Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Istòria de la Terra d'Argenç

Frejús e Sant Rafèu
Frejús e Sant Rafèu
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Istòrias auvidas de’n per lo país
 

La fada enfantoniera d’Argenç
 
Despuèi totjorn dins lei còlas de riba de mar fins as Aups s’atròba una fada. Se ditz qu’èra bèla e tota blanca, brilhanta d’argent au solèu.
 
Aviá un posquer magic: rendre lei fremas fecondas. De nombrosei fremas estèrlas faián de regaus sus un autar, fàcia a l’iscleta d’Aur dins lo quartier que sonam ara lo cap de Dramont. Que son refugi privilegiat èra supauvat èstre Esterèu.
 
E ben sovent, quauquei mes puèi, coma tant esperat, arribava un nenon.
 
De fremas prensas li venián tanben per que la grossessa se debane ben tot de lòng.
 
Èra talament fòrta e de bòna fama que s’illustrava dins tota la valada d’Argenç e a l’entorn.
 
Un jorn èra pròcha daus Arcs e auvèt que ben de fremas draguinhanencas avián besonh d’ela, mas lo Dramont èra luenh. An aquela ocasien, rescontrèt e sedusèt un fadon. Au moment de tornar e de lo quitar, sus lo camin de Montferrat li prometèt de se ligar an èu en cas qu’arribesse de li dreiçar un autar fach d’una lauva e sostenguda de massacans per celebrar l’union. Aviá començat de plaçar la darriera qu’aquela peira li escapèt. Mas per l’onorar e li èstre fidèu, acabèt l’òbra e se transformèt en pilastre per mantenir lo tot.
 
D’aquí la peira de la fada dins lo quartier Blancon —en sovenir de la blancor de la fada— a Draguinhan que lei draguinhanencas e lei fremas de mai aut podián desenant la venerar mai facilament.
 
Tanben, se venerava una fònt que n’èra la protectritz. E per aquò, èra reputada per rendre fertila sus la còla de Bessilhon, dau costat de Cotinhac.
 
Aquela fònt s’es perduda amb lo temps e ara per lo monde sei vertuts an passat dins la fònt sant Jausep de Cotinhac.
 
Un autre còup, una frema aviá endurmit sa filhada sus un batèu perqué èra gelosa de sa beutat e èra prensa d’una nenona qu’aviá devinat que seriá ancara mai bèla qu’ela. A la deriva, la nau arribèt fins a Sant Rafèu.
 
Son promés, aguent constatat la desaparicion de sa promesa, se’n partiguèt la cercar en barca. Furiosa, sa maire, qu’èra una marrida masca, li mandèt doi mòstres per s’emportar la joina frema.
 
Se vient perdut, lo joine implorèt la fada d’Argenç per sauvar sa frema e sa nenona. La fada transformèt lei doi mòstres en pèira,qu’aurián donat lei doi ròcas sonadas lei lions de mar e de terra de Sant Rafèu.
 
E se vos passejatz dins aqueu país e que trobatz una ròca nomenada "ròca de la fada" o "ròca dei fadas", benlèu qu’aquela famosa fada li serà passada. E se vos farà pas de ben, vos farà pas de mau.
 
E cric e crac, l’istòria e lo temps an passats.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pas Sup
1.

E ben brave monde, es pas de crèire, iò l'ai vista a-n-aquela fada, amai l'ai cantada ♫ ♪♫♪ ♪ ♫♫

https://ibb.co/mGLrdK

De tant polida sias fada d'Argenç ♫ ♪♪ ♫ ♪ ♪

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article