CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 20 de novembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 9.9.2017 03h00

Occitans e economia (V): La familha Riòm*, d'entrepreneires e bolegaires occitans fins a Saupiquet


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Es un fenomèn pron constatat, coma la familha Bolomier anats en Lorrena per desvelopar lo comèrci de las aigas de Vittel, la familha Polenc a París dins la quimia.
 
Mas es un fenomèn que, d’un biais susprenent, i serà totjorn ligat una occitanitat d’un biais o de l’autre.
 
A l’origina los Riòm son de ferblanquiers originaris d’Alba Pèira e Bredòm, en Alvèrnhe. La familha se’n anèt viure en Espanha. Après un temps, se’n anèron en Bretanha, a Nantas.
 
Es alora qu’un membre de la familha, Joseph Benoit Santiago s’illustra en 1839. Amb lo paire crean la societat “Riòm paire e filh [Riom père et fils]” que fabrica de bóstias de conservacion alimentària per los conservaires nanteses. Se marièt a Liverpol e aguèron un enfant, Alfrèd Riòm, que repilhèt la seguia dals afars comercials. Es tanben un òme politic, en 1892 es elegit cònsol de Nantas e fach cavalier de la Legion d’onor.
 
La municipalitat de Riòm aguèt una gestion non repressiva dal temps de manifestacions obrieras e mai, a favorizat la creacion de la Borsa dal travalh. Pi, lancèt de grands projècts urbanistics e sanitaris.
 
A la creacion de la nòva usina Riòm entorn de 1870, lo ligam entre la familha Riòm e lor país d’origina es encara viu. Al país, en Cantal, se parla d’aquels qu’an capitat (autra part per malastre). Es alora que de cantalons van trabalhar dins las sieus usinas. Entre elos, un va devenir celèbre. Arsèni Saupiquet naissut en 1849 e originari de Jussac, parte a Nantas amb la familha e al final va ocupar lo pòste de Director de la nòva usina. A emparat (aprés) lo mestier e va decidir de devenir independent.
 
En 1877, Arsèni Saupiquet va crear la sieu pròpria conservaria especializaia dins la sardina. Fonciona talament ben qu’en 1891 deven la societat anonima de conservas amb la marca “Saupiquet” que conoissèm sempre aüra.
 
Per malastre, entre 1987 e 2010, l’entrepresa passèt de 10 a un solet site de produccion, a Kemper en Bretanha.
 
Un salpiquet seria un produch que foguèt salpicat? Per anecdòta, en occitan, salpicar o saupicar, que segurament lo patronim Saupiquet n’es deribat, desinha lo fach de metre de sal sus un aliment (per lo conservar o lo condir).
 
Contrariament a la marca Riòm, la marca Saupiquet existe sempre, e lo percors d’aquesta familha es testimòni d’entrepreneires occitans, a la conquista economica de França e dal monde.
 
 
 


* Version occitana dal patronim restablich, en seguent lo nom de la ciutat alvernhata Riòm, arcaïsme per Riam.
 
Referéncias autras:
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Alfred_Riom
https://fr.wikipedia.org/wiki/Saupiquet_(entreprise)




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

11 de setembre 09.01h

#2 A pas d'amma l'argent. Es bòn sirvent mès michant mèstre. Una part dals umans fonciona coma aquò : sus l'enterès, non pas la sobrevida, mès l'enterès, lo profièch. La desmesura de l'ego (per mai d'una rason sicologica trovent lur origina dinc lo passat de la persona) e lo voide esperituau ne'n son las encausas majas. Poguèsson aumens préner consciença un jorn d'aquel desviament...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 09.01h

#2 A pas d'amma l'argent. Es bòn sirvent mès michant mèstre. Una part dals umans fonciona coma aquò : sus l'enterès, non pas la sobrevida, mès l'enterès, lo profièch. La desmesura de l'ego (per mai d'una rason sicologica trovent lur origina dinc lo passat de la persona) e lo voide esperituau ne'n son las encausas majas. Poguèsson aumens préner consciença un jorn d'aquel desviament...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de setembre 10.06h

#1 "La borgesia cerca l'espaci lo pus larg possible per far d'afars e capitar, e adòpta la lenga adaptada"
Vesèm lo mèsma procès amb l'englès qu'es vengut la lenga de las classas dirigentas. Totis los enfants de las elèitas son mandats far d'estudis dins d'universitats prestigiosas d'Englatèrra o d'America. Emai a HEC o Dauphine los corses d'economia son ara en englès ! Ièr lo latin o lo francès, uèi l'englès, tot fa ventre per las classas nautas qu'an lo poder. E vos o-fan saupre... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 09.58h

Occitans e economia, d'articles illustratius de la mobilitat dels capitalistas occitans en França.
Lo francés, lenga veïcular a format un espaci economic pus larg que l'espaci occitanofòne dels parlars vernaculars.
La borgesia cerca l'espaci lo pus larg possible per far d'afars e capitar, e adòpta la lenga adaptada.
Aquò val tanben per la borgesia occitana qu'e s'es dissoluda dins la França e lo francés.
La borgesia es sempre imitada per las autras siscas socialas.

Perqué los occitans... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions