Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Vita e quotidian d'un professor d'occitan 4

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

L’occitanisme non educacion nacionala e la societat (ce que m’an dich talament de locutors d’occitan vivaroalpenc dal temps de mas enquistas: “a partit l’occitan amb l’escòla, aüra torna per lo meme biais” per ex) —n’èro un bèl primièr, mas aquò èra... avans!— a tendéncia de creire que l’avenir de la lenga occitana passa per l’ensenhament (via lo concors especific occitan CRPE, Capes d’Occitan). Lo monde conoisse pauc (o a lèu obliat) Calandreta en per aicí (mentre que...).
 
Mas la realitat, imaginatz coma rendre a l’occitan una usança sociala sus lo terren amb 1 h de cors la setmana o cada quinze jorns!
 
Coma sèm recrutats sus un concors bivalent, sabèm jamai dins quina mesura (% d’oras...) far la valéncia. Coneissèm pas plan tot las règlas, fins a quin ponch es una obligacion per ex. Quitament los sindicats quora lor demandam.
 
Coma dins los faches avèm ges la possibilitat de refusar per la valéncia (en situacion de sota servici), en foncion dal pòste ont serem afectats, sabèm jamai quina serà la reparticion entre l’ensenhament d’occitan e la valéncia.
 
 
Testimòni anonimizat de la casua completa d’oras d’occitan
 
D’oras a l’annada, ai pas que las doas dins l’establiment no1. Tres an fa n’i èran 8h (cursus “Bilangue” suprimit). 
 
Aquí avèm pas pus d’oras d’occitan (fòra DGH o dintre DGH, es tot finit), levat aquelas doas oras de 6na, que servisson per manténer la continuitat al dintre del cicle 3 (= un cicle educatiu CM1-CM2-6ena). Se fa per astre occitan en l’escòla comunala en CM1  (e pas en CM2) es per aquò que l’occitan es prepausat fins en 6ena.
 
Mas pas pus en 5/4/3na, ont lo collègi deu prene las oras dins lo “marge” es a dire dins la DGH. E coma o s’èra sentit, la prioritat es anada al latin, l’alemand a perdut d’oras, e nautres, pas lo mejan de trapar una soleta ora. Decision democratica del CA de l’establiment (collegas + cap d’establiment e adjonch). Resultat per òrdre decreissent d’importància benlèu.
 
Ara que i vau pas pus qu’un jorn per setmana, disi bonjorn per èsser pas descortesa, mas que passi lo mens de temps possible en sala dels professors... 
 
Siquenon, fau un remplaçament dins un segond establiment 7 oras (que 5 son dins la DGH) e lo tresen 2 oras!
 
Coma dins aquels establiments ai de 5/4/3enas, fa que ensenhi de causas en rapòrt amb l’occitan dins l’encastre dels Ensenhaments Practics Interdisciplinaris (EPI). Amb una collèga d’espanhòl, se repartissem de classas, e fasèm trabalhar sus las lengas romanas, parlar de l’occitan en Val d’Aran, dire de vocabulari del païsatge: un pauc de cultura e plan pauc de lenga!
 
Ara soi a temps reduch (dins l’educacion es possible de trabalhar a 3/4 temps o mièg-temps per exemple, mas amb l’acòrd del cap d’establiment e del rectorat). Un astre per evitar d’èstre en sos-servici.
 
Mas m’empacha pas que m’an’demandat’ (se pòt pas refusar) de far d’oras coma ajuda al CDI (Centre de Documentacion = bibliotèca del collègi) per completar las oras mancantas. Fau de sasia informatica, recapti, ordeni. 
 
E l’an que ven, s’ai pas cambiat de foncions (recèrca d’un autre pòste de foncionari, mas non d’ensenhament), es previst de far qualque ren coma qualques oras d’occitan e de far 2,5h de ma valéncia (matèria qu’ai jamai ensenhada, despuèi qu’ai passat lo concors del CAPES, al mens una decenia doncas!). Vau passar a mièg temps (amb la mitat del salari, es logic). Per lo temps parcial, coma per totes los foncionaris, cresi, quand es de “drech” es a la causida del professor, si que non es somés a l’aprobacion del cap d’establiment (dins un sens e dins l’autre: diminucion o aumentacion/represa a temps complet).
 
 
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Andrieu
4.

#3 un decenni : es autan bon, me sembla

  • 4
  • 0
Pèire
3.

"fa QU'ensenhi"
" se repartissÈm"
almens
decenNIa

  • 0
  • 3
Pèire
2.

"Tres anS fa "

  • 0
  • 3
Terric Lausa Quilhan
1.

M'exprimirai coma parent qu'auriá aimat que son filh recebèsse un ensenhament en occitan mas n'i aviá pas cap. A l'escòla primària: aprèp la mudason del regent occitanofòn, passèron a l'anglès. Al collègi: pas d'ofèrta d'occitan. E al licèu, a causa d'opcions que se cavalcan, impossible d'o prene.

La bivaléncia d'un costat e la non generalizacion automatica de l'ensenhament de l'occitan es una tragèdia per la subrevida de nòstra lenga e doncas de nòstre pòble.

Aqueles dos elements son los sols punts importants. Tot autre discors es de literatura: polit mas sens cap de poder per melhorar la situacion.

E es pas una fosca promessa d'agregacion qu'arrengarà las causas.

La confidencialitat mortifèra de l'ensenhament de l'occitan es la dobla resulta de la politica occitanicidària de l'estat e de l'ineficacitat de la revindicacion occitanista cap aqueste estat qu'a pas comprés, aprèp 30 ans, que non se pòt pas collaborar amb l'estat sus aqueste sicut mas sonque menar un combat social contra l'estat.
E la resulta d'aqueste 30 ans perduts es talament vergonhosa que degun gausa pas donar de chifras reactualizadas:

- 2016-2017 segondari (collègis e licèus)
Quantas d'oras d'ensenhament per departament?
Quantes d'ensenhaires per departament?
Quantes d'establiments ont s'ensenha l'occitan per departament?
Quantes d'escolans per departament e per cada escolan quantas d'oras d'ensenhament per setmana (perqué caldriá pas anagar jos l'apellacion "ensenhament" una iniciacion de mièg-ora per quinzenada o per mes)?
Evolucion amb grafics d'aquestas chifras?

Meteisses chifras per l'escòla primària?

Meteisses chifras per l'universitat?

Es amb las chifras que realizarèm lo linguicidi occitan. E es en amagar las chifras que se protegís lo responsable del linguicidi: l'estat francés.

E aqueste linguicidi se fa amb doas tipes de victima : TOTA LA JOINESSA OCCITANA que la lenga lor es panada e tanben LOS PROFESSORS D'OCCITAN que son despossedits de lor mestièr e aquò amb un prètz uman a pagar enòrme.





  • 7
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article