èia), espontanèu, èa (-èia). Mas trobam solament –i- dins “chaminèia” dins aquel diccionari (e en provençal popular lo monde ditz ocasionalament “*electricitèia” per “electricitat”). E en gascon es notat “chaminèa” (sensa –i-) dins Rei Bèthvéder o “cheminèia” dins Atau que’s ditz. Alora...
 
Segonda remarca, en vivaroalpenc es diferent justament dal provençal que ajusta –i- coma dins “idè(i)a”. Perqué trobam de parlars vivaroalpencs que se fan –aa ['aja] fan jamai “idea” [id’eja] mas [i'dea]... Una anecdòta. De temps fa, escriguèro un tèxt dal tip: “la mainaia a una idea”. Lo tèxt viatjèt e tornèro trobar la frasa “la mainaa a una idea” çò que se pòt compréner levat qu’èra prononciaa [la maj'na a'yna i'deja]...
 
 
De qué prepausar alora?
 
Segon çò qu’avèm dich, acceptar –i- per –aia seriá ben logic. O alora chal escriure “chaminea” eça.
 
Question conèxa: -àia o –aia alora?
 
Se ditz que –i- es una mieja vocala que pòrta jamai l’accent donca normalament donca –aia implica obligatoriament [‘aja] e ren d’autra prononciacion. Se volèm [a'ija] chal alora “aía” (d’autres nòtan “aïa”, coma en niçard “faía”, o “faïa” per “fasiá”).
 
D’unas armonizacions interdialectalas son ancara necitas per repensar d’unos ponches a l’interior de tal o tal dialècte. Penso que chal veire dins son ensèm per i arribar.
 
Penso a “chal que siòie” (varianta de “sieie” o “shiòie”). Poiriam escriure “siáie” vist que “siá” existe (“sia” quitament en niçard literari) benlèu?
 
Penso per exemple al provèrbi “Abilhar l’arbo” (dire de mal de qualqu’un) en gascon qu’en vivaroalpenc se notariá “Abilhar l’àrbol” (deribacion “arboràs”). Alora –l finala o non?
 
Sabo ben que los gascons an drech d’escriure –ish e –r- per –iss- e –l- perqué son de traches que fan part estructuralament de lor dialècte e que los vivaroalpencs non an drech perqué trobam a l’encòup –iss- e ish- (laissa, laisha, avans, avansh) coma –r- e –l- (saraa, salaa, malaut, maraut) segon los parlars vivaroalpencs (estent entendut que –ish- es ren un trach global). Mas es per tot parier?
 
Parlarem ges de las semblanças entre vivaroalpenc e gascon.
 
Ma vita professionala me permete mens de m’ocupar aüra, mas nòto aicí coma un pensa bèstia per après, que vos fau partajar.
 

 




abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

3 d'octòbre 10.58h

Entre los aquissats de la correccion ortografica, los aquissats de l'estandardizacion lenguistica e los aquissats de la Santa e Vraia Lei de l'Ultra-Gaucha, e ben l'occitanisma me maucòra. Francament.
Vène pas sus un blòg per retrovar lo tuclitge, lo testarditge, la parcialitat a 200% d'un microcòsma que vira patologica.
Sostène Jornalet. Mès l'occitanisma es un dògma que pòt ben petafinar a la fin... ne'n plorarai pas !
Quand un movement s'escota rasonar despièi de decenias sans ges ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 10.34h

#12 "X", "ADA" ...
Reconnoissència dels mots
Légir implica una reconnoissència visuala de la grafia;
Parlar implica una reconnoissència auditiva de la paraula
Amb'aquò, lègir pòt implicar una reconnoissència fonetica, en cas d'apprendissatge, d'alfabetizacion...

Sèm condicionats d'ambe'l environament grafic e oral que i vivem, en França le francés e tanben l'anglés, particularment ambe'l lexic modèrne, diit sabent o culte.
Le mot francés grafiat "lexique" pòt s'accomodar d'un... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 10.25h

De corregir:

ensèm: ensem (dialectalisme?)
deriVacion
*partajo: partatjo o partejo (partatjar / partejar)
pensabèstia

en roergat se ditz [se'mmanɔ] : en la màger part del lengadocian se pronóncia MM


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de setembre 22.55h

#9 Lo fenomène d'assimilacion fai que la "x", en cò miu amai enquicòm mai, se deu prononçar "ss". Pensaretz ce que voldretz, mès una "x" que se legís [s], cercatz la coërença... L'italian s'es bien mens embestiat e dingús li fai pas repròchi d'èstre encoërent.
Per quant a "lessica", en cò miu se ditz coma aquò e non pas [le'tsik], [le'ksik] o [le'ksi]. Lo cevenòu a besonh de "e" de sosten, e de "a" a la fin dals noms e adjectius acabats en "ic" (au masculin coma au femenin). A b... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de setembre 19.02h

Traits communs dels extrèms
Es interessant de soslinhar de semblèncias entre parlars per dessus le lenguadocian, geograficament central, mais morfologicament pas totems central.
L'estandard commun poiriá èsser un ibride optimizat segond de critèris objèctius de simplicitat, regularitat, clartat, e coërència etimologica, de portada geografica larga, tenent compte de la diversitat de las origines dels estajants en grandas vilas.




Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de setembre 16.34h

#9 Cresi que vos sètz trompat de siti. Aicí son los comentaris de Jornalet e non pas la correccion de la "Dictada occitana".


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de setembre 10.54h

#7 *lessica: lexic


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de setembre 06.48h

Pichina precision de notacion. Au moment de la redaccion de la mieu GRAMÀTICA DAU NIÇARD, mi pauèri la question de l'accent que calia (ò non) escriure per -AIA (e d'autri formas parieri). N'en discutèri embé P.SAUZET, que dins lo VÈRB OCCITAN (embé J.UBAUD) escriu que -I- dins aqueu cas, es jamai vocalica. Parlava solament de l'occitan lengadocian, sensa conóisser li formas niçardi coma "faía", "diíi".
Convengueriam que, s'escrivèm lu accents dins li formas que vèni de donar, toti... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 23.28h

#4 M'avise qu'ai emplegat dos còps "dialectizar" dinc mon comentari n°4 a costat de "dialectalizar". Es bien "dialectALizar" que voliái escriure. Fasètz-me escusa.

#5 Save pas grand causa dau dialècte bien identificat "vivaro-aupenc", amai se mon lessica ne'n conten mai o mens. Ce que pòde dire, es que m'agrada vòstre estat d'esperit tant coma la prepausicion grafica que fasètz. Vòstra "à" per lo participi passat au masculin dona d'èr a la "à" femenina italiana dals sustantius co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 23.10h

Estandard grafic e estandard fonetic
La grafia es pas neutra ambe la fonetica, d'aitant mais que les mots tardius (sabents ò cultes) en bèll nombre, son foneticament mens alterats.
La grafia armoniza las variantas, e les parlars sus la forma mens mudanta.
S'entenden las reticèncias dels usatgièrs dels parlars mais desribats, a la differència dels mais estables



Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions