CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'abril

Laurenç Revèst

Dimenge, 16.12.2012 03h00

Las regions occitanas. Gavotina, concèpt geografic de la realitat lingüistica occitana vivaroalpina (II)


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Espaci Occitan Draonier

D. Sumien

J.F. Blanc




Etiquetas
gavotina, geografia, revèst

La region lingüistica occitana Gavotina, coma territòri, sòfre d’una visibilitat mens fòrta que las autras. Es deguá a la concurrença d’autres concèptes.
 
Concurrença dals concèptes istorics: Republica dals Escartons, Dalfinat, Comtat episcopal de Velai, Comtat de Forès, Principat d’Aurenja, Pimont, Contea de Niça, Ducat de Savòia, Marquesat de Saluç, Comtat de Provença, Principat de Mónego denant 1848. Ocasionalement pòt èstre la concurrença de concèptes istorics religioses: Estat dal Papat, Valaias valdesas (i porriam quitament ajustar d’entitats religiosas coma Chambon de Linhon)... Al revenge, coma trobam en d’autres luecs la concurrença economica entre Niça e Marselha, Marselha e Montpelhier, Montpelhier e Tolosa, etc. pensam ren que Valença, Gap, Rumans d’Isèra, Mentan (per citar las mai grandas vilas de l’airal) se faguèsson concurrença.
 
Concurrença d’ideologias que fan la promocion d’identitats pre-latinas. Dals ligures mesclats ambé lo terme de ligurian (ò locutor de genovés) per integrar fins a Provença dins un espaci ligurian. Vegueriam qu’existe parier per Gasconha dins un espaci Vascon. Per Alvernhe e Lemosin existe parier lo concept de Medioromània.
 
E mai, trobam la concurrença de concèptes administratius regionals e/ ò departimentals. Per exemple l’influença dal concèpte administratiu “Provença-Alps-Còsta d’Azur” (siglat en PACA) es fòrta. Es talament fòrta que dal temps de la consultacion lançaia per lo president de region M. Vauzelle per chambiar ò non lo nom de la region, sembla que degun occitanista s’estonèt de trobar la proposicion de mencion soleta de region “Provença”. Quid de la mencion de Gavotina (Alps) e de Niça dins la region? Plus deguna plaça aparentament. E, per los departiments, Alps de Provença Auta, Droma, aquelas apelacions an un impact sus de novèls concèptes culturals e torristics. “Auta Provença”, “Alps provençalas”, “Droma provençala” ò quitament “Provença” cort e costièr. Entrainet al nivèl cultural per exemple que se pòt parlar ben sovent dal diccionari dal “provençal” Simon-Juda Honnorat.
 
Belèu d’uns utilísan l’expression de “provençal alpenc” ja perqué d’un temps “Provença” èra sinonime de Païses d’Òc e per fins de marcar lo liam lingüistic (cf. Juli Ronjat, Grammaire istorique des parlers provençaux modernes, 1930-1941; Paul Gros-Long dich Peire Devoluy, Istòri naciounalo de la Prouvènço e dóu Miejour di Gaulo, 1992). Mas perqué aquel sens s’aplicariá solament dins las Alps? Se ditz ren autra part: provençal lengadocian, provençal gascon, etc.. Alora, dins aquel cas –e quitament se d’autors gavòts Peire Devoluy, Paul Pons escriguèron unicament en provençal rodanenc, ò quasi- se pòt ren aceptar l’idea que lo terme d’alpenc siòie subordenat a aquel de provençal.
 
L’interés d’aquel espaci Gavotina es que las formas lingüisticas presentas revèlan clar una panoccitanitat e una fractalitat. Tals traches comuns a l’alvernhat, coma las palatalisacions, d’autres al lengadocian, coma la prononciacion dals –s de plurals, al provençal, coma dins lo lexic e quitament al gascon, coma l’afebliment de –n entre vocalas! De que esténher los fuecs anti occitans. E subretot per la part alpencha, una mantenença de la lenga inegalaia en rapòrt dals autres dialeites, coma la prononciacion de la –r finala dals verbes al nòrd est d’una riá Pelha, Seina, Gap, Orpèira (levat lo briançonés e lo val Gaudemard), dals sufixes en –ier, -aor, de las finalas –m, -rn, -rm.
 
Un article dins La Setmana se fasiá rebat d’una discutiá bèla a l’Estivada a prepaus d’Occitània nòrd. Malastrosament poiái ren èstre present al debat, mas una causa estonanta es que dins l’article, se parla dal decalatge clar entre nòrd e sud Occitània sensa deguna mencion de la situacion dal nòrd occitan dins la region Provença- ALPS- Còsta d’Azur. E es justament la region administrativa exemple. Es da caval en nòrd Occitània e en sud Occitània, es la premiera region poplaia d’Occitània, mas i es un pès enòrme dal sud (Provença-Niça), un centralisme de la còsta (vilassas, pès cultural...). Aquel “nòrd” es un espaci grand mas a una febla densitat de populacion. Es esquichat per lo sud. Niçards ò marselheses i júgon ocasionalament los “parisencs”. Ai agut auvit ja un rechampaís copar e dire a un vielh dal país: “fau pas dire “Chal anar governar las vachas” mas “li vacas, li fau donar a manjar”, es “plus polit””. Lo marrit patoàs dal país versus LA LENGA provençala. La part alpencha de la region Provença- Alps- Còsta d’Azur (l’est de Gavotina) a justament una situacion interessanta. Gavotina coma region lingüistica es a caval sus mai d’una region (ren solament Ròse-Alps). Lo monde parla occitan (gavòt) mai facilament qu’al sud (en Provença lingüistica), mas la transmission de la lenga es en perilh. Totun la lenga i es rica e fòrta. Citem mai l’usança dals articles “los, las” al nòrd est d’una riá Blausasc, Guilhèumes, Seina, Prats (Prads en francés), Barlas, Faucon, lo Devoroí, los auts Champsaur e Gaudemard, l’Ambrunés e lo Briançonés es bòna pròva de la pan occitanitat d’aquel airal. Un argument util faça a las còntra vertats localistas de qualqu’unas associacions provençaloprovençalas ò niçardoniçardas ben en vista.
 
Al nivèl lingüistic, la posicion de transicion que trobam en Contea de Niça (e mai rara dins la part dal Comtat de Buelh) ò dins las Baroniás (veire Joan-Glaudo Bouvier) es la mema qu’en Vivarés (veire Bernard Moulin), Gavaudan (veire Carles Camproux), Cantal/Chantal ò Peiregòrd. Se fai la transicion entre nòrd e sud occitan, coma dins una reïnterpretacion de las expressions gavòta: “ailí se críon los chats, nosautres parlam en “cat”” e belèu parier per una autra reïnterpretacion de l’expression perigordina “meitat chen, meitat pòrc”.
 
Devem a d’autors coma Loís Moutier e mai recentament Joan-Glaudo Bouvier, Felip Martel, Franc Bronzat (resèrva personala facha concernent la Ròia auta), Guiu Martin, Joan-Luc Domenge, per los citar ren tots, una vision scientifica e digna d’aquel espaci.
 
L’occitanisme aurà fach de progresses se afina sa revendicacion lingüistica en continuar de precisar e promòure sensa ambigüitat lo tèrme geografic de Gavotina coma espaci lingüistic ente se parla l’occitan gavòt ò vivaroalpenc. E parierament per l’ensèms nòrd occitan en general.
 
I a gaire se parlava de la bonda entre occitans e occitanistas? D’uns (sovent de professors ò de monde associatiu) se crèion de parlar melhor l’occitan que los qu’o pàrlan naturalament. Ausar se méter en tota umilitat en pausicion d’escolan faça a un locutor natural, s’interessar a la realitat de la lenga, es un trabalh. Chal quitar d’aver un agach prim sus los locutors naturals per adméter que son ancara l’actuala realitat de la lenga socialisaia. Farèm ansin pròva de realisme. E d’occitanofònes n’avem ancara a baudre, de segur, sovent vielhs, ocasionalament isolats, mas lor tèsta e lor lenga es ancara en chamin. Tot aquel saber qu’es ancara disponible, que n’en fasem?
 
M’estona per exemple qu’a Niça (Nissa), terra ont l’afirmacion d’èstre ren provençal es facila, la negacion dal gavòt siòie tant fòrta. N’i en auriá que per lo nissart. Es a pena se la nocion d’occitan es presentaia per relativisar l’oposicion nissart e provençal. Per lo comun, es facil de tombar dins lo trabuc “lenga nissarda”. E tot lo resta de l’occitan es una autra lenga. Mas el revenge, degun respeit per lo gavòt, qu’as pasmens mai de traches originals, que ce que se pòt trobar coma originalitats entre nissart e provençal. Se son mai desvelopats de corses de nissart en Gavotina. Mas vos chal ren enavisar de far un cors de provençal a Nissa, seriá un crimi de lèsa Contea... Es una vision a sens unic.
 
La dralha istorica es una androna dal passat que mèna a la confusion e a las oposicions frontalas (de còups simplament decisions d’una oligarquia): Velai versus Gavotina, Provença versus Gavotina, Contea de Niça versus Gavotina... Coma enluec Bearn versus Gasconha, Perigòrd versus Lemosin, Borbonés versus Alvernhe, Gavaudan versus Alvernhe ò ancara... Lengadòc versus Guièna (sonaia parièr Lengadòc Aut, dedica a Joan Bodon). Al revenge ren empacha la reconeishença d’identitats fòrtas: Valaias valdesas, Escartons, e autres luecs en Cevènas, Perigòrd, país de Bug...
 
Autrament mancariam unas autras facètas de la realitat “d’identitat” de terren. Mas tant val de ren mesclar istòria e lenga. Riscariam lo morcelament coma per lo serbocroata en tres pseudolengas e en guerras de religion.



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

16 de decembre 07.15h

«I a gaire se parlava de la bonda entre occitans e occitanistas? D’uns (sovent de professors ò de monde associatiu) se crèion de parlar melhor l’occitan que los qu’o pàrlan naturalament. Ausar se méter en tota umilitat en pausicion d’escolan faça a un locutor natural, s’interessar a la realitat de la lenga, es un trabalh»
Es segur que las formacions universitàrias dónan pas sonque la literatura (ambe una illusion de lenga perfaita), que non pas la lenga (ontologicament, e sa ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

Cuba   Interdiccion   Occitania   Revèst   lenga  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions