CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 d'octòbre

Laurenç Revèst

Dissabte, 7.10.2017 03h00

Los que nos vòlon ren veire


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament





Dòna l’impression que sèm ja condemnats, a la fatalitat.
Profecias autorealizaas. Tuar una lenga e cultura a l’avança per anticipacion, premeditacion, o al minimum per inaccions.
Tot aquò, coma l’occitan, va durar encara un temps e pi après? Es çò que me dison de collègas de trabalh... 

Me fa pensar,  qual imagina una istòria diferenta?
Lo 14 de julh de 1789, subjèctes dal Reialme de Pimont  Savòia, dins la Contea de Niça: que representa per lo monde? Qual se’n recòrda?

Al mens, qu’aguessiam los diverses ponches de vista.

Régis Debray volia a un moment donat qu’aguessiam una memòria istorica, e la memòria obliaa dals occitans? 

Los occitanofòns son coma de personas en situacion de non assisténcia a locutors en dangier. Es grèu. Pròpi grèu.

Es d’aitant mai grèu que trobam d’iniciativas valorizaias solament per un aspèct parcellari coma dins l’article Ils partent en croisade pour sauver... la cuisine niçoise! . Perqué, e la lenga qu’a donat son nom als: pan banhat, pissaladiera... Ren de besonh de la salvar? Manca a degun? Es manco la pena de’n parlar?

Alora aürosament avèm d’iniciativas coma l’entrepresa gavòta que fa la famosa “Biera de Contea” que mete en valor parcialament la lenga occitana.

Mas se avèm de mòts occitans (e occitan niçards per d’unos) que s’ameritan d’entrar en lo diccionari de la lenga francesa o encara “La socca va faire son entrée dans le Larousse 2017” es ben la reconoissença generala de la lenga que cal gardar en tèsta e non la salvagàrdia de qualques mòts d’aicí d’ailí.

Subretot que lo mòt es mascarat, “socca” es l’escritura “exotica” per la soleta forma “sòca” (l’accent es sus l’ò, alora explica lo probable doblament de “c”, o “soca” en grafia mistralenca).

Alora sio ren segur que rende servici a la lenga aiçò. Subretot que coma nos ditz Florian Vernet, ben de mòts occitans passats en francés son ren reconoissuts de nòstra lenga mas vistas coma italians, espanhòls... cf. lo sieu obratge Petit guide insolent des mots occitans, passagers (clandestins) du français, que vos cal legir absoluament!
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

8 d'octòbre 23.04h

#4 Coma lo rei d'Espanha amb los catalans, en França las institucions fan coma se veguèsson pas l'occitan. Cal que càmbie.

E es pas en metent de mots amerindians coma canoe o anorac dins una autra lenga dicha dominanta que salvarà aquelas lengas nafradas...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 21.21h

Los que nos vòlon ren veire. Tant melhor!
La conquista del francés per lo francitan es un ais estrategic...

Los dictionaris franceses embarran los occitans dins lo lexic literari academic; cal far de l'entrisme lexical. Se dises de mots d'occitan amb l'accent neutre franchimand, lo monde creson qu'es de bon francés e s'i acostuman. Sufís aprèp que los mots passan dins lo parlar corrent.
Parièr per quant a la sintaxi, mès es pus finòt, de far passar de decas de francés, sens passar per... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 19.28h

Me senti venir un òdi per França e per UE . Aquel etnocida se debana jos los uèlhs d'un molon de "democratas" o que se creson , dins UE o endacòm mai. Per exemple arte parlèt pas jamai de la lenga d'òc. Nos mòstra qualques cops los polits ostals de Provença, o del Peirigord, o la capitada d'un parelh de parisencs cansats de la vila, que venon de descubrir, una capèla al ras de la mar, coma Cristol Colomb descubriguèt Caraïbes, e que fan de cambras d'òstes per parisencs aflaquits, ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 12.16h

Cal anar amb lo libre de Florian per davant e assabentar lo mond quand n'avèm l'escasença. Es pas l'Académie FrOnçaise qu'o farà per nautres!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 00.17h

Un còp de mai, tòmbi de cuol!
Lo niçard que dintra dins lo Larousse e nos abastardís la lenga nacionala.
L'Augé de l'Isla de Baish, lo gercés autor d'aqueste diccionari dêu se virar dins la tomba.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions