CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de decembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 4.10.2018 03h00

A prepaus d’estandard regional per l’occitan vivaroalpenc (III)


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Gileta (Valaa d'Esteron)
© Zil / Wikimedia




Etiquetas
estandard, Occitan, regional, Revèst, vivaroalpenc

Lo ponch sus l’-e de sosten avans –s de masculin plural e la question per un airal de transicion coma lo país mentonasc e quitament la valaa d’Esteron

Anam esclarar aquela situacion davans los faches dialectals occitans vivaroalpencs.
En vivaroalpenc avèm los faches siguents:
 

1. -c finala + -s de plural => “son secs” o “son seques” (al masculin plural). Las doas formas an ren la mema realizacion:
 
— la primiera realizacion en general es dins un parlar que pronóncia ges de plurals [sun'sek] a l’èst (e [sun'se] a l’oèst), mas trobam la possibilitat ['seks].
 
— la segonda es dins de parlars que pronóncian los plurals [sun'sekes] (parier en occitan vivaroalpenc e en occitan estandard)
 
2. -sc finalas + s de plural => “Los bòscs” o “los bòsques” (al masculin plural)
Las doas formas an ren la mema realizacion:
 
— la primiera realizacion en general es dins un parlar que pronóncia ges de plurals [luz'bwɔsk] a l’èst, exceptat de rares cases collectats entre Var e Vaire que “bòscs” se ditz ['bwɔsks]. E avèm ['bwɔs] a l’oèst.
 
— la segonda es dins de parlar que pronóncian los plurals [luz'bwɔskes] (parier en occitan vivaroalpenc e en occitan estandard)
 
3. Un cas que nos questiona: los mots acabats per -m a Mentan e Recabruna
 
Nòta: perqué s’interessar a çò qu’es de l’occitan d’aquel endrech, de Mentan e dal sector (país mentonasc, valaas dals Palhons)? De qu’es Mentan per un occitanista de Marselha, Montpelhier, Tolosa, una nibla o una evocacion sentimentala ensolelhaa?
 
Mas non. De fach Mentan es la premiera vila vivaroalpenca dal departament dals Alps Maritimes. Mentan es 29 361 estatjants (2009) e sa vesina Recabruna 13 335 (2009). Las doas comunas faguent un airal urban continual de 42 696 estatjants per aquela annaa. Se situa al nivèl de Gap amb 40 761 estatjants (2012).
 
De saber parier que l’airal urban de “Mentan-Mónego” definit per l’INSEE (sonat ansin mas que compta ren Mónego... vist qu’es ges França) es de 66 692 estatjants en 1999 costat administratiu francés. E se volèm la totalitat d’aquel ensèm i cal ajustar los 32 020 estatjants (cifras monegascas de 2000 per veire l’òrdre de grandor dins un temps similar), sigue 98 712 estatjants (1999-2000). Vista l’evolucion en creis de contunh fins a ancuei, avèma largament depassat los 100 000 estatjants dins aquel airal despuèi.
 
Per idèa dins l’espaci vivaroalpenc avèm de vilas coma Valença amb 66 568 estatjants (airal urban: 176 295, cifras de 2007), Rumans 33 664 estatjants (airal urban 51 000, cifras de 2007); Dinha 16 512 (2013), Briançon 12 301 (2012).
 
 
Alora anam pilhar un exemple. “o nom” > “u noms” o “u nomes”?
 
Cal saber ja qu’al singular en posicion finala –m se ditz [m] dins l’airal èst dals Alps Maritimes.
 
Se marca una diferéncia a l’oral per una prononciacion [e] al plural (a Mentan e Castelar pertot quora un substantiu o adjectiu es acabat per una consonanta exceptat –n, a Recabruna solament sus los substantius, per los adjectius feminin acabats en –a avèm –ai, e dins lo demai dal país mentonasc foncionan los plurals classics sonòrs quasi coma en occitan estandard, levat de pichons ponches de detalhs).
E a l’escrich? Anam ren repuar fins a la gramatica mentonasca de James Bruyn qu’escrivia notadament “o” [u] coma lo niçard Joan-Batista Calvino, precursors per lo manten de la grafia classica als temps modèrnes, vist que s’emplega sensa discontinuitat fins a elos. Mas cal notar que Joan Ansaldi - un dals pioniers de la reconoisséncia de la grafia classica per lo vivaroalpenc mentonasc e que mestreava lo còde mistralenc parier- dins sos escriches “Brandi mentounasc” SAHM 2010 e quitament dins sa “Gramàtica dou mentounasc” SAHM 2009 prepausa de notar “o nom” > “u nome”.
 
Mas nos sembla que per lo sistèma dau mentonasc (sticto sensu = de la vila de Mentan), escriure –es es coerent non solament amb lo foncionament intèrn, “un pas” ['yn'pas] > “de passes” [de p'ase] mas tanben amb l’occitan estandard regional (vivaroalpenc) e l’occitan estandard. E coma l’imensa majoritat dal “país mentonasc” (entitat non oficiala mas linguisticament intelligibla) fonciona segon un sistèma quasi identic a l’occitan estandard, es coerent un còup de mai.
 
Alora, vist que se ditz [y'nume] e que fa foncion e sens cal marcar “u nomes”. subretot que d’autres parlars realizan “(los/ lei/ li) noms ['nums] e non ['numes].
 
Nòta: en vivaroalpenc avèm mai facilament –o de sosten, fenomèn butat luench dins lo briançonés: le bèl > los bèlos per las flexions o a Mentan (Menton) e Recabruna (al contrari dal país mentonasc) parierament e coma vocala de sosten: o bèlo > u bèlu, o mondo, aquel/aquelo > aquelu.
 
E l’autra question, alora: qué fasèm de l’-e de sosten que marca lo feminin plural?

Vist que dins la majoritat dal país mentonasc (levat Mentan, Recabruna e Castelar) lo sistèma es coma l’estandard o quasi coma, cal notar: “a frema” > “e freme” o “e fremes”?
 
En mentonasc avèm “a frema bèla> “e freme bèle”.
 
Cal saber ja qu’en recabrunasc avèm una diferéncia amb o mentonasc per o feminin plural: “a frema bèla” > “ai fremas bèlai” [aj'frema'bɛlaj].
 
E se capisse l’evolucion mentonasca coma lo passatge de la finala feminina plurala –as (estadi castilhonenc) > -ai (estadi recabrunasc) > -ei (estadi turbiasc en cors de simplificacion en –e) > -e estadi mentonasc. Avèm –ei o -i qu’es l’estadi de la valaa dal Palhon de Còntes e lo país levençan (e mai luenh dins la val d’Esteron ancara) en comparason. Avèm de tèxtes en grafia occitana per totas aquelas localitats per illustrar lo fenomèn. Una tradicion grafica existe.
 
Alora poiriam notar –e coma evolucion logica, coma se mete –i en levençan? O alora se notam la finala –es coma en vivaroalpenc de Pimont e coma en gascon aranés, cal cambiar la nòrma per l’airal que fa –ai, -ei o -i (Palhon de Còntes, eça.) en –es?
Vaicí d’exemples de notacion actuala per los airals concernits:
 
— valaa dal Palhon de Còntes: lei bèlei fremei son vengüei al mercat, varianta literària: lai bèlai fremai son vengüai al mercat.
 
— país levençan: si bèli fremi son vengüi au/ar mercat
 
— valaa d’Esteron: li/si bèli fremi son vengüi au mercat.
 
E sabo ren coma devendria.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

4 d'octòbre 21.50h

Problematica de l'estandardizacion.
Sembla que les parlars vivaro-alpencs, sian sus un ais d'evolucion, de la morfologia d'origine dinc al estadi plus avançat, amb'un asuèlh indeterminat. La fonetica condiciona la fonologia del plural coma de pertot en Occitània.
L'estandardizacion condutz a la causida d'un estadi morfologic d'evolucion, per exemple le plural, qu'es pas neutre en retorn sur la fonetica, qu'es un tot coërent.
Se pòt prendre l'estadi plus "arcaïc" o un estadi ulterior, seg... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions