CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 29.12.2012 03h00

La legenda dal drac de Draoníer


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament



© Cristòu Daurore




Etiquetas
draonier, legenda, revèst, vivaroalpenc

Aquesta estòria m’es estaa contaa da ma nòna REVEST- BARAL(E) que l’a auvia da sa nòna Anna BARAL(E)-PEPIN(O) qu’ilh era d’O Borg (Borgo San Dalmazzo, en Pimont occitan).
 
 
 
L’i avia un bòt, un pichòt borg quiet situat sus las doas ribas de la val Maira. Era un endrech ric, al lòng dal riu l’i avia d’òrts ben tenguts abo d’òmes trabalhaires e decò de bels prats ente las vachas anaven manjar de bòna èrba. Un bòt, un drac vengut de la plhana a espanteat lo terror dins lo país. Al es arrubat al Chastelet de Buscha ent’avia já facha ‘na devastacion. Après aver viroleat dins un barron de país e de borgaas, al a vorgut si dirigir mai amont dins nòstras montanhas e pròpi en direccion de nòstra vila. Se disia qu’al se manjava las montanhas e las transformava en plhanas. Tuchi lhi abitants eren prevenguts de la sia arribaa mas resistien a lhi atacs coma polien. Que l’era difícil de resíster a ‘na bèstia giganta que abo las sias patas esquichava las maisons. Manjava tuchi lhi àrbols de nòstras sèlvas, decò las recòltas de gran e lo fen que chapava abo sa lenga e lo colava. Las maisons e lhi bòscs brusaven que lo drac escupissia de fuec.
 
Alora las personas an provat de respònder abo las manieras fòrtas en champant de peiras e tot çò que trobaven sal drac. Mas lo gigant, sempre de mai enrabiat, frustava abo sa potenta coa tuchi aquilhi que s’aprochaven. La situacion era pròpi catastròfica.
 
Alora una bòna vielha d’una ruaa de la comuna ditz parelh que la soleta solucion polia venir de la bòna fàia dal riu, la fàia “Maira” ò “Macra” (“Maria” disien d’autres per la legenda) qu’avia auvit parlar quora era jove e que istava chapval, dapè de la peira màgica. Aquela peira protegia lo pontet de bòsc qu’atraversava lo riu a l’endrech lo mai estrech ente las doas parts de la vila se rejonhien, era lo luèc dich aüra “lo pònt dal Diaul”. Tuchi lhi abitants de la comuna son anats sal pòst ent’era lo pontet de bòsc. Fasia longtemps que la gent s’era pus rechampaa. Alora tuchi ensèm, units per se betar sot de la proteccion de la fàia, se son plhaçats a l’entorn de la peira màgica. An aquest moment es apareissua la fàia e a dich: “sio ben contenta de vos veire tuchi rechampats aicí. Vòstra union serè la fòrça per apasiar ò chaçar lo drac”.
 
Entrementier, lo drac, sus l’autra riba, aspetava curiós mas sempre escupent de fuec. La fàia atravèrsa lo riu per lhi parlar e lhi ditz que, se fasia lo brave e respectava lhi abitants e las costumas dal país, degun lhi auria ren fach de mal e tuchi polerien viure ensem. Mas lo drac a fach l’esbèrfia e a sublhat tant fòrt que la fàia s’es trobaa sus l’autra riba. La fàia era verament enrabiaa. Tuchi lhi estatjants de la vila, dins un darrier esper, an bramat per la revilhar e l’encoratjar. La fàia s’era just repilhaa que, ent’aquel moment, lo drac se leva mai per se champar sus la paura fàia ensucaa. Mas la fàia se dreisset e transformet lo drac en peira. Aquò fach, lo drac era restat a chaval sus la doas ribas dal riu. Alora, da’l mal es vengut lo ben perqué, despí alora, sus l’eschina dal drac enpeirat, passen lhi abitants e lhi forestiers. Es vengut lo bèl e gròs pònt per jónher facilament lhi diferents quartiers d’en vila. En remembrança d’aquò, lo riu si ditz aüra lo riu Maira.
 
Ancara aüra lhi crenelatges dal “pònt dal diaul” ò “pònt dal drac” navisen l’eschina espinosa de la bèstia fera. Aquel drac a donat lo nom a la vila vengua vila dal dragon, “Dragoníer” que seria puei lo “Draoníer” d’aüra. Se ditz parier que la familha dal Conte Gustau PONZA (o Gustau PÒNÇ) de Sant Martin –lo siu nom de familha que significa “pònt”, ven dal luec de la resistença eroïca dals estatjants- es un dals pichins felens d’aquela mascha protectora de la vila.
 
 
_____ 
Nòta: a prepaus de “Drac”:
 
- chal notar la malastrosa epòca de las Dragonaas e lo passatge dals “Dragons”, soldats franceses dins la region que fasián la guerra còntra dals protestants
 
- se tròba lo mòt drac e de derivats dins de noms de luecs sovent liats a l’aiga, per exemple en Ilònsa un pòst que si ditz “la dragonièra” endrech que l’aiga brofa totplen ò poièm pensar parier al riu de Drau (Drac) que a sa fònt dins Champsaur e si jeita dins lo riu Isèra.
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

1 de genièr 17.28h

#7
Aquel "len/lens" (a segonda dau país) es pròpi una paraula de nicha, vist que l'ai jamai auvit defòra de ma valada. Benlèu i surè tanben dins l'Ubaia vist que sien pròpri aramba e sien jà sempre istat liat eme eli; basta veire quan de paraula que nos aven en comun eme Barcelonette (e siu pas d'Argentiera!!!) ue de li autri cant auves ren, ex.: aquintar au pòst de agachar en auta valada (fin a Vinai i a encara agachar coma en provençal), tombar neu, acha...

Es natural que chasqu'u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de genièr 17.28h

#7
Aquel "len/lens" (a segonda dau país) es pròpi una paraula de nicha, vist que l'ai jamai auvit defòra de ma valada. Benlèu i surè tanben dins l'Ubaia vist que sien pròpri aramba e sien jà sempre istat liat eme eli; basta veire quan de paraula que nos aven en comun eme Barcelonette (e siu pas d'Argentiera!!!) ue de li autri cant auves ren, ex.: aquintar au pòst de agachar en auta valada (fin a Vinai i a encara agachar coma en provençal), tombar neu, acha...

Es natural que chasqu'u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de genièr 14.21h

#6 Es decò un plhaser conversar abó tu fraire de l'aute cant. Òc es ver que l'escritura "chapval" es complicaa. Al contrari de "setmana" ont polen sentir [semm'ana] segon lo dialeite ab una assimilacion de t per m, aicí es l'invèrs p a assimilat v [tSap'al*] e p intervocalic posguèt se sonorisar en b [tSab'al]. Per "lens" es pròpi interessant ce que dies. En vivaroalpin maritime entre la valaa d'Esteron e aquela d'en Tiniá usam de "lains, lens" per dire "dintre, aicí dintre" coma en ga... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de decembre 16.06h

#3 Encara mercés per ta responsa Laurenç. Per iu es sempre un plaser devisar eme un companh vivaro/alpenc o gavotin.

Es escricha pròpi ben en vivaro/alpenc des valadas t'o pòi confermar ;).

Dins totas la part bassa de las valadas es natural lo tombar de la "l-" dins li article (de lo a "o", acha). Segurament li tio reire parlavon encara un borgarin qu'era occitan, pas pus coma encui que auves solament parlar en borgarin qu'es piemonteis pur (de viatge se auv encara quarque paraula o bias... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de decembre 21.47h

#2 Vertat, las legendas son eternalas e contadas per ensenhar los que las escotan . E los har perpensar ! Contra lo Drac d'adara, har atau AMASSA , shens s'entrechicanar, per i abastar .


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 20.18h

Adiu Joanina, vas ben ? ;-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 20.17h

Adiu Dreò, mercés dal tiu interés. Per èstre lo mai exact possible :

- aquel tèxte es escrich en parlar de val Maira. M'èro fach relegir per una dòna (qu'ai perdut lo nom, crèio qu'es de Sant Dumian) e Inès Cavalcanti (qu'es de La Ròcha).

- dins la part de ma familha qu'es dal Borg avem gardat l'usança dal "nòsta mòda" (occitan vivaroalpin dal Pemont). Mas tròp jove que sio, aguèro ren pron d'elements per escriure integralament aquel texte e èstre fidèl al parlar de mon ante... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 15.02h

Òsca Laurenç

Aquesta polida legenda es tanben una allegoria de la nòstra luta de liberacion nacionala.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 13.46h

Jamai auvit aquesta istòria e isto a dui pas de Droníer e per la trobar chal venir aicí dessus :D... mercés alora.
Curiositat: as utilisat l'occitan de la Val Maira o la tia variantas eme d'ajunta?? T'o sòno perqué la paraula: "chapval" es rairala e i a solament dins aquela valada au contrari dau siu envers: "chapui o chapuei" que i a tanbem de nos.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions