CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dimenge, 18.11.2012 03h00

Las regions occitanas. Gavotina, concèpt geografic de la realitat lingüistica occitana vivaroalpina (I)


Comentaris 26 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Romièg Pach- Aicí e Ara




Etiquetas
gavotina, geografia, regions occitanas, revèst

En Occitània avem una identitat dobla:
 

- una identitat panoccitana que per la màger part de la populacion es sonaia “miegjornala”, “sudista”. Aquel concèpt es relevat per los mèdias franceses (“farà bèl temps dins lo Miegjorn”), las administracions (Miegjorn-Pirenèus), lo torrisme (“l’art de viure miegjornal”) e lors antitèsis (“sht’i”, “nordista”, “lo Nòrd”).

- una identitat regionala, sovent sonaia per los noms regionals (Gasconha > gascon, Alvernhe > alvernhat...) ò locals (Escartons > escartonier, Vesubiá > vesubian...) coma per los noms administratius (Aquitània > aquitan, Miegjorn-Pirenèus > miegjorn-pireneenc) ò torristics (Còsta d’Azur > azureenc). Ancara qu’aquelas apelacions administrativas en rapòrt dals noms regionals sièen conotaias coma modèrnas e valorisaias, a respiech de las apelacions “tradicionalas” amb’una conotacion terraor ò vielhanchona.
Una causa qu’es estonanta dins lo mitan cultural d’Òc (Felibrige, Institut d’Estudis Occitans, e autres) es que la mencion de l’entitat Gavotina ente se parla vivaroalpin (la varianta “vivaroalpenc” foncciona parièr e eventualament polem considerar “gavòt” coma son sinonime) es inegala.

Inegala dins lo sens que trobam tots los grases d’opinion.

D’aquelos que plàçan Gavotina (sovent nomenaia Dalfinat al sens larg), coma una region lingüistica a egalitat ambé Lengadòc, Provença, eça. dins los Païses d’Òc (autrament nomenats Occitània).

D’autres, per d’unas parts solament, reconóishon aquela plaça a Gavotina. Francés Fontan reconoishe Gavotina mas i destacha la Gavotina de las Alps Maritinas dal resta per restachar a Contea de Niça. Pèire Bec fai parièr. La mapa de Romièg Pach arrèsta Gavotina al sud de Sant Salvàor. Segon d’autres autors, son integrats ò destachats los airals de Pèiralata e de las Baroniás fins a Monteleimar, de Chastèl-Arnós a Sisteiron, l’airal de Dinha, lo nòrd de Castelana al Puget-Teniers (ò Puget de Tiniá) fins a Ubaia, la valaia de l’Esteron, la valaia dals Palhons, lo país mentonasc...

Nòta utila per la seguiá: chal saber que lo trach de la palatalisacion C+A > CHA es ren tipic al vivaroalpin, es un trach alvernhat, lemosin e parièr nòrd italic, francés, romanch. Mas la supression de -D- entre vocalas, es tipic al vivaroalpin e es unic a aquel dialeite al mitan dals dialeites occitans. “L’amuïment” de –D- comènça a Vaison, Chastèl-Arnós, Esa (ente se ditz: es passaia, una ramaia), Barrèma, Roquesteron, Còntes (ente se ditz: es passaa, una ramaa).

Enfin d’autres nian aquela realitat:

Siòie en enclaure aquel airal coma un tròç especial d’una autra entitat, una part de Provença la màger part. D’aicí los tèrmes confusionistas possibles de “provençal alpenc” ò “nòrd provençal”, “provençal gavòt”. Mas trobam parièr lo tèrme de “niçard interior”, “niçard montanhòl”. Avem quitament agut la suspresa de descubrir un jorn un article de premsa parlant de “niçard alpestre”.
Siòie per cada autre, en fasent son mercat. Dins l’ensèms occitan, lo Velai est pòt èstre considerat coma un tròç d’Alvernhe, sonat d’un fred nom “l’amfizòna”. Fòra de l’ensèms occitan, pòt èstre considerat coma un tròç de Liguria (ò Païses genoveses) per Mentan ò per lo país mentonasc entier (ò d’autres quitament per la Contea de Niça), e mai rarament coma un tròç de Pimont dins las concepcions ancianas.
 
Aquelas variantas conceptualas se tròban gaire gaire dins las autras regions. Belèu qualques revendícan per Gasconha una integracion nacionala autra, basca per exemple, sus de basas pre-latinas. Mas degun presenta una Alvernhe alternativament coma una region “Lengadòc nordenc” ò la reünion de Lengadòc e Provença en una region “Narbonesa”. De mai, se gacham dins la variacion, malgrat los traches originals dal lengadocian foishenc (ò dal lengadocian agenés) minoritariament convergents amb’al gascon, degun parla per exemple de “lengadocian gascon” ò de “gascon lengadocian”.

L’organisacion segon lo decopatge administratiu dal Felibrige en Mantenenças (Gavotina inclusa en Provença e per part en Alvernhe) e de l’IEO ambé la mencion de l’IEO “Provença, País aupenc, País niçard”, de l’IEO Ròse-Alps e de l’IEO Itàlia gàrdan una plaça trébol, menora ò parciala a Gavotina.
Devem notar al Felibrige que se provèt de crear una Mantenença pròpria a Gavotina, coma ne’n fasiá la promocion l’Abat Loís Moutier ambé lo projeit de Mantenença Dalfinat.
 
Actualament las regions lingüisticas an començat d’aver una adeqüacion ambé l’administracion territoriala francesa e an esmergit despí la regionalisacion a la francesa de Gaston Defferre en 1982 (regionalisacion administrativa a basa departimentala).
Es quasi transparent per las actualas regions quadres francesas Lemosin, Alvernhe. Malgrat las franjas d’autras regions occitanas, lo nòrd dal departiment Dordonha (Peiregòrd nordenc relevant dal Lemosin lingüistic) en Aquitània, departiment Losèra (Gavaudan relevant d’Alvernhe lingüistica) en Lengadòc-Rosselhon ò las franjas dins de regions majoritariament d’Oui coma Peitau-Charanta (Charanta Lemosina), Centre.

Avem de regions quadres majoritariament occitanas que lor visibilitat es clara quitament se trobam d’autras nacions inclausas, per Aquitània levat Bascoat, bòna part de Gasconha es darèire aquel nom. Parièr per Lengadòc levat Rossilhon (Catalonha nòrd), bòna part dal Lengadòc bas es representat da rèire.
 
Los noms tecnocratics an ben d’arrèses (raíces). Lo mai sovent ven d’una populacion notabla: Lemosin, Alvernhe, Catalonha, d’una istòria: Aquitània, Guièna, Lengadòc ò, de la geografia: Miegjorn-Pirenèus, Pimont. Los noms populars e d’uns noms istorics sièrvon de basa a la denominacion de las regions lingüisticas occitanas. Dins la seleccion dals noms de las regions quadres, es agut parcialament aquelos concèptes amb una preferença per los noms geografics. La concepcion lingüistica estent ocultaia, lo tèrme Gavotina èra dificilament da promòure de la part de l’Estat francés.
 
Enfin, dins lo nòstre torn de las regions quadres, veièm que tres regions administrativas an una realitat diferenta:

Miegjorn-Pirenèus: per part Lengadòc bas e Lengadòc aut (ò Guièna) e, per autra part Gasconha garonesa e Gasconha est Pireneenca.

Provença-Alps-Còsta d’Azur: per part Provença-Niça e per autra part Gavotina.

Ròse-Alps, per part occitana (Gavotina) e per part arpitana ò francoprovençala (Arpitània).

Per completar lo panèl cal ajustar Pimont que la part dals monts n’es la part occitana (Gavotina) e Catalonha que la val d’Aran n’es la part occitana (Gasconha).

Veièm ben que la region lingüistica occitana Gavotina es la mai morcelaia administrativament d’Alvernhe al Pimont. En equivalent de las entitats administrativas existentas, Gavotina es entre 2 estats e 4 regions. E aquel morcelament a engendrat ben d’equivòcas entre lenga, istòria, administracion. Ne’n tornarem parlar.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

12 de març 11.29h

#5
"Aquelei gents son provençaus, e an totjorn agut consciéncia de parlar la mesma lenga que lei provençaus de la baissa..."
Verai que ligèm de conariás, mai ieu que siáu dei dos caires siáu pas d'acòrdi emb cen que dies aquí. Un exemple simple, Castelana, pròche de Var e limit emb lo Gavòt. Lo monde d'ailà ti diràn "calam en Provença" quora van lains Var, limit lingüistic, limit culturau : elei coinan a la graissa, davau a l'òli. Totun ges de problèma, escambiam e charram la m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de març 10.37h

Lo monde de ròdols que coneisson lo passatge de -c a -ch mès sens chasuda de -d intervocalica son sonats encara uei Gavòts per aquelos de la baissa, es lo cas dels bas-vivareses d'Ardecha e delh monde de Losera (emai la part sens palatalizacion delh departament) qu'aquelos de Gard apèlan ansin, aicí geografia e lingüistica son mescladas dins l'esperit delh monde.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 19.02h

adiu Franc,
mercés per tas remarcas. Es ben notat. E mai, ai vist ton comentari sus lo libre, as ben rason. Lo pan provençalisme tòca occitanistas de Provença coma provençalistas.
Coralament.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 10.45h

#20 Veno d'òu veire. Vòstre messatge es estach ajustat als comentaris e sio d'acòrd ambé lo fach que i es una question d'imperialisme e/ò de non respiech dins la convivéncia que dèu i aver entre dialeites occitans.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 08.51h

M'an enviat una mail adont m'an dit que lo libre Lo capitani ...era ja istat recençat per Geli Grande lo 18 d'otobre e alora ai fait mon apondon aiquí.
Franco Bronzat


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 08.51h

M'an enviat una mail adont m'an dit que lo libre Lo capitani ...era ja istat recençat per Geli Grande lo 18 d'otobre e alora ai fait mon apondon aiquí.
Franco Bronzat


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 08.06h

Per çòque regarda "Lo capitani de la Republica" l'ai agut mandat a" mandas-nos una nòva"
Franco Bronzat


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de novembre 15.47h

i es agut un article sus lo nòrd occitan sus lasetmana.fr. Aquí lains, fau una brava chapelaa al comentari de Pascau Recotillet. Va en lo meme sens que ce que ditz aquel article.

PS : un detalh, avem despí gaire un panèl bilenga de vilatge qu'una associacion prepauva d'en far l'installacion un pauc d'en pertot en Contea. Es en niçard escrich en grafia mistalencha : Maria. Mas aicí en gavòt se ditz "Mariò" (Mariá en grafia classica).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de novembre 12.38h

# 17 Ont es vòstre comentari al libre de Barsòtti ?
Es dins un autre article d'opinion qu'aquel ? : http://opinion.jornalet.com/geli-grande/blog/229/lo-capitani-de-la-republica


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de novembre 10.31h

Encara una chausa: beleu sariá ora de trobar un nom satisfazent a nòstri parlars " gavòts/ alpencs/ vivarés ecc. e butar un ponth definitius a cèsta question que se perlonja ja de tròp d'ans. Veiatz mon comentari al libre de Glaudi Barsòtti que veno de mandar al Jornalet. Franc Bronzat


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions