CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Laurenç Revèst

Diluns, 23.1.2017 03h00

Vita e quotidian d'un professor d'occitan 3


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


La rentraia escolara que ven sembla de mal s’augurar. Es en fin dal mes de genier que s’adoba ja ben de detalhs per la rentraia venenta.
 
Las anóncias qu’avèm d’aicí e d’ailí (al nivèl de nòstra acadèmia al mens) son segon los cases:
 

— dins lo sens dal demesiment de las oras d’occitan (anciana “Opcion”, aüra “Ensenhament de Complement” e “Iniciacion (per las 6enas)”)
 
— supressions de las oras fòra DGH (DGH = budget orari donat a l’establiment que lo cap repartisse entre las matèrias e doncas entre los professors) se i es una manca d’engatjament de l’establiment (al mens 1 ora investia en occitan = 1 ora dintre la DGH d’occitan)
 
— limitacion a un cèrt nombre d’escolans per dubrir “l’occitan”
 
— demanda de far d’Acompanhament Personalizat (una mena de cors entre sosten e ajua als devers)
 
— demanda de far sa valéncia per los que non la fasian ancara. Rampèl: per far professor d’Occitan, cal passar lo concors dal CAPES bivalent, valent a dire Occitan + Francés o Istòria-Geo o Anglés o Espanhòl (mas non Italian, perqué?!). Benlèu perqué la situacion de l’ensenhament d’italian es dificila tanben, coma lo latin o l’alemand, ancara qué an de prestigi)
 
Per los qualques collègas professors d’occitan que conoisso dins l’Acadèmia de Niça o dins las Acadèmias d’Ais-Marselha, de Montpelhier, lor situacion es marria tanben (ex.: supression de la filiera “Bilangue” Occitan dins l’Acadèmia de Montpelhier). Ne’n vaicí un exemple talament viu dal fosc dins lo qual un se tròba embarrat. Es un collèga luenh d’èstre un occitanista de la darriera pluèia, militant actiu de la bòna, per vos dire qu’es ges un “blau” dins la matèria. Vos en dirai ren de mai per gardar l’anonimat sieu, basta.
 
Cal ben que l’occitanisme —non dins l’Educacion nacionala— ague ben en ment d’unos detalhs importants. Coma per exemple, que s’avèm l’anóncia de tal o tal nombre de pòstes al CAPES d’Occitan per an, cal divisar sovent per dos aquelas cifras realas, ben sovent un professor Certificat d’Occitan fa sa bivaléncia, doncas = 1/2 professor d’occitan + 1/2 professor d’una autra matèria!
 
 
Plus ges d’occitan a X...
 
(testimoniatge anonimizat -e mes en occitan estandard- d’un collèga professor d’occitan, que fa plus d’ensenhament que de sa valéncia e que la situacion mòstra l’absurditat de cèrtas situacions: foncionament, ierarquia...)
 
Plus d’occitan a X
 
Enfin, es mai complicat qu’aquò: n’i a dins los papiers oficials e per mai d’un soi considerat al Licèu coma “professor d’occitan” avans d’èstre “professor de [ma valéncia]”, ma dins los faches, lo Provisor m’a totjorn enebit d’anar presentar l’ensenhament dins los Collègis del sector, e meme de mandar una letra d’informacion per la via ierarquica. Ai ben redigit una letra, que deviá mandar, mas sabi per d’informacions augudas d’un caire e de l’autre que la letra es jamai arribada (jamai estada mandada, mai que segur...).
 
Doncas, cada an, tòqui unicament qualquas personas, me presenti a la jornada pòrtas dobèrtas, mas pas pron per mi donar las oras (la barra limita per dobrir un cors es a 10 escolans)...
 
Dins la comuna [ont soi], sèm politicament sinistrats! L’an passat, per exemple, al mes d’abril, lo responsable dels ensenhaments periscolars a la Comuna de X m’a contactat per intervenir una ora per setmana, en nom de l’IEO. Coma l’IEO non a de subvencion comunala, mi prepausava 10 o 15 euros de l’ora. L’IEO Federau m’explica que se vòli tocar qualque ren dins l’encastre de la valorizacion del benevolat, mi cal demandar 30 èuros. Expliqui aquò a la Comuna, en li disent que, còmpte-tengut de l’importança del projècte, m’acontenti de 10, e aquí lo tipe mi respònd qu’a pas los sòus... 250 èuros per l’annada, un trauc gigantàs dins las finanças de la Comuna, es verai!
 
Alora, pas de cors per l’Educacion Nacionala, n’en fau unicament per l’IEO dins mon departament (li a totjorn 8 a 10 personas que vènon regularament).
 
Cómol de l’istòria: lo nom dal sieu establiment es aquel d’un iniciator de la renaissença occitana... Ironic fins al bot!






Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

27 de genièr 08.49h

#7 I a de chifras precisas del nombre de professors d'occitan per Academia ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de genièr 08.12h

#9 Segur. Mas aürosament siatz aqui, e lo ministèri van veire ço que van veire, macarèl…Avètz una idèia dels problèmas de l'ensehemament, o vos contentaz de pantaisar ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 16.32h

#5

Se la FELCO aviá las capacitats a faire cambiar las causas a l'educacion nacionala, se saupriá


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 16.20h

*ancara>encara (A non-etimologica, se nòta pas: entarrar>enterrar, tarralha>terralha)
*ancara quÉ>encara quE


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 15.42h

"Coma per exemple, que s’avèm l’anóncia de tal o tal nombre de pòstes al CAPES d’Occitan per an, cal divisar sovent per dos aquelas cifras realas, ben sovent un professor Certificat d’Occitan fa sa bivaléncia, doncas = 1/2 professor d’occitan + 1/2 professor d’una autra matèria!"

Sensa parlar d'aquelos qu'an lo CAPES d'occitan mai que decidisson finalament de pas ensenhar l'occitan per anar trabalhar alhors, al cap d'un parelh d'annadas, e de còps tot just aprèp d'aver lo CA... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 14.28h

#4 1h de descarga per èstre TZR sus mai d'un establiment. Es tot.

O alora a cambiat fa pauc e o sabi pas ancara.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 12.42h

#3 Se volètz far montar l'alhòli e organizar çò que vos prepausatz, i son d'estructuras coma la FELCO, coneissètz?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 12.26h

« s’avèm l’anóncia de tal o tal nombre de pòstes al CAPES d’Occitan per an, cal divisar sovent per dos aquelas cifras realas » e benlèu mai. M'expliqui :
-un professor recrutat, coma dises, ensenha pas forçadament a 100 % dins sa disciplina (pòt ensenhar son autra valença : francés, lo mai sovent, istòria, anglés o espanhòl)
Vesi se quilhar los que braman contra la bivalença…
-los professors qu'ensenhan solament en occitan an pas un temps complet sus un establiment…... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 11.54h

#2

Sètz a costat de la placa.

S'agís pas de saber cossí aquò fonciona dins l'administracion segon las règlas inicas de l'administracion.
Es tot lo contrari! S'agís de saber quines son los mejans de lucha sociala contra aquesta administracion que violenta la lenga occitana e los que l'ensenhan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 10.37h

#1 Pensi que fonciona pas coma aquò dins l'administracion. çò qu'a fach Grosclaude, sabi pas se de foncionaris aurián tant d'eficacitat per exemple? Mas benlèu m'engani...

Après los conselhaires son pas totjorn los pagaires. O alara seriatz solidaris los emplegats de las entrepresas d'avionaires amb los prof d'occitan per far parier?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions