CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 15 d'octòbre

Laurenç Revèst

Dijòus, 14.6.2018 03h00

Istòria (IV) Reflexion sus la memòria occitana e sus l'istòria d'Occitània: 1851


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Cavalariá d'Allonville per carrièras de París durant l'autocòp d'estat de Napolen III




Etiquetas
1851, memòria selectiva, Revèst

A prepaus de memòria e de reconoissença de la memòria occitana.
 
Un article que tornèro trobar de Zola sus lo libre de Noël Blache, Histoire de l’ Insurrection du Var en décembre 1851, pareissut dins lo jornal La Tribune, lo 29/08/1869 m’i faguèt pensar.
 
Avèm reprochat a la democracia son testarditge dins la vergonha. Segon cèrtas personas, los faches complits dèvon èstre perdonats, après un temps mai o mens long. Voiriái ben saber sus quin calcul aquelas gents basan l’oblit de las crisis. Cal dètz ans, cal vint ans, per qu’una accion marria vengue bòna, e a quin signe se pòt reconóisser que lo colpable d’ier es l’inocent d’ancuei? La consciéncia umana non saupria aver de compromeses, e quora quitament una generacion seria pron coard per obliar una data maldicha, l’imparciala Istòria seria aicí que bramaria a la posteritat: “ Tal jorn, a tala ora, lo drech es agut violat e França macaa.”
 
Perqué nos presicar alora l’oblit dal 2 de decembre? França, se ditz, avia d’a besonh d’un mèstre, e se lo mèstre, après dètz e uech ans, consent de li tonar un pauc de sa libertat, avètz que de li baisar las mans. E cresètz que tot seria acabat, se pervenguessiatz de nos convéncer que lo drech absolut es una quimera, e que l’interés dal país demanda lo perdon dal perjuri e de la violéncia? Quora nos auriatz convertits, qual convertiria nòstres enfants? Esperatz mandar, dins los eatges futurs, de missionaris per presicar aquela religion sinistra? Cada generacion que naisserà, aportant amb ela l’etèrna justícia nativa, repilharà lo procès e condamnarà a son torn. Laissatz nos doncas nos indignar en patz, nos que passarem. Cercatz pluslèu a escafar la taca de sang que solha, a la primiera pàgina, l’istòria dal Segond Empèri. Apelatz vòstres foncionaris, apelatz vòstres sordats, e que s’ussèsson los dets a voler levar aquela taca. Après vosautres, tornarà aparèisser, grandirà e raiarà sus totas las autras pàginas. Es d’ier que començam de conóisser lo 2 de decembre, e se vòl que perdonessiam ancuei. Desfiso, non pas un ciutadan, mas simplament un òme qual que sigue, un estranger, de percórrer sensa indinhacion profonda, los documents que fan créisser pauc a cha pauc lo sanglant dorsier. Dal temps que lo Senat deliberava s’anava o non desserrar d’un torn las còrdas que nos garròtan, veno de légir un libre que ne’n vibro encara de tot. Es en lo fermant que me sio promès de’n parlar als lectors de La Tribune, per lor recordar quina esfraiós deute avèm contractaa devèrs nosautres, e de quin biais derisòri, après dètz e uech ans, nos es regalat de la pagar.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat



Comentaris

15 de junh 09.15h

çai-jos un ligam sus un article queme sembla interesent e subretot la mapa de las revòltas contra los gendarmas de 1800 entrò 1859.
Exactament i aguèc 3725 revòltas.
Sus la mapa se destria clarament Occitània...

https://journals.openedition.org/rh19/2162


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 09.11h

Resistència republicana en Occitània e deportacion en Argeria
La Resistència fosquèt fòrta, particularament en Provéncia (Crest, Dia...) e Lenguadòc (Mas Amet..), e maites republicans fosquèren deportats en Argeria.
I avia fòrça societats republicanas, mais ô mens secretas, ambe colportaires que fasian lectura en occitan de las gasetas de vilatge en vilatge. Atal èra diffusat le Manifèst del Partit communista de 1848, mais que mais en Droma provençala ( le PCF existia pas encara..... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions