CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 de novembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 6.9.2018 03h00

La toponimia occitana francizaia, un rompe tèsta


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


“Spéracèdes” (forma francizaia): “Las Peracedas” es la forma originala quasi segura amb marria copa dal mòt
© Google Maps




Etiquetas
forma digna, francizacion, Revèst, toponimia, toscanizacion

Quora la toponimia francizaia actuala d’una comuna occitana es arcaïzanta o deformanta... Tot lo monde o quasi a en ment l’istòria dal còl gavòt de “Totas auras” devengut en francés “le col de Toutes heures”.
 
Sabèm que los antenats de l’IGN e quitament l’IGN an agut tendéncia a pauc respectar l’occitan oral o quitament escrich.
 
 
1- Arcaïsmes?
 

— Lo cas de “Evenos” (forma francizaia): “Lo castrum Evene es mencionat en 1148, puèi en 1150 sota la forma Evena dins lo Cartulari de Sant Victor.”
 
 “Evenos” seria la forma plurala -as prononciaia al biais dal sègle 16 en Provença [Os]?
 
Nòta: avèm “Evenòs” d’après https://oc.wikipedia.org/wiki/Even%C3%B2s
 
— “Gémenos” (forma francizaia): Gèmas en occitan. I es un “acte de proprietat dau 9 de febrier de 984 de Wilhem, còmte de Marselha, signala per lo promier còup l’existéncia, a l’entrada dau valon de Sant Pònç, d’un castrum dich Geminas”cf. https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Gémenos
 
Gèmas es la forma respectant l’accentuacion proparoxitonica d’un probable “*Gèmenas” amb forma plurala -as prononciaia al biais dal sègle 16 en Provença [Os]?
 
Avèm de noms de quartiers que semblan francizats sota una forma arcaïca coma “Malpasset” a Frejús amb l’element “mal” qu’existe plus dins aquela posicion en occitan provençau. Arcaïsme mantengut en occitan provençau tanben o cal modernizar? “Malvans” entre Torretei de Vença e Vença o cal modernizar en Mauvans?
 
Pi, avèm lo cas de noms de quartiers estonants, coma “Paillos” (forma francizaia) quartier de La Trinitat, forma de basa probabla: Palhòls? o Palhas (quora se sap qu’en occitan niçard fins al sègle 18en se tròba l’-a finala escricha -o...) en occitan, que vendria d’un luec que s’i tròba de palha? En francés local se pronóncia [pajos]. Notar los toponims vesins dal flume Palhon, de La Palhòla...
 
 
2- Marria copa?
 
— “Spéracèdes” (forma francizaia): “Las Peracedas” es la forma originala quasi segura amb marrida copa dal mòt.
 
— “Ascros” (forma toscanizaia): “Als Cròs” probablament en occitan, de notar qu’es un toponim toscanizat pi francizat
 
—“Les Issambres” (forma francizaia): “Lei Sambras” del nom local per lo gòlfe de Grimaud dich de Sant Tropetz. 
 
 
3- Quora la prononciacion en francés fa pérder lo sens occitan. Ai esperat un moment avans de realizar.
 
— Dos fraires (forma francizaia): graficament identica a la forma occitana actuala mas soleta la prononciacion orala a la francesa fa la diferéncia [dos frEr(e)]. Aicí pauc de dobtes.
 
— “Peyménade” (forma francizaia): “Puèi Mainada” en occitan... quasi soleta la prononciacion orala a la francesa fa la diferéncia
 
— “Prads-Haute-Bléone” (forma francizaia): (Los) Prats, de l’Auta Blèuna
 
 
4- Toscanizacion grafica
 
Avans la francizacion grafica, los territòris que dependion de Savòia fins a 1860-61 e dependon ancara d’Itàlia an agut una toscanizacion de lors toponims occitans. Posquèron èstre gardats ansin après. 
 
— Dins la toponimia de comunas, trobam sovent lo nom de quartiers escriches a l’occitana, per la proximitat dal toscan mai que probable. Per exemple, sus la comuna de “A Torbia” (“La Turbie” forma francizaia), lo cadastre marca “Fuon Vieia” mas es totjorn francizat en “Fontvieille”. Coma aquela mania qu’avian de franceses de francizar “Monte Carl’ “ e non en dire lo nom d’inspiracion italiana “Monte Carlo”, d’après Carles III fondator d’aquest quartier de juecs dins lo quartier de las espelugas.
 
— “la vallée du Cians”, prononciacion en francés global [sjan], en local “Cians” [sjans] o quitament [‘tSans]... E òc, la forma probabla occitan es “Los Chans”, amb una raïç “KAR” ben correnta coma dins Carnolès (quartier de Recabruna), Carnolas (comuna de Var), Carròs, Carràs...
 
De toponims amb “ci” per “ch” occitan n’avèm a baudre. “La Puncia” per “La Poncha”, “Cialancier” per “Chalanchier”, “Ciappa” per “Chapa”...
 
 
Nòta: Avèm la toscanizacion de “Gòrbs” en “Gorbio” toponim recuperat tal coma per lo nom francizat de la comuna. Mas costat provençal (doncas sensa toscanizacion pensabla) avèm “Opio” que lo nom occitan restablich es “Úpia” [‘ypi]... (coneissèm aquela forma dicha, mas la forma indicaia per Wikipèdia [u’pjO] nos es desconegua). 
 
Avèm, costat provençal, la comuna de “Vallauris Golfe Juan” (forma francizaia): Valàuria Gòlfe Joan en occitan. 
 
Lo quartier del “Piccolaret” al Canet. Mentre que supausam una forma occitana amb una c: “Picolaret”. Idem per “La Bocca”, La Boca quartier canenc.
 
 
5- Nom francés e occitan general convergents mas non convergent localament o inversament
 
Avèm de formas sempre en usatge en Occitan periferic:
 
— “Cànoas” en vivaroalpenc mentonasc, ”Canas” en provençal larg, fa pensar a “Mànoa” forma anciana de “Mana” (cf. escambis amb Gòrgi Camani)
 
— “Guilhèrmes” en vivaroalpenc peonenc, ”Guilhèumes” en vivaroalpenc larg (e non “*Guilhaume”)
 
— “Las Planas” e non “*Li Planas” (quartier de Niça)
 
— “Los Arcs” e non “*Leis Arcs” (en Provença maritima)
 
— “Lo Val” [‘va] e non “*Lo Vau” (en Provença maritima), remarcaretz que lo quite nom de nòstre Prèmi Nobel de Literatura, Frederic Mistral, es prononciat per los puristas e lo monde de la valaia de Ròse [mis’tra] (mistrà) e non Mistral ni Mistrau, aquela darriera forma adaptaia  pasmens a la fonetica dal provençal general. 
 
 
6- Complicacions deguas a la manca d’accès aisit als arquius
 
Enfin, avèm de toponims qu’an una forma anciana autra “Carros” (forma francizaia dicha [ka’rOs]), Carròs en occitan, mas dins los arquius se tròba una forma “Chaurols”...
 
Après un autre ponch, es lo biais de prononciar nòstres toponimes occitans, que pichin a pichin se franciza. Un collèga naissut a Aubenàs fa un ponch d’onor de jamai dire l’-s finala. Parier per Cassís, que quitament se i es un provèrbi “Cu a vist París, e non Cassís, a ren vist!”, la prononciacion de l’-s finala fague debat...
 
La toponimia es una sciéncia dificila, alora per plaser, mercés de non la complicar ancara en francizant (mal), los toponims occitans.
 
Referéncia: http://education.ign.fr/sites/all/files/glossaire_noms_lieux.pdf
 
 
 
 




abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

8 de setembre 06.11h

"X" finala après diftòngue en zòna de consonanta sonòra: aberracion en francés actual
Pèrda de la diftòngue e finala en KS

"-AUX" dit en francés [òks]
Daux (31), Niaux (09), Audaux (64), etc...

"-AIX, -EIX ", ambe Ï o I (sens trèma)
La X = KS, remplaça en francés la SS (Lenguadòc) e SH (Gasconha), ambe pèrda del diftongue, en defòra del díser local. La trèma sul diftòngue recenta en d'unes lòcs, corrige le fenomène.
Saïx (81), Taïx (81), Seix (09), Soueix (09), etc

Sol... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 22.20h

#13 Liòga de"valeta de la Claissa", legissètz "valeta DE Claissa".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 22.13h

Confirme l'èssa muda per -às e -atz dinc una part solament de la zòna cevenòla (amai dinc la zòna boteiròla) :
- Aubenàs [a] au pè de la vau nauta d'Ardecha ;
- Chapiàs [a] dinc lo ròde de Juèsa (vila au pè de la vau nauta de Beume) ;
- Chambonàs [a] dinc lo ròde dals Vans (vila au pè de la vau nauta de Chasseçac) ;
- "Quanta vida que menatz !" [a] (frasa sortida per un cosin de Gravièiras (ròde dals Vans).
Pièi quand vos sarratz de Bana, Sant Paul lo Nòu (valeta de la Cla... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 18.57h

N'i a qu'o escrivon CassiT, amb un T que trapèm fins en lo gentilici occitan e francés (Cassidenc, Cassidenca; Cassidain, Cassidaine).

"La forme la plus ancienne est Tutelæ Charsitanæ, attestée dès le iie siècle. Elle dérive ensuite en Carsicis (ive siècle) et Castrum Cassitis (1323)". Doncas o escriure amb S (tradicion occitana qu'a gardat lo francés) o amb T?

http://www.oocities.org/toponimiaoccitana/13b.html
http://projetbabel.org/forum/viewtopic.php?t=168&start=60


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 10.30h

#10 Vos sembla pas un pauc alambicat coma biais de far d'afichatge public que sa tòca es de clarificar e d'informar lei personas ?

Lei catalans lo fan fòrça ben en França. Leis intradas de vilas son senhaladas de cada caire a la mesma nautor amb lo mesme panèu en dimension e polícia d'escritura. A man drecha es marcat en francés, a man senèstra es marcat en catalan. Pas de lenga subordonada a l'autra.

Daumatge que dins lei vilatges occitans dei P-O lei dobles panèus sieguesson marcat... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 09.49h

Toponimes
Les toponimes. francizats o non, son cambiables; se son officials, una décision del conselh municipal de la communa ou pòt far.
L'affichatge deuriá èsser de format:
francés / Occitan (classic) / [ fonetica francesa] amb consonantas mudas entre parentèses

Grafia francesa
Les diftòngues ai,ei, e au deurián portar un accent grafic, en que se ditz én o èn tanben, per restituir la pronóncia originala. Mais es aquò autorizat?

Grafia occitana
Les toponimes fan véser una frequ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 08.14h

#1 Carpentràs la S finala si pronóncia, levat localament (Parier per Aubenàs. Per Ronhonaç es diferent, puei qu'es una "ç" en finala normalament (e que la "ç" finala si pronóncia generalament quasi enluec en Provença occidentala, rodanenca coma maritima).

Es parier per Cassís, prononciat CassiS en provençau mistralenc mai que localament si pronóncia "Cassí", probable per iper correccion maritima (Gelu disiá que dins son temps lei marselhés prononciavan quasi jamai lei consonantas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 06.35h

#7 localament, la "s" es muda.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 00.24h

Question : lo -s d'Aubenàs diuré pas estar muc, dens 'questa region?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de setembre 17.28h


Avèm lançat aquò d'aquí,
per de rire e mai per informar

Siatz planvenguts!


https://www.facebook.com/Comitat-occitan-daccion-toponimica-489989231412762/


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions