Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Una releitura daudetiana de Frederic Mistral segon l’adage “Toun istòri te l’an countado d’a rebous” de Mistral (II)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Dins Tartarin sur les Alpes vaicí d’elements precises que fan resson entre la vita de Mistral e lo personatge de Tartarin. Ja lo personatge de Bompard. Es la forma occitana de Bonaparte. I poiem veire una allusion a l’amic William Bonaparte-Wyse, qu’èra ben amic de Mistral ò alora una allusion a “Plonplon”.
 
Al chapítol I, es fach allusion a dos partits lo partit dal “ris” e aquel dal “prunèl”. Image de las oposicions politicas, Tartatin n’a pron dal partit dal prunèl, coma Mistral n’a pron dal centralisme jacobin. De mai, Daudet fai chantar a Tartarin un poèma dedicat a una comtessa, que sembla una còpia dal poèma “La Coumtesso”:

Polonaise, Russe, Norvégienne?… mais du Nord bien certainement; et une jolie chanson de son pays lui revenant aux lèvres, l’homme du Midi se mit à fredonner tranquillement:

Ô coumtesso gènto,
Estelo dou Nord
Qué la neu argento,
Qu’Amour friso en or.”
 
Lo chapítol IV s’achaba per una frasa ambigüa: “Quel drôle de pays, pas moins, que cette Suisse…” s’écria Tartarin.

Bompard se mit à rire.
“Ah! vaï, la Suisse… D’abord, il n’y en a pas de Suisse!

Aquela frasa paradoxala fai pensar a una allusion ironica al fach que Daudet parla ren de Suïssa mas d’un monde ben real dins lo qual viu “son” Mistral. De mai, començar a far sas armas d’alpinista en Suïssa es belèu una maniera per Daudet de mostrar que Mistral a una melhora recepcion a la partença dal monde germanic per sas ideas federalas. Mas per la cima dal Mont Blanc en França, lo veirem serà ben mai complicaa.
 
Al chapítol V aprenem que Tartarin es environat d’espions e d’intrigants: “Sonia de Wassilief… C’est elle qui a tué d’un coup de revolver, en pleine rue, le général Felianine, le président du Conseil de guerre qui avait condamné son frère à la déportation perpétuelle.” E tantben “Dans tous les centres nihilistes, à Zurich, à Lausanne, Genève, la Russie entretient à grands frais une nombreuse surveillance; depuis quelque temps même, elle a engagé l’ancien chef de la police impériale française avec une dizaine de Corses qui suivent et observent tous les exilés russes.
 
Al chapítol VI tornam parlar de las oposions politicas (entre partisans de la Republica e aquelos de l’Empèri?): “des altercations véhémentes entre Riz et Pruneaux autour des compotiers”. Fai pensar parier a un periòde anterior ente existe la “Campanha dals Banquets” qu’entrainèt la Revolucion de 1848, en seguiá de l’interdiccion de reünions de l’oposicion liberala e democrata.
 
Chapítol VII avem lo messatge estrifat: “..., savez mes idées libérales, ... mais de là au tsaricide...”. La mencion dal tsar fai pensar a l’Emperaire Napoleon III. Las ideas liberalas fan pensar a l’influença de Lamartine (pluslèu pròche dals Liberals) sus Mistral.
 
Chapítol VIII: “Ô sol natal, ô petite patrie dans la grande! rien que d’entendre l’accent tarasconnais frémissant avec l’air du pays aux plis d’azur de la bannière, voilà Tartarin délivré de l’amour et de ses pièges, rendu à ses amis, à sa mission, à la gloire”.
Sembla installar un discors etnotipic “chauvinisme regional, accent, cèl d’asur” que conoisherà una continuïtat ambé lo “Mòcò”. Parèishe parier una caricatura dal discors mistralenc. L’article 1 dals primiers estatuts de 1862 ditz: “Lo Felibrige a per tòcha de conservar longtemps a Provença sa lenga, son caractère, sa libertat d’anar, son onor nacional e son autor d’intelligença, car coma es Provença nos agrada. Per Provença entendem lo Miegjorn de França”.
 
Chapítol X: Se parla dals “crampons Kennedy” inventats per Tartarin per ajuar a puar las Alps. Kennedy es un nom irlandés, allusion possibla a Wyse que porriá ajuar Mistral a capitar son projeit en “puar” a París. Totun l’image de París coma la cima dal pòire en França foncciona. Parierament, trobam una allusion al mitan de la Franc-maçonariá: “Mais si vous croyez que Tartarin avait peur, pas plus! À peine le petit frisson à fleur de peau du franc-maçon novice auquel on fait subir les premières épreuves”.
 
Tartarin es lo pionier, coma Mistral qu’es lo pòrta bandiera de la cultura d’Òc sacralisat per lo Prèmi Nobel: “On les avait vus, on tirait le canon en leur honneur, et la pensée qu’on le regardait, que ses alpinistes étaient là, les misses, Riz et Pruneaux illustres, avec leurs lorgnettes braquées, rappela Tartarin à la grandeur de sa mission. Il t’arracha des mains du guide, ô bannière tarasconnaise, te fit flotter deux ou trois fois; puis, enfonçant son piolet dans la neige, s’assit sur le fer de la pioche, bannière au poing, superbe, face au public. Et, sans qu’il s’en aperçût, par une de ces répercussions spectrales fréquentes aux cimes, pris entre le soleil et les brumes qui s’élevaient derrière lui, un Tartarin gigantesque se dessina dans le ciel, élargi et trapu, la barbe hérissée hors du passe-montagne, pareil à un de ces dieux scandinaves que la légende se figure trônant au milieu des nuages”.
 
Après aver parlat de l’eròi suïsse Guilhèrme Tell, al chapítol XI Tartarin va visitar lo chastèl de Chillon ente Francés Bonivard patriòta genevés èra emprisonat. Bonivard a un image de “Robin dals bòscs”. Entre 1517 e 1520, Bonivard se liá ambé lo movement nacionalista popular genevés, los Eidguenots. Partisans d’un restachament de Genèva a la Confederacion suïssa, se bàton còntra las ambicions de la maison de Savòia sus Genèva. E, a l’image dal patriòta, tota la chorma tarasconesa i es encharcelaia. Lo parallèl es interessant, se consideram que Mistral èra un pòrta paraula dals partisans de la lenga d’Òc e que temptèt de s’extraire de las ambicions jacobinas.
 
Chapítol XII: “Vé! Bompard…

 - Te! l’imposteur…”
Daudet explica que Bompard es talament blagaire que l’an escais-nomenat ansin. Mas porriam pensar al pòste possible de Plonplon coma remplaçant de Napoleon III, e vist per d’autres coma un enganaire.
E mai: “en m’attachant avec Bompard, ce n’est pas une simple précaution que je prendrai, c’est un serment devant Dieu et devant les hommes de n’être qu’un avec mon compagnon et de mourir plutôt que de rentrer sans lui, coquin de sort!
- J’accepte le serment pour moi comme pour vous, Tartaréïn…” cria Bompard [...]”.
I trobam un ligam possible a prepaus de Wyse -ò de Plonplon- entre lo personatge de Bompard e los crampons Kennedy inventats per Tartarin: “Bompard [...] s’était vêtu comme à l’ordinaire, sans clouter ses bottes ni même utiliser sa fameuse invention pour ferrer les pieds des militaires.”
 
Lo liam entre Tartarin e Bompard aparèishe ren al debut dal libre. Mas lo libre s’achaba amb un suspense ente son ambdós a l’onor. I es lor jurament, lor ascension finala dal Mont Blanc. Al retorn fan lor chamin de lor costat, mas es per se tornar trobar melhor a Tarascon.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article